Vamos, digo yo.
Llévate un fiat grande punto esport con ESP i Blu a mi,
por lo que tú quieras durante el primer año.
50 pepinos, por ejemplo.
Entérate de todo en undeportivoport.com
El trobaràs a Motor 23, Autovia Reus-Tarragona,
Urbanització a l'Albada, Carrer Caràbia, Déu.
El matí de Tarragona Ràdio.
Rapsol IPF sempre ha estat al costat del nàstic.
Rapsol IPF t'apropa l'altra cara del partit.
Rapsol IPF patrocina el futbolí de Tarragona Ràdio.
Quim Pons, bon dia.
Bon dia.
Si tantes ganes teus han de seure a la meva cadira
i utilitzar el meu micro i posar-te al meu lloc,
demà a les 7 del matí.
Demà a les 7 del matí.
No em va bé demà.
Just demà no em va bé.
No? Doncs passat demà.
Perquè, clar, aquí a l'una del migdia fent la gracieta
de, ai, a les notícies i ara el futbolí.
No. Aquí a les 7 del matí, si vols seure en aquesta cadira...
El millor, Lluís, és que la innocència de la gent de vegades
em fa esparverar.
Hem de parlar de futbol i de futbolí, no, Iolanda?
Avui sí que podem parlar de futbol.
Vam veure futbol, de fet, dissabte.
Jo vaig veure futbol.
Sí, nosaltres també.
Hem de veure un bon partit, tot s'ha dit.
Per tant, amb Jordi Blanc dèiem què passarà avui al futbolí,
perquè, clar, si no teníeu tema de converses
d'aquells tontos que busqueu
quan no teniu de què parlar de futbol,
però en aquesta ocasió sí.
He decidit tirar un gol, com a mínim, no?
Sí, home, sí, per favor, com un.
Un. Un.
I està, un imat amb el tema de futbol, no?
Sí, clar, com que marquem tants gols...
Escolta.
Com de cap de Moïsès hi pot arribar
Tatí Maldonado, la pilota que ara és bona dins l'àrea
hi pot arribar Moïsès, el xup de Moïsès.
No!
Això no és un gol, això és el gol.
El 3 a 3.
Sí, sí, però fixa't, eh?
Estic fotent un Carmelo.
És que li has perdut el respecte a l'antena?
Totalment.
No, a l'antena no, a aquest espai.
A aquest espai, sí.
Perquè al vespre...
Mira, ell continua cantant el gol.
Saps qui és el problema?
Que deixes els hols aquí massa a la vista i llavors...
I a sobre és meu, el caramè.
Ah, sí, sí, t'ho havia dit, és veritat.
T'he fotut un hol.
Llavors és com allò que et fiquen les olives
o les patades al vermut i no pots parar.
Jo crec que aquest tema l'hem de parlar en privat,
ja ho farem, però no pot ser que sempre n'estic,
allò, uah, jo, periodista intrépido...
Bueno, uah, uah, uah.
És un parlar.
Que l'informatiu, que el no sé què...
Però quan arriba aquesta franja horària de dilluns
perdis tot el respecte per servidora i pel propi espai.
No, va, que el torno guanyar, va.
Anem a fer una cosa seria i bonica i anem a informar bé a la gent
del que va passar aquest dissabte.
A veure si és veritat, que ets capaç de fer-ho.
Intentem-ho, com a mínim, no?
Vinga, va, sí, sí, sí, ja està bé.
Va, te'n recordes de...
No, d'això no.
D'això és la música que acostumem a ficar per ambientar aquests temes.
Te'n recordes d'això que passava no fa massa?
O sigui, quan un tècnic vol tenir protagonisme i vol sortir antena...
Un tècnic dius de la ràdio.
Sí.
Tipo Lluís, Joan Maria...
Per exemple.
Sílvia García.
Sílvia García, esclar.
Exacte, sílvia García.
En Lluís, balla, com el pots veure, balla, però com que no el veuen...
Ara centrem-nos en aquest nom, en Sílvia García, d'acord?
Era el partit a casa davant del Xerès, si no recordo malament,
i Sílvia García passava això o feia això, escolteu.
Com dèiem, quan desitgeu ja les teniu a casa.
5588, nàstic espai, posar el marcador que creieu que es produirà...
