logo

Arxiu/ARXIU 2008/ENTREVISTES 2008/


Transcribed podcasts: 1247
Time transcribed: 17d 11h 24m 11s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Les 10 del matí, pràcticament 12 minuts.
Som en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Parlant ara durant uns minuts de política,
repassant l'actualitat política en un moment,
el d'aquest mes de juny en què ja sabeu
que la majoria de partits polítics es troben
a les portes de la celebració dels respectius congressos.
Per exemple, demà mateix, Esquerra Republicana,
els militants d'Esquerra Republicana,
votaran el nou president i el nou secretari general
d'aquesta formació política,
i d'aquí una setmana faran el seu congrés.
nacional.
I d'aquí dues setmanes, un altre partit, el Partit Popular,
té convocat el seu congrés a nivell estatal.
Es farà a València el cap de setmana del 20, 21 i 22 de juny.
I ja sabeu que des de fa setmanes aquesta formació política
està en un debat intensíssim sobre el lideratge
i l'estratègia a seguir en els propers quatre anys.
Hi ha congrés estatal a finals de juny
i congrés a nivell de Catalunya a principis del mes de juliol.
Per tot això, avui hem convidat un dels principals
referents del Partit Popular a les comarques de Tarragona,
el diputat al Congrés i ex-tinent d'alcalde
de l'Ajuntament de Tarragona, Francesc Ricomà.
Senyor Ricomà, bon dia.
Molt bon dia.
No cal dir que el Partit Popular està en un debat intens,
a més, a través dels mitjans de comunicació,
pràcticament des de l'endemà de les eleccions del 9 de març.
Estem a 15 dies de la celebració del Congrés,
del Congrés estatal a València.
Mariano Rajoy, creu que sortirà reforçat com a líder del Partit Popular.
Hi hagi o no hi hagi al final una candidatura alternativa?
Jo el que tinc la certesa és que qui surti president del Partit Popular
ho farà amb un recolzament important
i ho farà amb una solvència de primer nivell
des del moment en què haurà sortit després d'un procés intens,
com bé assenyalat, de reflexió, d'anàlisi, de debat.
Jo crec que el que necessiten els partits,
sobretot quan viuen situacions com la que ha viscut el Partit Popular,
de pèrdua consecutiva de dues eleccions,
el que necessiten és precisament això,
posar tots els pros i contres damunt de la taula,
reflexionar-los, analitzar-los, treure conclusions,
confrontar idees i a partir d'aquí tornar a fer pinya.
Jo crec que aquest pas previ, el de la reflexió,
s'està fent de forma curada,
s'està fent de forma sincera, de forma oberta,
s'està fent de forma transparent de cara a la societat
i això em dona garantia a pensar dues coses,
que el proper president del Partit Popular
ho serà amb més recolzament i amb més suport que mai
i que el que és més important,
el Partit Popular tornarà després del Congrés
a replegar-se, a ser una pinya
i a treballar de cara a la societat
per afrontar aquest període
amb l'enorme responsabilitat que es té de ser
el primer partit de l'oposició
i enfocar unes properes eleccions amb les màximes garanties.
Segons vostè, senyor Ricomà,
el president del Partit Popular en els propers anys
ha de ser Mariano Rajoy.
És el líder que necessita la formació política
que vostè també representa aquí a Tarragona?
Bé, de moment és l'única candidatura
que s'ha presentat obertament.
Però és el millor?
Exactament.
Des del moment en què no n'hi ha cap més
és que és el millor.
Això està clar, no?
Jo crec que a Mariano Rajoy
se li pot recriminar el que es vulgui,
però en cap cas se li pot recriminar res
que vagi en relació als actius
o a les virtuts principals que ha de tenir un líder.
No se li pot recriminar
indefinició en quant conviccions i valors.
Jo crec que el Mariano Rajoy
té molt clar el que ell pensa,
com ho vol encaixar dintre del Partit Popular
i quina imatge vol donar del Partit Popular.
El Mariano Rajoy pot acreditar solvència en gestió,
que jo crec que això és imprescindible
perquè el Partit Popular és un partit de govern
i per tant és un partit que jo estic segur
tornarà a gestionar
i necessita algú que tingui acreditades qualitats
en aquesta línia
i el Mariano Rajoy a les darreres eleccions,
si bé no van poder guanyar,
doncs va aconseguir incrementar
el nombre de vots del Partit Popular.
