Falten dos minuts per arribar al punt horari de 3.15 del matí.
Sortim ara dels estudis de Tarragona Ràdio.
Ens en anem fins al carrer Santana, a la part alta.
Anem a fer una petita visita al Museu d'Art Modern
que es troba en la recta final d'unes obres de millora i remodelació
que s'han fet en els últims mesos.
De fet, ja s'ha anunciat que el dia 9 d'abril
se reobrirà el públic en general
aquestes instal·lacions del Museu d'Art Modern.
Així que aquest matí hem decidit fer aquesta visita
pel Museu, acompanyats de la seva directora Rosa Recomà.
Tenim a la unitat mòbil aquest matí Joan Maria Bertran a la part tècnica
i Jordi Soriniac als micròfons.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
Com van les obres?
Doncs, home, ara ens ho comentarà la Rosa Recomà,
la responsable del museu,
però les obres avancen a bon ritme.
Nosaltres ara estem al hall del museu.
Entrant, és obvi que li falta una mala pintura.
Ja està previst, de fet.
És una de les coses que precisament falten.
però podríem dir que el gruix de les obres
ja s'ha completat en bona part.
En qualsevol cas, que ens ho confirmi
i que ens expliqui en què consisteix,
no només les obres físiques,
sinó també la remodelació que les acompanya,
la directora del museu, la Rosa Recomà.
Rosa, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Home, queden dos mesos per,
home, no sé estrenar a casa nova,
perquè ens mantenim aquí al carrer Santana,
però, home, li fem un rentat de cara en força important.
A veure, per nosaltres no és tan sols un rentat de cara,
sinó que és tot un projecte per posar el museu,
podem dir, encarat cap al segle XXI.
És aquesta la voluntat, tant de condicions estructurals
com de discurs museogràfic.
Si et sembla, en primer lloc,
parlem dels treballs que s'estan fent,
que s'estan a punt de completar,
i després parlem d'aquesta renovació del museu.
Pel que fa a obres, pel que fa a treballs,
quines millores s'han fet?
Bé, bàsicament, podríem dir que la infraestructura important
que s'ha tirat endavant ha sigut la de la climatització
de les sales d'exposicions del museu,
o sigui, tot el que és el fons permanent.
Ens trobàvem, doncs, que era una mancança
que tenia l'edifici estructural des de la seva remodelació,
i ara s'ha pogut dur a terme.
Això és molt important, sobretot,
pel manteniment de les condicions de, podríem dir,
de les obres d'art,
i també per la confortabilitat dels visitants,
tant a l'estiu com a l'hivern.
Tenim entès, a més a més,
que s'està implantant un sistema de climatització,
no sé si dit llarro de revolucionari,
però sí un sistema força modern.
Bé, jo no soc tècnic en aquest aspecte,
però sé que l'empresa Lleida Tana,
Saufer, que és la que està portant aquestes obres de remodelació,
ha implantat un sistema de control de la humitat relativa,
que fins avui en dia no s'ha experimentat
en cap espai públic de l'estat espanyol.
Sí, que quan estem parlant de climatització
no es tracta de l'aire condicionat
que podem tenir a les nostres cases,
a les nostres oficines,
que aquí s'està oferint un grau més.
Bé, quan estem parlant de patrimoni i d'obres d'art,
no és tan sols graduar la temperatura,
sinó també tenir, podríem dir,
d'alguna forma controlada la humitat relativa.
Tarragona és una ciutat que pateix unes grans variacions
d'humitat relativa en l'ambient,
tant ens podem trobar en un dia d'estiu amb un 90%,
bufar un vent de serè i l'endemà estar amb uns 40% d'humitat relativa,
i això és molt dolent per les obres perquè tenen una sèrie de contraccions
i de lactacions que malmeten el seu estat físic
i també ens fa invertir més despesa
en el que és la restauració i el manteniment.
Aquest canvi en la climatització
és segurament una de les apostes principals.
Pel que fa a la reubicació d'espais,
s'ha treballat en aquest sentit?
Bé, d'alguna manera també hem aprofitat
per adequar uns serveis públics minús vàlids,
facilitar també l'accés a la primera planta
per les persones que tenen minús valies
o han d'utilitzar cadira de rodes.
D'alguna manera apropem, podríem dir,
més en un entorn social més ampli el que és el museu.
Això acompanyat d'un nou discurs,
un nou discurs tot i basat en les obres que nosaltres ja tenim,
en aquest aspecte,
que és una mica, podríem dir, contextualitzar l'art
dins del que és la història de la ciutat
i la història de la institució que ens empara,
que és la Diputació de Tarragona.
Un recorregut que, òbviament,
sonarà a tots els visitants del museu
perquè, òbviament, al fons del museu és el que és,
però sí que es manté un ordre cronològic,
seguint en paral·lel, podríem dir,
a la vida de la Diputació de Tarragona.
Recordem que el Museu d'Art Modern
depèn de la Diputació d'aquest ens provincial
i un recorregut que començaríem
amb aquella exposició bronzenú
de Julio Antonio que vam poder veure
i vam poder gaudir fa un temps aquí al museu.
