Ara són tres quarts de dotze del migdia, un minut s'imposava un canvi de registre.
Després d'aquesta magnífica conversa que hem mantingut amb Ignacio Txillida,
deixem una de les exposicions importants que s'inauguren avui a la ciutat de Tarragona.
En la propera hora en parlarem d'una altra que ens situarà en l'obra de Rollo i de Miró.
I ara parlem d'una altra obra, que roman en la memòria de tothom,
i a més una memòria viva i de la que podem gaudir en directe aquesta nit a la plaça de la Font.
És un dels grans concerts d'aquesta Santa Tecla 2008.
Esclar, ja sentint aquest tema musical es poden imaginar que parlem dels Sirex i els Mustang.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic a Leslie dels Sirex i a Santi Carulla dels Mustang.
Els tenim simultàniament, jo anirem adreçant algunes preguntes o algun comentari.
I Leslie, Santi, a la vostra, perquè com que ja us coneixeu fa temps,
jo m'imagino que sabeu combinar, no? Això de les respostes.
Et anirem ajudant i el Santi i jo sabem que som respetuosos i anirem contestant un a un.
No tindrem cap problema, t'ho asseguro.
A més, com que sou amics, no? Amics i col·legues, no?
I tant, i tant. I més ara sembla difícil creure-ho, per als que eren seguidors d'un o de l'altre grup,
que al cap dels anys, doncs, siguem amics, doncs, corroboro que som amics i a més ho hem sigut sempre.
De totes maneres, això que dius, els que eren seguidors d'un grup i de l'altre,
això fa alguna que altra dècada, no res, quatre dies, sí que es donava.
O eres d'un o eres dels altres.
I una mica com que vosaltres, doncs, vau fer públic aquesta relació i aquesta amistat,
vam dir, escolta, aquí ja ens hem d'apuntar a l'altre club, també, no podem ser tan exclusius, no?
Bueno, jo sóc el Sàndian, eh?
Sí, sí, no, la veu ja te l'identifico i el Leslie també.
Només faltaria que no es la gassi.
Mira, és una mica com eren els anys 60 ser dels Beatles o dels Rolling Stones, per exemple.
Evidentment que eren, perdó, eren grups diferents que no tenien d'acabar l'un amb l'altre,
però que feien una música molt, vull dir, molt dirigida a la gent, a un públic jove en aquell moment.
I la gent, doncs, hi havia partidaris, doncs, d'un o de l'altre grup.
I el cas a Espanya, doncs, va ser una miqueta, doncs, similar.
Sirix i Mustang feien música popular, música, vull dir, la música que es feia a Europa en aquell moment,
però amb estils absolutament diferents.
I com que la gent també, doncs, és diferent, vull dir, hi havia uns amb una opció i uns amb una altra.
Però hem observat, al llarg del temps, que, al final, hem retrobat les dues tendències
i ara resulta que a la gent tant li agrada el que feien uns com el que feien els altres.
I compartiu el repertori, perquè jo, francament, si ara em pregunteu
què canten els CIDEX i què canten els Mustang, si hagués de fer un concurs,
em penso que l'apartament no me l'emportaria de premi.
Bé, però...
Perquè el repertori, vull dir, per mi, ve a ser una mica, no et diré el mateix,
però sí que és un segell propi que teniu tots dos.
No, no, no, és completament diferent i és fàcil de identificar.
Aviam, al CIDEX per coses de la vida, doncs, vam intentar de posar el nostre organitzat de sorda
de de composar cançons, no?
Aleshores, quan encara que hagin fet versions, que n'han fet moltes,
i hagin posat lletres a unes cançons, com pot ser el Ruta 66, que és el Sant Carlos Club,
tu automàticament et dones compte que els estils són diferents.
El que passa és que el Santi ho ha explicat molt bé,
i és que encara que això és el important i el bonic de l'actuació.
Tu anem a imagina que el Sant i jo cantessin les mateixes cançons, no?
Doncs llavors seria un plaça perquè seria un avorriment de concert.
És a dir, la història està, és que el CIDEX et faran el seu repertori
i el Santi et cantarà el seu repertori de Mustang, no?
El que passa és que a l'hora de la veritat,
el so que nosaltres portem, que és molt de la nostra època,
tot això es fa que tant la vessant de tots els grups, diguéssim,
i de les uges veu quan cantem,
agafi i tinguin una, diguéssim, una sonoritat i una línia de música
completament m'entén paral·lela, no?
Que es distingeix, és evident, em referia més en el sentit
que forma part d'una marca d'una generació, eh?
D'aquesta època, no?
Nosaltres tenim la sort de, també he nascut en una època
on es van obrir, es van començar a obrir, diguéssim, les finestres
i va entrar aire fresc i aleshores, doncs, bueno,
tota aquella generació, tots aquests conjunts que van sortir
com els Brincos i los Bravos i aquí a Catalunya
que en van sortir 50.000, com los Salvajes,
no parària de nombrar-te grups, no?
