Dos minuts i mig, un quart d'una del migdia,
el matí de Tarragona Ràdio.
Tots els dilluns posem com una mena d'aparador
l'oferta que tenim per aquesta setmana des del fa estiu.
I per fer aquest seguiment ens acompanya
el coordinador general de l'àrea de cultura de l'Ajuntament,
Joan Pasqual, molt bon dia.
Hola, bon dia.
La setmana passada, què tal? Va anar Cris Joanico,
ple fins a la bandera, si es pogués dit així,
si fos una plaça de toro, no?
Sí, sí, estem molt contents d'assistència de públic
en tots els espectacles.
I, de fet, aquesta filosofia d'obrir la ciutat a la cultura
ens està demostrant, l'assistència d'aquest públic
està demostrant que la gent tenia ganes de veure coses al carrer,
de petit format, de format mitjà.
Estem molt contents, molt contents de la rebuda
per part del públic en general.
Espectacles, com ara el que va ser al final de la setmana cantant,
també el gran concert del rei David,
el dissabte també va plegar molt de públic.
Sí, sí, sí, molt bé.
I, a més, bé, és un treball,
era un treball, a més, molt arriscat, potent,
amb una peça que no era fàcil,
però que, tenint en compte, a més,
que molts dels cantaires no són professionals,
doncs jo diria que els hi podem donar una nota molt alta.
Avui comença, o demà, millor dit,
que és el dia que comencen a aglutinar-se espectacles,
començarem o continuarem aquest faestiu
des dels contes per adults als contes-comptes de la ciutat de Tarragona,
que també tenen la seva presència, no podia ser d'una altra manera.
Sí, sí, i a més, la paraula d'estar present,
i, de fet, aquesta setmana està present en diferents registres
i en diferents espais, també.
continuarem amb aquesta idea de retrobar també la ciutat
com a gran escenari,
i no podia faltar una tradició a casa nostra
que eren els contes-comptes.
Seran Carles Alcoy, Ratsabrià Nima Pujol
i Adrià Grandia amb la viola de roda
perquè enguany s'afegeix la música.
Sí, és una novetat.
Fins ara eren els contes-comptes en estat pur,
ara són els contes-comptes en estat pur,
més aquest acompanyament musical,
que, evidentment, pot donar més lloc a la paraula
i barrejar música i text, doncs, sempre és molt atractiu.
Si anem seguint cronològicament
aquests espectacles que es poden veure al carrer,
que són d'entrada lliure,
tenim també la companyia Víctima i Butxí,
Joan Brossa, El secret és dins la massa.
Sí, a més, aquests textos del Joan Brossa,
bé, no descobrir el Brossa ara seria absurd,
és un dels nostres grans autors,
no solament a nivell de text o de literatura,
sinó a nivell de poesia visual.
I aquesta gent ens fa una proposta
d'apropar-nos a l'ideari del Joan Brossa
des d'una, jo diria que des d'una proposta
bastant lligada també al fet
de compartir altres llenguatges.
a mi em sembla que és un personatge imprescindible
en una programació i que podem disfrutar moltíssim
d'aquesta proposta a través de l'Òscar.
Que és un recital poètic, no?
És un recital poètic, sí, també.
Però jo penso que hi ha alguna sorpresa
i va acompanyat també amb aquesta filosofia
de lo visual com a element fonamental de la seva obra.
Continuarem fent aquest recorregut pels carrers de la ciutat.
Ens aturarem a la plaça dels Sedassos,
al Moll de Costa, a la Glorieta del Parc de la Ciutat.
Però ara, en tot cas, posem la mirada
al Teatre Auditori del Camp de Mar
que acollirà aquest cap de setmana, el dissabte concretament,
un dels espectacles de gran format
amb un tipus de disciplina que agrada molt i molt a Tarragona
com s'ha pogut comprovar al llarg dels anys
que sempre hi ha hagut algun espectacle
relacionat amb la dansa flamenca.
Efectivament, es tracta d'Eva Yerbabuena
que arriba a la ciutat de Tarragona
amb el seu espectacle Santu y Senya
i ara la tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Eva, muy buenos días.
