Hem estat parlant abastament d'aquesta exposició del bestiari festiu europeu,
una exposició que es podrà veure aquí a la Casa de la Festa,
tan bon punt comencin les festes, així per tant els visitants
tindran encara un element més d'interès quan vinguin fins aquest punt
a la Via Augusta.
El centre de la ciutat ens acompanya, de fet,
el responsable d'aquesta exposició, en Ramon Saumell.
Senyor Saumell, hola, bon dia i bona hora.
Bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos avui al matí de Tarragona Ràdio.
Encantat, em venís a Tarragona.
De fet, l'exposició es troba ara en procés de muntatge.
Sí, ara està com aquest matí començaven a muntar,
però hem decidit que o tal com havia pensat al principi no anava bé
i ara hem anat a buscar altres coses per veure si ho millarem una mica.
De fet, l'exposició estarà distribuïda en diferents punts a la Casa de la Festa.
Nosaltres ara estem a la sala d'audiovisuals, aquí n'hi haurà algunes,
a la primera sala n'hi haurà unes altres, al darrere,
que és on hi ha tota l'explicació, els diferents penins explicatius n'hi haurà més,
o sigui que la gent, aquí ens podrem fer un gran recorregut, no?
Bé, és que n'hi ha cent dues.
Cent dues fotografies.
Escolti'm, explicar, per situar la gent, es tracta de cent dues fotografies
de diferents elements de seguici popular de ciutats europees,
des d'una época molt concreta, des del 1870 fins al 1970.
Bé, el 1970 em sembla que no n'hi ha cap, van agafar una data per tancar,
però hem pogut tirar el més enrere possible, no?
Llavors, tot va començar fa un any,
jo soc viva franquí, però vinc a Vila Nova,
i amb en Jordi Bertran, d'aquí a Tarragona,
doncs tinc molta relació.
Ell sempre m'ha estrenat tot el que jo he fet aquí a Tarragona,
m'ha estrenat tot, he fet audiovisuals,
he fet algunes altres exposicions,
com de les Àguiles, que es va fer fa anys,
i va venir a casa i va haver unes fotografies d'aquestes
que jo tinc, jo fa molts anys que em dedico a recollir fotografies de bestiari,
i em va dir a Ramon, d'això hem de fer alguna cosa.
I m'ho he fet, anem-hi.
I llavors, a part del que jo tenia,
he anat buscant moltes coses més i n'hi he trobat.
I llavors he trobat molta ajuda,
sobretot a Inglaterra, que m'han ajudat molt.
I, bueno, he estat buscant per Alemanya,
Holanda, Bèlgica, França,
i tal, ja he trobat alguna cosa,
i el resta d'Espanya,
i, bueno, el que hi ha més és Catalunya.
A Catalunya tenim un patrimoni molt important,
i molt antic.
Tenim l'oportunitat, ara,
com que les fotografies encara no són pròpiament penjades,
tenim l'oportunitat, a mesura que estem conversant
amb en Ramon,
de veure algunes fotografies,
en concret una selecció de les imatges de França.
Això és peixenars.
Això em diu una potra de peixenars.
Això és el potra.
D'entrada, en sobte,
segurament la mida de moltes d'aquestes bèsties,
perquè moltes d'elles veiem ara, per exemple,
que és un descomunal de grans,
una mena de molassà,
que són més grans dels que tenim acostumats a veure aquí.
Sí, fora de Catalunya no es tira foc.
Fora de Catalunya no es tira foc.
No es tira foc.
No, no, no.
A la que arribem a Tortor...
De l'Ebre enllà.
De l'Ebre enllà,
al foc,
hi ha València,
però València no té bèstis de foc.
Té bèstis de corpus,
però el bèstis de foc no en té.
Ara a València estan naixent algunes bèsties
i comencen a agafar algun drac.
Però el foc no existeix a Europa.
O sigui,
per exemple,
a Bèlgica,
qualsevol bèstia,
vol dir un gegant.
Està inclòs dintre els gegants.
O sigui,
tot consideren gegants.
Un gegant,
el de la porra,
o qui sigui,
però una bèstia,
un drac,
també el consideren gegant.
I a més,
són molt més grans que els d'aquí,
com pots veure.
Aquest és del...
Aquí estem veient coses
que òbviament s'escapen
del que nosaltres estem acostumats
a veure a Catalunya.
Per exemple,
ara tenim aquí una imatge
d'un drac
a Pas de Calé,
a França.
Sí, sí.
I és un drac enorme
que pot fer tranquil·lament
8-7 metres de llargada.
