Les 10 del matí i 37 minuts.
Seguim en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Deixem els temes relacionats amb la seguretat ciutadana
que comentàvem fa un moment ara amb el regidor Carles Castillo.
I ens interessem ara per una iniciativa
de la Secretaria de Joventut de la Generalitat,
una iniciativa en forma de tallers, activitats i xerrades
que estan presentant o ja han presentat
als diferents centres educatius,
als instituts de secundària de la demarcació de Tarragona.
És una iniciativa anomenada Informa't, forma't i decideix.
I dels detalls avui en volem parlar amb el coordinador territorial
de la Secretaria de Joventut de la Generalitat aquí a Tarragona,
Jan Marc Sagarra.
Jan Marc, bon dia.
Bon dia a tothom.
No és la primera vegada que feu aquest cicle de xerrades,
activitats adreçades als alumnes de secundària?
No, ja és el tercer any, és el tercer any,
el que passa és que ho hem anat fent com a formigueta,
a veure que això vagi fent pòsit i crec que és un èxit de participació
i la gent sap que és un referent complementari a les classes formals.
Perquè en què consisteix l'oferta?
Vosaltres aneu als instituts i expliqueu o oferiu diverses coses?
No, l'important és que els eixos d'alguna manera que parlem,
que estan dins del Departament d'Acció Social i Ciutadania,
nosaltres som la Secretaria de Joventut dintre,
són els índics temàtics, són convivència i participació,
educació, treball, salut, noves tecnologies,
interculturalitat, sostenibilitat i cultura.
D'aquí què hem buscat a través del temps,
amb entitats que són de la contrada del Camp de Tarragona,
preparar xerrades, abans es feien d'hora i mitja,
o sigui nosaltres, jo també per de formació professional,
soc, era coordinador pedagògic, i tant, 60 minuts.
60 minuts vol dir que nosaltres oferim nivell de qualitat,
amb 60 minuts hi ha una sèrie de xerrades,
ara n'hi ha més de 60 que n'oferim,
i el bo és que la gent pot triar què és el que vol.
O sigui, una cosa de franc, gratuïta, però de qualitat.
Què demanem nosaltres als centres?
Demanem que, en funció sigui concertada o privada o pública,
que triïn dues xerrades d'aquestes 60 per nivell.
I hi ha centres que tenen només un primer d'ESO,
doncs, bueno, dos xerrades per aquell grup,
i un centre que té cinc, doncs, tindrà deu xerrades,
no hi ha problema.
Però s'han de, d'alguna manera, han de triar què és el que volen.
I la llei de l'oferta de la demanda
és la que marca la supervivència d'aquestes xerrades.
Què demanem?
I les temàtiques, aleshores, clar, són molt diverses.
Molt diverses, pot haver-hi un taller arrumat, doncs, prevenció de la salut,
pot haver-hi qualsevol tipus de cos,
però són els professors, juntament amb els, evidentment, responsables pedagògics,
el que trien aquelles dues xerrades per nivell,
des de primer d'ESO fins a segon de batxillerat o cicles formatius.
Parlaves d'oferta i demanda.
Això què vol dir?
Que de demanda n'hi ha molt específic en determinats capítols?
Sí, no, el que passa que a vegades,
i això va per onades,
perquè ens posem, doncs, en contacte amb moltes entitats,
no, CEPAC, Creu Roja,
clar, no me'n voldria deixar cap de les vinti i pico, no?
I llavors hi ha alguns que et diuen,
ostres, jo puc fer, jo què sé,
ara m'invento un taller sobre roba romana i tal,
i tu dius, jo no sé si funcionarà,
però l'oferta a la demanda,
et diuen, no, no, és que a través d'això
estan tractant la igualtat i la interculturalitat,
i això és un taller que demanen.
Doncs això és l'oferta a la demanda.
Potser una cosa que nosaltres, com a secretaria,
pensàvem que funcionarien,
doncs la llei de l'oferta a la demanda et diu,
no, no, no, n'hi volem nosaltres,
i potenciem allò que tingui qualitat i que la gent demana.
Totes les activitats, doncs, ja en Marc,
les fan entitats...
Correcte.
...que, en fi, busca la secretaria de joventut
en funció de les temàtiques.
Correcte, correcte, sí.
Cada institut, cada classe millor dit,
és a dir, cada alumne té dues xerrades...
Sí.
...al llarg del curs.
Sí, llavors ho fem, això dels 60 minuts,
i llavors mirem d'agrupar-ho a l'hora de tutoria
o quan ells convinguin, a vegades són setmanes culturals,
però sobretot ens marquem el primer i segon trimestre.
Per què?
Perquè el tercer trimestre la gent està en exàmens.
Intentem concentrar això el primer i segon trimestre.
