Les 10 del matí, pràcticament 12 minuts.
Seguim en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Ben aviat d'aquí pocs dies farà un any del trasllat del mercat central
a les instal·lacions de la plaça Cursini,
a la gran carpa de la plaça Cursini,
que obria portes a mitjans del mes d'octubre.
Fa pràcticament un any, aviat farà un any d'aquest trasllat del mercat.
I aquesta serà una de les qüestions,
el projecte de reforma del mercat central,
que volem abordar durant els propers minuts
amb el segon tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona,
responsable de promoció econòmica i exterior,
turisme i comerç de l'Ajuntament de Tarragona.
Sergi de los Ríos, doncs, aquest matí a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Sergi de los Ríos, bon dia.
Hola, bon dia.
Comencem parlant del mercat, precisament això,
recordant que aviat farà un any del trasllat de les parades
de l'interior del mercat, de l'edifici modernista del mercat,
a la carpa de la plaça Cursini.
Això va ser a mitjans del mes d'octubre.
Ha passat gairebé un any.
s'han estat fent i encara es fan excavacions arqueològiques
en tota la zona del voltant.
Mentrestant, com està el projecte de reforma del mercat
des del punt de vista de projecte en si
i també de recursos econòmics per poder-lo tirar endavant?
Doncs bé, estem parlant d'una obra i d'un projecte de ciutat
molt complex, molt complex,
que realment, doncs, ara fa un any,
ben bé quan vam entrar el nou equip de govern
i quan jo vaig passar a ser responsable d'aquesta àrea,
doncs, el que s'havia fet correctament,
doncs, era prendre la decisió de construir el mercat provisional,
el mercat provisional,
i aquest, doncs, ara farà ben bé ja un any que ha entrat en funcionament,
però de tota la resta que hi ha al darrere,
doncs, no hi havia res fet, res fet i s'ha hagut de començar a fer.
I quan dic res fet, què vull dir?
Doncs, doncs, el propi projecte constructiu no estava fet,
estem parlant d'un projecte, doncs, que triga molts mesos a ser redactat,
de fet, aquesta setmana, primera setmana d'octubre,
venen els redactors, recordem que qui l'està redactant
és l'empresa pública Mercassa, que depèn del Ministeri de la Vivenda,
i venen a presentar ja, o a fer una altra reunió
amb els tècnics municipals, a fi i a efecte,
doncs, a veure tots aquells encàrrecs que els van fer el mes de juliol,
de coses que no vèiem bé de l'esborrany de projecte,
doncs, a veure si les han solventat i com les han solventat, etcètera.
Però, a un altre costat, també, un altre tema que no estava començat ara fa ben bé un any
i que el vam haver d'iniciar nosaltres va ser el tret de sortida de l'excavació arqueològica.
Tots sabíem, doncs, que seria una excavació arqueològica llarga, ho està sent,
estem ja al final del túnel, per tant, ja estem veient la llum al final del túnel,
s'estan acabant ja pràcticament aquests dies l'excavació a l'interior del mercat
i s'està iniciant exteriorment ja l'últim tros d'excavació,
que és aquell que, per entendre'n, serà la boca d'entrada del pàrquing
que estarà més o menys situat al carrer Cristófus Colom,
davant d'on està, perquè ens orientem, la fundació, la caixa, l'oficina dels ara,
més o menys aquella zona és la darrera ja de la intervenció arqueològica.
El qual vol dir que aquest octubre ja podem tenir totes les dades,
es podrà fer l'informe dels arqueòlegs, aquest informe haurà de passar
per la Comissió de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya,
tenim aquí, tindrem la presència del director general de Patrimoni de la Generalitat
per ja poder determinar i tancar el tema purament arqueològic.
Per tant, per concretar, ja veieu que és un tema molt complex,
estem parlant d'arqueologia, de projecte executiu de redacció,
que l'estan redactant des de l'empresa pública Mercassa,
que també porta el projecte ambiental, per tant, el que eren els projectes d'activitat,
estem parlant de temes que no es resolen ni en 10 dies ni en 15 dies.
