Tres minuts, tres quarts de dotze,
continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Ferran, estan de festa aquest cap de setmana,
no es tracta de festa major,
es tracta de la Setmana Cultural 21,
ja ho diríem bé, l'edició número 21,
vaja, no ens compliquem la vida,
l'edició número 21 d'aquesta Setmana Cultural
que s'allarga, doncs, vaja,
durant tot el cap de setmana, arrenca demà,
fins dilluns, diferents activitats.
En parlem amb la Montse García,
ella és la secretària de l'Associació de Veïns de Ferran.
Montse, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Com ho teniu, això? Preparat?
Sí, bastant, bastant.
Patim pel temps?
Sempre anem una mica a última hora, però, vaja, bé, bé.
Sempre queden coses últimes.
Sempre queden els serrells, els famosos serrells, no?
Ah, això mateix.
Patim pel temps, Montse?
Una mica.
Una miqueta.
Sí, sí.
Encara que sempre hem tingut molt bon temps
per a la Setmana Cultural, eh?
Sobretot el dia del dinar,
que sempre s'ha fet bon amb 21 anys,
no l'hem tingut que suspendre mai.
Però en guany, no ho sé, en guany fa por.
A veure si no es trenca la sèrie.
Diuen que potser per dissabte sí,
però diumenge, que és el dia del dinar de Germanó,
de, vaja, d'aquest àpat.
Doncs sembla que encara tindreu sort, eh?
Jo crec que...
És veritat, no us ha plogut mai?
Segurament aquella gent que tingui, vaja,
que es vulgui casar o alguna cosa així,
que us pregunti vosaltres com feu la Setmana Cultural,
perquè és un cap de setmana garantia de bon temps.
Parlem, per exemple, d'aquest àpat,
que és un àpat multitudinari, Montse.
Sí, bé, això és un àpat per tots els veïns d'aquí al poble,
que fem paelles, paelles d'arròs, de conill,
i en fem 7 o 8 paelles, segons la gent que som,
però sempre, quasi sempre som uns 140 o uns 170 persones, eh?
Entre els nens i els grans,
i penso que aquí hi ha 65 persones censades.
Ah, sempre parlant de que gairebé, vaja,
no gairebé, no, es duplica o es triplica,
a Ferranja censades, això, hi viuen entre 65 i 70 persones,
és un nucli de la ciutat de Tarragona,
doncs força petit, força reduït,
però aquí sí que hi podem dir que hi ha absolutament tot el poble.
Tot, tot el poble,
i sempre hi ha algun col·laborador o algú més,
doncs que també ve, que també els agrada venir,
perquè, no, està molt bé.
Ara, clar, té que fer bo,
perquè, si no, les paelles no es poden fer,
perquè això és tot a l'aire lliure.
I la paella de conill us surt bé, per cert?
Sí, hi ha una mica de pic, diguem-ho així, entre els veïns.
Feu competició?
No, competició no és,
però, bé, ho fan entre 7 o 8 veïns,
segons els que fem, ja ho he dit,
i llavors, doncs,
ah, mira, la meva queda millor,
aquesta d'allò, sempre hi ha allò,
hi ha una miqueta de coses.
I els veïns aneu, això,
amb el plat arreplegant de cadascuna de les paelles,
fent tast?
Sí, sí,
agrada provar-les totes, eh?
El que passa que hi ha vegades,
quan les tens totes posades,
llavors ja no saps de qui són.
Però, bé, agrada.
Hi ha matiquetes o cartellets o coses d'aquestes.
Sí, així ho tindríem que fer.
La paella de diumenge al migdia a les dues
és segurament un dels àpats centrals,
un dels actes més assecats d'aquesta setmana.
Però ja arrenqueu demà,
inaugureu exposició.
Què és el que podrem veure, Montse?
Bé, l'exposició són com a dues parts diferenciades.
Un és el que nosaltres diem artistes locals,
que són el grup de dones d'aquí Ferran,
que fa molts anys que fan ceràmica,
i llavors es posen el que fan al curs anterior.
I després també hi ha algú com ara el Siuro Gatell,
que és un pintor de Torredembarra,
que és un pintor bastant consagrat de Torredembarra,
que també, com que està vinculat al poble,
també es posa.