Doncs tot això, quan tu mires, o la gent que li agrada la música de l'època
i, diguéssim, ja escoltava, és un ventall
tan completament diferent, és a dir, tots veníem amb una línia musical
però tu agafes i tots són completament diferents
perquè, sobretot, les veus dels solistes et feien
i em marcaven molt el que era el grup.
Hi ha unes quantes senyores que s'han enfadat una mica amb mi
i he vist que parlava el tècnic, perquè, clar, en el temps del sumari
hem anunciat que avui parlaríem amb el Leslie i el Santi
hem dit que era per telèfon, però, escolta, estan tan embadalides amb vosaltres
i deien, on són, on són?
I dic, home, el deia el tècnic, són el telèfon, seran aquesta nit a Tarragona?
No patiu.
Torneu boges, a les senyores.
Que el Santi, que està molt guapo.
Sí.
Bueno, no siguis modest, que em penso que a tu també, Déu i do, eh?
No, no, a veure, a veure.
Sí, i jo m'emportava la fama, però ell s'emportava les noies, saps?
Vull dir que deixa'l, deixa'l.
Vinga, va, que ha sigut un pendó tota la teva vida.
Parleu en passat i les senyores preguntaven en present per vosaltres, eh?
Que no ens preocupin, les senyores, perquè aquesta nit a la part de la font ens tindran.
No sé exactament l'hora que començarà el concert, això ens ho dirà.
Doncs mira, t'ho dic jo, a quarts d'onze.
A quarts d'onze, perfecte.
Sí, Santi, Santi, que hem hagut d'anul·lar la taula per anar a sopar perquè no ens donem temps.
No, és igual.
Jo sí que ho sé, l'hora.
Soparem una mica abans, no et preocupis.
Doncs aquesta senyora tindrà l'oportunitat de veure'ns, tindrà l'oportunitat de comprovar que tenim el mateix entusiasme, les mateixes ganes, que cantem les cançons que elles recorden i que són les que identifiquen amb nosaltres.
I això ens hi trobem a totes les actuacions i ens sorprèn realment que al cap de tants anys que han passat, vull dir, la gent continuï, vull dir, esperant això de nosaltres i seguint, i veure aquelles cares que veiem nosaltres des de l'escenari, seguint les cançons, movent la boca, seguint la lletra de les cançons, repeteixo a pesar de la quantitat de temps que ha passat.
Però al propi temps també veiem en les nostres actuacions gent jove, noies i nois joves, que venen potser una mica a descobrir en directe, en viu, el que era allò dels anys 60, que n'han sentit parlar, doncs, a lo millor, doncs, en els pares o els germans grans o els oncles, no?, i que venen i ho descobreixen.
Curiosament, també coneixen les cançons, això vol dir que segurament les han sentit a casa o les han sentit en el cotxe mentre el pare conduïa, i això, doncs, ha creat una mena de comunicació, que es pot dir que avui en dia Sirex i jo mateix i la part gusten, vull dir, tenim un contacte molt i molt directe amb tota mena de públics, el d'abans i afortunadament també el d'ana.
Sense dubte serà un gaudir, escoltar-vos en directe aquesta nit en plena festa major de la ciutat de Tarragona, i també és un gaudir veure com vosaltres, el públic, i moltíssima gent d'aquest planeta no relaciona l'entusiasme i la il·lusió amb l'edat, perquè si s'en té, doncs, no se'n perd mai.
Però encara et diré una cosa més, ja no és un problema de la il·lusió i l'edat, és un mòbil també de la professionalitat.
Aviam, amb el concert d'aquesta nit trobaràs la sorpresa és que nosaltres som un conjunt que tenim molta marxa, que fem rock and roll, que tenim molta força dalt de l'escenari.
És a dir, aviam, tot això és, n'hi ha, diguéssim, una estresmerc amb la gent que està sota, veient-se, n'hi ha aquesta complicitat d'artista i públic,
que fan que la festa sigui, vamos, a punt d'esclatar, no? Això no es passa en totes les actuacions, el Santi t'ho explicava molt bé,
això no es passa en totes les actuacions, la gent canta les nostres cançons, els fem cantar, perquè són les cançons que ens han marcat tota una vida.
I jo crec que una de les coses i de l'èxit que estem tenint allí on anem és precisament això,
que intentem que la gent s'ho passi bé, que es diverteixi, i a més no et mengem el coco perquè l'endemà tinguis, m'entens?, cap empanada mental.
Vull dir que és qüestió que quan acaba el concert, diguis, mira, he divertit molt, m'ho he passat molt bé i fins al proper, no?
Que el que volem nosaltres és que vingui el proper.
Molt bé, doncs aquesta nit hi serem tots, eh? Ja hem passat llista i m'han dit que no faltarà ningú, que estaran tots a la plaça de la Font.
Comptem amb vosaltres, eh?
Sí, no, no, sí, sí, a mi m'ha trucat molta gent, vull dir que jo sé que avui la plaça estarà de gom a gom.
Leslie, Santi, moltíssimes gràcies per atendre la trucada en directe de Tarragona Ràdio. Ens vèiem aquesta nit a la plaça de la Font.
Gràcies a tu, un potó molt fort a tu i a tots els oïdors.
Igualment per vosaltres, fins aviat.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
Adéu.