Passa mig minut d'un quart d'una del migdia.
En saludem ja Carles Marqués,
ell és el director de la Fundació La Caixa,
aquí a Tarragona.
Carles, molt bon dia, benvingut.
Hola, bon dia.
Clar, parlar amb el Carles sempre és parlar de bones coses,
perquè parlem de cultura i, en aquest cas, de música.
Un cicle que s'enceta just aquesta setmana, diversons.
I un cicle absolutament estigüent,
perquè es vol viure al carrer.
En efecte, sí.
Al nostre centre, sabeu que la majoria,
o per no dir totes les activitats es fan al interior,
estan al centre, però ara que ve l'estiu,
ara sortim al carrer, a la Ramla Nova,
al costat de l'estàtua dels Despollats,
és a dir, cèntric, cèntric, cèntric,
i ho fem amb un seguit de concerts,
que són concerts estiuencs,
però també són una altra cosa important.
És una eina per la integració
i per conèixer altres cultures que conviuen entre nosaltres.
Abans ho comentàvem amb el Carles,
que, de fet, si algun col·lectiu ja fa temps
que aposten per això de la multiculturalitat,
abans que en parlessin els polítics i nosaltres mateixos,
han estat els músics que, tradicionalment,
no han trobat barreres a l'hora d'interrelacionar-se entre ells, no?
És que la música és multicultural en essència,
vull dir, pren influències,
pren estils,
músiques molt diferents,
resulta que s'acoplen molt bé,
però l'esperit, diguéssim, d'aquest cicle o d'aquest projecte,
perquè més que un cicle és un projecte que es diu Diversons,
que el que busca és fomentar la integració d'emigrants bàsicament,
bàsicament, emigrants joves residents a l'estat espanyol.
Això és curiós, eh?
Quan aneu a veure aquests sis concerts,
penseu que la majoria, també hi ha algun que no viu aquí,
però que sí que formen part d'aquest grup d'aquells nois i noies
i senyors i senyores que estan allà dalt,
viuen aquí a l'estat espanyol.
Cada any, des del 2006,
vull dir que és un projecte bastant recent,
es fa una convocatòria oberta
a la qual participen uns 300 grups,
molts ells d'un alt nivell,
vull dir que la selecció és complicada.
I aleshores aquí a Tarragona tenim des de música africana,
música enjueva, diguéssim,
de Safartida i del centre d'Europa,
música de l'Iraq, música afro-brasilera,
Andalusina del Marroc,
aquesta més és una música que és molt curiosa
perquè ve d'origen de la península ibèrica
i diguéssim, s'implanta...
És el propi llegat que ens van deixar
que se'l van endur un altre cop,
com aquell que diu.
Sí, d'anada i tornada.
I música vulgar,
és a dir, crec que cobreix, si no tots, evidentment,
molts dels col·lectius que en aquests moments
resideixen aquí al camp de Tarragona.
És interessant subratllant justament
aquest aspecte que apuntaves
que es vol utilitzar com un instrument,
com una eina per a la integració,
i això es desvetlla a partir de com has explicat
que es fa la convocatòria.
No és agafar tota una sèrie d'ofertes musicals,
que hi ha molt a l'istia,
dient, mira, contractem aquest, aquest i aquest no.
Convoquem gent que tingui una qualitat musical important,
que visqui aquí i que tingui aquesta característica
de ser originària a diferents punts del món.
