Tres minuts, tres quarts de dotze del migdia,
deixem enrere el món dels llibres i, sobretot, del futur.
Un pèl catastròfic, que ens apuntava aquest autor francès
que ens duia la Cristina.
Parlem d'un futur més immediat i molt més amable,
la programació que ens ofereix aquesta setmana.
Dic aquesta setmana perquè segurament el nostre convidat d'avui,
el Carles Marqués, que és el director del Centre Social i Cultural
de la Fundació La Caixa, l'haurem de convidar un altre dia
perquè la programació que se'ns presenta pel gener i febrer
és magnífica.
Parlarem, en tot cas, de les cites més immediates, com dèiem.
Carles Marqués, bon dia.
Hola, bon dia.
Jo no parlaré d'això perquè volem que vinguis un altre dia,
però quan he obert aquesta programació, el primer que veig
i he fet memòria de l'exposició de Cartier-Bresson, el 31 de gener,
i que, ai, l'haurem de reservar per parlar-ne més endavant,
si no ens dona temps.
Podem avançar una mica, si vols.
Avançar una miqueta, sí.
Però sí, crec que mereix parlar-ne exclusivament, sí.
L'altre dia parlàvem aquí amb la persona responsable
que està duent a terme d'aquest cicle magnífic
que esteu fent, que heu fet de músiques d'altres cultures,
sobretot del món islàmic.
Sí, sí, sí.
A més, va anar molt bé.
I mira que eren unes dates una mica estranyes,
una mica posades sobre agenda.
I, a més, una en divendres, el vespre,
abans, diguéssim, de les festes,
amb la qual cosa tothom està preparant sopars i comprant.
I, en canvi, va ser increïble la resposta.
És que era molt atractiu.
Sí, sí, i, a més, jo no he sentit l'entrevista que m'ha precedit,
però una mica pel que intueixo que dius,
aquest cicle justament demostrava tot el contrari.
És a dir, l'interès que per l'islam,
per una de les manifestacions de l'islam, que és la música,
té la població autòctona, si autòctona vol dir res.
No, no, i el més interessant vam intuir d'aquell cicle,
és que es desmarcava de qualsevol valoració política, sociològica.
Ens presentava les expressions artístiques musicals de la cultura de l'islam,
que són extraordinàriament riques.
Ara, aposteu aquesta setmana pel Renaixement i el barroc italià.
Déu-n'hi-do.
En efecte, sí, a partir d'aquest dissabte,
cada dissabte a les 8 del vespre,
tenim, diguéssim, una mostra de música del Renaixement i el barroc italià,
bàsicament centrat, o bàsicament, diguéssim,
voltant a la ciutat de Nàpols, que tan rica,
i a més que tanta relació té en Catalunya,
d'altra banda, en aquesta època que parlem,
i una mica abans, a través de formacions
que realment són molt interessants,
i que això jo crec que donen un...
Després d'haver viscut això,
música gravada, música filmada, música comentada,
doncs podrem veure música en directe,
i a més amb músics que jo crec que són de molta alçada.
Però estem parlant de concerts,
no estem parlant de projeccions ni de documentals,
concerts en directe.
Sí, sí, 4 concerts de música antiga, diguéssim,
com deies tu, que comencen aquest dissabte,
amb el conjunt de flautes de Bec Esforcinda,
amb el llaudista Alfred Fernández.
Després, dissabte vinent, el dia 26 de gener,
també a les 8 del vespre,
la veneciana, amb madrigals de Carlos Jesualdo d'Avenosa,
veneciana, si escriu en Vix,
que és com que està dit en vènet,
és a dir, no en italià, sinó en la llengua de Venècia.
El dissabte 2 de febrer,
a les 8 del vespre,
amb Mensa Harmònica,
amb un contrat a nord, diguéssim,
molt reconegut arreu del món,
Carlos Mena,
i el dissabte 9 de febrer,
es tanca amb els solistes de l'Orquestra Barroca de Mallorca,
l'Ensemble Xolto,
que un programa a l'entorn d'Andrea Falconelli,
és que són quatre concerts molt interessants
i us recomano, diguéssim,
que compreu ràpidament les entrades
perquè em sembla que se sotaran ràpidament.
