Josep Maria Prats, molt bon dia.
Inaugureu una exposició
titulada 100 anys de presència
a la Saliana Tarragona.
Serà la Diputació.
Una exposició molt abocadora,
tinc entès, no?
És una exposició que vol ser
exposició, evidentment, de repàs a la història,
però que fonamentalment
és també de record
romàntic nostàlgic.
Una mica de...
El que la gent hi pugui trobar
estris,
objectes, llibretes
de la seva època, perquè cada època
té les seves llibretes. Hi haurà algun quaderno rubio?
Sí, sí, sí.
Hi ha quaderns
molt curiosos, sobretot
de la primera
etapa del col·legi dels anys
30, que són curiosíssims,
i després es veu el canvi
d'època a partir dels
quaderns dels anys 40,
i a partir d'aquí pots també veure
l'evolució de l'ensenyament,
no només a Tarragona, vull dir, perquè això
és global, no?
Clar, per això que dius,
ja d'entrada és una proposta
d'exposició atractiva
per a qualsevol
persona, no només per a
aquelles persones que han tingut
la vinculació.
Quina ha estat la font de tot el material
que s'hi exposarà?
diversa. En principi, el que hi havia
al col·legi, que teníem molt material,
perquè s'ha anat guardant tot, a partir
de l'any 30, no? Vull dir, el col·legi
es va cremar l'any 36
i molts objectes han desaparegut,
però llavors hem tingut la sort que molts
antics alumnes ens han anat deixant coses,
i hem trobat coses que ens han permès
també reconstruir la primera època
del col·legi, dels anys 30
fonamentalment, i dels anys 20
alguna cosa, diplomes curiosíssims
dels anys 30 amb un disseny que avui
ens semblaria pràcticament impossible
de fer, no? Amar.
Amar, amar, amar.
Una cosa així.
Sí, sí. I també tenim
totes les orles de l'any
39 fins ara, de tots els alumnes
que han acabat. Les teniu totes?
Les del Bans, no,
perquè també es van cremar
amb la revolució del 36.
Llavors hem tingut la sort d'això,
de poder-ho arreplegar gairebé tot,
el que passa que ens obliga l'espai
a fer una selecció de material, perquè
lògicament és molt material.
I com l'heu disposat
cronològicament, per temàtiques?
Per temàtiques.
Ens ha semblat que era més
interessant, perquè de fotografia sol
necessitaríem un edifici
moltes plantes per poder exposar
tantes fotografies. Llavors hem buscat
fotografies que siguin
representatives d'èpoques.
Hem mirat de centrar-nos només
en l'etapa escolar,
perquè la sort que ha tingut la salle
és de fer activitat cultural
molt amplia a la ciutat.
Llavors tot el tema del teatre,
tot el tema dels pastorets,
el tema del cinema, creiem que ha de ser
motiu d'altres exposicions que es puguin
tirar més. Concerts de Santa Cecília
històrics també. Concerts de Santa Cecília,
sí, sí, esclar, és que són moltes coses.
I després, sobretot,
el que hem buscat és fotografies
que hi surtin molts alumnes,
que hi surtin alumnes, perquè la gent
s'hi pugui veure reflectida
i s'hi pugui recordar a través de la
fotografia l'època, el moment,
l'instant aquell de vida
que forma part de la història de cada persona
i lògicament també de les institucions.
Partiu dels anys 30
i més contemporàniament,
quan atureu?
Aturem als anys 80,
perquè ara ja seria
objectes molt recents,
però fins als 80 encara hi ha coses,
diguem-ne, curioses,
de llibres i de
quaderns de cal·ligrafia.
Es pot veure com evoluciona la cal·ligrafia
al llarg d'aquests 60 anys.
Com també hi posarem,
hem trobat pràcticament
totes les col·leccions de revistes
que s'han anat fent
en cada època al col·legi.
Revistes que retraten
en un moment
que no hi havia altra
plataforma de divulgació
de notícies,
retraten bona part
de la vida cultural,
religiosa i cultural
i cívica de Tarragona.
Ja veus, ara amb l'intranet
fins i tot que teniu a l'escola,
això sembla una cosa...
Sí, sí, sí.
I tant, això ens queda tot molt lluny,
però estan molt curiós perquè
vam tenir la sort
de tenir l'arxiu
de mossèn Claveres,
que havia estat una persona
molt vinculada
a la salle,
i llavors el Muriel
ens va deixar l'arxiu
i era un senyor
que guardava
totes les revistes
que s'havien fet
i tot el material
que es feia.
I ara aquest material,
bueno,
un menys part,
perquè tot no el podrem exposar,
i hi havia dintre el material
també tots els recordatoris
de les primeres comunions,
que el tret distintiu
que tenia el col·legi
és fer les primeres comunions,
llavors es feia un recordatori
amb tots els nens
que feien la comunió aquell any.
I hem trobat recordatoris
dels anys 30.
Des dels anys 30?
Des dels anys 30
fins als anys 70,
finals dels 70,
que és quan es van deixar de fer
per fer les parròquies.
Es contempla des de...
bé, la salle d'aquí
de la plaça Imperial Terracó
i també el canvi,
les obres del nou col·legi
també s'ho reflectit.
Sí, sí, sí.
Aquells primers anys
de la salle nova,
que deia...
Sí, i sortirà una cosa
que fins ara teníem inèdita,
els plànols de la capella
que s'havia projectat
pel col·legi nou,
que era una capella
que hauria estat fantàstica,
si es hauria fet,
suposo que els pressupostos
ho devien escurçar,
ho devien impedir.
