Quatre minuts, tres quarts d'una del migdia.
No, no, aquests lledrucs que senten són gossos de plàstic, podríem dir.
I els vents aquests també són de plàstic, no són els que estaran a la Vila Vermella
aquest cap de setmana que es celebrarà, que acollirà la 21a edició
del concurs de gossos d'aturar.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic una persona que ja fa molt i molt de temps
que està darrere de l'organització.
És el president, de fet, del comitè organitzador, el senyor Mosté.
Bon dia, senyor Mosté.
Hola, molt bon dia.
A veure, ja vostès particularment, i a Prades som veterans,
estem parlant de més de 20 edicions d'aquest concurs,
que si no va xerrada, la idea és que aplegui més de 1.500 persones, no?
Això esperem, que ens falli la gent i que, com cada any,
que vinguin els fidels i que vinguin també els que no han vist mai
perquè, la veritat, és atractiu amb tot, amb l'ambient, amb el poble
i amb l'exhibició que fan els concursants.
1.500 persones i quants béns, quants gossos esperen?
A veure, de béns esperem que n'hi hagi un 60, perquè comptem fer 3 ramats,
si tot va bé i poden arribar, perquè és la feina més complicada,
fer-los arribar als 60 ovelles.
Ja m'imagino.
I de gossos, de moment, en tenim 10 de prenscrits,
i podria ser que l'última hora s'hi apuntés a algú de la zona
o així que sempre es conviden, però el costa una mica que vinguin.
El tema de les ovelles, vull dir que, si em permet l'expressió,
han d'actuar diverses vegades.
Vol dir que ja no saben el camí perfectament.
Són professionals, aquestes ovelles, ja.
Per això et veia de fer 3 ramats, perquè així anem canviant.
Que no siguin monòtons, sinó que és veritat que ja se l'aprenen,
el camí se l'aprenen.
És a dir, que a cada prova van barrejant les ovelles perquè no...
No, no, fent 3 grups de ramat, això ja seria més complicat encara,
perquè les ovelles aquestes estan acostumades a anar amb ramats
de 300 o 400 o 500, depèn del ramat.
I clar, quan es separa 60 soles, es treuen molt perdudes.
I quan de 60 encara fas grups de 20,
que és el que costa que treballin, encara és més complicat.
Llavors, es fa cada 3 pastos, 4, depèn una mica del jurat,
fan un canvi de ramat.
Justament, Joan, hem tingut ocasió de veure aquest concurs,
fins i tot per la televisió.
També la televisió catalana hem tingut ocasió de veure-ho
i la veritat és que et quedes encantat de mirar
i no pots deixar-ho de fer,
perquè és una habilitat, la d'aquells gossos, extraordinària.
Però si li sembla, sobretot per a aquelles persones
que no ho han vist mai, com funciona aquest concurs?
A veure, el concurs funciona de la següent manera.
És típic, és com un projecte de futbol.
O sigui, a qui li agrada molt, a qui no, però veure-ho és molt bonic.
I llavors és una mica un projecte de futbol,
t'ho deia perquè, com que anem amb campionat a Catalunya,
tots els concursos fan les mateixes proves.
Llavors, la primera prova és agafar el gos,
amb el ramat dintre el camp i tot a Pónia,
però llavors el gos ha de fer un circuit amb unes banderoles
que estan marcades al camp
i ha de fer tres parades a l'ordre del jurat.
I el gos no pot anar cap al ramat fins que no hagi fet
tot el circuit de banderoles.
En el cas que no el faci, doncs apuntua més o menys,
depèn del gos, perquè hi ha gossos que van directe al ramat
i passen a les banderoles.
Però el que seria la concursació seria fer el pas de banderoles,
llavors és agafar el ramat
i portar-lo al davant del pastor,
el pastor té un cert que l'hem marcat amb guígeix al davant seu
i fer el ramat que hi ha al davant del pastor.
Quan el jurat també creu que està prou parat,
li dona l'ordre
i llavors ha de passar per una de les dues portes.
Hi ha una porta dreta i una porta esquerra del camp
i anem alternant porta dreta i esquerra
i ha de fer passar el ramat per dintre la porta aquesta.
Els que es classifiquen d'aquesta prova,
passen a la segona part,
que és fer entre el ramat dintre amb un tancat que hi ha,
que és com un corral obert,
és en forma rodona,
o sigui que els costa més d'entrar encara
perquè la porta està encarada amb una paret rodona,
o sigui que no es queden tancades,
és el contrari,
que els fa davant,
que es poden obrir,
i fer entrar dintre el ramat del tancat d'aquest rodó,
fer l'entrada i fer-ho sortir.
Això és el concurs, no sé.
Com s'ensinistra un gos d'atura?
Doncs si vols que t'ho digui no ho sé,
perquè jo soc un bonitzador.
Clar.