A veure, el preu és, com sempre, simbòlic, 3 euros.
Sí, totalment.
Per tant, també és interessant dir-ho
perquè algú pot dir,
amb aquest nivell d'interpretació i d'obres,
3 euros l'entrada,
perquè són aquells preus que ja estem acostumats a la Fundació.
Sí, exacte, els nostres preus, bàsicament,
són gratuïts,
amb moltes de les activitats de tipus conferència
o de tipus cicle xerrades.
Les activitats infantils, 1 euro,
i les activitats, diguéssim, per públic, adult, 3.
I són purament simbòliques
i només tenen el sentit, diguéssim,
d'ordenació de l'espai
i de poder complir amb l'aforament.
A més, és una hora boníssima,
dissabte a les 8 del vespre.
Ja dius,
és una hora que dius dissabte,
ja surts, ja has de comprar compres,
ja està fet, a les 8 és una bona hora,
surts per a l'hora de sopar,
és una bona pensada.
Cal posar l'accent també en un altre cicle,
binomis.
Aquí estem parlant de dues coses que interactuen,
òbviament, però no sabem exactament què són aquests binomis.
Exactament què són, sí,
però també vindria una mica amb aquesta mescla,
amb aquesta barreja que dèiem,
de cultures que, en aquest cas,
és entre dues disciplines artístiques,
música i poesia,
en el cas del primer dia,
Mil Timbrados i Sebastià Giovanni.
Aquest cicle binomis
és un projecte
que reuneix
dos joves artistes
de diferents disciplines,
de fotografia, arts visuals,
música, poesia, relat,
etcètera,
i els ajunta en un escenari.
Aleshores, durarà tres mesos,
en tindrem un al gener,
un al febrer i l'altre al març,
tot i que aquest cicle té voluntat de continuïtat.
I el que sí que té voluntat de continuïtat també
és que aquesta programació enceta
o d'alguna manera referma
una línia del centre Tarragona de la Fundació La Caixa
en el sentit d'adreçar-se en el públic més jove
a constituir un espai, diguéssim,
una mica alternatiu
de proposar ofertes
que creiem que no arriben d'altra manera.
I així nosaltres...
A veure, és un centre
amb pretensions molt globals
d'abastar diferents tipus de públic,
però aquí fem una clara oferta
de fer un espai d'espectacles...
Això...
Més contemporani.
Més contemporani.
En tot cas, parlàvem del barroc,
el cant del Renaixement,
que no necessàriament va a un públic clàssic,
és per a tots els públics,
també l'art contemporani.
També.
Per això vol dir que tindrem oportunitat
de conèixer moltes manifestacions,
poesia visual, l'art mail...
Jo imagino que moltes disciplines, no?
Exactament, sí,
perquè no anirà només a part
del que és l'escenari.
També volem acollir en el centre
altres manifestacions de pantalla,
en altres espais,
i no voldria avançar més,
sobretot perquè encara no existeix
i porta mala sort,
i s'adona perquè estaria bé, potser,
que quan se sàpiga,
més segur que quan ja pugui fermar-ho,
doncs tornar a venir aquí per explicar-ho.
I tant, estarem encantats.
I també és cert que pel que fa
al cicle binomis a l'espectacle,
que protagonitzen aquests joves artistes,
el factor sorpresa és important pel públic,
també perquè els agrada molt sorprendre
i una miqueta, doncs...
Exactament.
Que el públic es quedi una miqueta allò desorientat en principi.