Diversons neix del Festival de Músiques del Món,
aquell que fa uns anys organitzava l'obra social,
la caixa a partir del qual es va percebent això,
que entre el públic, fins i tot,
no tant amb els que participaven,
que aquest sí que aleshores en aquell moment
era una mica més això,
per contractació més clàssica,
però aleshores es percep que dins d'aquells grups
que participen i sobretot entre el públic
hi ha molts músics que, fins i tot això,
que tenen dificultats laborals,
vull dir que són músics que treballen de qualsevol altra cosa
i a partir d'aquí neix aquest projecte
que es posa en pràctica el 2004-2005
en pla pilot a Catalunya,
el 2006 ja s'extén a tot arreu
i aleshores, curiosament,
això surten músics,
a més d'una formació,
en molts casos,
en conservatoris importants d'Europa
o formació més tradicional en els seus països
o formació en conservatoris d'aquí, fins i tot,
així de senzill,
i aleshores quan s'obre la porta
comencen a passar un seguit de grups
de gran qualitat
que allò que diuen a l'èxit de sorpresa
a la pròpia empresa,
segurament hauríem de dir això.
Sí, sí, clar, més música
acolorida, eh?
Perquè realment ens portaran a una mirada al món
extraordinària.
Comenceu amb una formació que arriba de Benint,
bueno, originària de Benint.
De Benint, sí,
però el que passa és que els seus components,
això,
resideixen a l'estat espanyol,
però també a Japó,
França,
Gran Bretanya,
és a dir,
a diferents països.
Són molts, eh?
Són molts, són molts, són molts, són molts, són molts.
Això ens fa petxoc a l'escenari.
Parteixen, diguéssim,
de bases rítmiques de música jamaicana,
del famós reggae,
llavors allò salpebrat de músiques africanes,
i ja t'ho dic,
aquest és un dels conjunts a l'hora de ser residents
i de provenències més curiós,
perquè a més canten en moltes llengües africanes,
és el Wolof,
a llengües, diguéssim,
europees,
si en tu diguéss,
a Àfrica,
com anglès,
francès,
i després en castellà i en català,
també, no?
Vull dir,
és un afrorre...
Aquest sí que...
A veure,
no és un festival,
això també voldria dir-ho,
no és un circuit que aposti per això que se'n diu fusió, eh?
Vull dir,
que tampoc es pretén crear estructures a partir de la qual
s'integrin músiques diferents.
Si el propi grup ja ho fa,
doncs ho fa.
És a dir,
la fusió que es vol, en tot cas,
és de persones.
De persones, efectivament.
De persones,
més que de músiques.
Hi ha grups que són més...
Les persones del públic i els artistes.
Exacte.
Això és maravillant, no?
Exactament, sí, sí.
Jo confio que això,
que arribi als col·lectius d'immigrants del camp de Tarragona
i que també s'ho puguin començar a fer seu.
Doncs serà aquest divendres a Kwami Mensah,
a Fasa, el primer,
i ja el següent és el dissabte,
i aquesta música, doncs, ens arriba?
Aquesta música d'aquí, també.
Bé, l'origen musical,
perquè les músics en viuen aquí, no?
Sí, és a dir,
quan dic d'aquí,
em refereixo que és música d'origen safardita,
és a dir, per tant,
jueu hispà, jueu ibèric,
jueu espanyol i portuguès,
i música clésmer,
que la música clésmer és,
a més, segur que la,
vull dir que si la recordareu molt,
és aquella típica música amb clarinet,
una música molt festiva,
que és la música dels jueus es que necessites
del centre i de l'est d'Europa.
Aleshores, de la fusió...
Que l'ho diguem més balcànica, no?
Exactament,
aquella música tan alegre.
Tan alegre, exactament.
Aleshores,
es refonen les dues grans músiques jueves,
i això és de Orient Express Orquestra.
La següent serà música de l'Iraq.
Música de l'Iraq,
la setmana del 4 de...
el divendres 4 de juliol,
és música del...
això,
de Bagdad en Sambla,
música de...
Amb instruments tradicionals,
perquè pel que observo, no?
Amb instruments tradicionals, correcte.
Sí, sí.
Això que deia,
que n'hi ha que són més de fusió i menys,
aquesta és més pura,
si existeix genuïna,
si existeix...
I l'Iraq també és un país
amb moltes influències,
amb molts llenguatges,
doncs, per tant,
aquest ensemble ho recull.
