Ara són dos quarts d'una del migdia, 100 minuts.
Ella té menys de 50 anys, però...
Bastant menys de 50, però porta unes quantes dècades ja al Club Maginet.
És la seva presidenta, Anna Mula, bon dia, Anna.
Hola, bon dia.
Benvinguda, ara ho comentàvem.
50 anys fent el concurs de Castells de Sorra del Club Maginet.
Sí.
Tu n'hi havies nascut.
Jo no havia nascut i ja es feia.
I tu em deies que vas participar, però tampoc no tenies gaire traça.
No passaràs a la història com a escultora de Sorra,
però sí com a organitzadora.
Això sí.
Juntament amb un altre equip de persones, segurament.
Això sí.
Jo els hi poso les eines i després els artistes que ho facin,
perquè realment jo ja de petita ja me'n vaig adonar que no tenia futur.
La cosa escultòrica.
Ja que no anava.
A veure, però espere, és que a mi no sé si em surten els contes.
50 anys de concurs de Castells de Sorra,
però el Club Maginet encara no ha fet els 50 anys.
No. A veure, aquest concurs va començar amb la...
A veure, van començar a organitzar Coca-Cola i Correu Català.
Ah, sí, sí, sí.
Llavors, per això és més gran...
Jo no tinc 50 anys tampoc, però ho recordo com m'han explicat.
Llavors, per això és més gran que el Club Maginet inclús.
Llavors, nosaltres, aquí a Tarragona,
a partir que es crea el Club Maginet, a l'any 61,
nosaltres comencem a col·laborar amb ells.
I llavors, clar, quan Correu Català es desfà, ja desapareix.
Coca-Cola també al final se'n desentén.
I els unis que quedem aquí a Tarragona som nosaltres organitzant.
Llavors, quan ens van cedir, diguéssim, el llistó, allò de dir,
vinga, va, us deixem l'antiguitat i continueu vosaltres.
Jo no sé si ho he somiat, és possible,
però jo tinc una imatge d'aquest concurs, però no fet a la platja.
Feig-ho en algun altre lloc, podria ser?
Sí, a veure, abans, quan ho feia Coca-Cola i Correu Català,
el que es feia era tot a les platges de la província.
I llavors es feia una final, el dia 15 d'agost,
a dalt al balcó del Mediterrani.
Per això, que es posava sorra allà...
És que jo tinc aquesta imatge de veure escultures allà al passeig de les Palmeres,
al balcó, doncs veure allà com unes figures de sorra.
Veus? Doncs mira, no ho havia somiat, realment era així.
Ara es fa la platja de la Rebassada,
una platja molt cèntrica que es pot accedir amb molta facilitat
i que té una sorra, encara n'ha estat bastant pur,
com és la sorra tradicional de Tarragona.
Sí, i a més a més, segons els entesos, té poca argila.
Això em deies abans i que costa molt, no?
Que llavors fa que la sorra sigui...
que es desfaci molt més fàcilment.
Jo recordo un any allà al balcó,
un nen que havia fet una fige...
d'això, egípcia, preciosa,
i en el moment en què anava a passar el jurat,
se li va desfer.
Saps allà una impotència que està...
Jo, que estava per allí i que només organitzava,
d'entrenar-te a ganes de plorar, no?
Perquè dius...
I és el problema que té la sorra de Tarragona,
que té molt poca argila.
Per tant, ens han de fer la proporció d'aigua,
d'anar remullant, no remullant,
ara que s'asseca massa...
És difícil, realment no és fàcil, eh?
Ni és una sorra que dóna feina, eh?
I, escolta, Anna, tu que has estat tants anys
contemplant aquest concurs,
clar, la gent que participa també,
doncs, té més traça,
porten més eines, més coses...
Tu has vist com treballen, porten un disseny previ,
directament ja van a fer la figura,
la sorra en general, eh?
Normalment, en general,
la gent que hi ha té traça...
A veure, parlem ja més de la gent gran.
Sí, perquè hi ha diferents categories.
I llavors, a veure,
a la categoria dels petits hi ha nens
que et fan dos boletes,
i bueno, ja té el seu mèri.