Bé, bronzenú, Julio Antonio,
una vida d'escultor va ser com un experiment
que vam fer quan vam commemorar els 75 anys
de la implantació de la Segona República.
vam, d'alguna manera, podríem dir,
equilibrar el que era la contemplació estètica
de l'obra de Julio Antonio
amb un caire molt més didàctic
per aproximar el que podia ser la història de la ciutat
o la història de l'entorn també de Julio Antonio,
el propi context de l'artista, els visitants.
Aquesta primera idea que va funcionar
i que es va convertir en exposició permanent
per l'èxit que va tenir,
que va tenir estat, podríem dir,
el fil conductor per elaborar
el projecte museogràfic de la resta d'espais.
Així, doncs, parlarem a continuació
d'un espai que es diu el taller i l'escola
que va estar des dels anys 30,
o sigui, enllaçant amb Julio Antonio,
fins als anys 70
i parlem de dos centres d'educació
amb les arts plàstiques a Tarragona.
Tot i que ubicats a Tarragona
tenen també una dimensió territorial molt més àmplia
que van ser el taller escola de la Generalitat de Catalunya
creat l'any 1934
que va desaparèixer amb els bombardejos de l'any 38
i en plena postguerra
la voluntat de la Diputació
de crear l'escola d'art
que es deia en aquell moment,
d'art i disseny que coneixem ara,
que no tan sols ha quedat a Tarragona
sinó que també s'ha implantat a Reus, Tortosa
i en altres àmbits de la nostra demarcació.
El tercer dels espais,
ja gairebé amb l'adveniment de la democràcia,
coincideix amb la posada en marxa
de l'escola d'art de la Diputació de Tarragona.
Exacte, de la nova,
o sigui aquest trasllat,
que va ser quan nosaltres vam venir a ocupar
aquests espais que eren l'antiga escola d'art,
o sigui d'alguna manera nosaltres hem estat
una mica hereus d'aquestes iniciatives.
L'últim espai és el que dediquem a l'art contemporani,
l'art contemporani tant amb artistes
que a partir dels anys 70 van destacar
en el nostre entorn,
com també es posem
als darrers 15 anys dels guanyadors
de la Bienal d'Art,
la Bienal d'Art que va néixer als anys 40,
que ha estat un aparador de l'evolució,
podríem dir, de les disciplines tant de pintura com d'escultura
a l'estat espanyol,
i que nosaltres el que fem és concentrar l'exposició
dels últims guanyadors,
una mica per donar aquesta visió de contemporaneitat.
El fons permanent del Museu d'Art Modern,
per tant, a partir d'aquesta data d'aquest 9 d'abril,
s'ensenyarà a esmostrarà d'una altra manera,
però el nou museu no renuncia ni de bon tros
a les exposicions temporals,
i de fet, ja estan òbviament planificades,
com a mínim les dues primeres mostres, en Rola.
Sí, també voldria dir una altra cosa,
tindrem un espai nou,
que és el que ens ha proporcionat
el dipòsit que la Creu Roja ha fet
a la Diputació de Tarragona del Tapís de Miró.
Per nosaltres és una peça molt important,
que volem treballar des de molts aspectes,
a diversos nivells,
i que també jo crec que serà
com una senyal identificatòria
del nostre museu a partir d'ara.
Què tenim amb exposicions temporals?
Bé, doncs obrirem el museu
amb una exposició temporal,
jo crec que serà molt important també,
que és sobre la Comella.
La Comella és un espai d'arc
que està a la carretera de Santa Escreus,
propera a Marricard,
en què l'escultor Rufino Messa
ha creat un jardí amb les seves escultures.
O sigui, ha buscat l'equilibri
entre la natura i l'escultura
per, d'alguna manera,
disposar la seva obra.
Aquest espai és visitable,
poca gent ho sap,
però d'alguna manera
nosaltres l'apropem al museu
i el donem a conèixer
als ciutadans que passin,
als usuaris que passin pel museu,
i d'alguna forma
podríem dir aquesta repercussió
de poder donar a conèixer
i visitar la Comella.
Però a part d'això,
el que hem fet ha sigut convidar
a tres creadors
perquè ens donin la seva visió de la Comella.
En aquest cas,
són el fotògraf Lluís Vives,
el creador audiovisual,
Gerard Gil,
i el poeta Magí Sunyer
que ens donen la visió de la Comella.
O sigui, que d'una banda
tindrem, com podríem dir,
la identificació de l'espai
que el farem a partir
d'un text,
d'un estudi que ha fet el doctor
Antoni Salcedo
i les imatges
de Josep Borrell García Pons
i d'altra,
la dels creadors
que s'han inspirat
en la Comella
per donar-se la seva visió
dins del marc
de la interdisciplinarietat
com és la creació audiovisual,
la fotografia
i la poesia.
Parlàvem abans
de Joan Miró,
d'aquest tapís,
precisament a partir del tapís
i de Joan Miró
s'estructurarà
la segona exposició temporal
programada ja per la tardor.
Bé,
serà la que habitualment
fem per Santa Tecla.
