Héctor Rovira, bon dia. No et puc dir president. Cada any et dic president.
No, és que no sóc president de res, ara que ets un moment.
A banda, sí que ets president d'alguna cosa.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
President del Gremi de Llibreters, no?
És veritat, és veritat.
Ai, amagant càrrecs, és tan humil aquest home.
No, però vins de la tema festiu, a què has vingut avui? Aquí, amb qualitat de què?
Doncs mira, jo sóc... De fet, sóc el vocal de la Junta del Vall de Diables
en representació dels portadors de l'Àliga.
Molt bé, de la Junta.
Sí, de llarg, eh?
Més que res, que quan acomiadem l'entrevista, si me'n recordo, t'ho diré bé.
És molt llar, però això està.
Jordi Bertran, bon dia.
Bon dia, bona hora.
Bomber, arranjador, instal·lador, en definitiva, tècnic de l'àrea de cultura
de l'Ajuntament de Tarragona.
I ens agrada dir-ho perquè n'estem molt orgullosos,
col·laborador també del Matí de Tarragona Ràdio,
quan no està organitzant festes.
Va tot bé, no?
Sí.
Tot està sortint sobre el guió previst.
De moment sí, anem bé, de moment anem bé.
Moltíssima activitat, et veig relaxat, les teves estiles,
que et prens ja de bon matí per anar tranquil, no?
No, no, no, em prenc cafè jo.
Ah, cafè, a sobre, a sobre.
Avui hem estat fent un cafè aquí, als cafès Brasília,
de la Carreca Ies, està molt bé,
perquè totes les noies van vestides amb la samarreta de les festes,
que he dit a la lliabes.
Això jo fa, jo porten anys fins i tot.
I és molt xulo.
Vosaltres a la galeria, la porteu, la samarreta, no?
No, no, no.
Hi ha altres llocs també, eh?
Però bueno, jo anem a fer el cafè i ho dic, no?
Vull dir que està bé.
Home, allò que dèiem de l'ambient de festa que es respira,
quins remei, si hi ha tants actes, tantes coses,
que és que et veus imbuït, no?
Sí, de fet...
Tot i que estem treballant tots, eh?
Perquè vacances agafen les persones que estan treballant-hi...
Els privilegiats.
I els que treballen molt, els grups festius,
que reserven part de les seves vacances per aquests dies, no?
Els que poden.
Els que poden, esclar.
Ambientillo de festa, bé.
Ambient de festa, encara que sigui allò l'ambient...
Els que estem treballant, els que hem de treballar,
i que agafem el moment de festa allò escapant-nos de la feina,
i...
Però, esclar, mentalment estàs allò imbuït per la festa, no?
Això sí.
Ara comencen ja el cap de setmana,
hem tingut molts concerts, moltes degustacions,
en fi, tot allò que va configurant el programa.
A partir de dissabte comença aquell avasant més tradicional.
És cert que aquesta tarda surt el Seguici Petit,
que ja comencem a veure les nostres bestioles,
els nostres envalls,
comencem a veure tota la part més tradicional,
però és aquest cap de setmana que comença el gruix.
Ara, en aquest moment, estem a l'epicentre de la festa.
Sí?
Sí, ja estem a la part.
I, per tant, això vol dir que es comença a decantar la balança de la part.
I es comencen a acabar.
Més d'espectacles a la part adicional.
O sigui, ara, en aquest moment, portem cinc jornades i mitges.
Sí, era l'escalfament, no?
No, no.
Hi ha gent que, per molta gent, és el més important, el que ha passat ara.
I hi ha una altra gent que no, els que és més important el que ha passat ara,
doncs diuen que el que ve ara, doncs, queda poc, no?
I nosaltres pensem, doncs, Déu-n'hi-do el que queda, si queda poc.
I després hi ha gent que, doncs, ho viu amb més normalitat
i que troba, doncs, va picant una miqueta a tot arreu, no?
Jo no sé si és un mal paper que fem nosaltres com a mitjans.
És a dir, tot molt bé, la gent molt organitzada,
però ull la baixada de l'àliga, com ja es coneix,
a l'acte de diumenge a la nit.