Una experiència també
per veure les diferències, no?
Perquè a vegades
el nostre desconeixement
ens fa posar-ho tot en el mateix sac
i veiem els matisos
i les diferències
que hi ha entre la música de l'Iraq
i la música andalusina del Marroc,
que res a veure té, no?
Res a veure.
I a més,
la música de l'Iraq,
recordem,
no és àrab,
l'Iraq no és un país àrab,
però a vegades
els mitjans de comunicació,
jo també soc periodista,
per tant...
Sí, sí,
ho fem fatal a vegades, eh?
Diem,
el país àrab,
no, no,
és un país,
escolti,
l'Iraq és un país
molt propi,
mesopotàmic
i ja està,
aleshores amb moltes influències.
Música afro-brasilera.
Música afro-brasilera,
exactament.
Això és un camp enorme.
Això és un camp immens
i suposo que el grup d'Uorixà,
doncs,
passarà per molts,
molts,
molts diferents
influències africanes.
La música brasilera i africana,
a vegades sembla,
no és una redundància,
evidentment,
perquè en la música brasilera,
doncs,
també hi ha influències colonials,
per l'origen,
l'origen altra manera.
Indígenes,
però gran part de la música
és africana,
vull dir,
des de Salvador de Bahia,
a Sao Paulo,
doncs,
els d'Uorixà,
fan un mosaic bastant gran
de la música.
Després estava la que ja esmentaves
la música andalusina del Marroc
amb l'orquestra Mohamed Akel.
Exactament.
També en instruments tradicionals.
També en instruments tradicionals,
sí, en efecte.
I a més,
aquesta,
per entendre'ns,
del sis,
és música clàssica,
per entendre'ns,
que ningú s'espanti per això,
si algú li espanta la paraula clàssica.
La música andalusina,
el Marroc,
és música pràcticament,
no sense pràcticament,
d'orquestra,
de conservatori.
És música seriosa
en la interpretació,
en les peces també,
clar.
Exacte,
doncs,
no vol dir que no puguem també...
Mohamed Akel
és un nom
que ja comença a ser reconegut
dins aquesta particularitat
que us deia d'aquest cicle,
que no pretén
captar professionals,
sinó al contrari,
donar eines
a gent que comença
perquè puguin viure de la música
o tinguin oportunitats.
Nosaltres una mica
els acompanyem,
no?,
en aquest viatge professional,
però Mohamed Akel
ja comença a ser
bastant conegut,
diguéssim,
en els cercles
marroquins,
del seu propi país,
com de l'estat espanyol.
I aquest viatge
per música
del món,
en definitiva,
acabarà el 12 de juliol
amb Balcan Folk.
Balcan Folk,
la música balcànica,
suposo que també
molt se'ns ve present
de les pel·lícules
de Goran Bregovic
i de...
El propi Kosturika,
no?,
que també és música.
El propi Kosturika,
justa.
Aleshores,
la...
a veure,
fa de mal dia,
perquè tota la música
dels Balcans
és
coneguda,
reconeguda
i, a més,
amb molta força,
amb molta vitalitat,
però la música búlgara
té alguna cosa especial
i així ha estat
tradicionalment
o últimament
reconegut,
no?
Aleshores,
doncs,
Balcan Folk,
que el seu propi nom
ja ho indica,
Folk dels Balcans,
doncs,
bàsicament amb músiques
tradicionals búlgares
però també amb altres
de tots els Balcans.
Hi ha algunes excepcions,
bé,
hi ha entre divendres
i dissabte,
les diferents setmanes,
sempre a les 8 del vespre,
sempre a les 8 del vespre,
A l'Aire Lliure
i a la Rambla Nova.
Exactament,
confiament.
De gratis,
que deien les àvies abans.
De gratis,
de gratis,
totalment.