Podem posar alguns exemples pràctics
per a la gent que ens estigui escoltant
de coses que s'oferten?
Sí, sí, i tant, i tant.
Vull dir, a veure, qualsevol...
Pot haver-hi des del món en pau o del món en guerra,
parlem de feina a les escoles,
aprenent a relacionar-te sense violència,
cultura de la pau,
Àfrica, continent marginat,
és a dir, hi ha un reguitzell.
Potser, a part d'això,
d'aquestes xerrades que dius molt bé,
és clàssic, això,
potser jo voldria excel·lir sobretot
la nova cosa,
nosaltres li diem la trobada de delegats.
Clar, antigament, això ja fa anys que s'està fent,
és un cop l'any es troben els delegats,
doncs, a través de col·laboració
amb els consells comarcals,
fem una activitat.
Nosaltres ja hem fet un programa pilot
l'any passat,
i hem anat a 70 IES ja del Camp de Tarragona.
IES, mitjançant amb Carroja,
hem tingut en compte
el treball de participació
en educació que es va demanar
a la Fundació Pere Terres,
i el que anem allà no és a fer una trobada
només un dia, sinó que oferim en els centres.
Anar primer, són com a mínim de 6 a 8 hores
que anem a cada IES.
Anem primer a parlar amb l'equip directiu.
Per tant, detectar qui és aquella persona
que té relació amb els alumnes i amb els delegats.
Un cop sabem com funciona això,
fem una reunió amb els delegats,
o abans que hi hagi eleccions.
Parlem amb els tutors i els hi posem uns deures.
Tornem després de Nadal,
i el que busquem és allò que la gent diu
o el tòpic mal fet
que les joves no participen.
No, hi ha eines.
L'únic que hem d'incentivar
és que utilitzen aquelles eines.
I els centres que van fer
com a experiència pilot l'any passat
n'estan molt contents.
Fins i tot algun director
quan truca i em diu
que m'has donat
que ens has donat un mal de cap.
Perquè els alumnes estan,
vull dir, es reuneixen,
saben perfectament
quins són els drets i deures dels alumnes,
saben perfectament com organitzar-se.
Doncs això és participació ciutadana
feta ja des dels dies.
O ho fem des de petits
o, si no, és normal que no en sortim.
Això no ho feu per primera vegada, doncs, aquest any?
No, aquest serà el segon.
És a dir, la novetat,
nosaltres som la manera
que fem secretaria de joventut
al Departament d'Acció Social i Ciutadania
és començar sempre...
Som partidaris,
i això vull agrair públicament
a la Carme Villagrà
i sobretot a la Teresa Agustí,
que són les tècniques de joventut
que porten això,
treballen com a formigues
i quan funciona una cosa
és quan ja anem a presentar-ho
és que això ja és de solvència contrastada.
És a dir, que és el segon any
i en guany ho farem ja a nivell de tota la província de Tarragona.
Tant la meva companya Montse Perello
de Terres de l'Ebre
ho aplicarem
i intentarem fins i tot a final de curs,
és a dir, després del tercer trimestre,
fer una trobada nacional
a nivell de província de Tarragona
amb bones pràctiques
que hagin fet aquests delegats de curs.
Quan parlem, clar, de bones pràctiques,
de què estem parlant?
Participatives.
És a dir, nosaltres creiem que,
a més a més, això empalma una mica,
que nosaltres venim d'aquest cap de setmana
de la Seu d'Urgell,
que la nostra secretaria de Joventut
ha fet la trobada de regidors i tècnics de joventut
de tota Catalunya
i a tractar de participació.
550 carres electes n'hem reunit.
I una de les coses que buscaven
és justament
hem de fer que els joves participin.
Nosaltres creiem que
la primera cosa que hem de fer
és buscar-ho allà on hi ha una normativa
que els acompanya,
que és educació.
O sigui, si nosaltres animem
que els joves i les joves
siguin responsables en els centres,
que ja comencin a participar,
serà molt més fàcil després,
en educació no formal
o fora dels centres,
que ho facin.
Per tant, tot aquest procés
que dèiem de trobada de delegats i delegades
pot culminar el tercer trimestre
amb una gran trobada
de tota la demarcació de Tarragona.
Correcte.
Això quantes persones podrien ser?
No ho sé, encara el que estem mirant
intentarem, clar,
igual calculem que de veure 300 persones.
I el mateix seria
com estem intentant muntar-ho,
que siguin dos dies,
i que llavors totes aquelles excel·lències
que la Secretaria de Joventut
i del Departament d'Acció Social i Ciutadania
o dels Consells Comarcals
hagin excel·lit d'alguna manera
estiguin reflectits en aquella trobada.
M'explico.
