Jordi Bertran, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
Aquesta veu, com la tenim?
Malament.
I té possibilitat de recuperar-se en llarg de sorpreses?
Esperem-ho, esperem-ho, perquè això dels canvis de temps són terribles.
Estem a la Casa de la Festa.
Avui ara comentàvem amb la regidora de Cultura, amb la Sandra Coloma,
que la resposta ha estat força positiva,
que es fa un balanç satisfactori d'aquests primers tres mesos
i es catja aproximadament d'obertura d'aquest equipament.
Amb dades a la mà, quantes persones més o menys visiten de mitjana
a aquest equipament i què és el que us comenten?
Els visitants que venen aquí a la Casa de la Festa
i que realitzen la visita, què és el que comenten al sortir?
Jo crec que aquí cada dia que preguntes les dades van pujant.
Recordo que a finals de juliol van donar les xifres,
en aquell moment rondaven ja uns números que començaven a fer un cert mal,
perquè dius, ostres, quanta gent que ve aquí.
En aquest moment segurament encara hauran pujat més,
però perquè es fa una idea, el primer dia de Sant Magí,
que és un dia d'aquestos punta que ha viscut la Casa de la Festa,
igual que a la inauguració, van passar mil i escaig persones.
Això vol dir que hi ha puntes, el dia de la inauguració,
aquest dia en què ve moltíssima gent.
Jo diria que la tònica és una gran acceptació per part de la gent que ve.
Una progressiva introducció de la Casa de la Festa no només en el circuit local,
sinó també en el circuit, per una banda, turístic.
En les xifres del mes de juliol ja ens apareixia un formatget
en què hi havia una presència, un percentatge important d'un 30% de visitants
de fora d'aquí, de fora de la ciutat.
I per altra banda un circuit també important a nivell d'altres canes de la festa,
perquè el que ha provocat aquest equipament és un efecte dominó.
Per una banda l'Ajuntament de Barcelona ja tenia previst aquest equipament
i l'ha accelerat, però per altra banda ajuntaments com Reus
o Vilanova i la Geltrú s'estan plantejant la seva realització
d'una manera ferma.
Recordo, per exemple, el dia 17 d'agost tenir la regidora de Vilanova i la Geltrú,
la Isabel Pla, aquí visitant aquest equipament.
Per tant, vol dir que segurament es produirà un efecte dominó important
dins del món de la cultura popular i tradicional,
fins al punt que la Generalitat es planteja la introducció d'un model estàndard
dins del nou pla d'equipaments de Catalunya,
que seria les cases de la festa.
Sí, que Tarragona en aquest sentit va marcar la pauta,
ha marcat la pauta en aquesta qüestió.
Bé, jo diria que nosaltres també copiem,
a Catalunya està funcionant ja fa molt de temps una casa de la festa a Vilafranca,
Vilafranca del Penedès, molt més petita que aquesta.
Podríem dir, ara estem a la sala d'audiovisuals,
tota la casa de la festa a Vilafranca és com la sala d'audiovisuals,
podríem dir, de la casa de la festa a Tarragona,
i després, paral·lelament, també hi ha una mena d'amagatzem,
edifici visitable, si truques, a la Patum, per tant, a Berga.
Jo diria que també hi ha hagut aquests efectes previs,
que també hauran influït en què arribem nosaltres al procés que estem,
i després que és un equipament que existeix arreu del món,
no ens cansem de dir que ciutats com Otsa, al Japó,
que és una ciutat patrimoni de la humanitat com Tarragona,
doncs també té una casa de la festa, de la seu tipus de festa,
o At, a Bèlgica, que té una gran festa amb gegants i bèsties,
doncs també té una casa de la festa, no?,
per tant, de fet, és un equipament, podríem dir, internacional,
on hi ha un bones festes, on festes d'un gran,
amb una gran dosi de patrimoni,
doncs existeixen aquest mena d'equipaments,
i d'una manera o d'altra, doncs també han copiat, evidentment.
La Sandra Colom ens comentava fa uns instants que la casa de la festa està viva,
i això propicia que bèsties i elements del seguici popular
entrin i surtin de forma més o menys constant,
si algun dels grups té una sortida en algun moment determinat.
Suposo que això, durant els dies grossos de Santa Tegla,
s'accentuarà encara més,
aquí hi haurà un bullici entre les bèsties entrant i sortint,
les entitats que tenen el seu aquí treballant,
serà un dels punts neuràlgics de la festa,
i a més a més els visitants, perquè a la casa tot això continuarà oberta.