I sí que ens havíem establert un primer objectiu en quant a terminis,
que és que abans de finalitzar l'any, el tema arqueològic ja estigués totalment aprovat
allà on s'hagi d'aprovar, que és Comissió de Patrimoni de la Generalitat, etc.
anem amb ritme de ser així, i per un altre costat el projecte executiu
barra ambiental també ja el tinguéssim totalment acabat abans del 31 de desembre.
I tot indica que estem anant en aquest ritme.
Per tant, primer objectiu que ja l'havíem comentat alguna altra vegada
en alguna altra entrevista era abans de final d'any tots dos aspectes fets,
l'arqueològic i el projecte executiu i medi ambiental fet.
El finançament.
Des del punt de vista econòmic.
El punt de vista econòmic.
Precisament sí que hi ha un conveni entre el Ministeri de la Vivenda.
Aquí sobretot el que ara hem de desencallar és el finançament
o la part de finançament que vindrà de l'Estat.
Aquest és el primer objectiu.
Això no ho havíem pogut començar a moure fins que no tinguem el projecte executiu fet.
Per què? Perquè el projecte executiu és aquell que et valora exactament el que costarà.
Quan es tingui el projecte executiu s'haurà de tornar a Madrid.
Sabrem el que costa tota l'obra en si i aleshores, és a dir,
nantros com a ajuntament per anar a Madrid a negociar quin finançament rebem de Madrid,
primer hem de saber el que costa l'obra.
Perquè fins ara teníem unes valoracions totalment orientatives que jo no li dono cap tipus de valor.
És a dir, és ara que s'està fent el projecte executiu.
És a dir, per entendre'ns, sabem quin tipus de rajola anirà, quin preu té,
quin tipus d'enllumenat anirà, quin preu té.
És a dir, tot el que porta una obra d'aquest estil, més enllà de l'obra de fer el forat,
de tot l'aspecte tècnic s'haurà de micropilotar tot el mercat,
perquè és un mercat que no té fonaments i, per tant, s'haurà d'aguantar
mentre s'afagi tot el pàrquing de sota.
Doncs bé, tot això ara tenim una valoració o ara s'està acabant de fer una valoració
que ja farem pública en el moment que la tinguem fixa.
Per tant, primer has de saber el que costa per anar a negociar a Madrid.
El qual vol dir, doncs, que aproximadament aquest octubre ja haurem d'engegar
les negociacions sobre el finançament a Madrid amb la previsió que,
si les engeguem ara a l'octubre cap al mes de gener,
és a dir, quan ja tinguem tot acabat, ja tinguem l'acord de finançament de Madrid.
L'objectiu de l'Ajuntament seria aconseguir quina part del finançament
de la reforma al mercat per part del govern central.
Intentarem que sigui el 50%, perquè, de fet, amb aquell conveni marc
que es va assignar entre l'empresa pública Mercasa i el Ministeri,
ja establia que els projectes concrets podien tenir un 50% de finançament.
Per tant, anirem a buscar el 50% de finançament,
el qual no vol dir que, és a dir, aquest 50% no surt d'una xifra tirada a l'atzart,
surt que el conveni marc és el que estableix,
però primer havíem de saber la valoració.
Començarem a tenir ja unes valoracions ja bastant realistes
al llarg d'aquest mes d'octubre,
i per tant ja podrem tenir una xifra ja prou sòlida
com per poder anar a negociar amb Madrid.
Serà una negociació dura, com totes les negociacions que es fan a Madrid,
més o menys llarga, per això l'engeguem ara a l'octubre
per poder tenir un acord cap al gener,
per tant ens donem quatre mesos de marge de maniobra,
a més a més s'estaran elaborant els pressupostos generals
de l'Estat per l'any següent,
per tant és un bon moment aquest atardor
per encarrilar també el tema del finançament.