Però bueno, a veure,
a base de molta paciència
i que coneguin molt bé.
Primer que res, la raça.
Compte que totes les races que venen aquí
ja tenen raça de percepció,
o sigui, va amb la raça,
ja és igual que un gos caçador,
que per molt bo que sigui un gos
i no olorà mai un conill no sabrà caçar.
Clar.
Això és el mateix.
A veure, sé que estan provant ara
el gos d'atura català,
que és el que ho coneixem tots,
el poludet, aquell tan simpàtic i tan bono,
aquells estan provant-lo de treure,
però resulta que, clar,
aquest gos ha perdut una mica la línia.
Ha perdut la línia
perquè el gos d'atura català
ha passat a ser un gos de pis,
de Barcelona.
Clar.
Clar, un gos de pis de Barcelona,
quan li fas olorar a una ovella,
li fa pudor.
Perquè no sap ni que és una ovella, pobra.
Ah, per igual.
Llavors estan fent una línia
i estan donant,
amb pastors que venen a concursar,
els estan donant cries de gos d'atura,
però els costa moltíssim
perquè, clar,
aquí estan demanant tres coses molt difícils.
Una, que és un pedigrí,
o sigui, que continuïn una línia
i que tinguin l'instint.
I, clar, això d'aquí,
que és impossible avui en dia.
S'està provant
i s'està aconseguint alguna cosa,
però el costa moltíssim.
Llavors, clar,
el que porten és el border coli,
que és el gos com la Coloma,
o com els que porten el plegafelos,
que el tenim aquí a la Canonja.
Són gossos de border coli,
i aquests gossos són molt ràpids
i l'instint no el tenen perdut,
perquè són instints
molt més arrelats que el gos d'atura.
A més que el gos d'atura,
la manera de treballar un gos d'atura
amb aquest tipus de concursos
és molt diferent
del gos d'atura
amb un ramat de 500 ovelles.
Clar, clar, és molt diferent.
És molt diferent.
A veure,
una desena aproximadament de gossos
és un nombre molt important,
tenint en compte
una quantitat molt important.
I d'on venen els participants?
A veure, tenim la gran d'allò,
que no és massa conegut,
i que això m'agradaria
fer una mica d'esment,
i que quedés aquí una mica mentant
i que poguéssiu escampar una mica més
o difondre-ho,
que potser us interessaria,
que seria que tenim el campió,
el campió i el subcampió de Catalunya
que són d'aquí Tarragona,
són de la Canonja.
Sí, sí, sí, i tant.
El senyor Plec de Solos,
que venen pare i fill
i fan unes tanyes extraordinàries,
és que és digne de veure
perquè són dues persones bellíssimes,
són tranquil·líssimes,
vull dir que veus allà ni nervis ni res,
i que els gossos són com ells,
vull dir que s'assemblen a les persones,
que diuen que soms com veus l'amo,
el gos o el gos.
També és veritat, això?
Sí, sí, és veritat.
No ho havia pensat mai,
però ara ràpidament m'ha vingut al cap
algun flash de gos i amo,
i té raó, sí, sí, que és així.
Sí, sí, és així,
tots dos són molt tranquils,
i el gos és com ells,
i fan unes tanyes fabuloses,
fabuloses de veritat.
És que dient-li amb un gos
amb una paraula més alta que l'altra,
però sense cridar,
i el gos ja veus que sap
el que li demanen, no?
És una passada.
I llavors, bueno,
i els de sempre,
doncs jo, el senyor Jotri Moixac,
que ve de l'Estatit,
o l'Ilaia Navillo,
que ha sigut tot el campió de Catalunya,
o l'Armand Flaujat,
que és ensinistrador de gossos i professor,
sí, aquest senyor està bé de Cerdanya
i dóna classes d'ensinistrament de gossos,
bé, un representant del País Basc...
Però és que a Euskadi sempre venen, no?
Perquè allà també hi ha molta tradició.
Sí, perquè hi ha com un consens fet amb ells,
i llavors, clar,
fem una miqueta que sigui internacional
cada concurs i que vinguin...
A veure, tenim la pega
d'aquí qui no es poden venir francesos,
primera, perquè és una mica massa lluny,
i segona,
perquè allà també fan classificatòries aquests dies,
i clar,
els qui és la part sud de França
no podem venir,
i si vas a buscar gent de la part nord,
clar, es va fent lluny,
i clar,
si ja has de començar a pagar després,
però que està la gasolina
i el quilòmetre avui un dia,
tu has de pensar dues vegades, no?
La veritat és que sí.
Però no, mira,
el consens amb el País Basc està fet,
és típic de cada any,
i nosaltres també anem a concurs allà,
i llavors una miqueta de consens,
i està molt bé,
és molt d'agrair, no?
