Ara són les dotze del migdia, nou minuts i mig,
ja fa una estoneta que ens acompanya.
Lluís Jove, bon dia, Lluís.
Hola, bon dia.
Benvingut, és el director de la Fundació Casa Sant Josep.
L'hem convidat avui perquè quan ens vam assabentar
que la Casa Sant Josep té previst fer unes noves instal·lacions
que permetran, entre altres coses, o fonamentalment,
millorar l'atenció material, física i educativa,
sobretot que tenen els nois i noies en acollida,
vam pensar que valia la pena.
Però no només per parlar d'un complex arquitectònic,
més o menys ben dissenyat, ben construït,
sinó que això ho veix a unes necessitats de ser ambiciós
en el terreny de l'educació d'aquests joves.
No estem parlant només de canviar-nos de pis, de canviar-nos de casa.
Molt bé, sí, sí, exactament.
La idea no és canviar, no és anar a millorar unes instal·lacions,
sinó és fer un projecte nou, és construir un projecte nou,
és veure que hi ha unes necessitats noves,
és veure que hi ha un futur de població que estan demanant coses diferents,
és veure que hi ha un treball molt més individual que també es necessita,
doncs, aquest projecte, aquest equipament,
i és veure que, doncs, avui és un discurs de drets i de deures dels infants que estem acollint,
i aquest discurs de drets i de deures, doncs, també vol dir per això, no?
Vol dir que des de Tarragona, i en aquest moment, doncs,
som una institució bàsicament històrica, vull dir,
la primera institució que hi va haver a nivell de Catalunya, no?,
dedicada a temes d'infants, en aquell moment de menors, no?,
i tot això, doncs, en aquest moment es pot oferir un futur,
doncs, possiblement, amb les millors condicions de tot tipus
per a aquells nois i noies que estem atenent.
Les instal·lacions en les que esteu ara,
em comentaves que tenen uns 30 anys aproximadament,
que estan molt bé, que són molt àmplies.
No, no, no, tenen quasi 100 anys.
Quasi 100 anys, doncs, no sé d'on m'ha sortit a mi el número 30,
potser 30 anys a la piscina, o algun camp de bàsquet, però, vaja,
són 100 anys, clar, són unes instal·lacions que van estar pensades
des del punt de vista pràctic de la quotidianitat,
doncs, justament amb la mentalitat d'aquella època.
Exacte, molt.
La fundació, la fundació és una fundació privada,
va néixer l'any 1912,
amb la idea una mica de treballar amb joves,
amb nanos joves que estaven en situació molt precària,
amb exclusió o fins i tot a la presó, no?
Vull dir, llavors, la idea va ser separar
i fer un treball educatiu, reeducatiu, amb gent jove,
doncs, per primera vegada, separant-nos dels adults, no?
I aleshores va fer una cosa molt curiosa,
que va ser llogar una macia abandonada a les afueres de Tarragona,
l'escriptura dels terrenys on estem ara,
diu, macia abandonada a les afueres de Tarragona.
I l'any 1920, a Tarragona,
hi va haver el primer tribunal totalar de menors de Catalunya
i el segon de tot l'estat espanyol,
després del de Bilbao,
i aleshores el tribunal va agafar, diríem, la casa també com a lloc,
doncs, per treballar amb els joves que en aquell moment,
doncs, estaven atesos allí.
Estem parlant de joves perquè només hi havia nois,
era l'època aquella que només hi havia nois.
Per tant, l'edifici, més o menys, està a punt de complir 100 anys,
està a punt de complir 100 anys,
i és un edifici molt gran,
estem parlant de 5.000 i escaig de metres,
5.500 metres quadrats,
on fins fa molt poc s'atenien totes les necessitats dins el centre, no?
Vull dir, per tant, partim d'una idea d'una gran institució
on hi havia piscina,
hi havia saló d'actes,
hi havia gimnàs,
hi havia sales d'esbarjo,
hi havia molt d'espai, molt d'espai molt gran,
amb jardins, amb un espai molt gran,
i hi havia un col·legi, un col·legi públic,
hi havia aleshores fins i tot un col·legi públic
dins la mateixa institució,
però només pels mateixos nois
que estaven acollits en aquell moment dins la institució.
Per tant, no calia que sortissin per res.
Per tant, no sortien mai per res.
I, clar, vull dir,
aquesta va ser una de les primeres necessitats,
un dels primers canvis, no?
El fet d'intentar normalitzar la vida d'aquests nois
que, doncs, no sortien per res
i si sortien era a partir de 18, 19, 20 anys sense...