Llavors, en joieria, també Anna Fuster,
que té el taller aquí a Ferran,
o sigui, vinculats al poble.
Artistes vinculats al poble,
més les dones que fan la ceràmica.
Llavors també hi ha un altre part,
que fem objectes antics.
Això ho vam començar amb objectes antics,
per acabar d'omplir,
per no ser l'exposició sola aquella.
Llavors fem objectes antics,
i és clar, en 21 anys,
cada any fem una cosa temàtica,
i ja se'ns acaben bastant...
Se'ns acaben els temes.
I en guany fem tradicions religioses.
O sigui, sempre...
Això de objectes antics,
vam començar anant per les golfes,
aquí, com que és un poble,
hi ha les golfes.
A treure jo, a treure taranyines,
obrir baús...
Això, i anàvem fent pel que anàvem trobant.
I ara en guany ha passat el mateix.
El que passa és que, a part,
hi ha l'església, la parròquia,
doncs d'aquí al poble,
també hi ha coses antigues,
molt antigues,
que també ho has posat.
I han anat sortint bastantes coses,
i mira,
i coses que tot...
Si vas a mirar,
hi ha moltes coses que són tradicions,
com, per exemple,
abans que els menjadors de les cases
tothom posava el sant sopar.
Doncs aquest quadre,
que tu potser no ho has vist,
perquè ets molt jove,
però això també la gent ho tenen guardat
i també n'han pujat...
Bé, tot coses així,
coses de comunions,
però tot de més antic de 50 anys, eh?
Vaja, com has fet allà amb els nostres avis, segurament.
Això.
Us va prou el menjar perquè a l'exposició,
la inauguració de demà,
l'acompanyeu amb panellets, no?
Sí, els panellets també són casolans, eh?
Aquí esteu, vaja,
tota cada setmana disfruteu,
però us passeu també uns quantes hores de la cuina, eh?
Les coses que ho siguin.
Sí, som molt treballadors aquí.
Sí, perquè totes les coses que fem,
que en fem moltes durant l'any,
treballem molt, eh?
Tothom és un poble que està...
Bé, jo sempre dic poble,
perquè nosaltres se sentim poble, eh?
Encara que siguem barri de Tarragona,
se sentim poble,
i sempre diem poble.
Tota la gent del poble
està molt unida
i col·labora tothom molt.
Encara que uns vagin al davant,
però col·labora tothom molt.
I això dels panellets,
doncs hi ha diverses senyores d'aquí
que els fan,
que els fan boníssims,
perquè a tothom els agrada molt,
i llavors, bueno,
els posem pel dia de la inauguració.
Per cert.
Fem alguna coseta més
i llavors traiem els panellets
i les castanyes.
A nosaltres,
que ens van molt els dolços,
són panellets allò,
tradicionals,
de pinyons,
d'ametlla i tot plegat,
o us atreviu a innovar una mica?
No, no,
són molt tradicionals.
Tradicionals.
Els de sempre.
Eh,
estan boníssims,
estan boníssims.
els que més.
Però tots són tradicionals.
I també segur que aconseguiu
que els pinyons
quedin enganxats
al panellet,
que és una de les peces més difícils
d'aquests dolços.
Sí, sí,
tenen molta traça
i queden molt bonics
i molt bons,
és veritat.
No només mengeu,
però aquest cap de setmana,
Ferran,
també teniu altres activitats,
teniu una xerrada,
teniu concert,
teniu una caminada,
fes-vos en cinc cèntims,
si us plau.
Mira,
el diumenge,
a part del dinar,
hi ha,
a dos quarts de vuit,
hi ha la xerrada,
que és accions
pel desenvolupament
dels adrefs a la Índia.
Nosaltres,
aquí,
Ferran,
ja fa,
ja hem fet tres anys
una bicicletada popular
que repleguem diners
per una ONG.
Llavors,
part d'aquests diners
ho donem
a la Fundació ADA
i aquesta Fundació ADA
és una de les coses
que fa,
és els adrefs de la Índia,
que són la gent,
bueno,
ja ho sabeu,
més socialment,
la classe més humil,
més baixa,
llavors ells fan,
bueno,
fan diferents coses,
són les escoles mòbils
o coses així.
llavors tenim la sort
que ara venen aquí
per fer una xerrada,
unes jornades a Barcelona,
venen dos integrants
d'allà de la Índia,
llavors és el Carly Tonkin,
no sé si es diu així,
és sacerdot de César,
i després una monja
de la congregació
de les Germanes
de l'Assumpció,
que també és Índia,
i es vindran a explicar
el que fan allí.