Sí, sí, de fet, per Sant Magiu vam rodar en petit, diguéssim, nivell,
perquè la casa en aquell moment, doncs,
d'aquí només sortien teòricament els gegants i els nanos,
en aquest moment, doncs, per Santa Tegla ja surt tots els elements,
i jo diria que el 22 a la tarda i 23 complet,
pràcticament a la casa només hi haurà la col·lecció de nanos originals
del segle XIX, de 1865, els de Bernat Berderol,
i això sí hi haurà moltes bèsties fotografiades,
perquè hi ha una exposició que en aquests moments s'està muntant,
de bèsties des del 1870 fins al 1970,
que ha comissariat el Ramon Saumell, fotògraf de Vilanova,
nascut a Vilafranca, que fa molts anys que tomba per tot el món
buscant peces històriques, peces actuals,
i ens ha obsequiat amb aquesta magnífica exposició d'unes 100 imatges
que la gent, doncs, penso que s'emportarà una gran sorpresa.
En Ramon ens acompanyarà després de la una,
hem tingut l'oportunitat de ja veure algunes de les imatges,
i vaja, és una sensació personal, però segurament estem davant
d'una de les exposicions més interessants que podrem veure
segurament aquests dies de Santa Tecla.
Sí, jo crec que a més a més ja pel nivell de consultes que tenim de fora de Tarragona
també serà molt visitada, i a més a més preveiem també
que es traslladi en altres espais de Catalunya
per poder també gaudir-la, no?
Hi ha una Casa de la Festa que ja ha visitat molta gent,
segurament aquests dies de Santa Tecla rebrà xifres rècords de visites,
però la Casa de la Festa està en continu creixement.
Ara, per exemple, ho comentàvem també fa uns minuts,
estem a la sala d'audiovisuals, i d'audiovisuals estem nosaltres
aportant l'àudio, però de moment poca cosa més.
Estem en, vaja, una fase d'ús segurament,
però aquesta Casa de la Festa de continuar creixent.
Com serà la Casa de la Festa d'aquí, XT?
Bé, el pla d'usos ja contempla que aquesta sala estigui acabada.
Les circumstàncies han portat a que s'afessin, jo diria,
tres obertures pautades, és a dir, una primera que va ser
com a espai de conservació i d'ús de les entitats,
una segona oberta al públic, la de final de maig,
i finalment vindrà aquesta en què també hi haurà
aquests mitjans audiovisuals.
El cert és que en aquest moment no hi havia consignació
pressupostària per assumir-ho, i el que sí que hi ha
és el material preparat, és a dir, nosaltres l'hem passat
amb els equips de Festes TV, que és una productora especialitzada
en gravació de material festiu, per exemple,
en guany hem fet per al Consell Comarcal del Tarragonès
15 festes de la comarca, en guany des de l'agost de l'any passat
fins a aquest juriol, doncs vam completar les imatges del seguici
que no teníem però que són necessàries, i nosaltres tenim un gran fons
format bàsicament per una col·lecció que va encarregar la Generalitat
amb el suport de l'Ajuntament l'any 89, es va fer un desplegament
molt important, que és el DVD que de fet existeix en aquest moment
traduït al català, al castellà, anglès i francès,
es pot trobar a l'estat de les festes, per exemple,
o a la llibreria de la Generalitat, que és material de primera qualitat.
La teva ja parlava amb una productora que estarà aquests dies
gravant a Tarragona, i per un altre tema, i els deia que els que van gravar
el DVD de Tarragona, de Santa Tecla, doncs venien, una part d'ells venia
de gravar unes coses a l'Afganistan, que estaven en conflicte bèl·lic.
Per tant, vol dir que realment es va fer amb gent molt preparada
per gravar circumstàncies difícils, com per exemple la gran quantitat de foc
que hi ha en determinats moments de la festa, i aquesta gent ho va fer molt bé,
de fet, la col·lecció d'hores que hi ha gravada és impressionant.
Llavors la idea és que hi hagi dos parts audiovisuals, una, podríem dir, breu,
és a dir, que podria ser cinc minuts, set minuts, que resumirà la festa
possiblement sense paraules, ni tan sols n'hi haurà...
Amb un vídeo amb els propis sons de la festa.
Exacte, i després hi haurà un vídeo ja més especialitzat, que és aquest
que en aquest moment té elaborat la Generalitat, però que es completarà
amb dos elements que són fonamentals.