Amb tot aquest panorama l'objectiu seria que al llarg del 2009,
en dates sense concretar gaire,
es pogués fer ja l'adjudicació.
L'adjudicació de les obres al llarg del 2009,
que també era una altra de les segones xifres,
però clar jo sempre deia, compte,
adjudiquem el 2009 en tant en quant
a 31 de desembre del 2008 tinguem fet els deures,
i els deures volia dir el que he dit abans,
tot el tema arqueològic resolt
i tot el projecte executiu.
I sé que estic parlant de temes molt tècnics,
que moltes vegades poder qui ens està escoltant
en aquests moments es mereixen.
L'informe de qui, aprovació inicial d'allà,
qui redacta,
l'informe de la Comissió de Patrimoni del tema arqueològic,
però realment estem davant d'un dels projectes
més grans que mai s'han fet en aquesta ciutat.
I a més a més, amb moltes implicacions
de moltes administracions alhora, a tot nivell,
i jo crec que,
el que sí que estic segur,
ahir mateix estàvem parlant
amb uns paradistes del mercat,
i així ho valoraven,
crec que hem posat la maquinària,
l'estructura,
per poder afrontar aquesta obra amb totes les garanties,
des de part de l'Ajuntament,
que vol dir totes les garanties per part de la ciutat.
I, repeteixo, és una obra molt complexa,
on hi ha molta part implicada.
I, per tant, jo crec,
jo estic satisfet,
perquè aquests dos terminis que estem donant
sempre havien sigut uns terminis realistes,
sense enganyar ningú,
i realment jo estic veient que,
com a mínim, aquest primer objectiu que ens havíem marcat,
de 31 de desembre,
tenir el projecte executiu fet
i el tema arqueològic resolt,
estem ja caminant amb la línia de poder-ho tenir.
Mentre va tirant endavant tots els passos
d'aquest projecte de reforma del mercat central,
també en l'àmbit del comerç,
des de la iniciativa privada,
s'estan fent ja les obres
del gran centre comercial del Corte Inglés.
Aquesta empresa, aquesta companyia,
té l'objectiu d'obrir d'aquí un any,
aproximadament,
el seu centre de Tarragona.
Mentrestant,
i per fer front al que segur serà una competència
i un atractiu comercial,
com és l'obertura del Corte Inglés,
l'Ajuntament donarà suport al petit comerç
i ho farà,
o caldrà prendre algunes mesures
per evitar que el gran,
en aquest cas el Corte Inglés,
es mengi el petit?
Sí, i això ho estem fent
de la mà de les diferents associacions
de comerciants.
En primer lloc,
aclarint exactament
com aquestes associacions rebien subvencions.
Fins ara,
o fins fa un any,
o fins al passat any,
rebien les subvencions
d'una manera absolutament discrecional.
És a dir,
sense cap tipus de criteri,
senzillament qui anava allí
i convencia
amb el tinent d'alcalde
de torno de promoció econòmica,
doncs aquell s'enduia més
i l'altre s'enduia menys.
Per tant,
una manera molt poc sèrie de funcionar
i que realment
quan anaves a veure altres experiències
d'altres ajuntaments
i d'altres ciutats,
realment deia
Tarragona,
encara esteu funcionant així?
Amb el tema de les subvencions públiques
que es donen a les entitats comercials.
Bé,
això,
un dels primers objectius
era canviar-ho
i així ho hem fet.
Ara hi ha unes bases,
hem presentat,
amb aquestes bases
presenten uns projectes
i aquests projectes
són finançats.