Probablement no n'hi hagi per tant.
És a dir, organitzem-nos, anem amb compte, o sí.
O cada any hem de fer les recomanacions perquè tot surti com ha de sortir.
És a dir, sense cap incident i que tothom pugui gaudir d'aquest acte
que a tots ens agrada recordar-ho cada any va néixer d'una manera espontània
amb quatre persones, com aquell que hi diu,
i que ara s'ha convertit en un acte que fins i tot,
no sé en quina edició, vosaltres ho sabreu millor,
es va fins i tot incorporar al programa de festes,
perquè abans no hi era el programa de festes,
la baixada aquesta de diumenge, no?
No, certament, però jo crec que no està de més recordar a la gent
que no participava en aquest acte, sinó en tots els actes,
s'ha de participar amb alegria,
amb alegria que a vegades dona el que et poses una miqueta més de dins,
però, home, el condiment del seny ha de ser-hi, no?
A més, amb un acte aquest que, diguem-ne,
no està organitzat d'una manera processionalment, podríem dir, no?
Que és molt... la gent es llença al carrer, no?
Que els has de... que s'han de controlar.
Llavors, fer aquestes recomanacions n'hi ha d'estar de més, no?
Almenys que tothom qui vulgui participar hi vagi amb els peus tocant a terra, no?
Però aquesta en necessita de més prudència, de més consell...
I per part de tothom, fins i tot de la gent, de les entitats que hi participen.
Aquests són els primers que han de tindre molt clar el que es porten entre mans
amb un acte com aquest, amb molta gent pel voltant,
i molta gent disposada a passar-s'ho bé.
Que el problema, si és qui n'hi ha,
que jo no recordo haver-hi mai un problema d'aquells grius,
no el recordo mai,
però si hi ha d'haver-hi algun problema, el puguin solucionar els mateixos,
la gent de les propies entitats.
Hi ha dos factors que determinen aquest acte,
de diumenge al punt de les 12 de la nit.
Un i fonamental, i és que la gent pot portar els elements de la festa,
i l'hora, perquè no és el mateix el seguici,
quan surt la vigília de Santa Tegla, que és a la tarda,
és molt familiar, molta gent...
Segur que hi ha molta més gent, numèricament parlant,
seguint el seguici, que no pas a la nit, no ho sé.
Sí, sí, sí, no és l'acte més multitudinari.
Ni l'anada a processó, que tampoc no provoca cap dificultat.
Però aquest justament deu ser per aquests dos factors.
Un, perquè tothom vol portar els elements de la festa,
i l'hora, que són les 12 de la nit,
que s'està tot el diumenge de festa amunt i avall, no?
Sí, no ho sé, jo quan mirem una mica,
quan s'acaba una edició de les festes,
mires quin ha estat els punts, diguéssim, més calents de la festa.
I jo, l'any passat, potser perquè va haver un gran treball
per part de les entitats,
també pels serveis de protecció civil,
de vigilància privada, de guàrdia urbana, de cultura...
Jo penso que aquest no va ser l'acte més calent i molt menys,
i les estadístiques ho demostren, no?
És a dir, en guany el que s'ha reforçat, per exemple,
és el servei mèdic amb l'escenari del Camp de Mar,
que doncs demà a la nit comença la sisena edició
del Festival Arte de Músiques Electròniques,
i conjuntament amb els serveis sanitaris de la ciutat,
ens va semblar que el punt més feble que teníem
de l'any passat va ser aquest.
Per tant, segur que ningú des de l'any passat
en els mitjans de comunicació ha parlat d'aquest tema,
però les xifres, el que amaguen a vegades,
o el que en aquest cas evidencien,
és que quan surten a la llum pública,
és que hi ha punts que a priori no es veuen
i que tenen la seva pròpia necessitat.
Jo crec que la baixada dels elements de les bandes
és un acte festiu importantíssim,
que cal tenir molta cura,
perquè hi ha hagut algun any que ha sigut un punt
d'una conflictivitat potencial que no ha arribat a esclatar,
però que en tot cas l'hem vist, que venia,
però no va ser l'any passat com a mínim el punt més difícil.