Doncs el primer Premi Internacional
de Participació d'ONGS
és un noi de 20 i escaig d'anys
que va guanyar la beca,
va anar amb el nostre director
de l'Agència Catalana de Joventut,
a Etiòpia,
a fer el projecte que havia guanyat.
doncs aquesta trobada
ha de fer que aquesta persona
expliqui això en aquests delegats.
Els que hagin guanyat
el Premi de l'enganxa de música jove
són els que potser vetllaran
perquè aquella nit
ho animaran la nit
en aquesta trobada de delegats.
Buscar que totes aquelles coses
que fan les diferents administracions
que té relacionat amb joves
i que realment en una qualitat
tinguin un fil conductor
de trobar-se
o de participar en aquesta trobada.
Tornant al que dèiem al principi
de les xerrades
del programa que t'informa
et forma-t'hi i decideix
amb aquest ventell tan gran
de possibilitats,
per l'experiència que ja teniu
de dos anys anteriors,
us trobeu que hi ha
algunes qüestions en concretes
que són les que més demanen
les escoles,
perquè potser els instituts,
perquè potser són les que més
han demanat els estudiants,
els alumnes?
És realment bastant,
bastant equilibrat.
O sigui, curiosament,
clar,
depèn dels nivells,
o sigui,
finals d'ESO,
per exemple,
o finals d'allà,
per exemple,
parlem de feina,
oi, això ho notem,
que ho demanen
i escolta,
com entregar un currículum,
com anar amb una selecció personal,
això,
de l'altre,
és que depèn,
o sigui,
quan hi ha hagut,
per exemple,
problemes,
doncs,
amb algun grup en concret,
doncs,
de violència de gènere,
el que sigui,
o sigui,
demanen el tall amb els rotllos,
que també ho fem conjuntament
amb l'Institut Català de les Dones,
o sigui,
depèn,
o sigui,
depèn també del tutor,
o sigui,
una persona és més de biologia i tal,
doncs,
buscar alguna cosa més relacionada,
però,
o sigui,
podem dir que agafen totes,
o sigui,
no hi ha cap xerrada que es quedi en blanc,
totes estan demanades.
Ja sé que no es pot generalitzar,
però també per l'experiència que teniu
d'aquests dos anys,
trobeu,
doncs,
que la gent jove,
aquests joves de secundària,
participen,
s'interessen per les coses,
pregunten,
potser s'acaba amb aquest estereotip
de gent molt passiva,
molt passota,
passota i passiva,
jo això ho defenso,
és un dels clitxers,
malauradament,
que intentem des de la Secretaria de Joventut
de trencar,
no?
Clar,
joves igual a conducta de risc,
no,
jo sempre dic,
joves igual a conducta d'experimentació,
que no vol dir de risc,
i que participen 100%,
per què?
Perquè aquestes xerrades
ja són de solvència contrastades,
és a dir,
funcionen,
els talleristes que van,
els ponents,
saben,
saben,
doncs,
d'alguna manera,
marcar les pautes i tal,
i vull dir,
el 99%,
penseu que la mitjana
de les valoracions
és un 8,7 o així,
o sigui,
que vol dir que,
clar,
demanem...
La valoració dels joves,
o sigui,
la que ens feia falta,
el que ara,
diguéssim,
novetat que fem,
és ara fem una reunió
amb totes les entitats,
és demanarem
tres tipus de valoracions,
i això ha sigut
una aportació d'educació
que ens ho ha demanat.
Nosaltres demanàvem
el tallerista,
el ponent que va,
clar,
de fer una valoració ràpida,
escolta,
a vegades diem
que no ha funcionat,
és que no tenia la sala al punt,
no estaven els alumnes,
doncs,
que pugui valorar,
al mateix temps,
el professor responsable
que està en aquella activitat,
doncs,
també valorar ràpidament,
i la tercera cosa que volem,
justament,
parlant de participació,
el delegat del grup,
o el sotsdelegat,
o qui sigui,
que faci també la seva valoració,
rebrem tres valoracions,
amb això podrem veure
si això funciona.
Si no funciona,
parlem amb els responsables
de l'activitat,
o qui avala aquella entitat,
i dir,
mira,
fulanito,
potser no ho fa del tot bé,
intentem ajudar-lo,
o mediem perquè ho faci bé,
però això serà,
la manera clara,
aquest plus de que els alumnes
també opinin,
perquè fins ara ens pensàvem,
si al professor li ha agradat
i a nosaltres també,
ole,
i potser l'alumne
no ho ha trobat proper,
això és, diguéssim,
el salt qualitatiu
que comencem enguany,
hi haurà tres tipus de valoracions.
El programa,
en fi,
aquest programa de xerrades
i d'activitats que comentàvem,
no cal promocionar-lo gaire,
perquè suposo que ja ho ha arribat,
no sé si ho ha arribat
a tots els centres de secundària.