Això,
ja ho tindran,
ja han presentat els projectes,
jo estic molt content
perquè,
si bé alguna vegada,
doncs hem,
jo mateix,
he fet una valoració
de l'entorn associatiu
del comerç de Tarragona,
doncs com un entorn,
vaig a utilitzar alguna vegada
la paraula caòtic,
perquè sempre havia estat presidit
per petites batalles
entre aquests i els altres,
sí que puc dir en aquests moments
que aquest moviment associatiu
és viu,
molt viu,
i de fet és tan viu
que quan hem obert
aquest concurs,
perdó,
aquestes bases de subvencions,
s'han presentat molts projectes
i això és molt bo
per a la ciutat
perquè els primers
que han de tirar
del carro en aquest aspecte
són els propis botiguers
associant-se
i creient en les seves associacions
i fent projectes d'associació
i és això
el que estem fomentant
des de l'Ajuntament,
és a dir,
no tant,
quan parlàvem del Corte Inglés,
no és tant
que l'Ajuntament
tiri
i que vinguin al darrere
com
crear aquelles condicions
perquè els botiguers
s'associïn realment
i tirin projectes en comú
i això és el que
estem finançant
perquè això és molt més fort
i realment
amb un comerç
associat
i amb projectes al davant
pensats per ells
amb l'ajut
i la col·laboració
de l'Ajuntament
però que la iniciativa
sorgeixi d'ells
és com els fem forts
i si estan forts
aguantaran-hi molt bé
l'arribada del comerç
si l'únic que fem
és prescindir d'ells
i que l'Ajuntament
vagi fent coses
unilateralment
no els farem mai forts
i precisament
aquesta era
la filosofia
i jo estic content
en aquest sentit
per tant
amb aquestes bases
que de fet
la comissió
d'autorgament
de les subvencions
ja reuneix
un dia d'aquests
i ja
vaja
ja les fem públiques
i
i per tant
les ajudes
arribaran
als propers mesos
no no
ja
abans de final d'actubre
ja tenen aquestes
aquestes subvencions
per tirar endavant
tots aquells
projectes
que han presentat
que repeteixo
realment
tenim un comerç
i un moviment associatiu
molt viu
i que realment
ha entès
aquesta filosofia
el còmodo
era el d'abans
sé que no és tan còmodo
però com a mínim
això ajudarà
en fortils
que és el que necessitem
un moviment associatiu
fort
deixem l'àmbit comercial
parlem de la promoció econòmica
que també hi té molta relació
aquí hi ha la pota principal
és la del Palau de Congressos
quin és el moment actual
del Palau de Congressos
quines són les perspectives
quines línies estratègiques
s'ha marcat el tinent d'alcalde
de promoció econòmica
en el funcionament
pel que fa al funcionament
del recinte firal
i del propi Palau de Congressos
home
jo crec que ara ja s'estan començant
a recollir els fruits
d'aquell pla estratègi
que vam fer
tot just ara fa un any
que parlàvem doncs
d'una certa renovació
amb tot l'aspecte de fires
per exemple
i de fet doncs
aquest cap de setmana
del 4 i 5 d'octubre
doncs tenim
una primera edició
d'una fira
que jo crec que
que tindrà èxit
que és la Pares i Mares
amb un nou format
i un nou format
que mai havia estat
a la ciutat de Tarragona
i crec que s'adequa molt bé
per les dimensions
del nostre recinte firal
i per també doncs
que és tot un sector econòmic
perquè no deixes
un sector econòmic
que es mou al voltant
de tots aquells serveis
i equipaments
que necessiten
doncs la canalla
no?