Una altra cosa que a vegades la gent no veu, per sort,
però és el dispositiu de seguretat que tenen les diades castelleres,
tant la del primer diumenge com la del dia de Santa Degla.
és amb diferència a l'acte en què hi ha més intervencions sanitàries,
tant pels propis actuants com per la gent que hi assisteix
i enmig d'una gran calor té una gran necessitat de ser atès
perquè es desmaia.
Això de moment, el dia 21, passa.
Acabo de recordar ara de...
No sé si va ser dimecres que vam parlar amb l'Antoni Mas,
lògicament.
Quanta estona va durar l'entrevista?
No, prestar el telèfon.
Ah, bé, és igual.
Però vam poder gaudir de les seves anècdotes.
En aquest cas, com que fèiem la similitud entre el part de la ligueta
i un part normal, ens va explicar l'anècdota d'un metge del seu poble,
en fi, ja l'Antoni Mas ho explica molt millor que nosaltres,
només faltaria.
Doncs va confessar que, tot i que moltíssimes vegades,
parlant de l'àliga, la mama, com si diguéssim,
que de tant en tant l'heu de portar allà que li faci no reu una mica d'ITB,
parlant de l'àliga, diu,
moltes vegades m'han convidat que baixi a Tarragona
a participar d'aquest acte.
Diu, però no puc, només de pensar-hi,
que li poden tocar l'àliga,
li poden fer alguna cosa, no vull venir.
No, no, és cert, no he vingut mai, però si no...
És que ell pateix molt per això, no?
Perquè sí que és cert que alguna vegada l'hem fet venir
o li portem algun tros perquè li arregli algun bon i alguna història, no?
Però l'home sí que pateix, eh?
Pateix, i parlant de l'altre dia de la presentació de la ligueta,
ell patia molt que els sis nens podrien,
i no sé què, entre-hi en un debat de la construcció d'aquesta ligueta, no?
Però és un home que sí que el veus així,
que t'explica aquestes anècodes,
però és extremament patidor amb aquests dos elements, no?
Amb el gran pateix moltíssim, no?
És que jo aquesta anècdota la comentava una mica,
que també, d'una banda, el tema de la seguretat de les persones,
i també tenir una mica de cura amb els nostres elements de la festa,
que els hem d'animar, no?
Hi ha peces que tenen la seva història, perquè els gegants vells...
Jo penso en els gegants vells, l'atrediment de posar-los aquells gegants que són històrics...
Són del 1825, no?
El senyor Antoni Verdaguer ja no pateix, però doncs perquè ja és mort fa molts anys,
perquè...
Potser un dia s'aixecarà de la tomba.
Però aquest senyor escultó que va fer aquests gegants,
que són uns dels gegants més vells d'Europa,
doncs també patiria molt, no?
Però bé, jo crec que ja, quan repasses una mica la història de la festa,
hi ha dades que ens han arribat perquè hi ha hagut accidents amb els elements,
però no accidents per multituds només,
que també hi havia alguns elements dels que sortien que anaven protegits per una mena de cos de la verdés,
que amb actes que eren molt multitudinaris, doncs havien d'escoltar determinats elements.
Alguns perquè anaven tan enjullats que fèiem patir els mateixos portadors de no ser robats en plena part antiga de la ciutat.
Això és... Hi ha anècdotes estupendes, no?
I hi ha altres moments, doncs, per exemple, que sembla que era el 1600 i pico,
doncs que es canvia el lluïment de la plaça de les Cols pel lluïment de la plaça de la Font per un problema de gerració, no?
O sigui que això sempre ha format part una mica de la dinàmica, no?
Però també és cert que tenim notícies de diferents moments, sobretot de la molassa o dels gegants,
que són elements que pateixen molts desperfectes, jo crec que bàsicament per les dinàmiques.