Deixa's tractar.
Exacte, no?
I allò que es diu, no?
L'important és participar, no?
És fer aquelles dos boletes,
ves a saber si té quatre o cinc anys,
que quan n'hi tingui deu o dotze
pot ser un gran castell.
A veure, és començar, no?
I el que sí que fem
és que donem un detall per a tothom.
I llavors, bueno,
també ells tenen el seu petit obsequi, no?
Amb col·laboració d'entitats,
procurem fer unes buses per cada...
Per cada...
Nen, clar.
Sí, per cada participant.
Però després, la gent gran,
ja et venen amb cobells d'aigua grans.
I pales com si venessin a l'obra, no?
Com si anessin a la parcel·la allò a fer...
Pales d'obra, no?
I llavors,
normalment porten el disseny preparat
o menys o menys al cap.
I llavors ja...
Bueno,
que em deia l'altre dia,
perquè segurament enguany
tindrem la col·laboració
d'un dels nostres campions,
que es diu Gerard Bustos,
que ens farà una...
A veure,
ens col·laborarà enguany
fent una escultura ell sol,
que començarà de bon dematí,
anirà fent,
perquè, clar,
això necessita temps.
I llavors,
ell me deia,
diu,
és que l'important és la muntanya.
Diu,
fer molt la muntanya,
com més gran fas la muntanya,
fer una bona muntanya de sorra
i a partir d'aquí començar a treballar.
Vas treient sorra, eh?
Exacte.
Jo ho trobo dificilíssim,
perquè a vegades veus...
Jo no penso és que jo també, eh?
És impossible que això es pugui fer
amb sorra de la platja, no?
I aquesta cosa que té de ser tan efímera,
és que això no ho pots guardar,
no ho pots conservar.
És que pensa que hi ha moments,
hi ha vegades,
allò que després,
clar,
de tot el matí estar a la platja,
el que fem normalment
és recollir-ho tot
i anar-nos a banyar tots,
no?
Allò,
a treure'ns una mica
la calor que han passat.
Quan surts de l'aigua
ja no queda res.
Ja no hi són.
Poden participar per equips,
individualment,
una miqueta com són les bases.
Si parlem dels adults,
després, si et sembla,
ja farem referència més
als nens i a les hores i tot això.
És un concurs individual.
Individual.
Algú ens ha comentat
de fer-ho per equips
i alguna vegada,
sobretot recordo
algun italià
que et diu
no, no, dos, dos,
no, no,
per equips,
però sempre s'ha fet individual.
Llavors,
ens ho hem plantejat
de fer una altra categoria,
potser a partir del 50 avui ja ho veurem.
Home, doncs allò
d'una categoria d'equips.
però de moment
és individual.
I les tendències
veieu que canvien
de any any
o sempre hi ha
l'esfinger egípcia,
aquella que comentaves...
I la sirena
amb la boca...
La sirena, també.
Amb el cap caravall
perquè no
no tenir que fer la cara.
A veure, sí,
el viejo trucó.
Va, però la cua
i les escates
escolta perfectes.
Perfectes.
Algun naptú, també,
amb el trident, no?
Surten, eh?
Quines figures
t'han cridat l'atenció
al llarg de la història
del concurs?
A veure,
el que nosaltres valorem molt
són els castells.
perquè també
és una cosa
que s'ha de valorar molt
és l'alçada.
A veure,
no és el mateix
això que diem, no?
De fer la sirena
a rants de terra
que fer un castell
amb alçada
amb les seves...
I les seves torres.
Clar,
això és molt més perillós
i és molt més fàcil
que et caigui.
A veure,
és més arriscat.
I, de fet,
normalment
és el que més valorem.
L'alçada
i, bueno,
castells
n'hi han hagut de preciosos.
Vull dir,
allò que veus
uns castells
que dius,
mare de Déu,
com ho fan?
Només sorra i aigua.
No pots portar...
Mira,
quatre peixinetes
per adornar, no.
No, sorra i aigua.
I els relleus,
si cal,
els fas amb el que convingui.
Normalment
la gent porta gabinets.
