Aquest dissabte hi haurà un casament a la ciutat de Tarragona.
El protagonitzaran la parella formada pel David Millan i el Sean Bolensky.
Fins aquí tot normal, perquè afortunadament al nostre país
des de fa un quant temps les parelles en gays es poden casar
com a qualsevol altra parella heterosexual.
Diguem-ne que la notícia o la particularitat està
en que el David i el Sean han estat la parella afortunada
que van anar a visitar el Saló el teu dia
i van participar en el concurs de Casa't al Palau
i són els guanyadors i es casaran aquest dissabte
i ho faran a la Sala August del Palau de Congressos
i a més jo diria que totes les despeses pagades.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic el David Millan.
David, bon dia.
Hola, bon dia.
Primer que tot enhorabona pel casament i pel premi.
Moltes gràcies.
Perquè és una doble felicitació.
Escolta, us entra pràcticament tot en aquest casament,
a més un casament maco en condicions.
Sí, sí, sí, pràcticament tot.
Ens han ajudat bastant en tots els detalls,
les invitacions, el viatge,
també amb estratges i tot això.
Hem hagut de posar alguna coseta, però molt bé, molt bé.
I escolta, el viatge no el fareu?
Anem a Egipte.
A Egipte, molt bé.
És un clàssic.
Abans s'ha anat la gent a Mallorca.
Sí.
Fa 30-40 anys.
Ara molta gent se'n va a Egipte o a Punta Cana
o a aquests llocs així turístics.
Aviam, no volem tafanejar la vostra vida,
però ja que us caseu i sou notícia justament per això,
ens agradaria que ens parlesis una miqueta de com i quan us vau conèixer,
perquè tinc entès que el Sean és americà.
Sí, sí, ell és nord-americà i estava estudiant aquí a Tarragona.
Està estudiant per la Universitat de Barcelona,
està fent la investigació de la tesi doctoral
i estava visquent aquí a Tarragona i jo sóc d'aquí, d'arreus.
Per tant, ja trobem el punt de connexió.
I ja ens vam conèixer amb un xat local d'internet
i bé, vam començar a sortir i ja portem més de dos anys.
Però jo tinc entès que al començament,
vull dir, la vostra relació era una miqueta allò,
diguem, d'amistat o de...
i després la cosa va anar més enllà, no?
Jo era una mica com un informant dintre de la seva investigació.
Vau començar així amb una mica la cosa.
I fa dos anys que esteu junts?
Sí, ja fa més de dos anys.
I quan us vau decidir que volíeu casar-vos?
Doncs ja ho teníem bastant clar.
Abans de començar la fira, de l'any passat,
doncs ja teníem bastant clar que ens volíem casar.
No havíem parlat encara de quan, ni com, ni res,
però sí que ho teníem clar.
I vau anar a la fira una miqueta per veure
com podíeu organitzar el vostre casament?
Sens dubte, sens dubte.
Volíem prendre idees,
perquè com que no ens podem casar amb una església
i aquestes coses,
doncs volíem trobar un lloc especial,
un lloc on sentir-nos a gust, còmodes,
i també hem de tenir en compte
que hi havia molta gent als Estats Units
i també volíem que estiguessin també en un lloc històric
i que poguessin gaudir també d'aquest dia.
Jo recordo, i em disculpo una miqueta la punt personal,
més que personal del programa,
fa un quant temps,
abans que la legislació permetés
que les persones es poguessin casar entre elles,
independentment del seu sexe,
que es feia ja aquest saló,
que es feia aquest sorteig,
i jo recordo que justament va coincidir
la celebració del saló
amb l'aprovació de la llei
que permet casar-se les parelles homosexuals
i ho vam preguntar als responsables
i vam dir, escolteu,
i si us trobeu que guanya una parella
d'homes o de dones,
va dir, doncs ho haurem d'estudiar
i lògicament ho haurem de fer exactament igual
perquè està dins d'un marc legal.
Sou la primera parella homosexual
que us caseu en aquest àmbit
del cas de Tal Palau, no?
Sí, sí, som la primera parella homosexual
que ens casem aquí al Palau de Friors i Congressos
i la veritat és que el tractament
que hem rebut des de la fira,
de l'organització, d'IDEM,
ha sigut un tractament molt bo,
hem estat molt còmodes,
ens hem sentit molt ben tractats,
hi ha hagut molt bona comunicació
i ens han cuidat molt bé.
Heu hagut d'avançar una miqueta
la data del casament, però, no?
Sí, sí, això sí.
Quan teníeu previst casar-vos?
Al maig, volíem casar-nos al maig,
que és una bona època,
per trobar vols barats dels Estats Units.
I volíem que vingués amb màxima gent possible
i volíem, doncs, això,
compaginar una mica el bon temps
i compaginar una mica els vols més econòmics.
Perquè això on portaran molts convidats
o què, dels Estats Units?
Doncs, dels Estats Units ens han arribat
unes 15 persones
i, doncs, també vindran...
També tenim convidats que ens vindran d'aquí
de diferents parts d'Europa
perquè allà ha estat visquent a Holanda,
ha estat visquent a Alemanya, a Escòcia
i, clar, doncs, té conèix gent
a diferents països
i n'hi han venint tots durant aquests dies.
Quina festassa, no?
Sí, sí, sí, molt internacional.
Jo trobo que sí, eh?
És una bona ocasió per aprendre idiomes
o practicar-ne, si més no.
Escolta, una cosa, David,
tampoc no et volem entretenir molt
que sabem que estàs treballant.
Al vostre entorn,
quan vau saber qui us havia tocat
en el sorteig, doncs, aquest premi,
el casat al Palau,
què us van dir?
Incredulitat.
Ja deia, vinga, va, això és una broma, no?
Això és típic, no?
Sí, sí, no.
Jo vaig ser el primer com vaig pensar,
dic, m'estan trucant a la ràdio,
m'estan fent una broma,
m'estan gastant una broma,
dir que això no és veritat,
però no, no, vaig parlar amb ells
i no, no, que de veritat,
que t'ho diem a tu abans, personalment,
abans que no ho trobis
als mitjans de comunicació
i sí, sí, doncs, igual que a mi,
doncs jo ho vaig explicar amb uns pares
i fins i tot li vaig explicar al Xan
i no, tampoc no s'ho creien.
Era quelcom no imaginable.
Jo no sé si el Xan està escoltant,
però podem parlar dels vestits.
Els heu vist, ja els teniu previst,
com anireu vestits?
No, ens hem vist res.
Res?
Res.
Però heu triat alguna cosa o encara no?
No, no, no, no, no sabem res.
O sigui...
Què dius?
No saps com aniràs vestit dissabte?
No, jo no sé com va ell
i ell no sap com vaig jo.
Però ell ara està escoltant?
Segurament sí.
Aleshores no podem parlar ni del teu ni del meu.
Deixem-ho així, eh?
No seranem nosaltres qui trenqui la tradició.
No, no, no.
Només faltaria.
Sí.
Molt bé, doncs, en David Millán,
enhorabona que sigueu molt feliços,
sobretot, és el més important,
que el viatge vagi bé,
que la festa vagi bé
i, sobretot, moltíssima felicitat
a la vostra vida futura.
Gràcies, enhorabona.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu-siau.