És que ara, quan estaves explicant
que va sorgir aquest grup de persones
a començaments del segle XX
sense posar en dubte ni de guantros
la generositat, la bondat d'aquelles persones
que volien treballar pel jovent,
que estaven amb les condicions...
Clar, estem parlant en un moment social
en què es portava molt allò de la caritat,
de la beneficència.
Ara parlem de drets i deures,
no parlem de beneficència.
Per tant, ha canviat també aquesta mentalitat.
ha de canviar la resposta, no? Lògicament.
Sí, sí, el criteri és aquest, no?
El criteri és canviar la idea de pobrets nens,
la idea de que nens...
Nosaltres ens hem trobat, no fa bastant de temps encara,
amb algú que fins i tot ens ha vingut al davant del centre,
una senyora no fa massa,
i li deia a la nena que si no menjava
la portarien a la casa...
A la idea que abans era la casa tutelar, no?
Vull dir, la casa tutelar, doncs,
la idea era un centre tancat,
un centre, doncs, on hi havia...
Potser tampoc no s'havia començat encara
a nivell de tot Catalunya una mica
el treball diferent entre el que és protecció i reforma,
i aleshores els joves que estaven allí
eren tant nois que estaven en mesura judicial
com nois que no podien viure a casa seva
per una sèrie de problemes amb la família, no?
Això no s'explicava i era una cosa
que la gent quan s'assabentava s'indignava una mica, eh?
De que estiguessin tots en el mateix espai, fa uns anys.
Sí, l'espai era el mateix,
les necessitats, com sempre, són individuals,
no són mai col·lectives, són individuals,
i el treball que s'intentava fer, doncs, d'això...
Vull dir, de totes maneres, jo penso que sempre
la gent que han estat al davant de la institució
han sigut prou avançats en el seu temps, no?
Vull dir, a les èpoques aquelles en què, doncs,
eren institucions totalment tancades,
doncs aquí es va començar a obrir i es va començar a sortir fora, no?
I es va començar, doncs, a fer tota una sèrie de coses,
doncs, que bé, que, vull dir, han anat evolucionant,
però fins i tot, en alguns moments,
la mateixa administració, doncs,
han anat molt en paral·lel amb el que és la història,
una mica, de la fundació,
la història de la protecció que s'està donant
en aquest moment a la Casa Sant Josep.
Nosaltres diem, una de les coses que sempre diem,
és que la història de la protecció de Catalunya,
de la protecció d'infants de Catalunya,
passa per la història de la Casa Sant Josep, no?,
per aquests quasi cent anys d'història
on s'han viscut les diferents èpoques
amb aquest discurs de drets i de deures diferents
a nivell de nois, no?
Jo sospito, Lluís,
i és una sospita una mica de l'observació de l'entorn,
esclar que cada cop més hi haurà més demanda
d'aquests espais,
tal com estem evolucionant
en la situació social que s'està creant.
Ara, en l'actualitat,
quants nois i noies estan a la Casa Sant Josep?
En diferents règims, no?, a més a més.
Sí, sí.
Bé, nosaltres en aquest moment,
com a acolliment residencial,
la tasca històrica de sempre de la Fundació,
estem atenent 35 infants, adolescents i joves,
que van des dels 3 als 18 anys.
Estem atenent 35 nois i noies,
des de fa bastants anys ja també hi tenim noies,
nois i noies, des dels 3 als 25,
ai, als 18 anys.
En diferents grups.
Nosaltres treballem com a 3 grups molt separats
en funció de l'edat, no?
Tenim, que diem, un grup d'infants,
que van dels 3 als 11 anys.
Tenim un grup d'adolescents,
que, Déu-n'hi-do,
amb l'edat, no?
Vull dir, van des dels 12 als 15.
I tenim un altre grup, també molt nombrós,
que són els que nosaltres els diem finalistes.
Finalistes perquè són els que acaben,
perquè amb 18 anys fan la majoria d'edat.
Que són els que van de 16 a 18.
Amb totes les necessitats
i tots els problemes que té qualsevol jove
o qualsevol adolescent
que està en un circuit normal,
que va a una escola, a un institut.
Tenim nois i noies repartits
per tots els instituts de Tarragona,
per totes les escoles de Tarragona.
Utilitzem tota la xarxa pública,
des de salut mental
fins al cap muralles,
que el tenim allà al davant mateix.
Aquest és un luxe per nosaltres.
Vull dir, és tenir la salut allà al davant mateix.