Seguim, eh?
Però per què li donava tantes vegades al timbre?
Espera, espera, espera.
Si deixes de tocar ja el timbre...
D'acord, eh?
El timbret dels nassos...
Sílvia García.
Hi hauria alguns que haurien de prendre una mica d'exemple.
És que no sabia com dir-ho finament.
Atenció, què passava aquest dissabte,
quan li demanàvem el timbre a Joan Maria Bertran,
o quan intentàvem que Joan Maria Bertran...
És que no sé ni si hi era.
Jo, de fet, tinc dubtes de si hi era o no hi era.
Jo crec que va deixar un ninot aquí i tocava botons.
Potser estava amb les tortugues ninja.
Tocant el timbre, eh?
El Joan Maria està enfadat amb el timbre, no, Bec?
No el troba, no el troba.
Joan Maria és allò que normalment hi ha a costat de la porta, eh?
Només cal apretar.
Ding-dong, 5588, nàstic espai.
I posar el marcador que creieu que es produirà en el partit.
Què és el que hi posaria el Joan Maria?
S'ha fet un silenci.
Està buscant el timbre, està buscant el timbre.
Tu creus com jo que no hi era?
A veure, coneixent-lo segur que hi era, però no sé...
Estava menjant alguna cosa, segur.
Jo vaig pensar això, dic...
Jo crec que estava menjant alguna cosa.
L'altre dia li vam dir que era la quarta tortuga ninja,
perquè era menjador de pinces,
i jo crec que s'ho ha pres,
i deu estar per les clavegueres de la ciutat,
buscant el mestre Esqueda Nicó o alguna cosa d'aquesta.
Ostres, veig que estàs informada, eh?
Carai, i el trinxant, que és el dolent, eh?
El trinxant i el trinxant.
Joan Maria Bertran no hi era,
Jordi Blanc sí que hi era,
ara, que per ser-hi tal com hi era, per exemple,
el passat dimecres, jo no sé si val la pena que hi fos,
el Jordi Blanc, vull dir, no en tinc ni idea si crec que val la...
No, no, això és un petit error,
però no, l'error gran va ser aquest.
Escolteu, Jordi Blanc, com intenta començar un programa,
o bé, com creieu, quin dia viu?
És que jo, bé...
Avui és dimarts, o el 2 d'abril, perdó,
serà un dia en què Roberto també ha parlat del seu paper a l'equip
i un dia que ens ha deixat tot això que tot seguit ho repassem en titulars.
Ara, en teoria, havia de començar el programa,
són a sintonia, sonarà l'indicatiu,
i a partir d'aquí intentem tornar a trobar quin dia érem.
Érem dimarts, ja recordem.
Un enigma.
A veure, posarem en ordre el dia,
perquè avui és dimarts, 2 d'abril, 8 de...
No, no.
Dimecres, perdó, dimecres, 2 d'abril.
8 del vespre, 1 minuts.
Ara sí.
L'hora la va clavar, tot s'ha de dir.
És cabroset, eh?
Al final és l'important.
L'important és l'hora, sabem quina hora dius.
Tu cada dia dos tenim més amics, no?
Sí, l'hora està bé perquè tenim un rellotge aquí gran,
hauríem de posar un al costat que ens diés el dia
i el dia a la setmana.
O sigui, el número i el dia a la setmana al costat, cada dia.
No sembla mentida que siguis tan cruel.
Arriba un moment de saturació que a un ja s'oblida del dia que viu i tot.
Bueno, qui no s'oblida del dia que viu i segur que no s'oblida
és unes aficionades de l'esporting de Xixón
que vam trobar al Molinó aquest passat dissabte.
La Xelo.
La Xelo.
Xelo, quantos anys lleva vint a l'esporting, vostè?
Moltes.
Tengo 60 aquí esta setmana passada
y fui siempre esportinguista hasta la...
Tenía mi padre que quería más morir
que perdiera el esporting.
Caray, a su pare.
¿Se acuerda del mítico esporting de primera, supongo?
Uy, sí, de dalt a baix, mira.
El que tenemos malín, ¿cómo se llama?
Quini.
Quini.
A todos, Joaquín, a todos esos.
No me acuerdo ya de los nombres ya de ellos.
Així també faig jo l'alineació, todos esos.