Jo diria,
potser més.
Potser més i tot.
Que a més a més...
Potser és més larga
que ara mateix no vendrà.
Déu-n'hi-do.
És una imatge del 1924
que veiem que la fotografia
va ja llarg rodes.
Sí, sí.
Això...
Tots van anar amb rodes.
Actualment,
aquestes bèsties
també es mouen amb rodes?
Sí, sí, sí.
El que veiem abans,
el potre de peixenat,
no va amb rodes.
Aquest va portar
per 12 persones a sota.
Llavors,
el que fan
és una espècie de...
No és gimnàcia,
però sinó que l'aixequen
i l'aixequen amunt
i el fan ballar
amb una música.
Però no fan res més que això.
O sigui,
que acaben baldadets,
també,
els portats del potre de peixenat.
A més,
jo cada any
o al mes de març
vaig a una població
que es diu Lupiang,
costat de Set,
i cada any
fan una trobada
de bèstia
d'Occitània
i aquesta hi va,
cada any.
Però ja és una cosa
més moderna,
aquesta és més antiga.
Aquestes bèsties,
aquests elements
del seguici,
a França
o en d'altres poblacions,
són rebudes
per la gent,
pel públic,
de la mateixa manera
que aquí.
Aquí, per exemple,
són bèsties molt properes,
els nens s'interessen molt,
fins i tot tenen
les seves rèpliques infantils,
es mouen molt,
van acompanyats de música.
Vostè que ha tingut
l'oportunitat
d'estudiar-ho,
de viatjar per Europa,
de fer aquest recull fotogràfic,
quina consideració
tenen aquests elements
en les seves respectives ciutats?
és diferent,
és com si fos un cercavila,
que la gent s'hi apropa molt,
perquè com no hi ha foc,
no hi ha cap problema,
i si ho poden tocar,
però se'ls miren una mica
tot alluny,
com si hi haguéssim,
no és com aquí.
Hi ha com una mena
de barrera.
Sí, sí,
se'ls miren com
alguna cosa molt grossa
i que és immaterial,
no sé,
és diferent,
no ho penses ser diferent.
Jo fa anys
vaig portar un drac
i una molassa
a l'upiang,
i bueno,
aquella gent
van dir que de foc re,
però en una plaça
el drac va tirar dos coets
i van dir
prou.
Prou,
i ja està,
dos i encara gràcies.
Sí,
perquè no ho entenen
això del foc,
a més la gent va mudar d'allà.
I clar,
aquesta construcció del foc
és molt diferent
de la que tenim a Catalunya
de fora,
el que passa amb els Pirineus
canvia.
També van anar
amb acompanyament musical,
les bècies,
en línies generals?
Algunes.
Algunes?
Algunes.
tipus de música?
El porta de pecenars
porta uns tabals
i porta
una música de fautes.
Però té una música
molt maca,
que entra,
que s'enganxa.
La majoria no porta música.
La majoria no porta música,
això és impensable aquí,
perquè aquí tots els elements
porten o grellers
o dolçaines o que sigui.
No,
allà no.
Per exemple,
la talasca de Tarascon,
que és una bèstia preciosa,
molt maca,
va amb rodes,
però no porta música.
i el que fan ells
és embestir la gent
i parar-se davant de la gent,
però clar,
et foten un xust impressionant.
S'estem veient
algunes d'aquestes imatges,
veiem aquest drac del nord,
o el camell de Bézier.
Parlem doncs de les figures,
perquè hem parlat de dracs,
de cavalls,
que són imatges
que aquí també les tenim,
però hem vist ases,
ara veiem un camell.
Quins altres animals
es fixen la gent a Europa
per fer les seves figures?
El que hi ha més
són cavalls,
el que diu un potre.
i a Bèlgica té un cavall enorme,
que no sé si fa 15 o 20 metres d'alçada.
20 metres d'alçada?
Sí, és una cosa...
Veigis gairebé com el cavall de Trolla.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Però van rodes, eh?
Però no porta música,
tampoc,
i va amb un desfibre amb gegants.
O sigui que és un gegant més.
I potser el curiós,
aquí en aquest moment
ara no tenim cap fotografia,
perquè ho tenim a dalt,
mira, el xevalet,
el xevalet de Duoi.
Normalment acompanya els gegants,
però només hi va un.
Això es tracta d'una figura d'un cavall,
això s'assembla perquè la gent
als ullets el faig una idea.
els valls de turcs i cavallets
que tenim a aquesta raó,
això seria una figura similar.
Sí, però un de sol.
Només és un?