Vull recordar que el Partit Popular
va treure els seus segons millors resultats de la història
en les darreres eleccions generals,
en la qual cosa vol dir
que el Mariano Rajoy encara té recorregut
i el que es necessita
és precisament allò que ha sorgit en el debat,
que és capacitat de renovació en certs aspectes
i sobretot una imperiosa necessitat
d'adequar el missatge a la societat
que avui ens toca viure
i fer-ho, a més, en aquells llocs
on el missatge del Partit Popular
està més allunyat de la societat,
com és el cas de Catalunya.
Crec que això ha quedat clar
i ja no ho qüestiona ningú
i, per tant, el Mariano Rajoy
ha mostrat una fermetat
permetat de cara a donar aquest gir al Partit Popular
que es necessita per, bé,
almenys competir amb igualtat de condicions
amb les altres forces polítiques,
no com està passant fins ara,
sobretot a Catalunya,
que quan hi ha una convocatòria electoral
sortim en aquesta cursa
300 metres darrere dels competidors,
amb la qual cosa és molt difícil poder-los guanyar.
Deia en aquesta última resposta
que Mariano Rajoy encara té recorregut.
Té recorregut, doncs,
per arribar a ser el candidat del Partit Popular
a la presidència del govern d'Espanya
a les eleccions del 2012?
Jo estic segur que Mariano Rajoy
vol ser president del partit
per dibuixar una alternativa
en el Partit Socialista,
una alternativa que cada cop serà més necessària
perquè, precisament,
en èpoques de problemes
és quan més s'ha de valorar
el que fa el govern
ni també el que fa l'oposició.
I jo crec que en aquests moments
que estem o comencem a estar
amb seriosos problemes
s'està veient que el Partit Socialista
no és eficaç,
entre altres coses,
perquè no és conscient de la realitat que vivim.
I, per tant,
el Mariano Rajoy i el Partit Popular
demostraran,
com van demostrar
en la darrera situació de crisi
que va viure Espanya
l'any 94,
que té solucions.
Un cop dibuixat aquest perfil
i aquestes característiques
de l'alternativa,
el Mariano Rajoy,
lògicament,
voldrà personalitzar
amb ell i amb la seva candidatura
aquesta alternativa
i ell serà el proper candidat
a la presidència del govern.
També ha dit que s'ha d'adequar el missatge
en l'anterior resposta.
Queda clar, evidentment,
que vostè és partidari
de modar d'alguna manera
els missatges,
els continguts expressats
pel Partit Popular.
Cal també fer
alguna autocrítica?
Vostè fa autocrítica,
vostè que ha estat diputat a Madrid,
ho és ara,
però ho ha estat també
en l'anterior legislatura
tan crispada
on s'han tensionat tant
els missatges
des del Partit Popular.
Creu que realment
ha estat un error
el que ha passat
en els últims quatre anys,
l'estratègia del Partit Popular
al Congrés
i en general
en la política espanyola?
Jo sóc del parer
que és com allò que es diu
o que diu la canalla,
quan dos s'enfaden
és perquè els dos aporten
alguna cosa per enfadar-se,
perquè si un s'enfada
i l'altre no vol entrar
en polèmiques
aquest enfado dura tres segons.
Per tant,
el mateix succeeix
amb la crispació.
Si hi ha hagut
una legislatura crispada
que ha existit,
lògicament,
és perquè els dos principals partits
han volgut entrar
en aquesta dinàmica.
Valorar
qui ha portat més
perquè la legislatura
fos crispada
es presta
a interpretacions subjectives
i jo crec que
en aquests moments
és el de menys.
El Partit Popular
assumeix perfectament
que ell ha tingut
part de responsabilitat
en quant a aquest volum
de crispació,
que va ser una legislatura
que va obrir
el meló
en temes
en els que mai
hi havia hagut dificultats
d'entès
entre els dos grans partits,
terrorisme,
model territorial,
etcètera,
que per contra
en aquesta darrera legislatura
sis van produir diferències
i això
va marcar
aquest allunyament
entre les dos grans
formacions polítiques
de l'àmbit estatal.
Jo,
en aquest sentit,
crec que el Partit Popular
ha de reflexionar
sobre el què
i el per què,
va contribuir
en tot això
i,
com deia,
té que tenir molt clar
el que la gent pensa
i jo crec que
la gent
no vol que els partits polítics
estiguin barallats.
La gent el que vol
és que els partits polítics
discuteixin,
contraposin idees,
però sempre des del respecte,
sempre des de la moderació.
La política
no és
l'anti,
el que sigui.
La política
és
intentar
demostrar
que les teves propostes
són les millors,
no?
I per això
no és necessari
recórrer
a la desqualificació
o a treure del terreny de joc
a les alternatives polítiques
que no són la teva,
no?