¿Quieres llegar al campo?
Esta, que siempre quiere llegar la primera al campo.
Y estamos tieses aquí ya.
Esta era la amiga.
La amiga, la Carmen.
Una tradición.
Dario suerte, pero no yo...
Damos yo es poca suerte.
Usted ha aplaudido cuando ha saltado el nàstic.
Pero que porque yo quiero amigo mucho también.
Siempre fue amigo nuestro.
Varios cosas d'aquesta petita entrevista.
Una, per què arriben aquestes senyores dos hores abans del partit al camp?
Dos hores abans.
Dos hores abans ja estan allí segudes, tal com sobre el camp elles ja estan allí segudes.
Sí, el partit començava a sis i mitja, a dos quarts de set, a dos quarts de cinc ja hi eren allà.
Sí, sí.
Una i dos, mingú, quins amics que fas quan vas per els llocs.
Però bueno, ara diràs, per què tires aquest tall que total, tampoc, molta informació no donava.
Home, té gràcies, allò, costumista, pintoresc...
Sí, doncs pintoresc i costumista fa dos anys, ara som al 2008, doncs al 2006, això és el que ens explicava la Txelo.
Mira, mira.
¿Cómo se llama?
Es amiga de Carmen, pero tendrá un nombre, claro.
Hola, García.
Consuelo.
Txelo, este esporting ilusión.
La mateixa txelo.
La mateixa txelo.
El esporting del alma.
¿Les caía un poco bien el Nástic, por eso que estáis ma' él?
No, no, no.
Nos caía bien lo mismo, ¿no?
Sin ningún problema cada uno...
Amb la amiga, amb la Carmen aquí.
Hola, Carmen debe te conversar, ¿eh?
Sí, sí.
Donde lo den.
Ara bachadas va allà un secret.
Ustedes son del esporting a morir, ¿no?
A morir, a morir.
Doncs, aquestes dos lesiones del esporting a morir han estado hablando con un jugador del Oviedo, lo saben, ¿no?
Sí, sí, sí, pero bueno...
Buen chaval, ¿no?, aunque genera Oviedo.
No tiene nada que ver para que sea de Oviedo.
No, en Oviedo no hay ninguno bueno, pero bueno...
La verdad que el niño está bastante bueno, ¿eh?
Pues te puedes creer que estos 20 minutos jurando les queda del esporting desde que nací.
Hasta que me parece que haya un compañero tuyo.
Fa dos anys la Xelo ja...
Ok, com has trobat la Xelo dos anys després, igual?
Igual.
Igual.
Però igual, eh?
La Carmen una mica desmillorada, però la Xelo igual.
La Carmen, potser ha tingut algun disgustillo.
Amb el mateix tint aquell de cabell, saps aquell típic tint de cabell de senyora de 60 anys?
Doncs, perdó, amb tots els respectes, eh?
Ets molt desagradable, ja et dic que tens molts...
Però que guai trobar-te les senyores aquestes dos anys després, les mateixes, allà, potser és que no s'han mogut del camp.
Jo crec que no s'han mogut, o sigui, jo vaig tenir aquesta teoria, perquè estava en el mateix seient.
Però, clar, ella em va dir que no és que és que arribava a Andorra, i jo tenia la teoria que no s'havia mogut, que estaven allí, que eren com a 13 del camp.
Per cert, no van ser les úniques que vam trobar a Gijón, vam trobar altres coses. Escolta això, primer.
Si no, el senyor Telepizza el tens de desconcertar, no saps què portar-te.
Sí, perquè no saps què portar-te.
Doncs que porti una Vesuvio, tu.
Va, jo amb les vostres pizzas em confio.
D'acord, eh?
La Vesuvio, la Vesuvio, un clàssic.
Aquest dissabte vam fer recerca, búsqueda i captura per Gijón.
N'existeix o no?
No, escolta, escolta.
Passar, Àngel, que el Quim t'ha d'explicar una cosa, eh?
Ah, sí?
Que he vist avui aquí a Gijón.
Dos detalls pizzeros.
Un, tenim Telepizza just a sota l'hotel.
I dos, hem trobat la Pizzeria Vesuvio.
Hosti, tu ho veus?
Sí, eh?
La Pizzeria i la pizza.
Les dues coses, perquè veieu que no se'n redue mai, eh?