La molassa, perquè sempre ha sigut molt juganera, molt esbojarrada,
hi ha en el segle XVIII un munt de reglos de la molassa documentats,
i per altra banda els gegants, perquè l'estabilitat moltes vegades els ha fet caure,
i hi ha un magnífic treball del Joan Salà de Bové dels anys 70,
que relaciona tots els accidents i desperfectes que els gegants, els negritos i els gegants vells han patit a la ciutat, no?
Bueno, forma una part... Són personatges, en el fons, humans, no?
I per tant, doncs, han de passar per les sales de cures i en algun cas han de passar també per les UBs,
i això forma part de la realitat.
Una cosa és veure el recorregut, un altre volguer portar els elements del seguici, us heu plantejat?
També es poden portar, en tots aquests punts es poden portar els elements del seguici...
I com funciona? El sistema, diguem-ne, més rudimentari de cues?
Heu posat algun dispositiu de números com el mercat?
No, no, no, és que és molt fàcil.
A veure, suposo que cada grup s'ho munt de la seva manera,
nosaltres tenim muntat, els diables ens fan una mena de cordó,
la bèstia va dintre d'aquest cordó, o sigui, d'espai,
i allí la gent que vol, s'hi van incorporant a mesura que anem avançant,
els que ens van incorporant a una o una filera,
n'hi ha un o dos a nosaltres que organitza una filera,
és que és així de fàcil, és de pati de col·legi,
vull dir que no té cap organització molt estranya, no?
I així de senzill.
I portar una mica d'ordre, cap problema.
Tu pensaves que aquest acte esdevindria el que és quan el vau començar?
Que no era ni un acte.
No, perquè tampoc estava pensat que es n'és això.
És que va començar amb un sempre trasllat, el Jordi era en aquella època,
que era un trasllat des del local de l'Amenós fins a la mitjalluna,
on hi havia el local dels Diables, i s'havia de portar d'alguna manera,
o es portava amb un camió, o es portava braços, i doncs es va portar braços.
Jo l'anècdota més divertida que recordo, va ser un any, que no sé per què,
no sé què fèiem, però hi havia les molasses de Vilanova, les tres,
que devien de participar en la inauguració de la molassa d'aquí, o alguna cosa.
Total, que les van portar, i també s'havien de traslladar d'un lloc a un altre,
i es van afegir a aquesta baixada. I estàvem a la baixada de Misericòrdia,
que érem els que érem...
Sí, perquè es baixava pel carrer Major.
Exacte, sí, sí. I, sobte, amb una de les aturades, sense cap germació,
vam veure com una de les molasses, no recordo quina, de Vilanova,
es va decantar i va caure, però allò plana, no?
Amb la mala fortuna que l'orella de la molassa de Vilanova
va quedar una mica tocada, i recordo l'obsessió d'aquella nit,
del Joan Serramià, que és el que havia fet la molassa també de Tarragona.
De fer una cura d'urgència, uau!
Una cura d'urgència, que no va requerir una uvi ni molt menys,
però sí que és una cosa d'aquelles...
No hi havia ningú i, en canvi, vam tenir una peça que va caure, no?
Vull dir que... Però realment...
Però en quin moment canvia això, d'aquesta manera tan espectacular?
Això va canviar per una incidència,
perquè un any hi havia un esbart a la plaça Font,
i, com bé, hi ha qui més o menys va molt content i va molt alegre,
doncs va baixar l'àliga a l'hora que tocava, que no sé quina hora era,
i va baixar pel carrer Major la baixada de Misericòrdia
i, de sobte, en lloc de tirar cap a baix, cap a la mitja lluna,
va passar pel mig de la plaça de la Font a la meitat d'una actuació d'un esbar.
Llavors, va haver un conflicte una mica, així, diguéssim, sonat,
i, bueno, es va acordar...
I això també va passar amb una actuació que hi havia aquí al carrer Mendels Núñez,
que abans es feien obres de teatre al carrer Mendels Núñez,
i vam passar amb l'àliga al mig de la plaça, pel mig de la Rambla, no?
I també amb la Carana i tot el d'això, no?
A partir d'aquí es va començar a pensar de, diguem, entre cometes,
d'organitzar-ho i de posar-ho en ordre, no?
