Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Parlarem amb ella, ella només parla anglès, per tant, per tal de fer una introducció més resumida, si et sembla, podríem explicar a grans trets per què està avui la Nour, què és el que fareu i en quin programa hem de marcar i ubicar la seva presència avui a Tarragona.
Molt bé, la Nour Al-Mossau és una jove doctora de l'Iraq, de Dagdad.
Ella està aquí treballant amb Intermonoxfam, formant part del projecte de les visites del sud, en què venen deu joves de diferents països del món.
I ella va contactar amb Intermonoxfam després de participar en programes d'oxfam a Austràlia, a Sydney, i va ser seleccionada d'un grup de 400 joves que van formar part d'aquesta trobada a Sydney.
I per això està aquí amb nosaltres, hem anat a diferents ciutats catalanes, com Lleida, hem estat també a Andorra, també a Reus, a Sabadell, a Terrassa, i avui estem aquí a Tarragona per fer una conferència i explicar els seus projectes.
Ella és iraquiana, comentaves altres països, països que lògicament viuen una situació de conflicte, viuen una situació de profunda pobresa, països de Llatinoamèrica, la pròpia Nour també apuntava països com Sri Lanka,
és a dir, que el catàleg de països que necessiten fer una empenta des del treball dels seus propis joves són molts.
Sí, exactament, venen joves de Nicaragua, venen joves de Xile, joves d'Esrilanca, d'Indonèsia, i el que tenen en comú tots aquests joves és que són molt actius i participen en la creació de xarxes en la seva societat.
La Marta ens farà la traducció pertinent, saludem primer que tot la Nour, en Nour, bon dia, welcome to Tarragona Radio.
Gràcies, bon dia.
Tu vas estudiar a la Universitat de Bagdad, ets una dona molt jove, què tens ara, 23, 24 anys?
25.
25, bé, t'he fet més jove però continues sent molt jove. Et vas llicenciar l'any 2007, per tant, entenem que tota la teva carrera acadèmica,
que els teus estudis els has desenvolupat a la Universitat de Bagdad en plena guerra.


a la Universitat de Bagdad en plena guerra a la Jordània, perquè la meva família era molt fàcil per mi, i per themselves.
que no va ser fàcil estudiar en aquest context.
El 2003, quan va començar la guerra, la seva família es va desplaçar a Jordània, perquè ella té dos germans i per ells era molt difícil viure en aquest context d'inseguretat,
però també era difícil saber perquè ells portessin la casa, aquests dos germans que van anar a viure a Jordània.
I ella es va quedar amb el seu pare a Bagdad, perquè tenia molt clar que volia acabar la carrera a la Universitat de Bagdad.
I cada any era una mica pitjor, amb la situació de la inseguretat, hi havia bombes a qualsevol lloc i a qualsevol hora,
i per això la seva família la va convèncer i va fer l'últim any alguns programes d'intercanvi a Jordània,
perquè la família l'apressionava una mica per fer-ho.
La Nour ha viscut a Bagdad, com ara explicàvem, mentre feia els austerstudis, però també ha voltat per tot el món.
Nosaltres contemplem aquesta nefasta guerra a través dels mitjans de comunicació, a través de la televisió, i ens sembla realment terrible.
Però, clar, viure en un país en guerra és molt diferent.
Ella que l'ha vist des de fora, a través de les pantalles de la televisió, i l'ha viscut allà, hi ha molta diferència.
És a dir, la gent que vivim ara a Occident, ens fem una idea del que suposa viure a les 24 hores del dia en guerra?
Ok, as you have travelled around, you may have seen how media here represents what, talk about what's happening in Iraq,
and you have also had the experience of living there.
So, do you think you have a good idea, a good image about what's really living in this context of war in Iraq nowadays?
Like, if media here represents, how is the pressure, the living, the daily life in Iraq?
I think media is different in each country, because I have visited the United States,
and I have never seen any good reflection of the situation in Iraq.
I've never seen news about bombs or Iraqi people killed.