No, mai.
Després de tant voltal, l'hem trobat a Gijón, eh?
Fa tres anys que busquem la Vesuvio.
L'hem trobat, l'hem trobat.
Pizzeria Vesuvio al costat del port de Gijón, allí.
Doncs Pizzeria Vesuvio, amb la seva pizza Vesuvio, autèntica, genuïna, d'Àngel García.
Un Àngel García, per cert, que també va ser protagonista del joc de la porra.
Ell vol sortir a tot arreu.
La Tere està fent el joc de la porra, per cert, perquè veigis que també toquem temes d'actualitat,
quan fem futbol.
Tere Ortega toca un tema que està molt d'actualitat en la seva porra.
Una porra on vam tornar a sentir el pip, pip, pip, pip, pip.
No em diràs que va tocar el tema de l'aigua.
Més trucades encara les que busquem en aquest descans.
Gràcies, Àngel, m'estava portant un got d'aigua per la sequera que estem patint aquí a l'estudi.
Saludem a més concursants.
Tres, va ser menjar a l'estudi.
L'última trucada.
Ràpidament, bona tarda.
Hola, bona tarda.
D'acord, bona tarda, pip, pip, pip.
Feia dies, però, eh?
Feia dies que no punxava així al telecom.
Exacte.
Trasvassament d'algut lloc o no?
No sé, però sé què era l'estudi.
És que és tan tècnica.
Ai!
Ai!
Vos creure'm, Quim, que no me'n recordava.
Ai, no me'n recordava que tenia regal.
Després d'un matí intens de voltar per Gijón i del pressupost alabat que tenia.
Perdona, perdona.
Setmanes, per no dir mesos, que no em portaves res dels teus viatges.
Vaig a fer una nota, que no té res a veure amb el programa ni res,
que ningú busqui el tintín amb hable perquè no existeix ni el trobarà.
No, no.
Però jo no et vaig demanar un tintín amb hable.
No, però és igual, era un punt que tenia ganes de fer.
Bé, què m'has portat?
Què vols?
El de...
No, la fava del litoral, no.
No, no, no, espera.
Tinc dos souvenirs, aquest cop.
Un que és el de amb el pressupost que comptava jo
i d'altre amb el pressupost que tu em vas donar.
Jo vull els dos.
Però per què en començo?
Sí.
Però els dos seran per mi.
Sí, sí.
Segur, eh?
Sí.
A veure, primer, com és això que dius?
O amb el pressupost que comptava jo,
o sigui, el meu pressupost, allò de la meva butxaca,
o el pressupost que em dóna aquest gran programa
per comprar els souvenirs.
Vinga, va, comencem pel del programa.
D'acord, eh?
I així deixem el teu.
Vaig obrir la bolsa perquè te'ls he amagat,
perquè encara els veurà.
Si he estat revisant al voltant de la seva taula i el seu cadascú.
Mira quin pot tan bonic, eh?
Oh, però això és de lujo.
Sí, això és el pressupost del programa, eh?
Robant-te l'hotel, lògicament,
però anda que no és xulo.
Ja començo a tenir una gran col·lecció de coses dels hotels.
Escolta'm, però no quedis amb tot això.
El kit de afeitado, vols dir alguna cosa amb això?
No.
Traia, Yolanda, però escolta'm...
El kit dental.
Hi ha la toalleta.
Mira la toalleta que hi ha.
Això no, home.
El gorro de dutxa, gràcies, Quim.
Jo també t'estimo.
I el peiner.
I a més, aquí...
Això és bo.
Toalletes autobronciadores per a caig.
Això val una pasta, eh?
Això val una pasta.
Això val una pasta.
Però com pot ser que no...
Però si això no ho has comprat,
això ho has robat directament de l'hotel.
Però després...
Tu has dit el pressupost del programa.
Quim, no sé què fer amb tot això que em portes dels hotels.
És que ja no sé en posar-ho.
Deixa-ho aquí a la ràdio,
si un dia vas a prendre el sol,
et fos la toalleta balançadora,
o hi ha gent d'aquí a la ràdio
que segurament agrairà aquesta toalleta
perquè tenen un color envejable
i aquesta del sol de temporada.
Escolta, deixaré de comprar gels i coses d'aquestes
i gastaré el que em portes dels hotels.