Era una capella
de l'estil de Corbusier,
bueno, la capella
estava dissenyada
i pensava als anys 60,
finals dels 60,
principis dels 70.
Era el que es portava
a les hores
que hagués estat
per Tarragona
un referent arquitectònic,
el que passa que...
Com tenim el de Alejandro de la Sota
aquí del govern civil,
en aquesta línia, segurament.
I a més una capella
molt semblant
a l'església de Ronchamp
que havia fet la Corbusier.
Almenys com que no tenim la capella,
i dubto que la puguem fer mai,
perquè aquella capella
exigiria uns recursos
que ara no hi podem destinar
ni en el futur
crec que s'hi puguin destinar,
però tenim els planos originals
fets amb la tinta del moment
i els planos que fins i tot
són curiosos de veure.
Clar, jo el tema de les dates
no ho tinc clar,
però segur que tu m'ho resols.
En tota aquesta exposició
probablement només veurem
imatges de nois,
perquè la salle va ser mixta
a partir dels 80,
fins al 70 el cou mixta
que venien alumnes
de noies
de col·legis de monges
que feien el cou mixta
i a partir de finals dels 70
les classes són mixtes.
Però originàriament eren nois,
són llistats interminables
de nois.
Algun objecte,
alguna cosa que em diguis?
Mira, m'agradaria comentar-ho,
segur que molts, eh?
Jo ho sé, però...
Avui mateix, abans de venir aquí,
ha vingut un senyor
que m'ha portat un objecte
molt senzill,
però curiosíssim,
que era una creu
que ell va replegar
tenint vuit anys
del que avui és l'Avinguda
Estanislau Figueres
on hi havia els jardins de la salle,
que era una creu
que passava ell pel carrer
amb el seu pare,
estava cremant en aquell moment
el col·legi
i hi havia tot el focardal
de les imatges i llibres
que es cremaven
i ell va recuperar la creu.
El seu pare li va agafar
una creu de bronza
petiteta
i avui l'ha portat
perquè per ell era un valor.
Aquesta història és increïble.
I clar,
un valor sentimental
i ens ha portat allò
perquè diu
aquesta creu
és l'únic que queda
d'aquell col·legi
que es va cremar
que jo mateix
me'n vaig encarregar
de replegar-la
quan tenia vuit anys.
És un objecte,
bueno,
dius,
bueno,
aparentment insignificant
però, clar,
per nosaltres important.
La inaugureu
en divendres,
no hi ha dubte
que és un itinerari sentimental
per a moltíssimes persones
que segur que volen visitar-la
i quant de temps
estarà allà?
Un mes,
fins a principis de febrer.
Això és important
perquè no és una exposició
que podem veure
durant moltes setmanes,
per tant,
val la pena
fer via, no?
Sí, sí.
Heu previst algun acte
en particular
d'inauguració?
Hi ha un acte
d'inauguració
que és l'acte oficial
i després potser farem,
tenim una projecció
de pel·lícules
dels anys 50
que ens ha fet
un muntatge
el senyor Joan Oliver
i ens ha posat
en una pel·lícula
imatges de Tarragona
als anys 50 i 60
i 70
que es feien
a la salla
i llavors
el que volem fer
és una estrena
d'aquesta pel·lícula
lligada amb l'exposició
que pot ser també
una activitat
molt curiosa
i interessant
perquè són aquelles imatges
d'una Tarragona
en una època
que poca cosa hi ha
i sobretot
amb Superbui, no?
De fet,
on estava la salla
eren tots descampats
al voltant,
no existien
tots aquests...
Els afores de la ciutat
completament
era una bona caminada
per anar a l'escola
en aquella època.
Encara continueu
commemorant
aquest centenari
perquè de fet
abasta el 2007-2008
però clar,
no es pot deixar de banda
l'activitat acadèmica
que en definitiva
i educativa
que és el que té
l'escola, no?
L'Esta Roda, sí.
El dia a dia
el fem a través
dels alumnes
i de les classes
i aquest dia a dia
no el podem oblidar.
La història
ens serveix
per anar-nos recordant
d'on venim, no?
Però el futur
es construeix
amb el dia a dia.
I probablement
molt recomanable, no?
Els més jovenets
que vagin a l'exposició
que són alumnes ara
i que vegin una miqueta
com estudiaven els seus pares
i els seus hàbits
perquè hi ha moltes generacions
que repeteixen al col·legi.
Sí, home,
tenim generacions
que són la cinquena
de famílies de la ciutat
que ara porten
els cinc membres
de la família,
els cinc esgraú.
I, home,
és una manera també
que puguin veure
que a vegades
les èpoques remotes
no eren tan tristes
però eren diferents.
Naturalment.
Doncs moltíssimes gràcies,
Josep Maria Prats.
Recordem que és el director
del col·legi
La Salle a Tarragona
que continua
amb la seva tasca educativa
per això fa 100 anys
perquè han fet la seva feina
i la continuen fent.
S'inaugura aquesta exposició
més que recomanable
perquè més enllà
de que si hem estat
o no alumnes
de la Salle per edat
algunes no podíem
ser-ho.
En aquella època
sí que és certa
que marcava molt
el ritme,
la vida associativa
i sobretot
de la canalla
d'aquesta ciutat.
Moltíssimes gràcies,
Josep Maria.
Enhorabona.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu-siau.