So, media is totally different, for example, in the United States, and sometimes Iraq is not even mentioned in the news.
But in European countries, I noticed from my visits in Catalonia that people only have the news about bombs that are happening, which is true.
But I think it's not very social media, it's not about the people themselves, their lives, their suffering, the young people, their ambitions, their future, their experiences.
The media is just political, and it's just about war, and not war.
It's not really close to the people.
So, I don't think people can really relate to Iraqi people in Europe.
Pobre Marta, està tan encostipada.
Sí, molt bé.
Ella considera que els mitjans són molt diferents segons el país.
En el cas dels Estats Units, on ella va estar vivint i un temps, va veure que l'Iraq no estava gens ben representat,
no hi havia un bon reflex de quina és la situació de l'Iraq, fins i tot no sortien informacions sobre les bombes,
sobre la violència que s'hi estava vivint, sobre les morts, i a vegades ni tan sols es mencionava l'Iraq.
En canvi, a Europa és molt diferent per la seva experiència aquests dies aquí a Catalunya.
Veu que sí que se'n parla aquí als mitjans, però es parla més aviat de les guerres, més en un nivell polític.
No es parla de la vida social, de la vida diària a Bagdad.
No ens podem imaginar nosaltres com viuen els joves, de manera que les notícies conclou són més a aquest nivell polític que no pas a nivell social.
La Neurera treballa en diferents col·lectius, està treballant en un programa de joventut, d'una ONG, dedicada a la joventut,
però també participa al projecte Enviudes per la Pau, que si no ho tinc mal entès, abans comentaves,
una mica agafant el relleu o complementant una tasca que també fa la seva mare, no?
Sí, you're working with your mother in your organization in Iraq,
and you have different projects, different programs with youngsters, but as well with widows.
So how do you work?
We have different projects.
Our projects mainly focus on women, because women are under pressure with war.
They lose their husbands, they lose their brothers or fathers,
and they become having more responsibility of their children and the rest of their families.
So, for example, we have a project about peacebuilding, conflict resolution,
and that is bringing women who lost their husbands because of Sunni or Shia difference or violence.
So we bring them, we let them share their stories, talk about their lives, their past, their present and their future hopes.
We try to help them in reconciliation with themselves and with their experiences
and try to have them focus on their positive future, like their children,
or working or going back to education, finishing their education.
That's one project we do.
We also have a project on training women to be, or women who are responsible in their families to bring income.
We train them to be healthcare workers, like nurses or like midwives,
in order to serve their community and have also better employment opportunities.
We try to collaborate with the government to give them employment opportunities in hospitals.
Doncs tenen diferents projectes amb aquesta organització que va fundar la seva mare el 2008.
Especialment es centren en el treball amb les dones, perquè les dones estan en una situació molt...
Reben molta pressió, ja que en molts casos, com a conseqüència de la guerra, han perdut familiars,
han perdut el marit, i això ha fet que adquireixin moltes noves responsabilitats.
Entre els projectes que tenen, tenen un projecte de resolució de conflictes i de construcció de pau,
amb dones vídues que han perdut els seus marits com a conseqüència de les diferències,
de la violència que s'està donant entre sunnites i xiites.
I en aquest projecte el que fan és juntar les dones perquè parlin de les seves experiències,
perquè comparteixen les històries i perquè vegin les possibilitats de futur.
El que procuren és donar un sentit que positivitzi la seva situació d'alguna manera,
pensant en allò que els queda, en els fills que els hi ha quedat després de la guerra,
en la possibilitat de recuperar els estudis.
I també tenen un projecte amb dones que són vídues i que després de la guerra
s'han convertit en els caps de la seva família,
les responsables de portar els diners per mantenir la família.
I aquest projecte consisteix en donar-los formació
perquè esdevinguin treballadores de l'àmbit sanitari,
ja sigui com a infermeres o com a llevadores.
I d'aquesta manera aquestes dones donen un servei a la comunitat
que es necessita com a treballadores sanitàries,
però també els donen les possibilitats de treballar.