I ara el pressupost meu,
de la meva butxaca,
comprant un regal típic, típic, típic astorià.
M'han dit que això és molt típic.
Hem de posar les càmeres
pel dia del souvenir,
aquestes càmeres que tenim a l'estudi.
I que llavors la gent ho pogués veure per internet
ja seria lamentable, però és igual.
El Lluís és xofardero, eh?
Està mirant a veure què és.
Vols saber què és, no?
Oh, de veritat, eh?
Home, m'he gastat una pasta,
només et dic això.
És plata pura.
És bonic, no?
Ai, quina cosa més bonica.
Però com es posa, això?
Això és per penjar la nevera,
allò tan cutre, eh?
Ah, pensava que era per posar-ho en el món.
No, home, no.
És un...
No sé com es diu exactament.
És un imant, un imant.
Sí, és un lauburu,
però l'astorià...
És com un lauburu,
però de tres caps.
L'astorià, sí.
És que és el símbol aquest celta d'astorià.
Senyores i senyors.
I és per penjar la nevera.
Ei, de dir que el tim...
No, no, de cutre, re.
Una monada,
a més sembla de plata,
no ho és, però donar en prego.
Tu saps que s'entra a una botiga
i dir,
tinc un euro de pressupost,
putxet que em va sortir,
la bruixa,
i ara això.
Però és que se'n riuen de mi,
Holanda,
crec que haurien d'augmentar el pressupost.
Des d'aquí llenço,
si algú vol col·laborar...
Un euro i mig?
Clar, però jo ja començo a patir.
Les meves dietes no són com per pagador...
Dos euros.
Uf, bueno...
Ja en parlarem.
Què és això?
A veure, jo crec que...
No, no, no, no.
No toca això.
Ara toca el meu agraïment, homenatge,
que et vull fer,
Quim Pons,
gràcies, gràcies.
Per el teu interès de portar-me souvenirs,
jo vull regalar-te a tu i a tots els oients
un dels grans moments que ha tingut Quim Pons
en un escenari,
moments que passaran a la història
i que jo crec que estem ja en situació
de recrear en aquests moments.
Sona bé, eh?
Quim Pons canta en senyores i senyors a la vaqueria.
Ell es pensava que només jo m'equivocava,
ell no s'equivoca perquè és perfecte,
ho fa molt bé.
Escolta'm una miqueta més
i acabem l'espai com a personetes, va.
Vinga, conjuntura.
Conjuntura, conjuntura, conjuntura.
Continuem.
El dia aquest que dius ens afeina a la ràdio
en mullà contractant.
Això és una cosa, que sona bé.
Que bé.
Té una vanitat.
Té un ego a tamany familiar, de veritat, eh?
Que bé sona.
Vinga, va, fica el que anava el guió.
Ja, continuem.
Vinga, sí.
Sona la música de Boira, de Misteri.
Arònia de Fella de Boira.
El programa de Misteri és de Tarragona Ràdio.
I amb aquella veu angolada.
No, no ho farem, però sí que tenim a la nova pitonissa.
Ja ha tornat la quarta tortuga ninja.
Ja ha tornat la quarta.
Avui va a la veritat, a més.
Mira com és de pitonissa Tera Ortega
en els gols del gimnàstic de Tarragona.
Això és el que deia Tera Ortega
en el primer gol del nàstic.
Escolteu.
El llançament era d'Alejandro Campano.
La falta a l'esquerra de la porteria de Roberto.
A punt d'arribar al 45.
Ara és el moment de fer l'empat, eh?
Ara és el moment, eh?
El llançament era d'Alejandro Campano.
Seria miraculós que arribes l'empat.
Tant d'aquest llançament del Sevillà.
Com de gata Moïse.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Com no podia ser una sentada magistral de Campano
i una millor rematada d'Abel que hagi rematat perfectament.
Escolta, aquí en Plotel o no és Esquerra?
Escolta, no?
Ha sigut un moment que la Tera s'ha anticipat realment.
Molt bé, ho has de reconèixer.
Que seria el moment oportú per fer el gol.
La Tera s'ha anticipat, eh?
D'acord, això seria la primera cosa que em va fer por del partit.
Segona cosa que em fa por, no és cap muntatge, ho prometem.
He durat 41 segons.