Sí, per això el que dèiem,
que va destinat a qualsevol mena de públic,
perquè ja ho he observat, diguéssim,
entre algunes persones que ho segueixen,
que coneixen, diguéssim,
quina és l'oferta que es fa a altres ciutats,
que coneixien tant els Mil Timbrados i Sebastià Giovanni
com els del mes de febrer,
és Tenislau Bardet, és el dia 12 de febrer,
també les 8 del vespre,
i Cantimplores Marramiau,
que Tenislau Bardet,
és un alter ego d'un cantant que es diu Pau Vallbé,
i aleshores, diguéssim,
aquests són grups coneguts
i el que vindrà el mes de març,
doncs...
Ens ho reservem.
Ens ho reservem.
I aleshores, de tota manera,
segurament és conegut per un públic jove,
però jo crec que per gent de qualsevol edat
que es vulgui deixar sorprendre,
que no tingui prejudicis
i que es vulgui divertir al mateix temps,
compte que hi ha un nivellet amb el Mastaldir-ho,
i vulgui aprendre alguna cosa,
jo crec que és bo.
I a Males,
si quan acaba l'espectacle no els ha agradat,
doncs no tornen,
però val la pena tenir aquesta experiència,
jo crec que no,
que tornaran perquè pot ser un espectacle molt enriquidor.
És aquesta setmana,
el de Mil Timbrados i Sebastià Giovanni,
aquesta mateixa setmana.
El dijous.
Com que hem venut aquest peix que teníem,
et sembla que traiem una altra capsa i ens avancem,
i com a mínim fer un tastet
d'aquesta exposició magnífica
de Cartier-Bresson.
No sé quantes obres teniu intenció d'exposar-ne
a partir del dia 31.
134, em sembla recordar.
Ho dic de memòria,
si són 130 i pico,
hi ha una selecció del bo i millor
d'aquest fotògraf,
que és un dels 4-5
grans noms
de la fotografia mundial.
És una exposició,
així com un dia a Mongòlia,
recordem-ho,
que...
Encara hi és.
No,
s'ha acabat el dia 6 de genès,
però es va inaugurar aquí a Tarragona
aquesta ve de Girona,
tot plegat som la segona itinerància,
vull dir que, per tant,
és una exposició
que va d'estrenar,
però a Girona
ha estat un èxit
molt gran.
Perquè a més,
el nom de Cartier-Bresson
per tots els fotògrafs actuals,
per la gent aficionada,
per la gent que s'hi dedica,
això tan professionalment
com aficionadament,
és un nom de referència.
I que no fa tant que va morir.
No,
no fa tant,
per tant,
està bastant vinculat
amb la desaparició
d'un dels mestres.
I aleshores,
com sempre a les nostres exposicions,
a part de les fotografies,
sabeu que hi ha visites
guiades
els dijous
a les 6 del vespre
i els dissabtes
a 2.47
en català
i a les 8
en castellà
i segurament
n'oferirem alguna més.
Estic molt misteriós
tot avui,
però...
Jo anem a dir-ho,
sóc que ho has dit,
sóc que ho has dit,
perquè
el Carles ha callat,
però jo anem a dir,
i a més a més,
però callo,
perquè hi ha també
propostes i activitats
molt interessants.
Hi haurà la col·lecció
al vestíbul
que normalment
acompanya també,
que normalment
són obres
de la pròpia col·lecció,
de la Fundació
d'Arts Contemporani,
exactament.
i jo crec també
és el moment
de dir que
en el mes
de juny,
a principis de juny,
tindrem una col·lecció
completa
d'obres
d'art
de la col·lecció
de la Fundació
a la Caixa.
Una col·lecció interessant,
perquè a més aposta
per valors joves,
allò que es diuen
valors emergents,
no?
En efecte.
Que està tan de moda
aquest concepte.
Sempre han estat,
i a més vull dir,
ara mirant,
mires el llistat
d'obres
que pertanyen
a la Fundació
i t'adones
que les apostes
que s'han anat fent
en el seu moment,
en molts casos
són ara noms
de referència,
Barcelona,
García Sevilla,
etcètera,
no?
