Per conèixer què són els fitòlits,
tornem a recórrer el nostre diccionari de grec antic
i descobrim que timològicament vol dir pedra de planta.
Però mentre els nostres coneixements de grec continuen augmentant,
la nostra capacitat de deducció continua sent força limitada.
Per això hem recorregut els coneixements del Dan Cabanes,
un dels investigadors de l'IPES.
Hi ha dos tipus de fitòlits, uns de carbonat i els altres de silici.
Normalment, quan parlem de fitòlits, parlem de silici.
Silici és un tipus, un element que és molt comú a totes les coses terrestres.
I el que fa la planta és agafar-lo de forma líquida a través dels arrels
i ho soltipositar, si ho convertit en forma sòlida a les parts aèries d'aquesta planta.
I és quan nosaltres veiem la forma silificada de la cèl·lula.
De fet, és com un motllo de la cèl·lula.
Estem parlant, per tant, d'una mena de motllos
que poden conservar restes d'elements vegetals
durant milions i milions d'anys.
Pot semblar una mica complicat, però atenció,
perquè són peces clau per saber, per exemple,
què menjaven els dinosaures als Estats Units.
La gent, em sembla que són norvecs,
fem treball als Estats Units, un dinosaure, no?
I sobre el contingut estomacal d'aquests fossos
que han trobat el dinosaure.
I vam descobrir que, a partir dels fitòlits,
clar, not que sembla que estem parlant de 65 milions d'anys,
o potser una mica més.
Després de tant de temps, independen de quines condicions,
és molt difícil que es preservin matèria orgànica,
com el poli, els carbons, encara que fiquen ja,
sabem que en ja, però en aquelles condicions no s'hi preservaven.
I el que van trobar van ser fitòlits, no?
I a partir dels fitòlits vam poder determinar una mica
quina era la dieta d'este dinosaure,
que es veu que era un herbívor
que pasturava per grans praderies
que hi havia en aquests temps també a la zona nord-amèrica.
Aquest dinosaure llanqui no li agradaven gaire les hamburgueses,
però els fitòlits no només serveixen
per descobrir les dietes d'animals prehistòrics.
També són molt útils per a moltes altres coses.
Una de les aplicacions pràctiques és la paleocologia,
és a dir, la reconstrucció del paisatge,
però n'hi ha d'altres i pot ser més interessants, no?
Que és com gestionaven els recursos vegetals
dels nostres antepassats.
Per exemple, es pot saber quin tipus de cereals cultivaven
o quin combustible fèiem usar als llars de foc
o fins i tot es poden fer inferències
sobre com s'ha de formar un determinat tipus de llaciment.
Un fitòlit té una mida d'entre 20 i 100 micres,
o el que és el mateix, menys de 0,1 mil·límetres.
Com és possible, doncs, localitzar unes partícules
tan i tan petites enmig d'un jaciment arqueològic?
No els trobem, vull dir, de fet els extreiem.
No sempre tens sort, a vegades no en trobes
i has fet feina en va,
però el procés és un tractament químic,
és a dir, eliminem tota aquella part del sediment.
Nosaltres agafem un sediment del llaciment arqueològic, no?
Aquest sediment l'emportem aquí al laboratori,
el primer que fem és secar-lo,
i li apliquem àcids.
L'apliquem àcids per eliminar tota aquella part
que no ens interessa del sediment.
I un cop hem aplicat aquests àcids,
sabem quant pesen els fitòlits, més o menys.
I amb una cosa que es diu líquid dents,
que té una densitat que és més alta que l'aigua,
separem tot allò que pesa més que els fitòlits
i tot allò que pesa menys que els fitòlits.
Aneu amb compte, doncs,
ja que a partir d'ara,
si us trobeu enmig d'un jaciment arqueològic,
potser trepitgeu, sense voler,
la clau per descobrir l'entorn vegetal d'aquella zona.
Aneu amb compte, doncs,