Com més global i interrelacionat és el nostre món,
més ens cal tenir senyals d'identificació propers.
Pot semblar una contradicció, però té sentit si hi reflexionem.
I no ens volem perdre en la possible, probable, uniformització del mercat mundial.
Santa Tecla és, amb permís de Sant Magí, la festa de les festes.
No vull dir que sigui més important que Sant Magí, perquè el senyor mossèn Gallar em renyarà,
però per la seva envergadura és la festa de les festes.
És la festa major i una de les tradicions més populars, més riques, més sentides,
des del punt de vista religió, social i cultural, més valorades a Catalunya i a l'Estat.
Tot això és gràcies a la participació dels tarragonins i de les tarragonines.
Tothom s'aplega per fer realitat aquesta meravella coral i multiforme
que és la nostra festa major.
Una festivitat que creix any rere any.
Aquesta edició té més actes que cap edició en la història.
Més de 500 de tota mena.
Creix, a més a més, amb innovació i tecnologia.
Com a exemples tenim el ball de Serrallonga petit,
l'Àliga petita,
o el seguiment de la festa amb les macropantalles a la Rambla i la plaça de la Font,
o el programa descarregable des dels SMS actuals.
Tot plegat, una festa viva en una ciutat molt viva,
que sap el que vol, liderar com a capital el camp de Tarragona i Catalunya.
Tant la llibreria de la Rambla, dirigida per Ramon Marrugat,
amb inspiració, i permet que ho digui així, Ramon, del Josep Anton Baixeres,
dissoltadament traspassat,
tant la llibreria de la Rambla, com deia, com el club gimnàstic,
representat en aquest acte per Antoni Pinilla i també pel seu president,
pel president de l'Assad,
es devenen fils mestres d'aquesta xarxa social, cultural i esportiva,
que és Tarragona.
Una ciutat que treballa, lluita, es projecta sobre el futur,
i el somia des de fa més de 2.000 anys.
Vull agrair a Omnium Cultural, en el nom també del seu president,
la seva aportació constant a la nostra cultura
i a la llibreria La Rambla,
que hagi estat una bombolla d'oxigen
en una societat asfixiant com la de la predemocràcia al nostre país.
El premi al balcó que heu rebut és ben merescut.
Moltes són les entitats tarragonines que mereixen especial esment
i que fan anys.
El CBT, ja esmentat abans, en fa 30.
La cultural de Torreforta, la Molassa, que fa 20 anys,
i altres que no esmento per no fer la llista massa llarga.
Vagi a totes el meu i el nostre reconeixement.
Hem de palesar també el 30è aniversari
de l'agermanament d'Ijumel-Aix
a la Ville d'Orléans,
la nostra Ville Jumel.
Una relació intensa, perdurable, enriquidora,
que ha fet possible que hi hagi intercanvis permanents
de joves i no tan joves a la casa de Tarragona a Orléans.
Demà farem un acte protocolari d'aquest sentit i volgut aniversari.
Una relació que ha anat tan lluny
que joves d'aquí s'han casat amb joves d'Orléans
i ara tenen fills amb sang de les dues ciutats.
Això és un petit miracle que només ho pot fer
la passió d'aquestes dues ciutats.
No puc deixar passar l'ocasió de remarcar
que aquest any Santa Tecla se celebra
en l'any jubilar de Sant Fructuós.
Vam tenir l'ocasió, amb el senyor Vicari General,
de ser presents a Sant Fructuós o di Cap o di Monte
i poder observar el lloc on es dipositen
les relíquies de Sant Fructuós.
És una ocasió única per recordar la glòria
dels nostres avantpassats,
la generositat d'aquells que donen la vida
per la seva fe i pels seus ideals.
Les festes, la patrona, Santa Tecla i Sant Fructuós
tenen moltes coses en comú.
Una de les més evidents i immediates és el foc.