Atenció, Angel García, que també és pitonisso García, però en aquest cas al revés.
Funciona al revés, ja veuràs.
Estem ben defensis, estem ben defensis.
Som solvents, està el moment.
T'està agradant avui l'equip en defensa, eh?
Sí, sí, i a més a més vull dir, no donen concessions i estar allí a trasllar la pilota com sigui.
Ui, ningú.
I ara compta, compta en Luis Morán que li guanya l'esquena a Mingú.
Tot a l'avantatge per Rubén.
La centrada de Luis Morán, directament a les mans de Rubén.
Estem ben defensis, eh?
Li acaben prenent la cartera, abans li han pres a Mingú, ara li han pres a Ben Guadis
i altra vegada la jugada repeteix.
Altra centrada de Luis Morán, el segon pal i el gol.
No és cap muntatge, eh?
40 segons exactes, des que Angel García diu, estem ben defensis,
fins que la defensa fot una cagada d'aquelles, l'antologia en anàstic.
Però no s'acaba aquí.
No s'acaba aquí.
Atenció, abans de l'empat a dos d'Alejandro Campano, què passava?
Vinga, ara ja ho tenim, eh?
Vinga, falta, falta.
Aquesta falta que és bona, afavorant l'anàstic a la frontal de l'àrea de la portaria, Roberto.
Vinga, una altra oportunitat.
Ara ho dic jo primer, eh?
Una mica escuredeta a la dreta de l'atac del gimnàstic de Tarragona.
Té bé el gol o no?
Sí, sí, ho hem dit abans, eh?
Ara sí que m'he avançat jo.
Alejandro Campano l'està tocant, ara mateix se l'està preparant.
Al costat de la pilota hi ha Moisés, és el coordenador en qui fa el llançament,
no fa Alejandro Campano, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Jo no sé amb qui treballo, estic acollonit, sincerament.
A mi em faria por.
No, no, estic, però...
Teresa Ortega, té poders.
I Àngel García.
Sí, però al revés.
A mi els dos fan una dupla que...
Si estigues aquí a l'estudi...
Ara en tenc perquè això, Maria Bertran es fota això de tortuga que es disfressa...
Però això és com a les pel·lis, penses que si junten les forces telúriques aquestes que tenen...
Sí, telúriques.
Això ara m'ha recordat com a heroi.
És cabrocet, eh?
Aquí podríem estar d'acord.
Hauríem d'anar fent futbol internacional, no?
Sí, i la Lliga Vaticana, no?
Ah, sí, la Lliga Vaticana.
La Lliga Vaticana, que a més hi ha hagut una anècdota, la tinc jo.
Ah, ho tens tu.
No, vale, no, agafa-ho.
Dic jo?
Sí, agafa-ho, agafa-ho.
Tinc un petit problema.
No he trobat els resultats d'aquest cap de setmana de la Lliga Vaticana.
Sé que hi havia els quarts de final, que jugaven dissabte,
però ni idea de què ha passat.
Vull dir, no ho fico al lloc, he buscat un munt de diaris italians,
hem buscat un munt de planes d'internet religioses, no he trobat res.
Si algú ho trobés, si ha passat al Redactores Mater,
o al Pontificio Collegio Urbano, o al Mater Ecclesia,
o al Piratero Americano...
Quin era el meu? Te recordes del meu equip?
El que guanyi, Jolanda.
Si canvies de jaqueta amb una facilitat brutal.
Sí, sí, jo no ho discuteixo.
Si algú ho troba, sempre nàstic a robaterraonaradiopuntcat.
Sempre nàstic a robaterraonaradiopuntcat i que ens digui els resultats.
I tenim una notícia terrible.
Un sacerdote li tira la camiseta a l'àrbitro en la Clericus Cup
i llegim textualment.
Antonio Casano és capaç de la jugada més sublime
i de la més atroztropelia.
No té término medio.
Hace un par de setmanes s'enfadó amb l'àrbitro
i li lanzó la camiseta quan l'expulsó.
Aquesta actitud li ha costat 5 partidors de sanció i 15.000 euros.
Antonio Casano és un jugador de la Lliga Italiana, eh?
No, no, sí, no.
Antonio Casano és de la Lliga Italiana, i ara ve l'anèctot.