Per tant
això és un exemple
l'altre exemple
jo ara parlo
de fruits recollits
fruit d'allò
parlar en renovar
tot el calendari final
s'està fent
i ja s'està executant
exemple
el que acabo de posar
per un altre costat
obrir
el pla de congressos
a la ciutat
era
havíem parlat més d'una vegada
doncs que la sensació
i la realitat
malauradament
era que
el Palau vivia
d'esquenes a la ciutat
i la ciutat d'esquenes
al Palau
i vam dir que
havíem de
crear una tercera pota
més enllà dels congressos
i de les fires
era crear aquesta tercera pota
que eren una sèrie
d'activitats més culturals
en aquest sentit
una d'aquestes línies de treball
era el poder
començar a tenir
un calendari
d'exposicions
més o menys permanent
i també parlo de realitats
la mateixa fira
perdó
l'exposició
del cos humà
doncs ha estat un exemple
d'obrir
el Palau
de congressos
exposicions
jo crec que està funcionant
molt i molt bé
ara el 12 d'octubre
ja tanca les portes
a aquesta fira
per tant tothom
que no ha anat a veure
perdó
aquesta exposició
tothom que no ha anat a veure
la que aprofiti
aquests darrers dies
però ja
ja farem valoració
de la gent que ha passat
però estàvem parlant
de l'ordre
d'unes 170 persones
diàries
a més a més
amb una exposició
que organitza
una empresa privada
que té un cos
per tant té una entrada
i per tant
que estava
tothom que ha entrat
doncs ha pagat
la seva entrada
etcètera
estem parlant
de 170 persones
al dia
jo crec que són
unes xifres
que realment
superen
les previsions
que podíem fer
al principi
tot i que
ja farem la valoració
un cop
acabada
aquesta exposició
per tant
ja anem treballant
amb aquesta línia
d'obrir el Palau
noves fires
una tercera pota
d'activitats culturals
que s'ha de veure
més reforçada
amb properes exposicions
i a partir d'aquí
anar girant
aquesta percepció
que hi havia
del Palau
com un recinte
tancat
aïllat
que tenia una vida
pròpia
però que tenia
poca
interrelació
amb la ciutadania
i pel que fa
a l'activitat
congressual
la congressual
està arribant
als objectius
que havíem marcat
a principi d'any
estem parlant
d'una quinzena
de congressos
durant aquest any
el qual ens portava
pràcticament
una xifra de congressistes
molt semblant
fins i tot superant
la xifra de congressistes
de l'any anterior
superant
els 7.000 congressistes
jo crec que cada vegada més
hem d'anar
valorant els congressos
no tant
per si se'n fan
15, 16 o 17
sinó pel nombre
de congressistes
que ens aporten
podíem haver fet
30 congressos
de 100 congressistes
i només venien
3.000 persones
i podíem
oh, n'hem fet
el doble de congressos
però en canvi
hem vingut
la meitat
de congressistes
ho hem de valorar
per aquí
per què
valorar-ho
per congressistes
doncs
perquè l'impacte econòmic
que deixen
a la ciutat
s'ha de valorar
amb el nombre
de congressistes
quants més congressistes
voldrà dir
més pernoctacions
als hotels
voldrà més serveis
als restaurants
voldrà dir
més
visitants
visitants
que venen
que venen
que venen a la ciutat
per un congrés
i que poden
anar
a comprar
amb tot aquest comerç
que tenim
al centre ciutat
i en altres zones
per tant
estem parlant
d'impacte econòmic
hem de parlar
de nombre
congressistes
de totes maneres
segurament
en l'àmbit
dels congressos
és on
la línia de feina
és més difícil
més complicada
per la competència
imagino
efectivament
i aquí no sé
si es pot especialitzar
una ciutat
en congressos
igual que
parlava de l'especialització
en fires
o buscar alguna línia
de treball concreta
de cara al futur
a mig termini
el que hem de fer
és
en quant a congressos
la clau
nosaltres el que volem
és que
cada any
participem
ben bé
en 40
propostes
una quarantena
de propostes
que sortin
doncs això
entre 15
entre 15 i 20
congressos
a l'any
és a dir
que presentem