I estem utilitzant, ja dic, una mica tota la xarxa pública.
Llavors funcionem en tres grups.
Cada un d'aquests tres grups,
cada un d'aquests tres CRAEs,
nosaltres parlem de CRAEs,
el nom de CRAE...
Centre de...
Centre Residencial d'Acció Educativa.
És el nom una mica que se li dona
des de l'administració i tot això.
Cada un d'aquests grups té un equip de tutors
i cotutors que treballen totes les necessitats
i anant, jo diria, una mica més lluny
del que seria un concepte ja només purament educatiu.
Vull dir, tots els que ja tenen les necessitats,
com tothom,
una part de necessitats efectives
és molt més important
pel fet d'estar en diferents condicions
amb la seva família,
però sí que treballen un treball molt educatiu,
un treball en certs moments terapèutics,
un treball en certs moments d'equilibrar
tota una sèrie de coses
i treballant molt des de creació de vincles,
des de creació d'enllaços,
des d'una institució que és oberta,
que és totalment oberta
i on has de treballar molt la voluntat
i la situació de cada un d'ells
perquè no a tothom li és fàcil acceptar.
I venen de situacions molt diferents cadascun d'ells
i no agradables precisament.
Intenteu que es normalitzi,
entre cometes,
la seva vida en quant a la seva relació
amb el teixit associatiu de la ciutat.
Ara em comentaves
que el tema dels cromos de Sant Fructuós,
que és una bogeria també a Sant Josep,
que ara a la ràdio ho comentava
que hi ha un reguitzell de gent
que entra i surt a buscar el cromo,
a Sant Josep la canalla està igual, no?
Estan igual,
han tombat absolutament per tot arreu,
estan fent cromos,
hi ha una falera de cromos,
estan participant, jo diria,
una mica amb el que és
l'espai cultural de la ciutat
i amb això estem molt contents.
tenim, bé,
tenim nois que van a fer castells,
tenim nois que estan fent,
doncs vull dir,
molt projectes,
doncs des de temps lliure
fins a, van amb els plai,
amb diferents grups,
agrupaments, escoltes,
el que sigui,
tenim nois que fan
absolutament de tot, no?
vull dir que aleshores estem normalitzats,
surten a fer ball de bastons
i utilitzem això, no?
La xarxa pública que tenim nosaltres a l'entorn
en quant a reforços escolars,
en quant a, doncs,
a celebracions,
el que sigui, no?
I com els expliqueu
quan prenen part, doncs,
de totes aquestes activitats
que hi ha
nois i noies
en famílies
normalitzades,
entre cometes,
quan diuen, escolta,
puc venir a casa teva a jugar?
O,
és el meu aniversari,
què vindràs?
Quan celebres el teu,
que em convidaràs?
Ells tenen resposta per això?
Els prepareu per tenir resposta per això?
Parlo dels més petits,
després els adolescents
també Déu-n'hi-do, no?
Que hi ha una vida social molt intensa
entre el món adolescent,
amb el bo i el dolent,
vull dir que els heu de preparar
perquè tinguin respostes, no?
Un centre té avantatges
i té inconvenients, no?
Vull dir,
el fet aquest de la normalitat,
entre cometes,
que és una de les coses
en les quals estem lluitant molt, no?
Doncs té uns límits, no?
Nosaltres,
i cada vegada més,
el centre està més obert,
cada vegada més venen amics al centre,
es porten amics de l'escola,
venen a veure l'habitació,
venen a veure l'espai aquest,
no hi ha any
que no ens tornin
de qualsevol tor de colònies
que no es portin
a tota la gent
a banyar-se a la piscina,
possiblement aquest any
amb el tema de l'aigua,
doncs no l'obrirem,
però doncs fins ara
han utilitzat la piscina
i cada vegada més
s'ha fet això,
però vull dir,
clar,
una celebració
d'un aniversari,
de qualsevol cosa,
amb aquells nois o noies
que tenim dins al centre,
vol dir anar al búrger
o vol dir anar a casa
de no sé qui
o vol dir,
doncs,
vull dir,
és això.
La diferència potser
és que la família
que s'emporti,
el noi o la noia que sigui,
doncs sí que potser
doncs haurem de saber,
doncs,
bueno,
de fet,
no tanta diferència,
com en qualsevol família,
doncs en qui va,
i un telèfon,
i conèixer els pares,
i aquestes coses.
En aquest sentit,
disculpa,
disculpa,
si volies...