És que l'àliga, com que és tan senyor i tan aristocràtic,
es pensa que té dret d'anar per tot arreu i com vol.
Sí o no?
Sí.
Ah, no, ho dic que millor s'han dit de la paraula
perquè tu saps que jo soc una gran admiradora de l'àliga.
Jo entenc que sí, que de vegades...
Jo s'ha dit la reina del Mambo.
Sí, de vegades també ens passem una miqueta...
Ja ens agrada que sigui així, si no, no seria l'àliga.
Però si no, no seria això, eh?
Clar que sí.
Ho reconec.
Deixa'm que torni al tema una mica dels dispositius.
No estic obsessionada, més que res perquè tothom estigui tranquil
i que pensi que, tot i que no es veu,
darrere hi ha moltíssima gent treballant.
Comentaves el del Festival del Camp de Mar,
un altre dels moments que plega moltíssima gent
és l'Empalmada, també, no?
Aquí també imagino que hi ha un dispositiu diferent
al que pot haver-hi en altres actes de la festa.
Sí, home, el dia 22 és un dia molt...
Perquè hi ha, sobretot, molts pares i mares
que la gent més jove de casa surt aquella nit
i els tranquil·litzarem.
O no, no ho sé.
Jo i Holanda...
Per molts és la primera sortida de l'any.
Sí, per això.
Jo sempre me'n recordo una vegada
que fèiem el concert del Canto del Loco
i algú em va trucar per preguntar-me
si era veritat que el Canto del Loco
s'acabava a les quarts de la matinada.
No és veritat, no.
Oh, 15-200 nostres!
Com som de manipuladors!
No, però aquesta nit és veritat.
Els escenaris funcionen fins a les 7 del matí
quan surten les matinades.
Bueno, a l'escenari del Camp de Mar.
I jo el que diria és que s'ha de posar
una mica de sentit comú, no?
És a dir, l'escenari del Camp de Mar
no és un escenari per menors d'edat, crec, sincerament.
Crec que hi ha altres escenaris...
Això no es pot controlar i tu ho saps...
No, no, no, però vull dir que jo crec que tot té etapes amb la vida
i crec que hi ha altres possibilitats d'iniciar-se a la festa
sense necessitat d'anar a buscar els punts potencialment amb més risc.
Tot i així, jo crec que és una nit que tota la gent que hi està
i hi està molt per la labor.
I és una nit que, a diferència d'altres nits,
hi ha un públic molt familiar amb molt bona part de la nit.
És a dir, jo diria que, com és la vigília,
molta gent, doncs, de manera familiar, doncs surt
perquè tenim actes purament familiars.
Tecle tapa, el ball de l'orquestra estelada, doncs,
aquí al Balcó Mediterrani.
Són balls que plegaran, doncs, famílies, bàsicament, no?
Vull dir que no hi veig...
O sigui, crec que això ajuda a que hi hagi un sentiment
d'identitat comuna i de normalitat, no?
Evidentment, hi ha actes més durs, el del Camp de Mar,
hi ha, doncs, també l'escenari de les Ganotes,
doncs, que en guanya la nit d'escar,
hi ha aquest gran romesco, no?
Que és la plaça de la Font, no?
Que a mi m'encanta, no?
És a dir, jo trobo que...
Això l'altre dia amb el Bienbé, que ho deia i ho escrivíem, no?
És una mica un romesco, no?
Santa Tegla.
És una mena de cuinar, no?
Has de fer, doncs, una barreja d'ingredients
i la Passa a la Font és molt curiosa
perquè a mesura que avança la nit, doncs,
es van avançant les generacions
i passa una mica tothom, no?
Hi ha la referència, l'altre dia, els de la Troba Confum
deien, no, és que és magnífic,
és que està l'Ajuntament
il·luminat, amb aquest contorn ornamental
i t'indica que vius en una ciutat,
que estàs en una ciutat i que tens una referència, no?
Jo penso que són elements que ajuden
a viure la festa amb normalitat
i com han altres festes molt multitudinàries,
doncs, evidentment, ens passen moltes coses,
però aquestes coses, doncs, formen part
del que seria, el que diuen els companys de Pamplona,
les emergències quotidianes, no?