En conseqüència,
penso que
el Partit Popular
té un bagatge
ideològic
i de gestió
suficientment fort
com perquè,
defensant el que representa
el Partit Popular,
es puguin
treure uns bons resultats
i, sobretot,
es pugui demostrar
a la societat
que el Partit Popular
és un partit útil,
necessari
i molt més
en moments de dificultat
com són els que
travessem actualment.
Mariano Rajoy
va amb aquesta línia.
Mariano Rajoy
va tenir una legislatura
complicada
fa quatre anys
perquè es va trobar
amb una estructura
de partit
dissenyada
per seguir governant.
Tots sabem
el que va passar
fa cinc anys,
és inútil
recordar-ho,
però el Partit Popular
estava convençut
que tornaria a guanyar
les eleccions
i els seus quadres
doncs
estaven
amb un perfil
per tornar
a fer-se
amb responsabilitats
a Moncloa.
No va ser així
i el Mariano Rajoy
es va trobar
amb un equip
de persones
que ja no podien estar
a Moncloa
i que havien d'estar
a dintre del partit.
Va haver de jugar
uns equilibris
interns complicats
i ara
Mariano Rajoy
ha decidit
i ho va dir
molt clarament
que ja que ell
vol assumir
aquesta responsabilitat
ho vol fer
des de la seva òptica,
des de la seva estratègia
i amb el seu equip.
Ha començat
a donar passos
en aquesta línia.
la mateixa direcció
del grup parlamentari
és una mostra
d'això
i jo estic segur
que continuaran
i penso
que el Partit Popular
ha posat la prova
en la bona direcció.
I vostè com a diputat
al Congrés,
diputat Ràssi,
em permet aquesta expressió
entre cometes.
Encantat
que així sigui.
Creu que se sentirà
més a gust
amb aquesta direcció
del grup parlamentari
que comentava
i que ha quedat
plenament renovada
amb la nova portaveu
Soraya
Sánchez-Santa Maria?
Sí,
jo em sento
en aquests moments
còmode,
i això que
s'ha de reconèixer
que es viu
una etapa
precongressual
on,
evidentment,
les diferents sensibilitats
es manifesten
de forma
important
i per què no negar-ho?
T'emportes sorpreses
agradables i desagradables,
en el sentit
que veus companys
amb els que hi tens
una afinitat
que potser
mostren una línia
discrepant a la teva
i al revés,
diputats que et pensaves
que tenien
un determinat
una determinada estratègia
que s'assemblen més
o coincideixen més
amb el teu parer,
però l'important
com en tot
és la tendència,
la proa
que he dit abans
i jo crec que
Mariano Rajoy
l'ha posat
perquè els diputats
ens sentim còmodes,
perquè els diputats
puguem
treballar
amb tot marge
de confiança
i sobretot
perquè els diputats
puguem fer política
en positiu,
que jo crec que és
la societat de greix.
La cita
del Congrés Estatal
del Partit Popular
serà a València
com dèiem
d'aquí un parell de setmanes
el cap de setmana
del 20, 21 i 22 de juny
i dues setmanes després
al cap de 15 dies
és a dir,
just d'aquí un mes
tindrem la cita
del Congrés
del Partit Popular
a Catalunya
on recordem els oients
hi ha tres persones
que opten a la presidència
i a l'actual president
Daniel Sirera
que va substituir
fa un temps
Josep Piqué
que havia estat
el president
del Partit Popular
a Catalunya
durant uns quants anys
tenim la candidatura
de Daniel Sirera
que vol continuar
que vol repetir
en el càrrec
la d'Alberto Fernández Díez
que ja va ser president
del partit
fa uns anys
i també
la de Montserrat
Nebrera
que és diputat
del Parlament
de Catalunya
i que va ser
una incorporació
en l'etapa
de Josep Piqué
una incorporació
al Partit Popular
de Catalunya
en l'etapa
de Piqué
dels tres candidats
senyor Rigoma
quin creu
que representarà
millor
o pot ser
el millor president
del Partit Popular
de Catalunya
en el futur?