El cas és que es mantingui actiu,
malgrat que, lògicament,
pastors no en queden,
i els gossos, com bé explicaves,
doncs van fent-se més urbanites,
ja no tenim tants gossos d'atura.
No, que sigui bé.
Pel que fa al públic,
als espectadors,
que podem anar-hi.
Joan, com organitzeu el tema?
Ho feu, si no vaig equivocada,
al camp de futbol?
No, al camp de futbol vell.
Al vell, d'acord.
Al vell, d'acord.
Aquí hi ha una zona pública
que és anant cap a la creu de Montblanc,
o sigui, quan arribem a la portal,
l'entra al poble,
en directe és el contrari,
a més d'entrar cap al portal del poble,
al carrer de l'Avinguda,
que tira amunt,
que és la creu de la vellera.
Quan arribes dalt a la punta de la vellera,
hi ha una creu de terme,
que és la creu de Montblanc,
i allà ja tenim una guixeta marcada.
Tenim una guixeta muntada,
es paga una aportació de 3 euros,
perquè tampoc no és cap disbarat
per el que hi ha avui en dia,
i llavors, a més a més,
si algú vol comprar,
venem barrats de palla pel sol,
en nom de l'organització,
perquè sempre ajuda una mica més el tema.
Apagues l'entrada
i tens d'una mica de barra,
i llavors ja el concurs, sí.
Ah, molt bé,
i vas allà,
és un espai obert,
el paisatge de la Vila Vermella,
que és magnífic.
A més,
és una,
que per desgràcia,
no sé si s'organitzant o no,
estan comentant que s'organitzaran,
que és una llàstima,
però és una zona molt maca,
perquè...
S'organitzaran aquella zona, eh, Joan?
S'està comentant, s'està comentant.
Però és un rumor,
o teniu constància?
A veure, hi havia constància escrita,
el que passa,
com que ha vingut la crisi,
i aquest any ens ha salvat la crisi,
m'ha semblat.
Doncs mira,
per segons què,
sempre s'ha de muirar la part positiva
de les coses, eh?
Sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí,
va dir que si, bueno,
allò és particular,
i clar,
el societari,
doncs,
clar,
el que interessa és el que té.
I llavors,
és molt bonic,
perquè si heu estat mai,
doncs és una zona
que és com una grada natural preciosa,
vull que pujes de la muntanya,
i de la muntanya,
doncs és el concurs
com si fos una grada de tribuna
i és molt bonic,
la veritat.
Però hi ha una mica pressionat, això.
Perquè s'organitzin els oients,
a quina hora començareu?
A veure,
començarem a les 11.
I això,
quina durada pot tenir,
més o menys?
I això pot durar
fins a l'una i mig,
o una cosa aquí.
Ahà,
abans podem quedar a dinar a Prades?
Sí.
I després baixar tranquil·lament
amb la fresca?
Quedat,
un retenit a la tarda
a la plaça,
a la fresca de la plaça,
molt bé,
que és molt d'agrair,
fer un entrepà
abans de sopar,
per sopar,
i baixar.
Perquè és quan agafes la fresca.
Clar, clar.
Home,
a la tarda de fresca
no en baixaràs gaire.
No, no, no,
clar.
A partir de les 9 de la nit,
quan hi ha que baixar el sol així,
prendràs la fresca d'entra.
Sí,
però també et diré una cosa,
com ens enredem a baixar
després de sopar,
a veure qui baixa,
perquè s'està molt bé.
Per què?
A l'hora sí.
A l'hora dius,
ai,
quina mandra baixarà
cap a Tarragona,
en aquest cas, no?
I a més,
ara que a Tarragona
m'han dit que preta aquests dies.
Oh, si, preta,
escolta.
Esteu ja calorats.
Al matí quan fem les temperatures
ens diuen que a Prades
són ja com a 6,
7, 8 graus menys
que aquí a Tarragona
i dius ui,
que bé que estan a Prades, no?
A més,
allà teniu molts estiuejants,
ara a l'estiu tradicionalment, no?
Ara ja està ple,
som el 1 de agost
i a l'estiu està ple.
El juliol,
com cada any,
afluixa una mica,
però ara em sembla
que ja tenim tot ple,
càmping,
que des de pagès,
tot el que hi ha disponible,
em sembla que està bastant ple.
És normal,
si és que tot el que té un a Prades
és bo?
I a més,
el diumenge
conta que tornem a començar
el concurs de colinet,
els cursos de colinet,
i anar fent.
No pareu, Joan, eh?
No, no,
és el que es pot.
Doncs escolta,
ja anirem fent incursions
de tant en tant
aquí a la Vila Vermella,
en aquest cas
ens quedem amb aquesta cita
a les 11,
el diumenge.
Tots convidats.
Molt bé,
doncs hi vindrem,
ja t'ho asseguro.
Gràcies, Joan,
moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.
Bon dia, adéu.