Sí, normalment,
ara sempre veu, normalment.
No hi ha valls conjunts?
No.
En algun lloc hi ha un que n'hi ha quatre,
però en algun normal és que n'hi hagi un.
Hem parlat que a Europa
hi ha alguns elements en comú,
per exemple la no presència del foc.
Entre dins de cada país
hi ha algun tret en comú?
Per exemple, a França,
les festes del Baciaris
es caracteritzen per un punt concret
que no té Alemanya,
que no té Bèlgica.
Podríem establir fins i tot
diferències entre països?
Bueno, jo diria que els dracs...
Bueno, he trobat-ho.
A Alemanya només heu trobat
una foto de tres dracs
i la persona que m'ha enviat
dius el pare, la mare i el fill.
Ja el veureu,
que és molt original.
Però a França,
normalment,
les estructures
són molt diferents
de la resta d'Europa.
Sobretot a Occitània.
No sé si recordeu
la forma de les guites de Berga,
que és una carcassa
amb una alona
i un cap mòbil,
doncs a Occitània
quasi el 90% són així.
Una carcassa
d'un color determinat,
sigui el que sigui,
unes persones a sota
amb rodes o sense rodes,
amb una barra
que hi ha un cap d'un cavall
o un cap d'un lleó
o un cap d'un gos,
un cap d'un llop.
Occitània
l'estiu és aquest.
Aquí a Tarragona
tenim ara
un seguici popular
molt accents,
molt gran,
moltes de les figures
han estat restaurades,
però tenen el seu antecedents
en figures anteriors
que s'han documentat
de segles XIV, XV, XV, XV,
a baix.
Això, Jordi Bertram,
precisament,
ho té perfectament estudiat.
A Europa,
aquí tenim la possibilitat
de veure aquestes fotografies antigues,
però té vostè constància
de quan comença
a crear-se
aquest seguici popular?
Sí, també són del segle XV, XVI,
però que la majoria
han desaparegut
d'aquestes fotografies.
Aquestes,
mira, aquestes que estàs veient.
Aquí veiem un bou
de set,
és una població mediterrània,
a l'Oranims.
No ho cuiden,
a França
cuiden bou
altres coses
i això ho té
molt descuïdat.
Sí, per exemple,
hi ha moltes d'aquestes bèsties
que avui en dia,
després de la Segona Guerra Mundial,
per exemple,
han desaparegut.
d'aquesta,
vaig trobar per internet
una informació,
vaig contactar
i m'han dit
que no tenien cap bèstia.
Escolti,
com que no
l'he vist de foto?
I bueno,
llavors me'n vaig anar
a set,
vaig anar al museu
i tenia
el cap allà
i dic
és d'aquí,
diu, no, no,
és de mesa.
Escolti,
com...
O sigui que...
vostè sabia més
del bou de set
que no pas
d'eits mateixos.
Això passa, eh?
A vegades passa.
Com ha estat, doncs,
aquest procés
de cerca?
Perquè vostè comentava,
vostè pel seu interès,
pel seu arxiu,
ja en tenia algunes,
però...
Sí, per exemple,
aquesta feta meva.
Aquesta seva,
és una foto
de l'any 2000,
és una tarasca d'Arles.
És una tarasca
de Tarasca,
està al revés
de França,
en un museu,
i clar,
aquesta bèstia
és del 1800,
del segle XVIII,
si no recordo malament.
Això mateix,
com a mínim,
això és el que diu
el Pedro de la fotografia.
Aquesta bèstia no surt,
està en un museu
i bueno,
l'única manera...
Hi ha algunes
que no surten fins i tot.
Aquesta no surt.
Aquesta no surt.
No, la majoria
que ve de la exposició
no surten, eh?
Són peces de museu?
I algunes no ens ha aparegut
o les han fet noves.
Aquesta,
la tarasca de Tarascon,
no és la que surt ara,
és una altra.
Aquesta és la del 1900.
Aquesta és la del canvi de segle,
una peça realment espectacular.
Però la que corre ara
és del 1942.
Ah, ah, ah.
I aquesta és l'antiga
que en un moment determinat
ha parlat de guerra.
La fotografia més antiga
que tenen ells
de la tarasca de Tarascon,
amb els xevaliers
de la tarasca
que van vestit molt originalment,
no?
Aquests vestuaris
són fantàstics.
Sí, sí.
Ara,
perdó,
són molt bèsties, eh?
Per què?
Perquè baixen pel carrer
a una societat
impressionant
i embestien a la gent.
Sí, no?
Aquí la molassa s'atura,
com si digui,
se m'espanta però s'atura.