Jo crec que Catalunya
és un exemple
del que comentàvem abans
per l'àmbit estatal
és un exemple
elevat
a la màxima potència
en la línia
que aquest debat
intern
existeix
i damunt
es visualitza
amb tres
perfils
molt diferenciats
aquí sí que hi ha
tres cares visibles
que volen optar
a presidir
el partit
a Catalunya
punt estratègic
pel Partit Popular
en l'àmbit estatal
perquè escolti
el PSOE
treu al PP
16 diputats
i el PSOE
només a Catalunya
li treu al PP
13 diputats
és a dir
que
el que jo he defensat
sempre
la nova esbransida
a Catalunya
crec que ara
es pot demostrar
objectivament
amb xifres
per tant
Mariano Rajoy
és sensible
en aquesta qüestió
en quant
missatge
i estratègia
i això em satisfà
i
el que el PP
necessita
a Catalunya
doncs
és una
direcció
que vagi
amb
aquesta
línia
d'apropament
i de sintonia
amb la societat
i aquí
la representar
millor
no
vaig
vaig
són tres perfils
molt diferenciats
són tres perfils
que jo estic segur
que cadascun d'ells
pot fer aportacions
importants
al partit
i jo crec
que hi ha un denominador
comú
entre els tres
que ens pot donar
alguna
alegria
per la meva forma
de pensar en el futur
que és la integració
el Dani Cirera
és una opció
nova
és una persona
que no ha tingut
responsabilitats
dintre
de l'àmbit del partit
fins
que Piqué
marxa
fa
9-10 mesos
i ell
es veu
amb la responsabilitat
d'afrontar
aquest
impàs
per tant
jo crec
que el Dani
mereix
respecte
consideració
i no se'l pot fer
responsable
absolutament
de res
perquè en 9 mesos
és impossible
assentar un partit
en aquesta línia
jo
m'oposo
a aquell sector
que el critiquen
quan la gestió
és impossible
no ha tingut temps
mereix un marge
de confiança
l'Alberto Fernández
és una peça
comodí
al Partit Popular
l'Alberto Fernández
quan el Partit Popular
ha viscut
situacions complicades
sempre ha estat allí
penso que està fent
una excel·lent tasca
a Barcelona
té un caràcter
molt diferent
al Dani Cirera
i la Montse Nebrera
doncs
és en aquests moments
potser m'atreviria a dir
la persona
més mediàtica
que té el Partit Popular
representa una visió
nova
és una cara nova
és una noia
amb una gran solvència
una gran capacitat
clar
si jo estic dient
il·lusió
força i voluntat
del Dani Cirera
experiència contrastada
de l'Alberto Fernández
i solvència
intel·lectual
sumada
a inexperiència
amb el que és
el Partit
parla de la Montse Nebrera
estic dient
tres pilars
i en aquest sentit
jo crec que
s'ha de treballar
per arribar
amb una solució
de consens
entre tant
el que jo valoro
és la serenor
amb la que s'està produint
aquesta
campanya interna
la serenor
en la que cada candidat
doncs intenta guanyar
la confiança
dels compromisaris
al Congrés
i de la mateixa manera
que he dit
per l'àmbit estatal
que
surti
qui surti
si surt
després d'un procés
de diàleg
després d'un procés
de confrontació
no d'idees
perquè són les mateixes
però sí de visions
de com s'ha de gestionar
el partit
sigui el que sigui
sortirà
reforçat
jo crec que
qui ha de fer campanya
són els candidats
per tant jo no faré
campanya per cap
candidat
i el que hem de fer els militants
que serem compromisaris
en el Congrés
és
reflexionar
i veure
qui és
en el que
per la situació
que viu el partit
a Catalunya
millor joc
pot donar
i més pot normalitzar
insisteixo en aquesta paraula
el partit
dintre de l'àmbit
català
un partit
que
jo vull dir
que
la gent
té una visió d'ell
fins i tot
molt per sota
de la pròpia realitat
perquè els resultats
del partit popular
a Catalunya
sense ser bons
són molt millors
que altres formacions
que sí tenen
una percepció
de normalitat
dintre la societat catalana
i aquest és un element
que hem de reflexionar
Esquerra Republicana
que té
molts pitjors resultats
que el partit popular
està més ben considerada
que el partit popular
que té molts millors resultats
que Esquerra Republicana
el partit popular
a Tarragona
ciutat
va ser en les darreres eleccions
segona força política
set punts
per davant de Convergència
que va ser tercera
clar
si tenim aquest potencial
si tenim aquest actiu
el que cal
és saber el posar
en valor
de cara a la societat
i això segur
que ens projectarà
amb uns bons resultats
la societat catalana
és pràctica
la societat catalana
el que busca
és l'eficàcia
i per al practicisme
i l'eficàcia
res més enemic
que la confrontació
i la disputació
per aquesta integració
que planteja