Totes les que ho han demanat,
evidentment,
perquè a més a més,
el que dic,
no posem números clausos,
perquè deu córrer el boc a orella també,
no?
Sí, a més a més la prova,
vull dir,
tinc els xifres aquí l'any passat,
71 és dels 79 que hi havia l'any passat,
9.500 alumnes hem arribat,
és a dir,
555 xerrades a 9.500 alumnes,
vull dir que això ja t'ho diu tot.
I això es fan en hores complementàries
a les hores lectives?
No, llavors,
o pot triar el centre?
Pot triar el centre,
nosaltres ens adaptem,
què fem per això,
la nostra dèria,
parlant amb el senyor Vicent Villene,
que és el director d'Educació,
de fer-ho amb 60 minuts,
perquè abans moltes xerrades
o amb molts altres entitats,
bueno, una cosa d'una hora i mitja,
no,
és a dir,
hem de fer d'una hora,
exceptuant,
per exemple,
el taller que tenim del FICCAT,
el d'audiovisual,
que serà nou,
clar,
perquè acaben fent una pel·lícula
o un videoclip,
és una de les poques coses
que són de dues hores,
però és no l'hora classe,
és a dir,
60 i dels 60 són 5 minuts
de prescalfament,
tal,
són realment 45 minuts reals
i 5 minuts per cloure-hi preguntes i tal,
i això és el que exigim
als entitats.
Aprofitant que avui ens acompanya
el coordinador territorial de joventut
de la Generalitat a Tarragona,
el Jean-Marc Agarra,
parlant d'aquestes activitats,
d'aquestes xerrades,
d'aquestes trobades de delegats
i delegades que estan preparant
per aquest curs,
esteu movem-vos en altres terrenys,
esteu preparant altres coses,
precisament en matèria de joves,
en matèria de joventut,
aquí al Camp de Tarragona?
Home, moltíssim,
o sigui,
de pensar,
clar,
a part una cosa és la col·laboració amb educació
i les altres molt fortes i potents
que estem fent
és obrint les oficines d'emancipació juvenils,
és a dir,
que es van obrir el 12 de setembre
l'oficina jove de Montsià,
durant la trobada nacional,
el divendres 24-25,
que era d'octubre,
la de l'Alt Urgell,
i la propera,
se suposa la setmana vinent,
ja signem un protocol aquí,
a Tarragona,
l'oficina jove...
Que és una oficina d'emancipació juvenil?
Perquè ens entenguem...
Que la gent gran deu pensar
de què va això.
El jove,
en tot cas,
entenem jove des de nosaltres,
entenem de tots i fins a 35,
atenció,
perquè hi ha coses que és fins a 30,
quan és emancipació,
que és sobretot treball,
emprenedoria i habitatge,
és fins a 35.
Per tant,
és un ventall molt gran,
perquè ens entenguem
finestra única pels joves,
en les quals hi haurà
diferents entitats,
d'una vegada per totes,
diferents institucions.
Ajuntament,
Consell Comarcal,
Secretaria de Joventut,
Departament d'Acció Social i Ciutadania,
en aquest cas,
nosaltres també amb URB,
doncs hi haurà
servei d'informació,
servei especialitzat
i servei generalista.
I això ho intentem implantar
a tota Catalunya.
El divendres que ve,
si tot va bé,
ja ve el nostre secretari general
a signar l'acord
amb l'Ajuntament de Tarragona.
I on estarà
que estan fent l'estra unitat?
Molt a prop d'aquí,
a 200 metres,
si sortim d'aquí,
a 200 metres d'aquí.
Esperem,
ja ens emplaceu,
que divendres,
si voleu,
venim a explicar.
Demà no,
l'altre divendres.
L'altre divendres,
l'altre divendres.
Si ens emplaceu,
vindrem aquí
a explicar-ho tranquil·lament
la setmana vinent.
Però ja que ens has anunciat això,
això vol dir que ja el divendres
s'estrena o no?
S'assigna per fer-ho possible.
Correcte,
i l'únic que estem esperant
és que aquest lloc...
Adequo a l'espai,
aquest espai secret.
No,
l'espai està adequat,
és només qüestió
de dos mesos
i estarà en marxa,
això.
És a dir,
que seria la tercera de Catalunya?
Sí, correcte.
Entre aquesta i la del Priorat.
Igual la del Priorat
comença abans.
Molt bé.
Doncs ens quedem amb aquest anunci
i ja tindrem temps
de parlar d'aquesta oficina,
d'aquesta mena de finestra jove
que s'instaurarà
ben aviat a Tarragona.
Ja en Marc Segarra,
Coordinador Territorial
de Joventut de la Generalitat
al Camp de Tarragona.
Moltes gràcies per venir
aquest matí en directe
a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Que vagi molt bé.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adeu-siau,
bon dia.
Adeu.