Allí embesteixen,
procuren parar
a banda de la gent,
però de vegades es passen.
De vegades es passen de frenada,
mai millor dit.
I que...
Bueno...
Hi ha hagut algun accident
entre nosaltres?
Bueno,
alguna trompeteta.
Però poca cosa.
No.
Però, clar,
la gent que va venir
s'espanta.
Home,
amb raó, tu,
fins a cert punt.
Amb raó.
se'n veiem més fotografies
d'alguna d'aquestes mostres
amb en Ramon Saumell.
Aquí ara veiem un drac.
Un drac.
D'acord.
Aquest no és de grans dimensions,
aquest és petit.
Aquest jo crec,
no ho sé exactament,
però jo crec que estava penjat
en algun lloc o algun lloc.
Però és curiós,
aquesta foto ho he trobat jo
al Museu de Pontevedra.
Sí, sí, això mateix.
O sigui que vostè a Galícia
va trobar una fotografia
d'un drac
d'una població francesa.
Això ens havien quedat amigues
parlant d'aquest procés de cerca.
Vostè no t'incito
a buscar algunes fotografies,
algunes ja les tenia vostè,
hi ha hagut cerca aquí per internet.
No, clar,
perquè tampoc no hi ha un índex
de tot arreu on hi ha bèsties.
No, no, ha sigut una investigació
que he anat buscant molt per internet,
contactar amb museus,
amb arxius,
intercanvis,
i després he tingut la sort
que un psicot de Viva Nova
que va de Vall de Bastons
té un contacte a Inglaterra
i m'ha trobat una persona
que m'ha ajudat molt,
molt, molt, molt
a trobar coses
i de Inglaterra
hi ha bastanta cosa, eh?
Aquest és molt curiós,
aquest és un drac
que està penjat
en una cúpula...
Això és un drac de Mets,
d'acord?
De cuir,
està penjat...
De cuir?
Sí,
però està penjat
en una cúpula
de la catedral,
el sostre.
El sostre
de la catedral de Mets?
Sí,
però la cúpula de baix,
o la cripta,
com se deia.
Ah, la cripta,
això mateix.
I fer el que ho van despenjar
per fer,
per restaurar
o fer alguna cosa
i l'anar a aprofitar
per fer la foto.
Aquesta foto
me l'anar a enviar
al museu de Mets.
Aquí la tenim en una sala
que és quan s'estava fent
aquesta tasca d'al·la.
Sí,
suposo que la devien treure
una mica la pols,
i la devien restaurar.
Però el curiós
és que estigui
en una iglesia
penjat el sostre,
no?
Hi ha coses
molt originals.
Déu-n'hi-do.
I veiem l'última
de les fotografies
que de les coses...
Estem veient
tot de França
perquè és el que teníem
més a prop aquí ara
per veure, no?
Això és un cavallet,
no?
Això és un cavallet,
això mateix,
o Occitània,
també?
Aquest ball
tenen una música
d'un ball
i només n'hi ha un.
O sigui,
sempre va un cavallet
amb dos balladors més.
Escolti'm,
no es tracta
d'establir classificacions
perquè tothom té
les festes que té,
les festes que s'ha muntat,
que es mereix,
que organitzen,
però veient això
tenim la sensació
que a Catalunya,
a Tarragona
i en Catalunya,
la salut
d'aquestes bèsties,
d'aquests elements festius
és excel·lent
comparada amb d'altres punts d'Europa,
que aquí hi ha molta més riquesa
en aquest sentit.
Sí, sí,
però molta més.
I bueno,
aquí tenim,
no sé,
Sant Felí de Pallarols,
tenim Olot,
tenim Berga,
tenim Tarragona
que ha muntat
una festa major
d'aquests anys meravellosa,
tenim Reus,
que també té un bestiari
molt maco,
tenim Vilafranca,
tenim Sitges,
tenim Vilanova
i tenim Iguada
i que han recuperat
i han creat bèsties noves.
Jo,
fa,
el mes d'abril,
vaig treure un llibre
que diu
Bèsties de Festa
i aquest llibre
és una recopilació
del bestiari
dels Països Catalans
al qual hi ha 700 fotografies,
una de cada bèstia
que he recollit.
o sigui,
que és un compendi
de del bestiari
que tenim a Catalunya.
Avui dia
en tinc 50 més
que ja no està en el llibre
perquè
hi ha una data
de tancar
i no pot ser,
no?
Això sense comptar
el infantil.
Sense comptar,
clar,
ara les rèpliques petites
com les aquí Tarragona,
la cercavila petita.