No, no,
diguem que potser
en aquest sentit
sí que és una de les coses
que estem normalitzant més,
aquesta utilització
de la xarxa,
això ens ajuda molt
a trencar
aquesta idea
d'un centre,
un centre tancat,
un centre on
bàsicament
tens tots els serveis dintre,
ja no tenim cap a dintre,
ja ens han de discutir
amb les noies
per què la perruqueria
i per què la no sé què més,
i ens han de discutir
amb els adolescents
pels pírcings,
i ens han de discutir
com fem els pares,
exactament igual,
que tothom
ja hem de pactar
amb l'hora que tornen,
algun dels finalistes
el dia que torca
a sortir a la nit
o dels problemes
que tenim normalment
amb la feina
o amb el recurs escolar
o si hi ha
algun problema
amb un institut.
Jo sé que a tu
no et pertoca això,
però ara ja estava pensant
en això
com a qualsevol adolescent,
representava els que tenim
fills adolescents,
però clar,
els nostres fills
quan facin 18 anys
com més la tendència
avui en dia
es quedaran a casa.
Aquests joves
després on van?
Si vols no ens allarguem
molt en aquest aspecte
perquè la vostra feina
està fins als 18,
però després
quina és l'alternativa
que tenen aquests joves?
Sí,
des de fa un any i mig,
dos anys,
continuem treballant
amb els joves
bastant en col·laboració
amb l'administració,
amb l'àrea de suport
al jove,
que hi tenim,
en aquest moment,
tenim dos pisos,
tres pisos ja
per majors de 18 anys,
tenim un pis de nois,
tenim un pis de noies
i un altre pis,
doncs,
aquí tenim una noia
amb unes condicions
una mica més especials,
no?
La idea una mica
és que qui no tingui
res més
pugui continuar
en aquest procés
de treball
de l'autonomia,
en aquest procés
de treball
de segons quin tipus
de coses
que des d'un centre
difícilment es poden treballar,
doncs pugui continuar
fins als,
la nostra idea
és que fins als 21
o 22 anys
puguin continuar
amb aquest suport
que a vegades
no és cap control
sinó que és un suport,
és un acompanyament
d'algun professional
doncs que li ajudi
doncs des d'en temes laborals
de com el contracte aquell
de com se li ha fet
això de la fenya
o vagi a donar-li
un cop de mà
doncs a l'hora d'això,
no?
d'una recerca de fenya
o doncs vull dir
amb uns estalvis
que diu que no li donen res
i que doncs
que els interessos
a queixos
a veure què passa
amb aquests estalvis,
no?
Per tant,
sí que una mica
doncs des de fa
ja un parell llanys
tenim uns pisos fora
uns pisos externs
tenim un conveni a Madrid
i per tant
les condicions
doncs són
són prou interessants
en quant a
que el lloguer
no és tan alt
els que treballen
es poden pagar
la seva part
doncs de lloguer
i els altres
doncs anem a acompanyar-los
tenim alguns nanos
d'aquestos grans
nois i noies
que estan estudiant
que segueixen estudiant
fins i tot tenim algú
que aquest any passat
ha acabat alguna diplomatura
i tot
doncs a l'universitat
cosa que fa uns anys
era molt complicada
i molt impensable
tenim
doncs un pis
un apartat
de dins de la casa
mateix
que li diem
un pis d'autonomia
on les nenes
de 17 anys
ja tenen una cuina
i comencen a deixar
s'estan
en els espais
que tenen allà dintre
doncs tenen la seva rentadora
també
la roba
se la poden rentar
això ho estan fent
i això no
vull dir
la paraula
és la normalitat
que intentem donar
però
amb uns problemes
d'estructura
molt grans
de la casa
de l'edifici tal com està ara
actualment
d'aquí aquest projecte
que es faria
als terrenys
en els que actualment
hi ha el dipòsit
municipal de vehicles
molt bé
i és un projecte
jo pel que he llegit
aviam
magnífic
perquè contempla
totes aquestes necessitats
des de la privacitat
fins a la vida comunitària
l'autonomia
les necessitats
dels més petits
les necessitats
dels més grans
a grans trets
com és aquesta nova casa
de Sant Lloret
sí, sí, és així
nosaltres
una de les frases
que no sé per què
va sortir un dia
és la carta als reis
aquest és
un projecte
dibuixat
des d'un paper
i des d'una experiència
de bastants anys
des d'un equip
de gent
que estan treballant
i que diuen
doncs clar
com ens agradaria
poder treballar
amb els nanos
des d'un canvi
de model
a nivell de lleis
a nivell de drets
a nivell de tot el que dèiem
que evidentment