candidatura
a 40 congressos
després els congressos
decideixen
exactament
en quina ciutat
se'n van
què és el que valora
més de venir a Tarragona
i per què
estan venint
a Tarragona
doncs
perquè és un palau
de congressos urbà
perquè
estàs molt a prop
de tot arreu
a peu
i per tant
aquest
és el nostre punt fort
i crec que aquest
és el que hem d'anar
a avaluar
el nostre punt fort
i activar
aquest punt fort
que tenim
jo crec que en aquesta
especialització
és on
ens hi trobarem
a gust
davant de competències
de palaus de congressos
que puguin estar
en un part temàtic
com pot ser
el palau de congressos
que dintre d'un temps
començarà a funcionar
a Port Aventura
estem parlant
d'un tipus
de congrés
per exemple
ja hi ha
determinats
col·legis professionals
que organitzen congressos
que no volen anar
en un palau de congressos
que estigui dins
dins un part temàtic
tipus Port Aventura
en canvi
alguns altres
sí que s'hi trobaran
a gust
per tant
el que hem d'anar a buscar
és
i això és
aquells
que estiguin atrets
per aquella ubicació
del nostre palau de congressos
que és allà
on nosaltres
trobarem
tot i així
s'està notant
que
ara fa un any
vam doblar
l'equip comercial
del palau de congressos
per congressos
per congressos
el vam doblar
perquè enteníem
que és
quan
tu poses
moltes llavors
després
reculls
i precisament
jo crec que
vam prendre
una decisió estratègica
ara fa un any
importantíssima
perquè
no només per la competència
sinó també
per la crisi econòmica
més crisi econòmica
menys congressos
en fan
i per tant
si nosaltres
hem doblat els esforços
ara fa un any
precisament
jo crec que estem
en unes condicions
sòlides
d'afrontar
aquesta circunstància
més competència
però també
més crisi econòmica
hem parlat
del palau de congressos
hem parlat
del projecte
de reforma
del mercat
breument
en l'àmbit
del turisme
recordem que hi ha
un projecte
també
de l'actual
equip de govern
que és el de
transformar
el patronat
de turisme
en un consorci
o en un ens
on també
participi
la iniciativa privada
i que també
tenim un pla
d'excel·lència
crec que es diu així
de competitivitat
han canviat el nom
de competitivitat
turística
que entraria en vigor
el gener del 2009
amb un fort ajut
per part del govern central
per part del govern
de l'estat
en aquestes dues branques
de l'àmbit
del turisme
com estan
els dos processos
ara el que
aquest estiu
hem prioritzat
moltíssim
està precisament
aquest pla
de competitivitat
es deia
de dinamització
però l'estat
el ministeri
de turisme
li va canviar
el nom
fa
tres mesos
ara li diuen
de competitivitat
però en el fons
és el mateix
la mateixa filosofia
la mateixa filosofia
és a dir
és un pla
que la Generalitat
de Catalunya
pot presentar-ne
cada any
un
i en guany
la Generalitat
de Catalunya
el que presentarà
o el que ja ha presentat
ha estat el de la
Tarra Corromana
un pla
de competitivitat
que
es va haver de presentar
a Madrid
la tercera setmana
d'agost
per tant
la feina
des de l'àrea
de promoció econòmica
aquest agost
ha estat intensa
en aquest sentit
vam haver de presentar-ho
qui l'estava redactant
i qui l'ha redactat
ha estat l'escola
de turisme
de la URB
i amb el equip
de redactor
coordinat
per el Salvador Anton
que és el propi Degà
han fet una feina
extraordinària
i que
en breu
tindrem possibilitat
farem una convocatòria
àmplia
per explicar
exactament
el pla de competitivitat
quines mesures
recull
etc
això va ser presentat
a Madrid
a finals del mes
d'agost
que era el termini
que havia fixat
un termini
que com tots
entendrem
doncs
difícil
perquè el mes
d'agost
és com és
però que van complir
i ara
entre l'octubre
i novembre
es farà
la taula
de directors
generals
de turisme
i ja es decidiran
aquests plans
de competitivitat
en aquest sentit