Sempre busquem
una exposició
de recuperació històrica
de memòria,
a vegades són artistes
del nostre entorn
que no han tingut
prou reconeixement,
a vegades són com a homenatges
que nosaltres volem fer sentir
els nostres conciutadans
i en aquest cas
hem pensat també
en un espai,
un any és l'any dels espais.
Hem pensat
en la Farinera,
un espai industrial
que hi havia
a prop de les Cines Calas
a la part baixa de Tarragona
en la qual
durant més de 10 anys
Joan Miró
va venir de forma assídua
a realitzar
la seva obra tèxtil
en col·laboració
amb Josep Royó.
O sigui,
nosaltres vam tindre
durant uns anys
a Miró
com a conciutada nostra,
no està potser
a la memòria
de molta gent
però d'alguna manera
ho volem recuperar
i estem muntant
una exposició
en què partint
del tapís de Tarragona
que va ser
podríem dir
l'embrió
d'aquesta relació,
un tapís que es va realitzar
a l'escola
de tapisseria
de Catalunya
de Sant Cugat,
va suposar
podríem dir
el fil conductor
d'aquesta relació
tan estreta
durant tants anys
i tan fructífera,
sabem que hi ha
uns tapissos magnífics,
el segon tapís
es va fer
en aquesta mateixa casa
que era el de tapís
de Tarragona 2
però tenim un tapís
magnífic
a la Fundació Miró,
a la Fundació La Caixa,
a la Galeria Nacional
de Washington,
al Centre d'Art
de Sant Pol de Bans
i hi havia una obra
magnífica
a les torres
Bessones de Nova York
que va desaparèixer
amb els atemptats
de l'11 de setembre.
Volem recordar tot això
i després
tota una sèrie d'obres
que ens deien
sobre teixims
i sobre teixims sacs
que tot això
es va generar
a aquesta farinera de Tarragona.
Tot això
amb aquesta exposició
a partir de setembre
al nou museu
a partir del 9 d'abril,
de fet,
ara segurament
podien sentir de fons
la remota dels nens
perquè el museu
obre les portes
al públic
al 9 d'abril,
ara ja s'han fent
però algunes visites
per a escolars
seguint el calendari
tradicional
però a partir del 9 d'abril
des de la direcció
del centre
creu que aquest nou museu
permetrà donar
un impuls més,
augmentar el nombre
de visitats,
augmentar el nombre
de difusió del museu.
Bé,
d'alguna forma
aquesta és la intenció
poder arribar
al màxim públic possible.
Nosaltres creiem
que tenim aquí
unes bones col·leccions,
tenim un bon discurs,
és interessant,
és proper
i d'alguna manera
el que volem és això
no tenir més visitants
per tenir-ne més
sinó que els visitants
tinguin una experiència
podríem dir
satisfactòria
quan visiten el museu.
Moltes vegades
el valor dels museus
es comptabilitza
amb el número de visitants.
A nosaltres ens agrada
més pensar
que el que volem
d'alguna forma
és veure
quina qualitat
de visita
han donat
a aquests usuaris,
què han entret
de la nostra visita.
Simplement passejar
per les sales
no ens interessa,
ens interessa
que tinguin
un record,
una experiència positiva,
que els seus sentits
d'alguna forma
participin
d'aquesta experiència
i és el que pretenem
en tota aquesta creació
d'aquest nou projecte
museogràfic.
Un projecte que insistim
a partir del dia 9 d'abril,
al vell mig de la primavera,
ja estarà a l'abast
de tots els tarragonins,
com sempre.
Evidentment,
i tots els que ens vulguin visitar
siguin o no d'aquí,
la nostra idea
és
estar oberts
a tot tipus de visitants.
Per acabar d'apuntar-nos
la cita de la gent
es preveu
algun tipus de festa
coincidint
amb aquesta inauguració?
Bé, suposo
que com a mínim
hem de convidar
els nostres conciutadans
a visitar-nos,
encara no sabem
com s'establirà
aquest fet inaugural,
però més endavant
segurament
ens podrem
comunicar-ho tots vosaltres.
I ens en farem
ressa des d'aquí.
Rosa Ricomà,
moltíssimes gràcies
per obrir-nos
les portes del museu
per ensenyar-nos
aquestes obres,
aquests serveis,
que abancen a bon ritme,
o sigui que en principi
no hauríem de patir
gaire pel calendari
i a partir del 9 d'abril
si et sembla
tornem a visitar
el nou Museu d'Art Modern
de Tarragona.
Doncs us espero
a partir del 9 d'abril
amb molt de gust
i intentarem
potser fer un recorregut
i transmetre
aquestes sensacions
que puguem
d'alguna manera
projectar
des d'aquest museu.
Fins ara Rosa,
moltes gràcies.
Gràcies a tots vosaltres.
Doncs a partir del 9 d'abril
Ricard, ja ho heu sentit,
es manté al fons,
sobren noves exposicions temporals
però sí que es fa
no un canvi de filosofia
però sí que un canvi del discurs
per, com deia la Rosa,
portar al Museu d'Art Modern
ara el 2008 ja al segle XXI.