Un, els valls que s'han recuperat des de l'any 89, Moixiganga,
Vall de Cosis, Vall dels Set Paquets Capitals, s'hi introduiran
en aquest DVD, ja estan gravats, i després, doncs, un altre acte
que ha agafat moltíssima força els darrers anys, que és aquesta
Dia de Castellera del proper diumenge, no?, que també està
gravada, no?, i per tant esperem que també tingui el seu reflex
en aquesta producció, diguéssim, audiovisual de la Casa de la Festa.
Aprofitant avui la presència del Jordi Bertran, no volíem deixar
es cap a l'oportunitat de conèixer, en certa manera, com els cou Santa Tecla
des de dins. Abans la Sandra Colau ens explicava, doncs, com es repartien
entre cometes, entre els regidors, entre els membres de l'equip de govern,
els actes als quals ha d'assistir, perquè és important, doncs, que hi hagi
segurament representació municipal en els actes principals, o un bon aport
dels actes de Santa Tecla, però, des de la passant, més purament
tècnica, Santa Tecla és una gran mogudes, perdoni-nos l'expressió,
en Jordi Bertran ens ho podrà corroborar, fa, òbviament, molts mesos
que es prepara, i a partir d'ara, a partir d'aquest cap de setmana,
el dia a dia, la rutina, quina és, quines són les coses que més us
poden preocupar?
Bé, jo diria que la rutina, de fet, no existeix, perquè Santa Tecla
és una constant caixa de sorpreses, no?, és a dir, tens molts escenaris
funcionant, moltes activitats al carrer, i sempre passen coses, no?,
on no falta una cadira, falta una nevera, i on no falta una nevera,
doncs, falta el que havia d'haver dins de la nevera, no?,
normalment, en aquest moment, el que ens dediquem és, jo dic, una mica
a fer de bomber, no?, perquè el que fem és apagar focs, perquè realment
la gran planificació s'ha fet abans.
Pots posar-nos exemples, eh?, dels que es puguin explicar de focs,
de petits problemes, suposo, força quotidiens, que es poden produir
a 48 hores a l'inici de les festes.
Doncs, es poden passar, doncs, coses com, per exemple, que tens un...
tens que refredar un cava i no tens una nevera adequada, no?,
per exemple, coses d'aquestes que passen en el lloc adequat que necessites
en un moment determinat. Són coses menors, lògicament, perquè el més important
no és això, però que això genera moltes cosetes d'aquestes, doncs,
que s'han de solventar, no?, jo diria que el que sí que és important és,
en aquest moment estem en la fase... Avui a la tarda és ja la reunió
de tot l'equip d'organització final, per tant, aquí entra tot l'operatiu
de diferents empreses, de diferents membres de l'Ajuntament,
d'un gran equip de voluntaris, de totes les entitats, podríem dir,
perquè, evidentment, quan parlem de Santa Tecla, jo sempre dic que,
moltes vegades, Santa Tecla es fa gràcies no només a l'Ajuntament,
sinó que es fa gràcies a aquests 140-150 col·lectius que cada any
estan a la festa i que, d'una manera o altra, doncs, posen el seu gra de sorra.
També és una mica rotatiu, perquè hi ha anys que algú fa més coses que altres
i, bueno, això va variant una mica, però és un volum molt gran, no?
No sé quanta gent es pot acabar movent organitzativament entre els col·lectius,
però, sens dubte, moltíssima gent, no?
Després, doncs, el que nosaltres, en aquest moment, estem fent és acabar
la instal·lació d'infraestructures.
La majoria d'infraestructures funcionaran des del diumenge fins a l'altre dimecres,
és a dir, durant aquests 11 dies de festa més o menys són estables,
però també hem de tenir present que, sobretot a partir del dia 19,
entra i rompa en la festa aquesta part tan tradicional, ja no?
Santa Tecla petita, retaula, doncs, arrencada, baixada, entrada de músics,
cercavila, ofici, tornada ofici, lluïment del migdia, castells, processó,
tot corre a foc, tot això ja és una altra dinàmica i allà, més o menys,
ja la meitat, entra un equip, jo diria, més fresc, ja, no?
És a dir, que això és una cosa que hem anat millorant en el pas dels anys,
en guany està especialment cuidada, és a dir, entra un equip que pot ajudar
que la gent que ja porta des del dia 14, doncs, vagi una mica més fresca d'idees
perquè realment també es gota una mica la situació, no?
Però vaja, jo diria que, sobretot, la feina es fa abans,
i llavors el que és d'estar és el cas, no?