Però diu, la imatge del lanzamiento
ha manchat la competició més pura.
La Clericus Cup, o lo que es lo mismo, la Lliga Vaticana,
un sacerdote de Burkina Faso,
repitió el gesto en esta Lliga
y fue expulsado de inmediato.
Lleig, lleig.
És una Lliga on això no es pot fer.
Quants partits hi ha caigut, el de Burkina Faso?
Perquè Casano sí.
No, no, no, ja fora.
Em penso que no podrà dir ni missa.
Ja ni missa.
Jo, no ho sé.
No està malament.
Se va llegint.
Lliga Vaticana, ja ho sabem més,
si algú ha trobat els resultats del cap de setmana
que jo no he aconseguit trobar,
sempre anar a estic a robaterranaradio.cat
i Lliga Internacional, o Futbol Internacional en aquest cas,
sí que tenim resultats i tenim qui ha jugat.
Per cert, tenim una molt bona notícia
en Futbol Internacional que ara t'explico.
Hem trobat a Tobias Gran.
On és?
Està jugant, alerta.
Ha tornat, ha tornat.
Deuria estar lesionat.
Després de 10 jornades de...
Ves a saber on estava.
Ha tornat Tobias Gran, va entrar a minut 78,
substituint a Lustenberger,
el jove d'alerta de Berlín.
Curiosament, el Werder Bremen va marcar just
que ha sortit Tobias Gran,
va marcar Borowski 1 a 2
que li va donar la victòria al Werder Bremen.
Bizarri no va jugar amb el Catania,
va guanyar el Catania 3 a 0 al Nàpols,
Macu Kula no va ni convocat amb el Benfica,
suposem per lesiós, 0-0 amb el Boa Vista,
i l'Arsenal de Matejant va empat a 0 amb Estudiantes.
Boca Juniors va empat a 0 també amb el Benfil
i a més a més hi ha entrevista i foto...
Mira Cáceres, quin pel que em porta Boca Juniors.
A veure...
Clar, és que això per la ràdio queda molt lleig,
però a la plena web de Boca,
foto de Cáceres amb entrevista
a l'emperador ex del gimnàstic de Tarragona
i també s'ha conegut aquesta setmana
que el partit Matejant contra Cáceres
es jugarà el 13 i el 20 d'agost,
la Recopa Sud-americana.
Veurem l'afrontament entre els dos centrals
ex del gimnàstic de Tarragona.
Espetacular, pot ser espatarrà.
Sembla un gall.
Un pajaroloco, com li vulguis.
Escolta, Quim, ho estem anunciant,
ho hem dit moltes vegades,
però no és també presentar,
recordar en tot cas la cita d'aquest vespre,
important, en la que poden participar els oients
a través de la web o a través del telèfon.
Sí, Xavier Salvador, president de l'estat del Nàstic,
serà el convidat del Sembra Nàstic aquest vespre.
Línia oberta amb Xavier Salvador,
línia directa amb Xavier Salvador.
Tots aquells que vulguin, ja ho saben,
a partir de les 8 poden començar a trucar,
el 977-24-4667,
24-4667,
i si no, preguntes ja,
tot el que li vulgueu preguntar a Xavier Salvador,
agafeu el correu electrònic,
sempre nàstic arroba tarragonaradio.cat,
sempre nàstic arroba tarragonaradio.cat,
totes les preguntes que li vulgueu fer
al president de l'estat del Nàstic,
que respondrà a tot allò que els oients li vulguin dir.
Per tant, ja sabeu,
telèfon a partir de les 8 o, si no,
ja mateix,
sempre nàstic arroba tarragonaradio.cat.
I més coses del sempre nàstic d'aquest vespre?
Avui pràcticament monogràfic amb Xavier Salvador,
tot i que les accions habituals...
I faltarà temps, i faltarà temps.
Les accions habituals amb Joan Andreu Pérez i Jordi Jari
arribaran també a partir de dos quarts de 10 d'oblis.
Categoria de l'hotel,
d'on m'has portat això, ho dic,
per la qualitat del producte.
És bo, eh?
És bo.
És bo, trip hotel, bon hotel,
acostat al Molinón.
Ho gastaré.
Ens cuidem, ens cuidem.
Quim Pons, gràcies, fins després.
Vinga, que vagi bé el dia.