cadascú té
molts més drets
i han d'anar
per aquest discurs
dels drets
ja no és
un tema
de beneficència
ni de bona voluntat
fins i tot
des d'un equip
de professionals
amb un bon nivell
de formació
i també
amb unes necessitats
importants
de donar resposta
a aquestes necessitats
i aleshores
tot això
es va escrivint
amb tota una sèrie
de papers
i anaven dient
que el treball
a nosaltres
per exemple
amb grups
més o menys
horitzontals
com són els adolescents
o com són els finalistes
ens funcionen
ens funciona molt bé
en quant a què
pots treballar
la qüestió individual
però també
qüestions grupals
pots treballar molt
habilitats socials
t'ha permet
fer assemblees
o permet fer
espais de cultura
que diuen
o coses d'aquestes
així
a nivell de treballar
valors
a nivell de treballar
coses
amb un grup
que són
a veure
són realment
interessants
vull dir
amb ells
amb diferents nivells
però
vull dir
et permet
aprofundir
molt més
en aquest treball
de grup
però
el mateix
el treball
individual
clar
i la nostra idea
és que avui
doncs vull dir
que d'aquí no massa
tothom pugui tenir
la seva habitació
que pugui tenir
la seva habitació
que pugui tenir
el seu armari
que ja el tenen
el seu armari
però a vegades
l'habitació ha de ser
compartida
o a vegades
han de ser per tres
vull dir que tothom
pugui tenir la seva
habitació individual
que si cal un espai
doncs
perquè puguin
escoltar música
perquè puguin tenir
doncs
les seves coses
allà a l'habitació
i tot ple
de pòsters
del qui sigui
no?
doncs
perquè és el seu
espai
i possiblement
des que entren
fins que tornin a sortir
tindran aquest mateix espai
i això sí que és el bon
i quan torni a marxar
doncs
qualsevol
d'aquests adolescents
els petits
o el que sigui
pel tema que sigui
aleshores
continuarem
canviarem
pintarem
o farem el que sigui
però tindrem
aquest espai
i per això
havíem dissenyat
un espai nou
havíem dissenyat
un espai que dèiem
home
volem sostres
una miqueta alts
que ens agrada
que sigui una miqueta més alts
però els espais
no molt grans
tampoc
no molt grans
volem llum
volem molta llum
a tot arreu
volem un espai
que hi hagi molta llum
volem un espai
on n'hi ha els petits
que estigui
tota una sola planta
no volem pujar
i baixar escales
a part que pots posar
mesures del que sigui
però volem
tota una sola planta
volem un espai
on tingui una miqueta
d'esbarjo
aquí al davant
però
doncs tot
és que parlem de nens
de 3 i 4 anys
és que parlem de nens
molt petits
i que fins i tot
doncs amb ells
aquest context
no sé
més o menys així
doncs sí
i parlem de tenir
una cuina
que pugui donar
cobertura
a tots els serveis
però també parlem
que en cada una
de les 4 llars
aquestes
hi haurà la seva cuina
i parlem
que quan vulguem
treballar amb adolescents
anar i començar
a treballar
qüestions de menús
i coses d'aquestes
que ara també ho fem
però en unes altres condicions
doncs puguin anar al mercat
puguin comprar
puguin cuinar
i sempre tenim un reforç
doncs quan calgui
però puguin començar
a sobre una certa autonomia
en aquesta cuina
doncs pujarem al menjar
doncs amb una llar de petits
perquè aquestos sí
que tenim clar
que se'ls ha de fer el menjar
però amb els demés
doncs potser se'l aniran a buscar
o potser doncs pactarem
doncs que potser
el cap de setmana
doncs com ara
per exemple
estàvem fent
un grup d'aquestos finalistes
doncs que estàvem fent
el sopar pels altres
per anar
però clar
l'estructura que tenim ara
ens dificulta
tota una sèrie de projectes
que són
clar
que són pensant
doncs molt més
amb aquesta autonomia
i escolta Lluís
això ja està
dat i beneït
vull dir
es tira endavant
i hi ha terminis
això està maduret
està maduret
ja no?
ens ha afectat
una mica
el tema del POUM
el tema
de què
doncs
anar tirant això
teníem
teníem molt pactat
fins i tot
amb l'antic regidor
bueno
doncs ja ho teníem molt pactat
doncs perquè
ja li hem anat a presentar
el projecte
i tiràvem endavant
aleshores doncs
ara també en aquest moment
amb el senyor Terres
també ja ho tenim
molt avançat
fins i tot no fa gaire
vam tenir una visita a l'arcalde
i bé
vull dir
sembla que la cosa
doncs està bé
clar
el projecte vol dir
començar des de zero
no?