Perquè sabem que anualment passen, no?
És a dir, nosaltres cada any ens trobem
per parlar del dispositiu del 21,
cada any ens trobem per parlar dels dispositius
d'altres actes,
però jo crec que són emergències cícliques,
quotidianes, que ens passen.
Aviam, hi ha una cosa que és la memòria històrica recent
i és que quan acaben les festes de Santa Tecla
el que ens queda en la memòria és la pròpia festa
i aquella cosa d'això m'ha agradat més, m'ha agradat menys,
però mai a l'hora de fer valoracions
s'ha hagut de lamentar cap incident extraordinari.
Per tant, aquesta memòria més immediata
és la que ens diga que des d'aquest punt de vista
visquem una festa amb tranquil·litat, no?
Sí.
Ara penso, Pitu, que nosaltres ja estem
en el pal de la rebella d'aquí de Rocó, eh?
Que això de gran notes i l'empalmada
amb nosaltres ja no...
Bueno, no.
Fa 25 anys, quan començava el tema del Ball de Diables,
estàveu per altres històries.
Estàvem molt altres històries, sí.
Però, home, sí, jo em sembla,
a mesura que...
Jo ara sentia el Jordi i deia
incorporar-te a la festa, no?
Hi ha altres moments, hi ha altres llocs, no?
Això hi penses quan estàs en aquesta banda,
que deies, no?
Dius, hòstia, no?
Però, però...
Això deia de papa, ja, eh?
No, però saps què passa?
Que això també és una qüestió d'esperit,
ja de filosoferia, eh?
Disculpa, Jordi Bertran s'ha de tenir memòria històrica
quan tu començaves també al Ball de Diables.
Sí, no, no, no, però...
Jo soc dels que sempre...
Vull dir, jo a l'Astra Canada sempre he anat,
vull dir, i ara ja no hi vaig, però...
També entenem el caràcter de la persona, no?
T'apuntes a lo que d'allò és, no?
És allò tan clàssic de l'edat física a l'edat mental, no?
Però, esclar, t'apuntes al bombardeig, no?
I, home, de la festa que et queda, sí,
que t'ho has passat fantàsticament, no?
No sé on te llegia l'altre dia que aquí a Tarragona
a l'any el tanquem i l'obrim per Santa Tecla, no?
I em sembla que va una miqueta per aquí, no?
Fora de l'any, allò, de l'any del calendari, no?
I, home, i que viure aquestes festes, doncs, home,
doncs t'ho passes magníficament bé,
ho intentes fer-ho passar, si participes activament,
ho intentes que la gent també s'ho passi bé,
amb la teva actitud i amb la manera de fer.
I, sobretot, el més fantàstic que va passar és que no passi res,
que ens ho passem bé, no?
Per la vostra experiència en el Seguici,
com a Vall de Diables, com a l'Àliga,
en general tothom és molt respectuós amb tot,
tothom té ganes de festa i incidències,
és el que insistim molt en aquest punt, no?
No, i a més a més hi ha una cosa a remarcar, eh?
I una cosa que s'hauria de tindre molt en compte,
que la gent que participa en tots els elements del Seguici
i els que més es belluguen,
en tenen una especial cura de no fer mal a ningú.
I això també s'ha de reconèixer.
La gent va molt en compte.
A vegades el públic pot veure que són una colla d'esbuixerrats
els que fan anar o l'Àliga o la molassa
o el cocafer o el llogó,
però que tinguin molt en compte
que aquesta gent que fan ballar aquests elements
van especialment concentrats a no fer mal a ningú.
I això s'ha de tindre molt en compte.
No tinguin cap por de que aquests,
home, van saltant i putint i fan aquí un...
No, van molt controlats
i saben el que es porten entre mans
perquè ningú ho prengui mal.
Jo en tot cas, de cara al públic,
el que sí que penso que s'ha de recomanar...
I no en fem cap drama d'això, sobretot, eh?