en fi
de les tres candidatures
visibles
amb Daniel Sirera
Alberto Fernández
Díaz
i Montserrat Nebrera
vostè
el que planteja
també
és que cadascú
amb una proposta
si s'acabés
amb aquesta integració
de les tres candidatures
que cadascú
fes un paper
algú que es dirigís
més a dirigir el partit
altre més
a ser el candidat
a les pròximes eleccions
al Parlament
no seria descartable
no seria descartable
jo crec que
la política
i m'agradaria
que la gent
m'entengués
és una representació
d'un argument
en el que
els actors
que en aquest cas
són els polítics
en cada moment
en funció
del marc
on es desenvolupa
l'obra
que és la societat
poden lluir
millor
que uns altres
un determinat paper
que no té
per què ser
necessàriament
el mateix paper
en cada moment
jo he dit
els valors
dels tres candidats
jo crec que els tres
són necessaris
pel partit popular
el que cal
és veure
en quin marc
s'està
argumentant
aquesta obra
entre cometes
perquè se mantengui
i veure
cadascun d'ells
on més
i millor
pot aportar
pel conjunt
del PP
que és
posar en solfa
el que representa
el partit popular
una última reflexió
una última consideració
del partit popular
a nivell de Tarragona
del territori
de les comarques
tarragonines
tenint en compte
que la demarcació
de Tarragona
és una de les
que aporta
més coses
al conjunt
del partit popular
de Catalunya
després del congrés
del partit
de Catalunya
què cal fer
segons vostè
vostè que és diputat
per Tarragona
al congrés
què cal fer
el PP
de les nostres comarques
estatutàriament
també
pertoca celebrar
un congrés
de caire
provincial
a les comarques
de Tarragona
i
lògicament
doncs
s'haurà de fer
la mateixa reflexió
que s'està fent
a àmbit estatal
i a àmbit català
Vostè aspira a dirigir
el partit
a Tarragona?
No, no, no
en absolut
el francès
Ricomà
és conscient
que
ja ha agafat
el tren
que l'ha portat
a l'estació
de destí
i allò que mai
li volia contestar
a vostè
de si es tornarà
a presentar
si tornarà a ser
ara sí que
li comento
clarament
el francès Ricomà
no aspira
cap càrrec
dintre del partit
i el francès
Ricomà
no tornarà a ocupar
cap càrrec
electe
dintre
representant
el partit
popular
és el que comentàvem
en cada moment
hi ha d'haver
les persones
que més
puguin donar
i el partit
popular
afortunament
i a Tarragona
s'ha demostrat
a Tarragona
ciutat
que es va fer
un relleu
a l'ajuntament
ara hi ha
una nova persona
amb una força
una il·lusió
unes ganes
que estan donant
una nova embranzida
al PP
a Tarragona
jo faré
si se'm permet
com aquells
vells
senadors
romans
que quan se'ls requeria
per donar consell
donaven la seva opinió
i després
amb la seva opinió
cadascú feia
el que li donava la gana
però evidentment
seguiré ajudant
sempre que m'ho demanin
però allunyat
de qualsevol càrrec
de responsabilitat
per tant
aquesta serà
la seva última
legislatura com a diputat
i no aspirar
cap càrrec de direcció
en el partit polític
amb absolut
una última qüestió
molt concret
i molt final
el PP de Tarragona
però necessita
una renovació
pel que fa
també al missatge
allò que hem comentat
al llarg de tota l'entrevista
i també de les persones
que el dirigeixen
jo crec que això
va en cascada
el Partit Popular
és un partit
d'àmbit estatal
i
amb les peculiaritats
i diferències
que
es poden introduir
en cada àmbit
sociològic
té que tenir
una línia
un denominador
comú
per tant
jo soc
i crec que he donat
exemple
que les renovacions
són sempre bones
que en cap cas
han de ser
traumàtiques
i que sí
utilitzant la metàfora
d'abans
si en un acte
et toca ser protagonista
a l'acte següent
potser et toca fer
d'apuntador
i la teva aportació
pot ser tan valuosa
com a protagonista
que com a apuntador
l'important
és que
al final
el que representa
el partit
pel que jo recordo
entra sempre
de forma
totalment
per desenvolupar
una inquietud
per aportar
sense demanar res
l'important
és que aquest partit
tiri endavant
perquè el que compta
són els valors
les idees
les conviccions
i les persones
l'únic que fem
és estar
al servei
de tot això
allí on
en cada moment
millor podem aportar
ho deixem aquí
senyor Francesc
Enricomà
diputat del Partit Popular
al Congrés de Madrid
moltes gràcies
per compartir aquesta estona
aquest matí de divendres
amb els soients
de Terraona Ràdio
i fins la propera
que vagi molt bé
que ha estat un plaer
moltes gràcies a vosaltres
bon dia