Buenos días.
Gracias ante todo por atender nuestra llamada.
Hemos visto que has estado actuando por Francia,
luego en Barcelona, has ido bajando, bajando, bajando
hacia el sur y ahora te paras en Tarragona, ¿no?, el sábado.
En Tarragona el día 2.
Y después de Tarragona, si Dios quiere,
tendré unas pequeñas, pequeñas vacaciones.
¿Que ya tocan?
Ya tocan, sí.
Porque ya vas todo el año trabajando, ¿verdad?
Sí, gracias a Dios, sí, no me quejo.
Y ojalá que el que viene siga así, como este.
Hombre, trabajo, premios, reconocimiento...
Claro, esto no se hace en un día.
Llevas muchísimos años con la disciplina de la danza.
Bueno, sí, parece...
Llevo prácticamente, comencé cuando tenía 11 años
y acabo de cumplir los 38, o sea que...
Toda tu vida, ¿eh?
Llevo, sí, sí, prácticamente más de la mitad de mi vida, sí.
Es que, Eva, a veces parece que las personas que lleváis tanto tiempo
trabajando una profesión, una manera de hacer,
y que quizás en esos primeros años no hay tanto reconocimiento,
cuando de repente salís y sois personas, artistas conocidos,
a un nivel muy general, parece que salgáis así como sale una seta, ¿no?
En el campo, diciendo, no, no, oiga, que yo llevo muchos años trabajando, ¿eh?
Que esto no viene de hoy ni es fruto de la casualidad.
Lo que ocurre es que cuando te paras, paras y miras hacia atrás,
dices, bueno, realmente, yo digo, acabo de empezar,
lo que pasa es que los años que llevo han sido muy densos, ¿no?
Han sucedido muchísimas cosas, ¿no?
Entonces parece que llevas aún más.
Pero, bueno, acabamos, como yo digo, por ejemplo,
con la compañía de cumplir el décimo aniversario y, bueno,
se acaba de cerrar una etapa para comenzar otra.
Venís a Tarragona con el último espectáculo que es Santo y Seña,
aunque el resto de espectáculos también los tenéis en activo, ¿no?
Sí, lo que ocurre es que, por ejemplo, este año atrás,
desde que se estrenó Santo y Seña, bueno, pues prácticamente
es con el espectáculo que se está trabajando, con el que más, ¿no?
Con Santo y Seña y, bueno, el día 27, que fue un poco la celebración
del 27 aniversario en el Festival de Música y Danza en Granada,
que fue un poquito especial, ¿no?
Pero prácticamente todo el año.
Aparte de que están todos con A Cuatro Voces,
en Mont de Marsán hace nada estuvimos, ¿no?
Sí, ahí estamos. Es una locura, pero...
Y Santo y Seña, ¿qué nos dice?
Pararos, que ahora os vamos a enseñar todos los palos del flamenco.
Bueno, hay un abanico muy amplio, ¿no?,
de distintos ritmos del flamenco y más o menos, pues,
se puede ver parte del trabajo que se ha hecho durante 10 años, ¿no?
Y hay cuatro bailadores para ello y yo, en este caso,
que son prácticamente, yo digo que en vez de...
Aquí hay una serie, no sé si se ve por ahí, por Cataluña,
que es Los Hombres de Paco.
Yo digo que este espectáculo son Los Hombres de Eva.
Sí, se ve, sí.
Soy la única mujer en esa presentación.
¿Qué llevas? ¿Cuatro chicos?
Son cuatro bailadores y ocho músicos, sí.
Vaya, música, además, que es original para el espectáculo que tú presentas,
tengo entendido, ¿no?
Sí, la música corre a cargo de Paco Jarana,
que él es el encargado de hacer prácticamente desde que empezamos la música de todos los espectáculos.
Lo estrenasteis en La Maestranza de Sevilla
y habéis ido por diferentes teatros en Tarragona.
Es la primera vez que actúas, ¿no, Eva?
Bueno, he tenido oportunidad de estar en Barcelona bastantes veces, ¿no?