però és que en aquest projecte
nosaltres hi hem afegit
una mica més
i vol dir que si
en l'espai aquest nou
que aniríem
a sota
i volíem fer
una o dues plantes
de pàrquing
amb la qual
tindríem
una part de diners
també
que ens podrien ajudar
a millorar
una mica
el nostre projecte educatiu
a millorar la qualitat
d'algun tipus
de necessitats
potser doncs
que bé
que en algun moment
són difícils d'arribar
de necessitats
com tenir
qualsevol família
l'ortudon
si hi ha
una cosa extraordinària
a veure
nosaltres cada vegada més
i amb això sí que és cert
l'administració
ha anat millorant moltíssim
doncs
el tema dels convenis
el tema de
de com funcionem
amb ells
però doncs
vull dir que ara
hi ha dificultats
aquest és un moment
és un moment delicat
hi ha hagut una retallada
de números
i de pressupostos
suposo que a nivell general
vull dir
i com és normal
doncs també ens ha afectat
i també ens ha tocat
llavors el que no podem
és baixar el llistre
dins d'aquesta normalitat
que deies
també estem afectats per això
també estem afectats
sí
forma part de la normalitat
segurament
tant de bo que no
fos tan normal
en aquest senzill
però en fi
a banda d'aquest projecte
continua
la tasca que feu també
de l'acolliment
de cap de setmana
d'alguns joves
és un lloc de trànsit
també per a nens o nenes
que puguin estar
en processos
de preadopció
a la Casa Sant Josep
o no esteu vosaltres
en aquesta tessitura
no, no, sí
la Fundació
com a Fundació
té un servei
que són
aquelles llars
aquells
els centres
on tenim els nanos
des de fa 12-13 anys
tenim un servei
d'acolliments familiars
estem fent acolliment
amb família aliena
amb tots els nois i noies
de totes les
anava a dir
de totes les comarques
de Tarragona
i ara Terres de l'Ebre no
fins fa molt poc
també tenien Terres de l'Ebre
en aquest moment
estem parlant
que hi ha uns 90
nois i noies
cada any
cada any estem fent
90 nois i noies
el seguiment
de 90 nois i noies
doncs amb famílies
de pobles
d'aquí Tarragona
de Reus
de Valls
de tot el territori
a més famílies
increïbles
amb una capacitat
de resposta
molt bona
molt bona
hi ha el mateix servei
d'acolliments familiars
el CAF
diguem
centre d'acolliments familiars
el servei d'acolliments familiars
està treballant també
i vull dir
a nivell de Catalunya
amb això
som bastant
bastant pioners
en un tema d'acolliments
d'urgència i diagnòstic
estem atenent
fins i tot
nadons
acabats de néixer
i atendre'ls
amb famílies
d'urgència
que el mateix dia
a la tarda
doncs el poden tenir
fins que es decideixi
cap on ha d'anar
aquest nadó
si pot tornar
amb la seva
si pot anar
amb un altre
el que sigui
i per tant
el projecte aquest
de famílies
d'urgència i diagnòstic
doncs està funcionant molt
també amb un nivell
de resposta molt bo
de famílies
i a part d'aquest
tenim un altre servei
en el qual treballem
adopcions
per d'aquí a Catalunya
servei de preadoptius
que li diem nosaltres
perquè estem treballant
amb nois i noies
que van
amb una adopció
però aquestos sí
que hi ha una mesura clara
d'adopció
hi ha una proposta
d'adopció
normalment són nois i noies
petits
que hi ha una proposta
d'adopció
i estem treballant
tot el procés
fins que hi ha
l'adopció plena
fins que
però no és res
d'adopció internacional
sinó que estem treballant
només nois i noies
d'aquí de Catalunya
en aquest sentit
són nois i noies
que
han perdut la tutela
temporalment
dels seus fills
o definitiva
en diferents casos
amb el nou edifici
també contempleu