Preveure, doncs, aquelles incidències que succeixen.
En cada espai que hi ha un acte, hi ha algú,
en els actes pròviament organitzats per l'Ajuntament,
doncs hi ha un responsable que s'encarrega de tot,
de tot vol dir...
De vigilar el cava, les cadires...
L'escomesa de la llum,
que hi hagi la cadira pel camerino,
que hi hagi, doncs, el tècnic de sol adequada,
que el tècnic de sol vagi, doncs, adequadament vestit per l'ocasió,
bé, tota una sèrie de coses, doncs, que van succeint, no?
És a dir, que has d'anar vetllant, no?
Però també hi ha molts altres actes
en què només es dona suport d'infraestructura
o suport de comunicació,
i, per tant, també hi estem una mica vetllant
des d'un segon terme, però vetllant, no?
Després hi ha molts equips que no són
de la pròpia àrea de cultura
que són indispensables perquè funcioni la festa.
És a dir, la gent quan surt al carrer,
doncs, quan comencen les matinades,
els carrers han d'estar nets, no?
I hi ha una sèrie de gent, doncs, que es dedica a netejar, no?
Avui, venia jo a l'Ajuntament,
doncs, hi ha, doncs, els mestres
que estan acabant de preparar les classes.
Aquests dies és com un goig especial
entrar en una classe d'un col·legi,
i entrar a una guarderia.
Les guarderies han començat,
les jares d'infants han començat,
els col·legis encara no,
però és xulo, no?
Entres en una classe i veus que està el pòster dels nanos, no?
I hi ha, doncs, un estenedor de roba,
i allí ja han penjat, doncs, la imatge de la molassa,
la imatge dels nanos,
la imatge dels gegants.
Té un cert rotllo, això, no?
Jo diria que hi ha molts equips, doncs,
que no són de l'estructura organitzativa,
però que fan possible que tot això funcioni, no?
Des dels senyors que pensen les banderoles,
els senyors que pengen les banderes,
els senyors, doncs, que munten
les infraestructures elèctriques,
doncs, tot això funciona,
no saps ben bé massa com,
perquè, al final, doncs, acaba rutllant,
però sempre tens dubtes de dir,
sí, hi haurà alguna cosa que deixaràs pel camí,
però, al final, acostuma a sortir.
L'altre dia, aquests dies a Tarragona Ràdio,
hem estat fent una sèrie d'entrevistes
amb els perpetadors dels darrers anys,
un dia parlàvem amb el Joan Llort,
geganter, que ara us dona un cop de mà,
és un d'aquests col·laboradors,
un d'aquests voluntaris que participa activament en la festa,
i no vam resistir,
vaja, no vam poder resistir la temptació
de preguntar-li de què us comenteu,
Pau Olquital, que és aquesta estri
gairebé indispensable, que forma part,
és una nova articulació que incorporeu
durant els dies de Santa Tecla,
de la gent que seu al capdavant de les fesses.
Ja ens comentava que, bàsicament,
qüestions organitzatives,
però, vaja, tampoc podem resistir la temptació
avui de preguntar-li al Jordi Bertran.
Mira, el Walkie és una eina
que, com a tal, has de saber utilitzar.
Llavors, és una eina que,
en un moment determinat, pot fallar.
Perdonem que m'ho te'n pregunti,
però fins i tot es fa certa conya,
moltes vegades, amb aquest instrument.
Sí, sí, jo, per exemple,
recordo fa dos anys,
amb una processó de Santa Tecla,
que la tempesta que va haver,
doncs, va fondre les comunicacions,
i és increïble,
com no pots parlar amb ningú,
perquè, evidentment,
els mòbils no és el mateix sistema.
Amb mòbils parles amb una persona,
no parles amb tothom.
Amb la ràdio parles amb tothom,
i, en un moment determinat,
tu pots tenir un dispositiu.
El de Santa Tecla no és el més gran,
segurament la Rua de Carnaval,
del dissabte de Carnaval,
és molt més gran,
hi ha potser 30 persones
connectades en xarxa,
i en tot moment saps com està
tot un itinerari.
Això vol dir que,
bàsicament, la primera feina
és una, conèixer la posició de la gent,
és a dir, que hi hagi una certa cadència.
Això no és una desfilada militar,
normalment aquests actes,
sinó que són actes populars.
No és allò de pretendre
que tothom vagi format,
no és aquest l'objectiu,
però sí que ens donen pistes
de les posicions.