Además, tengo recuerdos muy gratos porque el primer tablao que yo pisé
cuando empecé a trabajar como profesional fue en Barcelona, ¿no?
Fue el cordobés y seguidamente en el pueblo español de Montjuín,
el tablao de Carmen Amaya.
He tenido grandes amigos y sigo teniendo en Barcelona,
impartiendo clases, yendo a diferentes festivales, a diferentes teatros,
pero bueno, en Tarragona estaremos, si Dios quiere, como primera vez, si no me equivoco.
Pues estará muy bien porque aquí gusta muchísimo.
Cada verano viene una gran estrella del flamenco
y la verdad es que el teatro se llena, gusta muchísimo.
¿Y podríamos dar alguna pista a los oyentes, Eva, de por dónde va el espectáculo?
¿Vamos de bata de cola? ¿Vamos con una cosa más contemporánea?
¿Tocamos los palos a la manera tradicional?
Mira, se puede ver...
Es curioso porque aunque los palos que hay son palos que todos conocemos dentro del flamenco,
como en la seguidilla, la milabra que va con bata de cole mantón,
la farruca que hacen, interpretan los bailadores,
o la bulería que también lo hacen ellos,
hay tientos tangos, soleados,
Pues hay un poco, como yo digo, un poco de todo, ¿no?
Nos hubiera gustado, pues eso,
no ha sido fácil escoger qué coreografías hacíamos, ¿no?,
para este espectáculo,
pero yo creo que es un espectáculo donde se puede disfrutar
de bailes que todo el mundo conoce como tradicionales.
Hay gente que le llama bailes con más pureza,
pero, vamos, yo creo que dentro de eso lo bueno que tiene esto
es que, bueno, que su presentación está hecha de una manera
y a la hora de interpretar uno intenta ser uno mismo
y ese es quizá el punto de contemporáneo que tiene este espectáculo, ¿no?
Ya sabes tú, Eva, mejor que yo, por supuesto,
que lo de la pureza, lo de la autenticidad,
siempre es motivo de debate y al final el trabajo bien hecho
es el trabajo bien hecho.
Exactamente.
Desde la perspectiva que se haga, ¿no?
Es muy difícil porque para cada uno de nosotros
la pureza tiene un sentido y un significado,
entonces, no sé, yo creo que es algo muy de sentarse muchísimo tiempo
y de exponer, ¿no?, y de, bueno, de hacer saber
qué significado tiene o a qué le llamamos pureza, ¿no?
Los flamencos, no todos, ¿eh?,
pero hay una parte que son muy ortodoxos, ¿eh?
Sí, sí.
Pero, a ver, que les cuesta un poquito, ¿eh?,
entrar en según qué.
Vaya, me parece a mí visto desde fuera.
Bueno, yo creo que también ahí entra,
volvemos a entrar en aquello que decía Lorca,
que hacemos con el miedo, ¿no?
Hay un miedo de perder algo que a lo mejor incluso,
bueno, tú crees que tienes y no es así,
o que te dicen que no se debe de mezclar
o que vas a perder la flamencura
o que vas a dejar de ser flamenco y de ser puro.
Por eso digo que eso lo único que conlleva es, pues, bueno,
que de alguna manera te hacen que te limiten, ¿no?
No dejan que descubras qué es lo que hay ahí,
qué es lo que hay por ahí por las profundidades, ¿no?
Pero, bueno, eso con el tiempo
y teniendo y tomando confianza en uno mismo,
yo creo que se llega a todo, ¿no?
Y el flamenco es técnica, es sentimiento,
es no olvidar la historia de la propia danza,
pero sobre todo es sentimiento y pasión
y los que hemos visto a Eva Yerbabuena
sabemos que de eso va sobrada.
Gracias.
Eva, muchísimas gracias a ti por atender nuestra llamada
y estamos encantados que vengas por primera vez a Tarragona
y esperamos que no sea la última, ¿de acuerdo?