Exacte,
i em sembla que aquest any
és terminolari,
bueno?
Això mateix.
En parlarem
la setmana vinent
al matí de Tarragona.
és que aquí tenim una riquesa
com a lloc
perquè a la resta d'Espanya
és que no hi ha quasi res,
hi ha quatre coses,
hi ha una tarasca de Granada,
la tarasca de Toledo,
una coca de Galícia,
una coca que és com un drac,
i una altra coca
a Montsal, Portugal.
S'ha recuperat ara
una tarasca a Pamplona
i una tarasca a Madrid
pel Carnaval,
o sigui que
el resta d'Espanya
poca cosa hi ha.
I ja per acabar,
senyor Somell,
per què creu
que hem estat parlant
d'aquesta bona salut
d'aquests elements festius
a Catalunya,
aquesta nostra,
per què creu
que hi ha hagut
tan interès històricament
i ara també en l'actualitat
en aquests elements
precisament aquí a Catalunya
i no en d'altres zones
de l'Estat
o d'altres punts d'Europa?
No ho sé,
crec que aquí
la gent
tenim
hi ha hagut
unes festes
que s'han conservat
com és el Pot de Berga.
El Festa Major de Vilafranca,
el Dac de Bisbal de L'Empordà
que tenim unes peces històriques
que es van salvar
de la Guerra Civil,
tenim el Dac de Bisbal de L'Empordà
que és del 1600,
tenim l'Àgui de Bisbal de L'Empordà
que és del 1600
i tenim el Dac de Solsona
que és del 1670,
1660
i el Dac de Vilafranca
del 1600.
Tenim quatre peces històriques
que no estan al lloc més del món.
Aquí el més enrere que anem
és el segle XVIII
com a mou.
I aquestes peces històriques
segurament han ajudat.
El fet que es conservesin
aquestes peces
segurament potser va ajudar...
Aquestes bèsties
juntes amb la festa del poble
han ajudat
que això es recuperés.
Tarragona
havia tingut un bestiari
fabulós
molts anys enrere
i al final
van decidir recuperar-lo.
I com a Tarragona,
Barcelona,
Reus
i altres poblacions.
I altres poblacions
que han dit
jo vull tenir la meva bèstia
i han creat una festa nova.
I aquí ens va el foc
i ens va la festa.
Som mediterranis.
Ens va la marxa.
I això ens va mou.
Senyor Sòmer,
fins quan podrem veure
aquesta exposició?
aquí Tarragona,
una exposició que per cert
s'estrena aquí.
S'estrena aquí,
no s'ha vist el lloc
i crec que és una novetat
jo diria mundial.
Vostè no té constància
que s'hagués fet mai
una recopilació
de bestiari nivell?
No, no s'ha fet mai.
És igual que la recopilació
que he fet
de tot el bestiari
dels països catalans
tampoc he vist mai.
Després de fer amades
ningú va fer-los més.
Jo vaig començar
fa 35 anys
i ara m'he trobat
que tinc una recopilació
de tot el bestiari de Catalunya.
Se m'en falten,
sempre m'en faltaran,
em van naixent
aquestes que jo no sé
què hi són
però bueno,
però almenys sabem
què hi ha que existeix.
Això,
més o menys,
fins quan la podrem veure?
Segons em va dir
en Jordi Bertran
pot ser que hi estigui
un mes i mig aquí ben bé
i després em sembla
que se m'ha granulgués.
I després doncs
encara tindrem l'oportunitat
de veure l'any
d'altres punts a Catalunya.
A mi m'agradaria molt
portar la Granada.
No sé,
tinc a parlar amb en Jordi,
tinc a parlar amb el director
del Museu de Granada
que estic en contacte amb ell
perquè aquest any
m'han portat
les Tarascones a Granada
pel Corpus
i no sé,
a mi m'agradaria portar
i a Toulouse
també m'agradaria molt
portar-lo.
A veure si té l'oportunitat
de voltar per Catalunya.
Això és cosa del Jordi
i de Tarragona
perquè això és propietat
de la ciutat de Tarragona.
Doncs
Ramon Saumell,
fotògraf,
historiador,
recopilador també
en certa manera.
Una mica de tot.
Una mica de tot.
Polifacètic,
això mateix.
Moltes gràcies
per acompanyar-nos
avui al matí
de Tarragona Ràdio
per compartir
aquesta exposició
amb nosaltres.
Felicitats per la feina
i també per vosaltres.
i bona santa tecla.
Gràcies.
A veure un dia.
A veure.