jo m'imagino
un espai
pel retrobament
o per les visites periòdiques
que el jutge
si ho considera pertinent
puguin fer
els pares biològics
amb els nens
sí
és que en el nou edifici
hi hauria una mica
la idea
de les llars
i separat
i a part d'aquestes llars
sí que nosaltres
havíem dissenyat
un altre
un edifici al costat
on poguéssim treballar
amb les famílies
vull dir
el que volíem
era preservar
també
la intimitat
dels nois i noies
vull dir
quan ara a vegades
venen visites
d'equips
d'aquí
s'estan treballant
d'Aies
o d'Apps
o
gent de l'administració
vull dir
la gent que ens puguin venir
de fora
a fer visites
i tal
doncs vull dir clar
evidentment d'alguna manera
doncs entrem per la mateixa porta
doncs entren els nanos
la gent
vull dir
aleshores hi ha
en qualsevol moment
amb una visita
doncs amb una mateixa entrada
doncs hi pot haver
bueno
hi ha una sèrie de relacions
que ens podíem estalviar
amb aquest nou projecte
per tant
el que sí que hem fet
ha sigut dissenyar
al costat
un espai de treball
totalment diferent
per treballar amb famílies
i on es puguin fer
hi ha unes sales de visites
sales de visites
amb supervisió
hi ha sales de treball
i pels diferents equipaments
o pels diferents serveis
que treballem a la fundació
puguin tenir aquests espais
i tot això
dels diferents
d'aquests tres espais
hi ha un despatx
pel tema de majors
de 18 anys
tindrem
nosaltres diem set caps
ara en aquest moment
perquè van començar
les set primeres
que van començar
els set caps aquest
un espai de treball
per ells
hi haurà un espai de treball
pel servei de preadoptius
i hi haurà un espai de treball
pels de
pels del servei
d'acoyiments familiars
pel CAF
i després hi haurà
un espai de treball
de coses més o menys comuns
per tota la fundació
per temes de gestió
etcètera
i llavors
una mica
la cirereta
de tot aquest espai
és
una
una part
al damunt
de l'edifici
una capsa
que nosaltres diem
que li posem
al damunt
de l'edifici
on podem fer formació
i llavors
és un espai
on en principi
estem pensant
90-100 persones
una sala
polivalent
una sala gran
una sala
que es pot partir
per la meitat
podem fer
doncs
treball en famílies
podem fer formació
de famílies
com
famílies que fan
acolliments
famílies que fan
preadopcions
podem fer formació
per professionals
podem portar gent
de fora
vull dir
tot el tema
de supervisió
que estem treballant
a nivell dels equips
doncs
aquest és un espai
on a més a més
ens permet això
ens permet una entrada
també independent
i ens permet treballar
amb aquest servei
totalment
totalment separat
dels altres
aquest és una
de les coses
que potser
també
des de sempre
hem anat fent coses
hem anat portant gent
de fora
hem anat entrant
gent dins
però
a partir d'ara
a partir del nou projecte
no condicionarem
no condicionarem
la vida de ningú
sinó que això et permet
entrar per dos
tres llocs diferents
i et permet treballar
amb moltes garanties
jo us ho deia
amb el sumari
que no parlàvem
d'un projecte arquitectònic
que no parlàvem
d'un equipament
parlem d'un projecte
educatiu
i d'un projecte
de drets i deures
com deia
en Lluís
jo la veritat
és que estic encantada
que estaria molta estona
més parlant
perquè a més he vist
que tindrà zones
ajardinades
que tindrà algun
que altre porxo
a veure
això és com
quan ens fem la casa
després ja anirem
retallant si cal
però en principi
el fonamental
que ho veix
aquest projecte educatiu
el teniu
la primera pedra
no sabem
quan es posarà
no?