Yo ojalá que sea así como has dicho
y además lo que sí les puedo decir
es que hay cuatro voces magníficas
de cuatro cantadores totalmente diferentes,
los músicos son buenísimos y los bailadores,
o sea que yo creo que no se van a arrepentir
las personas que vayan a ver este espectáculo,
disfrutarán igual que disfrutamos nosotros.
Un gran espectáculo firmado por una gran bailadora y bailarina.
Gracias, Eva, buenos días.
Gracias a vosotros.
Hasta pronto.
Adiós.
Ara que no ens escolta l'Eva, Lluís, això és una seguirilla?
No.
Això no és una seguirilla, no?
És que dic, calla, a veure si ens posen una seguirilla.
Tu entens, de Pals de Flamenc?
No, no, ni caro.
És molt complex.
És molt complex i s'ha de saber molt.
Em penso que sí.
Sí, però vaja, a vegades no cal tampoc tenir una gran cultura
si un es deixa emportar per la sensibilitat
i, com dèiem, la feina ben feta.
Hi ha noients que es volen deixar emportar,
perquè abans no he dit encara
que obrim el 97724, 47 a 67,
que ja estan les línies col·lapsades.
Per tant, si et sembla, Joan,
abans de continuar amb la programació de la setmana,
donem pas als oients.
Bon dia.
Hola, molt bon dia.
Amb qui parlem?
En Mari Carme Domingo.
Mari Carme, què tal?
Bé, escoltant-te.
Ai, aquesta dona, és que balla...
Jo l'he vist una vegada
i em vaig quedar bocabadada, eh?
És increïble, el bé que balla
i és una cosa tan polida, tan pulcra.
I el que veus trucar, a més de ballar, és presa.
Sí, sí, sí.
Només allò que diuen els andalus,
les mans, té una posició de braços i de mans
que dius, bueno, no ens ho hem de perdre, eh?
Això, això.
Molt bé, Mari Carme.
Moltes gràcies.
I tu, per trucar, hi estàs sortint molt aquests dies?
No gaire.
No gaire.
No gaire, però bé, no ens perdem tot això de l'estiu,
de les nits a la festa...
Ah, i ambientillo, eh?
Anem fent, anem fent.
Molt bé.
Molt bé, molt bé, tot això que estaven explicant de la música al carrer.
Jo tinc la sort de viure a prop i no em perdo res.
Home, hi ha qui pensa que això de viure a prop on es fa la música no és sort, eh?
Per mi, sí.
Per tu, sí, enhorabona, doncs.
Molt bé, Marià del Carme.
Aquí tens les entrades.
Gràcies per trucar.
Adéu.
Una abraçada.
Adéu-siau, adéu-siau.
A veure si el Lluís em confirma.
Abans d'acabar el programa d'avui, que això no és una seguirilla.
Lluís, fes-me quedar bé, home.
Diu que no ho sap, doncs mirant la lletra.
Donem-vos a una altra trucada.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlo?
Quim Castellbi.
Què tal, Quim?
Molt bé, escoltant-vos.
També ets flamenco, tu, eh?
Molt, jo tinc una xiqueta que és professional de flamenc.
Què dius ara?
I tant.
A veure, tu ets el pare de...?
De la Míriam Castellbi.
Ella ha anat a fer moltes gires per aquí a Salou.
És que alguna vegada...
Algum vaitell també, eh?
Sí, sí, sí.
I després aquí a la fira, quan vam fer la fira d'abril,
han anat amb un col·lectiu també.
Ah, molt bé, home.
Doncs això del flamenco a casa vostra, tot el dia taconeando, no?
Doncs sí, des de molt petiteta.
Molt bé.
Va fer també classes amb aquella noia de Bona Vista,
amb aquella xiqueta.
La Belén.
La Belén.
Jo la vaig conèixer, aquesta xiqueta, la Belén,
quan tenia 8 o 9 anys.
I mira, ja, on és?
A l'Acadèmia de Reus.
Sí, sí.
O sigui, que ho he viscut.
Bueno, i la teva filla, quina edat té, si es pot saber?
Home, la meva filla ja té, doncs, 30 anys, ja.