Per tant,
és una bona hora
en el sentit
que no s'acumulen
moltes activitats musicals
a la ciutat,
la gent que passa
i segurament s'aturarà
perquè serà inevitable
aturar-se
en forma de quedar-se allà
i gaudir de la música,
quina durada preveieu
aproximadament?
Una horeta,
i no són concerts
llargs,
aquesta també és la intenció,
és a dir,
en aquests concerts
a l'aire lliure
a vegades el risc,
el perill
és que no s'atengui prou,
la gent al cap d'una estona
ja s'avorreixin,
no,
es pretén
que sigui una horeta curta
i que realment deixi
bon gust de boca
com per tornar-hi
a l'endemà
o com per tornar-hi
amb un altre projecte
que també tenim
a l'agost,
a l'agost que això,
que sembla que les ciutats
ja tanquen.
Sí, sembla que ningú
faci rellar, no?
No, però aquí Tarragona,
al contrari,
hi ha molta animació
i el que,
vinculat a l'exposició
que tenim ara
d'art contemporani,
una casa per no viure,
fem un espectacle
de música,
dansa
i també textos literaris,
ara, com que no he portat
de saber bé,
parlaré de memòria,
però ja sabeu
que sempre teniu
el material gràfic
a disposició
en el propi centre
o consultant
la web.
És una activitat
de dansa
que és els divendres,
els dos primers divendres
d'agost,
perdó,
els dos últims de juliol
i els dos primers
d'agost,
com que ja fa més calor
ja és una mica...
A més és fantàstic
perquè després arribarà
Sant Magí
i aquestes dues primeres
setmanes d'agost
ens quedàvem
una miqueta orfes
d'activitat.
Us obri moltíssim
i tenim també
aquestes dues setmanes.
En parlarem
oportunament,
quan arribi el moment,
val la pena.
I llavors prometo
portar es fa pesa
que avui,
ara m'ha sortit
accidentalment.
Però escolta,
és que si no
se'ns acumulen
les coses al cap.
Això ja tenim
aquest cicle fantàstic
obert a tothom
i que comença
i que ja ens ho dirà
quan arribi el moment,
si cal el Carles,
però podria tenir
continuïtat més endavant,
no?
Podria tenir,
sí,
perquè després al setembre
a vegades tampoc hi ha
prou coses,
no?
i potser sí.
Bé, doncs a l'octubre,
novembre, eh?
Sempre hi ha temps
per fer coses,
però de moment
ens quedem
en aquest cicle.
Restarem atents
a aquest espectacle
a l'agost
i recordin
l'exposició
d'art contemporani
que es pot veure
aquests dies
que forma part
del fons
de la pròpia fundació,
no?
Exactament, sí.
El fons
el formen
unes 750 peces,
és,
si no el més important,
un dels més importants
de tot l'estat
d'art contemporani
i aleshores
s'ha demanat
un comissari,
el Frederic Montornès,
no a partir d'una idea,
la idea ha sortit
després, no?
Però, vull dir,
veient el resultat
del que anava trobant,
ell va buscar
un fil conductor
que és això,
una casa,
però no una casa
per viure,
sinó per no viure.
Per tant,
ha estat també
una acció creativa
a muntar l'exposició,
no només allò
d'inventari
i de fer un nom.
Sí,
no es posen
unes peces
i ja està, no?
I llavors
algunes de les peces,
com ara et comentava,
a micro tancat,
que es diu,
doncs es poden veure
alguns noms,
com Dori Salcedo,
una artista colombiana
que realment
està despuntant
molt en els últims anys,
es pot veure
a Londres,
a Nova York
i a Tarragona.
I a Tarragona,
no està malament
el triangle.
Carles Marquès,
director de la Fundació
La Caixa Tarragona,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
No ens perdrem
a la primera cita
del Diversons,
se'n recordin
Ramla Nova
de la Ciutat,
8 del vespre,
fins al 12 de juliol.
Gràcies,
que sigui un éxit.
Gràcies.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.