la nostra idea
seria
que a finals d'aquest any
poguéssim començar
a fer alguna coseta
el projecte està redactat
les coses estan fent
i ara en aquest moment
si poguéssim a final d'aquest any
una vegada hi hagués
l'aprovació del POM
que pel que sembla
seria
l'estiu
abans de l'estiu
després màxim
seria una cosa d'aquestes
seria possible
que es comencés
a pensar en tot això
vull dir
aleshores el projecte
és molt engrescador
és molt il·lusionant
però sobretot
sobretot això
que és
no un projecte arquitectònic
sinó que és un projecte
de tot un equip de gent
que han estat pensant
com podem atendre bé
i pot ser
i nosaltres
a veure
no sé si d'això no
però sempre dius
tenim l'oportunitat
de ser un centre model
a nivell de Catalunya
vull dir
a Tarragona
històricament
hi havien sigut
un centre pioner
en atendre
segons quines necessitats
doncs ara
ho podem tornar a fer
nosaltres hem anat
a veure molts centres
s'han mogut
per tot arreu
de Catalunya
i potser per algun altre lloc
també de centres
la majoria d'espais
d'equipaments
doncs han hagut d'adaptar
necessitats
que hi havien
espais que ja hi havien
anar-los adaptant
aquest no
aquest és un projecte
que parteix de zero
i que parteix
des d'una opció pedagògica
des d'una opció
de funcionament
vull dir
aleshores
aquí
aquest és el gran
el gran repte
que potser tenim
i a vegades potser
en un cert moment
em fa por
perquè si no ho fan bé
serà culpa nostra
home però en principi
a veure
hi ha els terrenys
hi haurà doncs
els mitjans
lògicament materials
però el que ja són
unes ganes de treballar
i de treballar
d'una forma diferent
i sobretot il·lusió
i passió per la feina
que sense això
ja poden anar fent cases
i llocs bonics
que si no existeix
aquesta altra part
el material sensible
no tenim res a fer
aquest és el valor afegit
aquest és la gran cosa
doncs que pensem
que podem donar
aquesta és la gran cosa
no i potser també
la resposta que vas veient
amb la gent
que s'està treballant
i potser doncs
la quantitat de gent
que se n'estan sortint
i potser també
a vegades el recolzament
que pots tenir
des de l'administració
des de segons quin tipus
d'això
i que el tema aquest
ha canviat molt
que la sensibilitat
en aquest moment
de cara a aquests infants
doncs és molt diferent
de la que potser
hi havia fa uns anys
i que serveixi també
per canviar aquesta mentalitat
de la ciutadania
i sisplau
que no tornem a sentir
aquella àvia
que amb la millor voluntat
del món segurament
de forma poc educativa
deia la seva neta
si et portes malament
et tancarem aquí
llegíssim
però en fi
és el que hem anat heredant
a partir d'aquella filosofia
d'abans
sí
però també tenim
i és cert
doncs famílies
molt molt
increïbles
que ens estan acollint nanos
tenim famílies
que estan
agafant
nois i noies
amb necessitats
molt especials
realment molt especials
tenim un projecte
de famílies
col·laboradores
on hi ha
una colla de famílies
que ens venen
a buscar
nois
noies
que adolescents
que no sortirien
pràcticament mai
perquè no tenen
pràcticament un tracte
amb la seva família
i els caps de setmana
surten
i surten en famílies
i se'n van a portaventura
o se'n van a passar
no sé què
o van a algun dia
de vacances
per ai
i els estem oferint
aquesta sensació
de normalitat
cada vegada més
a nivell de cada una
d'aquestes necessitats
de que tenen també
dret
a divertir-se
a sortir
a tenir una vida
absolutament normalitzada
i que en cap cas
ells són responsables
que la seva vida
no sigui ordinària
com la resta de companys
que poden trobar
a l'escola
Llui UB
director de la Fundació
Casa Sant Josep
ens deixaràs fer
d'aquests jubilats
encantadors
que van a mirar les obres
i de tant
ens passarem a veure
com va el projecte
Estaríem encantats
i a més a més
pensem que també
es vol obrir una mica
tot això
obrir una mica
a vegades
les notícies que surten
són dolentes
i sempre parlem molt
del que ha passat malament
i d'això
i d'aquella nena
que ha estat maltractada
i de l'altre
i els mitjans de comunicació
doncs clar
sempre és
en canvi
aquestes altres
que potser també
són les que
a nosaltres ens costa
una miqueta
a vegades
perquè ja tenim
però sortir
a explicar
aquestes bones notícies
explicar
una implicació
d'uns patrons
que han decidit
en qualsevol moment
dir
a veure
el dret d'aquestos nanos
és tenir
el millor que puguem tenir
i per tant
aquí no ens hi gastem diners
i no que fem
un edifici nou
vull dir
a veure
tot el canvi aquest
que hi està ven
en aquest moment
doncs sí
pensem que és
una molt bona notícia
per tant sí que volem vendre
optimisme
i esteu convidats
no només amb això
sinó amb empenya
i quan celebrem el centenari
que també no ens falta massa
voldríem que tot això
ja estigués funcionant
molt bé
doncs aquí ens teniu
i la veritat encantats
de explicar
quan ens calgui explicar coses negatives
doncs les explicarem
que per això estem
però quan hi ha coses bones
vinga va
expliquem-les
i amb tota mena de detalls
Lluís
moltíssimes gràcies
molta sort
i fins la propera
que espero que sigui aviat
moltes gràcies a vosaltres
adeu-siau
bon dia