hem tingut
ja les primeres
dades
que ens venen
des de Madrid
d'una manera
informal
i sembla ser
doncs que
el pla de competitivitat
de la Tàrrecor Romana
està obtenint
una de les millors
puntuacions
de tots els plans
que han presentat
diferents territoris
de l'Estat
i jo crec
doncs que això
ja
jo mateix
quan vaig rebre
aquesta agradable notícia
doncs
on està orgullós
primer
perquè
vam encarregar
aquí l'havíem d'encarregar
que a l'escola de turisme
ells tenen el coneixement
i tenen
una preparació excel·lent
per poder-ho fer
i ho han fet
a més a més
ho han fet bé
i d'aquí es desprèn
aquesta enorme puntuació
que han tret
i per tant
doncs espero ja tenir
el que tots estem esperant
el dia que
que ens diguin
que el Ministeri
ens otorga
el pla de competitivitat
això serà una inversió
durant tres anys
de pràcticament
entre 4 a 4 milions
i mig d'euros
i voldrà dir
fer model de turisme
fer aquest model
de turisme urbà
fins ara
a Tarragona
no vull dir
que no s'hagi fet res
en turisme
però sí que
s'han anat fent
qüestions aïllades
sense un marc
molta gent
com és que encara
no tenim
pla de senyalització
doncs bé
no en tenim
senyalització
no només a peu
pels turistes
que van relacionat
sinó també
els accessos
que ens digui
doncs centre
històric
tàrrecorromana
per exemple
això no ho tenim
i vas a moltes ciutats
i ho tenen
doncs bé
quan parlem
de qüestions d'aquestes
precisament
un pla de competitivitat
és
qui t'està fent
perquè t'està fent model
t'està fent promoció
i divulgació
i jo crec
doncs
és la gran aposta
que hem fet
perquè en definitiva
ara que venen
moments de crisi
no
tenir un bon model turístic
vol dir
tenir un sector econòmic
que funciona
en aquest àmbit
i que el tenim
totalment desaprofitat
i que no ens ho podem
permetre com a ciutat
tenir un sector turístic
a mig gas
per què?
perquè això són llocs de treball
i llocs de treball
molt transversals
no només estic pensant
en els hotelers
que els anirà molt bé
o que amb cadenes d'hotels
que ja s'estan començant
a interessar
per la ciutat de Tarragona
perquè saben
que enguany
hem presentat
el pla de competitivitat
i saben
que aquelles ciutats
de l'estat
que han tingut
plans de competitivitat
hi ha hagut un increment
i una revitalització
d'aquest sector
estic parlant
del sector comerç
per exemple
més turisme
més ventes
estic parlant
també de tots uns sectors
col·laterals
de guies
etcètera
de tots uns serveis
de turisme
que això vol dir
llocs de treball
per tant
ara que parlem
de crisi econòmica
jo crec
doncs que
realment
és
és
enfenyes
d'aquest estil
que realment
se fa model
i dinamitzant
i per tant
estem parlant
del futur econòmic
de la nostra ciutat
i és el que estem treballant
futur econòmic
fent el pla de competitivitat
doncs parlant de turisme
i a l'espera
que el ministeri
el govern central
atorgui
aquest pla de competitivitat
turístic
a la Tarracor Romana
acabem
aquest repàs
a l'actualitat
en diferents àmbits
que avui hem fet
amb el tinent d'alcalde
responsable
de l'àrea de promoció
econòmica i exterior
turisme
i comerç
de l'Ajuntament de Tarragona
Sergi de l'Orius
moltes gràcies
per acompanyar-nos
aquest matí de divendres
i fins la propera entrevista
gràcies a Valtros
i ja anirem parlant
tenim
com veieu
una tardor
amb el pla de competitivitat
turístic
i amb tenir
finalment
el projecte
de mercat central
doncs ja definitivament
aprovat
i sobretot
amb el finançament
de Madrid
que això serà
doncs un tema
que ja tindrem temps
de parlar
doncs que serà
una negociació dura
jo crec que tenim
una tardor
que realment serà clau
per la nostra àrea
per realment
aquestes bases
que hem posat
que començar a treure fruits
doncs seguirem parlant
gràcies Sergi de l'Orius
i fins la propera
gràcies a Valtros
bon dia