És a dir, que ella va fent i continua la seva carrera, no?
No, bueno, ara ho ha tingut de deixar,
perquè ja s'ha fet grandeta, perquè amb 30 anys ja...
Això és com els futbolistes, no?
Clar, bueno, però bueno, queda aquí ten lo bailao i, bueno, molt bé, molt bé.
Molt bé, Quim, doncs a nosaltres no ens ho trauràm
i gaudirem aquest dissabte a Deva Llerba Buena.
Gràcies per trucar.
A vosaltres pel programa, una abraçada.
Adeu-siau, igualment, bon dia.
977-24-4767, continuen arribant trucades al matí de Tarragona Ràdio.
No podia ser d'una altra manera.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlo?
Amb Josep Maria Vallverdó.
Un altre flamenco?
Sí, m'agrada, sí.
T'agrada el flamenco.
Home, és que el flamenco...
Cada estiu tenim un bon espectacle.
N'has vist algun dels que hem fet darrerament a Tarragona?
Sí, sí, n'hi he vist algun.
I què tal, bé, no?
Sí, molt bé.
I això que d'entrada no m'agrada, eh?
Quan estic allí és quan m'agrada.
És com tot, que dius, ai, no sé,
mira quan comences, escolta,
comença allò a aixecar-se una miqueta l'expectació
i dius, oi, això és un espectacle important, eh?
Sí, sí.
Molt bé, Josep Maria, doncs aquí tens les entrades.
Gràcies per trucar.
Moltes gràcies a vosaltres.
Bon dia, adéu-siau.
Encara podem rebre un parell de trucades més
perquè jo tenia, i tinc de fet,
cinc entrades dobles per aquest espectacle
que serà el proper dissabte
al Teatre Auditori del Camp de Mar
a partir de dos quarts d'onze de la nit.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom?
Fina.
Fina, què n'hi és?
Què tal, Fina?
Molt bé, aquí.
Com va l'estiu?
Doncs bé, esperant les vacances.
Queda molt o què?
Ja, bueno, el mes que ve.
Ah, doncs el mes que ve és aquesta setmana, ja.
Bueno, però ja últims.
Sí, sí.
Ah, últims.
Falta un mes.
Doncs filla, animo, eh?
Jo et dono un recolzament moral
perquè també penso que estic com tu, eh?
Sí.
Una miqueta per aquí.
Ja no falta tant.
Ja ens queda poquet, Fina.
Això mateix.
Vinga, doncs mentrestant,
que passi el temps en gaudint dels espectacles.
Aquest estiu tens les entrades a la ràdio.
Moltes gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
No canvia la música.
Lluís, com es, avui ens l'estàs jugant
amb això de la seguirilla?
M'has de dir, eh?
Si és una seguirilla quan acabem el programa, Lluís, eh?
Ho sento, però tens una feina,
una assignatura pendent.
I nosaltres, una altra trucada.
Serà l'última, ja.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
Maria del Carme Pinyol.
Què tal, Maria del Carme?
Bé.
Bé, així.
Bé, com és molta calor, xafagó.
Sí, dona, sí.
Amoïna, que t'ha de xafagó, eh?
Això tens tota la raó del món.
Amoïna molt, sí.
T'hi posa nerviosa.
Posa nerviosa, no tens gana de res,
no et...
Uah, és terrible.
Surt que el dissabte...
Tens ganes d'estar allà a la platja,
amb el parasol, i au.
Doncs sí, o a la nit anar a veure un espectacle.
Exacte.
Això ho podràs fer dissabte, eh?
Sí.
Però prèviament pots passar a recollir les entrades
aquí a la ràdio, d'acord?
A la ràdio, no?
Sí, senyora.
Vale.
Gràcies, Maria del Carme.
Gràcies.
Adéu-siau.
Adéu.
Adéu.
Doncs Eva Herbabuena estarà dissabte,
a dos quarts d'onze al Teatre Auditori del Camp de Mar,
però encara, encara hi ha altres espectacles
que comentarem.
Després hem de fer una petita pausa per la publicitat.