És el que t'anava a dir
en quant a eines
no hi ha limitacions,
tret d'una excavadora
o hi poden portar de tot, no?
No, i, a veure,
i amb la canalla
si porten mollos...
A veure,
també se'ls diu,
home,
com que, bueno,
va,
si són molt petits
els deixes.
A veure,
tampoc no...
amb aquestes coses,
sobretot amb els petitets,
tampoc.
S'ha de fer la inscripció prèvia?
Sí,
el mateix dia
allà i la platja.
Ah, allà mateix.
Allà mateix.
I hi ha un límit
de participants?
Mentre hi hagi platja i torna?
Mentre hi hagi...
No,
el que posem
és com una mena
de fustes.
Sí,
acoteu-ne una miqueta
a l'espai.
I llavors,
bueno,
fins que no s'acaben els números
hi ha temps.
El que els grans
tenen dues hores,
perquè, veus,
això sí que
sempre havien fet una hora
grans i petits,
però la gent ens va demanar,
els grans ens van dir,
home,
és que en una hora
és molt poc temps
i la veritat
és que es veu el resultat.
Clar,
en dues hores
i els petits
en una hora,
una hora.
Però ja et dic,
sobretot per aquests petitons
que els pobrets
fan dues boles
i et queden allí
al sol
i pateixes,
no?
Allò que dius,
és que a pobret
li agafarà alguna cosa.
Clar.
No,
perquè amb la calor
que fa el dia 15 de set...
Ai,
d'agost.
Clar,
perquè si dius
els adults
i els petits,
els petits
quines edats abasten
més o menys?
A partir de quina edat
i fins a quina edat
és aquesta categoria?
Home,
nosaltres diem
de 0 a 12 anys
i de 13 a 99.
És a dir,
que l'altra categoria
dels grans
podria ser a partir
dels 13,
ja.
Sí.
Ah,
doncs aquí
hi ha molt de...
Però abans
hi ha persones grans
també.
Persones grans,
em refereixo,
no canelleta
de 15 anys,
sinó senyors
i fets i drets.
I sobretot senyors
més que senyores,
no?
Sí.
Jo és que alguna vegada
que he anat
i he vist que poques senyores
participen en aquest concurs.
Realment no n'hi ha,
de senyores.
No n'hi ha?
No.
No sé per què,
però no.
Potser estan fent el dinar.
Amb el concurs de Valdufa
m'atreveixo a tirar la Valdufa
perquè no hi ha
tampoc masses dones
i jo reivindico,
no hi tiro la Valdufa,
però amb el desord
no hi participo.
Ja veus, eh?
No, no, no.
Si abans tenia aquesta experiència,
no dic que fos traumàtica,
però dius,
home,
doncs si no estic per aquí,
jo a organitzar el concurs.
A quina hora comença, Anna?
Doncs és el dia 15
a les 11 del matí.
Per les dues categories.
I a les 12 els petits.
Ajà.
Aleshores es fa el concurs,
el jurat composa
gent del Club Maginet,
com organitzeu el jurat?
Després també hi ha
un representant
del Col·legi d'Aparelladors
i Arquitectes Tècnics,
després hi ha
el representant
de l'Ajuntament
i després hi ha
un representant
del diari de Tarragona
i després
un representant
del Club Maginet.
Sempre s'ha fet
el dia 15 d'agost?
Sempre.
Coincidint amb aquesta festivitat?
Des que,
a veure,
sempre s'ha fet
el 15 d'agost
des que ja no es fa
a nivell provincial.
Sempre des que ja
va ser només
a nivell de Tarragona
sempre s'ha fet
el 15 d'agost.
Hi ha premis particulars
pel guanyador
més enllà del detallet
que tingueu
a la categoria de grans?
A veure,
hi ha
les tres copes
per als tres primers
de grans
i els tres primers
de petits.
No,
no està gens malament,
eh?
Allò de...
Home,
hi ha gent que fa
el circuit, eh?
Hi ha gent que s'hi dedica
gairebé professional.
I quina previsió
de participació feu
respecte a altres anys?