Amb coses tan bàsiques,
com per exemple,
la cercavila de Santa Tecla,
els diables no poden entrar
al carrer del cos del Bou
fins que la banda de música
ha pujat per la baixada de misericòrdia.
Això es pot fer de dos sistemes,
un, el sistema antic,
que és el loteador,
que dic jo,
és a dir, et poses a mirar
des de la llunyania,
si veus...
Jo faig senyals de fums,
només posa si el talègre pòpti...
Sí, però clar,
això és poc, diguéssim,
és una mica rudimentari,
i s'intenta que hi hagi
aquesta coordinació.
I després fa una altra feina
molt important,
que és que en cas que hi hagi
una emergència,
et permet activar l'emergència
d'una manera molt ràpida.
Per sort,
no n'hi ha masses,
però doncs en passen,
no?
Coses que et poden passar
en una cercavila,
doncs en una processó,
doncs és de...
Bueno,
perdre't un nen,
no?
Jo,
una de les coses més increïbles
que m'ha passat mai
en una processó
és trobar-me un nen
a la meitat d'una processó
de sortir del Pla de la Seu
el dia 23,
que no parla català,
no parla castellà,
no parla anglès,
no parla francès...
Impossible de comunicar-te.
Impossible de comunicar-te
i tu has de...
Amb aquella persona,
d'una manera o altra,
doncs has de trobar
seus pares,
no?
I no saps ni qui són seus pares
ni cosa d'aquest tipus,
no?
Llavors, bueno,
els walkies,
d'una manera o altra,
serveixen d'entrada
per avisar a tothom
que està passant això,
per avisar a tots els serveis
que col·laboren amb nosaltres
i, evidentment,
Guàrdia Urbana,
Turisme,
que són els punts d'informació,
protecció civil,
serveix per coordinar-nos
amb ells,
també,
i després també,
amb la indumentària que portem,
serveix perquè la gent
que no parla el teu idioma
sàpiga que aquella persona
és un ajut.
És un punt d'informació.
Exacte, no?
Llavors,
en aquest cas,
doncs,
en aquest cas concret,
doncs,
us puc exemplificar,
doncs,
que algú va parlar
amb algú que portava una ràdio
que, en aquest cas,
els pares sí que parlaven
no eren ni cap d'aquests idiomes,
però podien parlar
una miqueta anglès,
no?
I llavors,
amb algú que parlava anglès,
aquest algú va parlar amb mi
i, bueno,
al final vam localitzar
coses d'aquest tipus.
Ja per acabar, Jordi,
el tema del temps,
com ho porteu?
Perquè des de l'Ajuntament
normalment treballeu
amb previsions meteorològiques
a llarg termini.
Ahir, per exemple,
va caure a la nit
un petit xàfeg
al camp de Tarragona.
No sé què assenyalen
aquestes previsions.
Haurem de patir com cada any?
Jo no les he mirat.
No les he mirat.
És una cosa que ja no les he mirat.
No les he mirat
perquè crec que
hi ha molta psicosi
amb això
i, bueno,
ja és una qüestió d'aquelles
que crec que no ajuda massa
que hi hagi tanta psicosi
en aquest tema.
la pluja forma part...
Els pagesos
que van inventar-se
aquesta festa,
entre altres coses,
perquè, clar,
aquesta festa es feia
quan s'acabava
la barema.
I, per tant,
els pagesos del camp de Tarragona,
encara en queden alguns,
algú m'ho deia,
diu, Jordi,
tu tranquil,
que això sempre ho sabem tots.
Al setembre és impossible
que cap home del temps
endevini
si plourà o no plourà
perquè és al setembre.
Forma part d'aquest tema.
Jo, quan algú et diu
unes paraules
tan sàvies com aquestes,
doncs, evidentment,
tens les teves webs,
tens la teva informació,
però has d'anar molt en compte,
perquè, evidentment,
no podem dir
si plourà o no plourà.
Hem d'anar en compte.
Jo, en tot cas,
sempre dic
que amb altres festes
s'espera fins al final.
Si plou,
doncs no se surt
i si no plou,
doncs sí que se surt.
És el secret.
Jordi Bertran,
moltes gràcies
per acompanyar-nos avui
des de la Casa de la Festa.
Bona feina
i molta sort a la Santa Té.
A nosaltres també us queda
una mica, eh?
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Jordi, moltes gràcies.
Vinga, a vosaltres.
Arriban les 12,
les notícies.
No se'n vagin prou
perquè encara ens queden
molts protagonistes
des d'aquí,
des de la Casa de la Festa.