I llavors el que fan és quan acaben el procés de formació,
col·laboren amb el govern i amb hospitals perquè elles hi puguin treballar.
Difícil treballar l'àmbit de l'educació, de la salut,
de tot plegat en un país que està absolutament desestructurat,
que ha acabat amb totes les xarxes que podien proporcionar
des de la participació, des de la col·laboració,
en construir un futur.
Però, de fet, el futur, en el cas de l'Iraq,
però a altres països d'aquesta xarxa
en què treballen tots aquests joves que deies abans,
passa perquè tots tornin a casa, no?
Perquè el potencial més important que té un país
no és l'ajuda externa material,
sinó el potencial, és la seva gent.
I probablement els joves, i joves formats com la Nour,
siguin el futur d'Iraq en aquest cas,
però d'altres països també, no?
So it's probably that a lot of well-educated youngsters
have left the country,
and what it's needed maybe to reveal the country and the society
is that these youngsters come back.
And you think like...
Of course, we need to rebuild the society,
but also we need peace.
We need security for these societies
to guarantee that young people will come back.
I mean, young people did leave the country
to get better education, better work opportunities,
better families.
They want to have families, children living in peace.
But then it's hard also to think of them coming back
in the near future if there is no security.
to be like suicide for them.
So for young people,
it is important to work inside the community,
inside Iraq,
but I also think it's important to network
with Iraqis outside Iraq,
like those who are living as immigrants or refugees,
and become citizens in other countries
to have them more connected to their country
and more helping their citizens and Iraqi people inside Iraq.
so that it's fundamental for the society,
to be able to support the society,
but also to be able to get back to them,
so that it's important to be able to get back to them,
so that it's important to be able to get back to them,
to the border with these young people.
So it's given them more that in their environment.
o tenen més formació, precisament marxa per encara millorar al mes la seva formació
o per tenir una possibilitat de viure tranquil·lament, en pau.
I en aquest sentit és difícil en un futur proper que molts d'aquests joves que han marxat tornin,
ja que per ells en molts casos seria com cometre un suïcidi,
però per això en aquest context en què hi ha tants joves que viuen fora
és fonamental treballar, crear xarxes amb els joves que viuen dins de l'Irak,
però també amb els que som fora, amb els que ara són ciutadans d'altres països,
ja sigui com a immigrants o com a refugiats.
La nou serà aquesta tarda a l'Arxiu Històric, a partir de dos quarts de vuit.
Parlarà de la seva experiència i parlarà de tots aquests projectes,
convidada per Intermond Oxfam.
Breument, perquè tenim dos minuts, ella particularment donats els últims esdeveniments
a nivell internacional, com veu el futur?
A Barack Obama?
Per exemple?
Per exemple, no en tenim més, eh?
Sí, sí, no, perquè de tots els changes que hi ha ocultat
en l'international arena, com l'international comunitat,
com l'international de l'international d'Obama,
què creu que pot afectar la situació d'Irak ara?
I think for, not only for me, but I would speak also for people in my country.
For them, I don't think it is a major change in the international community.
Nothing really changed.
Only a new president is elected in the United States.
And this president, we don't know anything about him.
Yes, his speeches sound more social, more involved with people,
and more serving humanity and building justice,
but I would really hope to see him.
I would be really interested in to see what he would do
and how he would apply all this in reality and in action.
Creu que, bé, per la parella, però també per moltes altres persones del seu país,
és que considera que aquests canvis polítics a nivell internacional
no suposaran cap canvi a l'Irak, no res nou, només senzillament hi ha un nou president,
hi ha un que té un discurs molt més social, que parla de construir justícia,
que el discurs és molt més positiu, però el que s'ha de veure és com actua.
I Déu-n'hi-do per esmenar aquests anys i anys de guerra.
Marta, gràcies.
Moltíssimes gràcies, Nour, bon dia, benvinguda a Tarragona
i molta sort, de veritat.
Bon dia, de nada, moltes gràcies.
Adéu-siau.
Gràcies.