Normalment,
a veure,
hi ha uns 50,
60 petits
i uns 10 grans.
Sobre uns 70 participants.
No està gens malament, eh?
No, no.
Estem força gent, eh?
La veritat és que fa goig.
perquè quan posem la...
tanquem el tros de platja,
doncs la veritat
és que es veu gent
allà dins.
Home,
i agrada molt de veure-ho.
Curiosos moltíssims, no?
Tota la gent
que està a la platja
aquell dia.
és que és una manera
extraordinària
de passar l'estona
a la platja
a banda del bany
de prendre el sol.
Doncs, Anna,
ara teniu això
i d'aquí no res
Santa Tecla,
concurs de Valdufa.
El 30 concurs de Valdufa,
també.
30, eh?
És a dir...
50, 30,
anem fent.
I fareu també
alguna cosa així
una mica...
Sí,
enguany el que hem fet
amb el 50
és que se m'havia oblidat.
La cosa de l'aniversari,
sí,
jo oblidar-me
de preguntar-t'ho.
Els del Castells de Sorra
és que farem un homenatge...
Bé,
l'any passat vam fer...
Ja vam començar
i vam fer un homenatge
a tota la gent
que havia participat
de Coca-Cola, no?
Hi havia gent
que era realment
molt gran
i que encara,
no?,
amb aquell carinyo
els hi vam fer
un petit obsequi.
I enguany
els hi fem un obsequi
a tots els del Col·legi
d'Aparelladors
i Arquitectes Tècnics
que han passat com a jurat.
Ah, molt bé.
Perquè, clar,
ha passat molta gent
tu diràs
a 50 anys
que tingui
aquesta vessant
també commemorativa
a banda de no perdre
l'origen
que és justament
passar un bon matí
de platja
fent escultures
de sorra
que continua
havent-hi
molta afició
per lliure
no amb escultures
tan meravelloses
però quan tots
passegem a l'estiu
per la platja
sempre
a l'alboreta de l'aigua
hi ha un munt
de canalla
i no tant canalla
fent figures
i a vegades et sorprèn
i mira que bonic
això que han fet
sense ser de concurs
ni res.
Jo crec que és bonic.
Ara,
jo també
t'he dit
que s'ha de tenir
traça
jo ho he intentat
sobretot quan tenia
la canalla petita
i allò que dius
mira deixa'm-ho estar
deixa'm-ho estar
perquè a més val
que em dediqui
a organitzar
Aquest matí
a primera hora
amb Jordi Sorignac
que en el sumari
ho comentàvem així
amb els oients
ell tampoc
ni servidora tampoc
vull dir que
Anna no et sentis frustrada
perquè aquí
com a mínim
com a mínim
Joan Màriam penso
que tampoc
no té traça
amb això
no, tampoc
doncs un altre
que anirà a mirar
aquest dia 15
hem dit a partir
de les 11
i fins a les 12
l'altra categoria
i més o menys
fins a la 1
és el concurs
banyet
després una miqueta
de vermut
i vinga cap a casa
i a preparar ja
els actes de Sant Magí
que en seran molts
si no ens vèiem abans
bon Sant Magí
però segur que ens veurem
per Santa Tegla
per parlar d'aquest
30è aniversari
de concurs de Val d'Ufa
a veure si animem
a les senyores
que participin en aquest
que ara tenim temps
d'aprendre d'aquí al setembre
a tirar la Val d'Ufa
tu que en saps
tu creus que
si jo m'hi poso a practicar ara
per Santa Tegla
seré capaç?
sí
jo crec que sí
doncs no res
com que tinc Val d'Ufa a casa
ja m'hi posaré a practicar-ne
Anna Mola
presidenta del Club Maginet
un plaer com sempre
i enhorabona
perquè
coses com aquesta
i constància
com la del Club Maginet
i aquest concurs
fan que no es perdin
tradicions com aquesta
fer escultures a la sorra
és gratis
és divertit
i és una bona manera
de passar l'estiu a la platja
i a més a més et donem un regalet
i a sobre un regal
però què més volem
moltíssimes gràcies Anna
adeu-siau
bon dia
moltíssim gràcies