Llavors a nosaltres,
doncs,
ens ha agradat
fer aquesta xerrada,
ens agrada fer-la
perquè així la gent
que col·labora
amb la bicicletada
i donant els diners
i tot això sàpiga
perquè entreguem
després els diners.
Tenim l'oportunitat,
a més a més,
de conèixer la gent
que treballa allí
en el camp,
o sigui que és una xerrada
especialment interessant.
Molt interessant.
A més,
donen la casualitat
que arriben el dia abans,
arriben el dia 1
i aquí ens venen
a donar la xerrada
el dia 2.
Tenim concert també,
que és el que podrem
escoltar i veure també.
El concert és,
fa uns anys que,
bé,
sempre hem fet de concert
i sempre han vingut coses
que estan bé
dintre les nostres possibilitats
perquè, esclar,
en Antro som
una associació
que més aviat
no tenim massa recursos,
però bé,
però tenim la sort
que ara aquí viu
l'Albert Sardà,
que és un musicòleg
que entén molt
i coneix molta gent
amb aquest camp
i llavors
ens fa venir enguany
el Miquel Bofill,
que és saxofó,
o sigui,
toca el saxofón,
soprano i alt,
i llavors la pianista
de los cano.
Diu que són molt bons
amb el seu ram,
doncs.
I si ho diu l'Albert Sardà,
vaja,
posem-lo amb el foc
i no ens cremaré.
Ah, això mateix.
llavors és el dissabte
a les 7 de la tarda,
a l'Església.
I no,
o sigui que és un concert
que ha d'estar molt bé.
També convidem a tothom
perquè, a més,
totes aquestes coses
són gratuïtes.
Sí, sí,
que bueno,
tothom convidat, eh,
perquè no només es tracta
d'aquí que us mengeu la paella
i veieu el concert
als 70 habitants de Ferran,
a ser tots convidats, eh?
Ah, això.
I llavors també el dissabte,
el mateix dissabte,
hi ha la caminada,
també que cada any
fem una caminada
per als nostres contons.
I enguanyem el Sant Simplíci,
que és una muntanya
que tenim aquí al davant.
I llavors el diumenge
fem la sortida,
l'excursió,
que també cada any
fem una excursió diferenta,
clar, normal,
ja que anem a...
Hem anat...
Sempre volíem anar
a llocs de la nostra província,
diguem-ho així.
O sigui,
que hem anat al Priorat,
hem anat al Delta de l'Ebre,
hem anat a Montblanc,
bé, hem anat a molts llocs.
Però, esclar,
en tants anys
ja es van acabant els llocs.
Vam començar a Tarragona,
o sigui,
després al Tafull als Munts,
o sigui,
que hem fet moltes excursions.
Heu anat amb pian horitzons, ara.
Sí, i ara tenim que sortir
una miqueta d'aquí.
I enguanyem
a visitar les bodegues Torres
a Pax,
i després
se suposa que això
encara ho tenim d'acabar de lligar
al Museu del Vi de Vilafranca,
o voldríem mirar
a veure si tenim sort
que ja estigués oberta
la Giralda de l'Arbós.
Però...
L'obrien aquest cap de setmana,
però no sé, no sé com...
No, ho estem tramitant,
però encara no d'allò.
Se faria gràcia,
ja que és una cosa tan nova
i hem d'acabar-ho de lligar.
Però no ho sabem, això.
Doncs, Montse García,
et deixem acabar de concret
aquests petits detalls
de la Setmana Cultural del Ferran
i en qualsevol cas
agafem forces
perquè aquest cap de setmana,
amb el permís del temps,
s'ho gira feina
i temps per passar-ho bé.
Molt bé, moltes gràcies.
Moltes gràcies per explicar-nos
o fer-nos en cinc cèntims
avui al matí de Tarragona Ràdio
i que vagi bé aquest intens cap de setmana.
Gràcies.
A veure, bon dia.
Adéu, adéu.