I bueno,
continuar apostant
pels joves.
Del contemporani
a lo més clàssic,
cicle de pensament
i cultura
clàssics.
És una altra
de les apostes.
En efecte,
sí.
Em deixes mirar el dia?
Sí, i tant.
Aquí no porto la xuleta.
Només faltaria.
Exactament.
Els dimecres,
els dimecres del mes de gener
i de febrer
dediquem cinc
conferències
a càrrec
d'alguns
dels millors especialistes
en món clàssic
i dedicades a figures
com Pèricles,
com Sócrates
i com l'emperador
tarragoní,
que em podríem dir així,
August,
perquè va governar
l'imperi dos anys
des d'aquesta ciutat.
i com no,
evidentment,
Juli César,
Diògenes...
En aquesta ciutat
que,
diguéssim,
que el món clàssic
és gairebé
una afició
com en altres llocs
és el futbol,
realment,
i te n'adones,
per les passions
que desperta
i qualsevol cosa
que surt.
Ens hem fet molt nostra
la passió pels clàssics.
Creiem que un cicle
d'aquestes característiques
no s'hi tenia absoluta cabuda.
Jo crec que és qüestió
de seure
a la Fundació
i dir a veure
què fan avui,
perquè també afegiu
un cicle
de biografies històriques.
En efecte,
tenint en compte,
a més,
que sobre la Guerra
del Francesc,
biografies històriques,
aquest és un cicle
de biografies
que s'ha fet
en una altra ocasió
i que en guany
es dedica
a la Guerra
del Francesc.
la Guerra del Francesc,
la Guerra del Francesc va començar
el 1808,
per tant,
ara estaríem
en un centenari,
el segon centenari,
però aquí a Tarragona
la gran data
de la guerra
va ser el 1811,
que és el moment del 16,
la destrucció
de la ciutat de Tarragona.
d'aquí els nostres ois
mig despulladets
a la Rambla,
pobrets.
Exactament,
i tenint en compte
que segurament
aquesta ciutat
farà actes
en aquell moment,
doncs,
nosaltres ens avancem
i comencem
la guerra,
doncs,
el 1808
o el 2008,
evidentment,
parlant de Napoleó
i parlant també
del seu germà,
que és una figura
absolutament
disminuïda
respecte
a la seva capacitat
històrica,
que va ser
superior,
doncs,
en parlarà
el Pere Anguera,
el Rosany Pere Anguera,
i entre altres coses,
pel que diu
el seu resum,
ens parlarà
de la vàl·lua
d'aquesta persona,
que la qual
les burles,
els mentideros
de la villa de Madrid,
van denostar totalment
i que sembla
que era un estadista
d'alçada
comparable
amb el seu germà
i segurament
superior
als reis contemporanis.
No s'acaba aquí,
continua el cicle
documental més debat,
de fet,
avui ja n'hem parlat
que hi ha un dedicat
als processos
que hi ha
en les fàbriques
dels productes alimentaris.
El nostre pa de cada dia.
I mai millor dit.
El documental
estigui així.
Els vespres
a la ciència,
en fi,
hi ha moltíssima activitat,
en tot cas,
si et sembla,
quedaríem un altre dia.
Quedem un altre dia.
Pels vols de la inauguració
de l'exposició
de Cartier-Bresson
i fem un repàs.
Hem exhaurit
pràcticament el temps
però la veritat
és que és un programa
molt ampli.
Poden consultar-ho naturalment
a través de la plana web
de la Fundació
i els programes
com els que tenim nosaltres
aquí damunt a la taula
que estan a la seva disposició
també al mateix centre.
I en altres llocs
de la ciutat.
Naturalment que sí.
Carles Marqués,
director del Centre Social
i Cultural
de la Fundació La Caixa,
com sempre,
moltes gràcies per venir
i ja ens ho apuntem
a les agendes.
A vosaltres.
Parlem de Cartier-Bresson.
Perfecte.
Gràcies, bon dia.