Jo penso que no està de més de dir
doncs, escolti, els elements surten al matí,
surten a la tarda, surten a matinada,
surten a molts moments diferents.
Però jo penso que a la nit el que és important
és pensar que de vegades,
amb dues copes menys al damunt,
doncs tu passaràs igual de bé o millor.
Que és important, doncs,
que puguis saltar amb la teva companya,
amb el teu company, el que sigui,
però que no té cap sentit
muntar murs de contenció
de quatre o de cinc persones
que no ajuden a que això sigui fluid.
És important demanar respecte a les peces.
Jo recordo, doncs, uns anys al Correfoc
que la gent tirava aigua
i un any vam haver de parar al Correfoc
perquè els elements no podien ballar
amb tranquil·litat.
L'any passat va haver algun incident
al carrer Merceria Lleig,
és a dir, a mi em va saber molt de greu
que algú tirés aigua damunt d'alguns elements.
No per toca, no és un moment adequat.
Escolta, si convé un any ja farem una baixada submarina.
Ah, però si tenim la remullada de Sant Magí.
Exacte, però bé, que es poden inventar moltes coses,
si es pot fer, però cada cosa té el seu context.
I després que és important, doncs, allò de...
Escolta, si vostè vol prendre una cervesa
o vol prendre una mamadeta,
doncs utilitzi un got de plàstic,
utilitzi el barrilet,
no mentri en una xiveca a la passada dels cols,
perquè si es trenca hi haurà uns vidres per terra,
si algú ensopega o algú porta xiruques,
doncs es pot fer mal.
Cones d'aquestes que penso que s'han de tenir en compte
i que han d'ajudar una miqueta
a que la festa sigui viva.
Els músics, els músics són els grans oblidats d'aquesta nit, no?
Jo sempre els dic als de l'Àliga,
mira, jo cada any m'acosta més trobar músics
que vulguin venir, no acompanyar l'Àliga,
acompanyar qualsevol element,
perquè és una feina molt dura.
I llavors el que s'ha de tenir present
és que hem d'ajudar els músics,
no té cap gràcia espitjar un músic,
donar-li un calbot a un músic...
No, el músic és el que fa que allò sigui possible
i sense el músic,
la Lliga, els gegants, la cocafera,
no ballarien.
Sempre estem parlant de respecte
i si el respecte l'apliques en la teva vida diària
no serà una excepció per festa.
Per tant, mira,
sembla un capellanes en sermons,
però val la pena dir-ho.
A més és que tu passaràs de conya
i no provocaràs que en aquest moment
s'hagi d'aturar tot allò,
llavors sap greu a tothom que tu dius allò.
Senyors, deixem la pedagogia,
es veu que avui ens ha tocat aquest paper,
que està molt bé,
sempre que sigui per al gaudi de tothom.
I el dia 21 s'ho passarem de conya.
I tant que ens ho passarem,
i el 22 i el 23,
ara arriba el plat fort,
per alguns,
pels que ja teniu una certa edat.
Ara parlarem d'aquella altra
Santa Tecla més mística,
la que es viu a la catedral,
la que es viu seguint les petjades,
la taula de Santa Tecla,
les visites guiades.
Ens anirem retrobant a aquestes festes
amb vosaltres i amb tothom de la ciutat
que realment surt al carrer.
Pitu Rovira, no m'hi ha apuntat,
és vocal del Ball de Diables,
representant això, de la Lliga.
En Jordi Bertran,
moltíssimes gràcies, de veritat.
I escolta, deixa,
i aquesta manacetó,
en tot cas,
agrair donar l'horabona
a tota la gent que treballeu,
la gent que esteu a peu de carrer,
a Cultura,
perquè, si més no,
els mitjans de comunicació
ens ho poseu molt fàcil,
ens ajudeu molt,
i sabem que la feina que esteu fent
aquests dies és molt dura,
i com que us passa com els músics,
que ningú se'n recorda,
dic, doncs calla,
que els hi tirarem una floreta
perquè se la mereixen.
Moltes gràcies.
Gràcies i enhorabona a tothom.
A vosaltres.
Adéu-siau.
Gràcies.