Admissió de sol·licituds fins al 22 d'abril.
Consulta les bases a www.tarragona.cat
¿Sabía que el sobrepeso es la causa del 50% de las enfermedades crónicas?
Nutriguer, empresa líder en el mercado de la nutrición y la dietética,
con asesoramiento personalizado,
lleva 21 años dando soluciones a miles de clientes
que desean mejorar su bienestar a través de una dieta equilibrada y completa.
Estamos tan interesados en su salud
que le ofrecemos un informe personalizado gratuito y sin compromiso.
Llame al 900-123-600.
De les 4 de la tarda a les 5,
a primera hora de la tarda.
Amb l'Avi Ramon, Andrés i Andrés, Mar Pérez,
Joan Maria Bertran, Núria Cartanyà, Josep Sunyer i Sílvia García.
Aquesta és la nostra gent.
Només en una hora, història, cinema, concursos, records, xafarderies, música.
A primera hora de la tarda.
Podem fer més, però no tenim temps.
A primera hora de la tarda.
Escolten-se a internet a www.tarragonaradio.cat.
I després de les rebajes,
siguen las ofertas en Tot Tresillos Totmoplast.
En precio y calidad no nos gana nadie.
Venga y se convencerán.
Consulte nuestros precios especiales
y cambie su habitación por tan solo 35 euros al mes.
¿Él?
Sí, 35 euros al mes.
Tenemos de todo y con las mejores condiciones.
Paguen 10 meses sin intereses.
Visítenos en la calle Vidal y Barraquem, delante de la par central Eroskir.
Tot Tresillos Totmoplast.
La experiencia nos hace grandes.
La búsqueda del control.
La búsqueda de la potencia.
La búsqueda de la emoción.
Lexus IS 220D.
Un motor diésel de 177 caballos.
Los más avanzados sistemas de seguridad y un silencio absoluto.
Lexus IS 220D.
La búsqueda de la perfección.
Lexus Tarragona.
Autovía Tarragona-Reus.
Calle Carabia número 11.
Tarragona.
Saps on trobar la millor moda amb vestits d'home?
A Sastreria Pizarro.
Aquí trobaràs la nova col·lecció de primavera-estiu
amb vestits americanes, pantalons, camises...
Vestits des de 180 euros.
Som especialistes en mides grans.
Tenim vestits i americanes des de la mida 44 fins a la 80.
Pantalons des de la 36 a la 80.
i camises fins a la 54.
Portem més de 35 anys vestint l'home actual, elegant i modern.
Amb la compra d'un vestit regalem camisa, corbata i mitjons.
Sastreria Pizarro.
Carre Mallorca número 1.
Cantonada en plaça Ponent.
Telèfon 97721 3617 Tarragona.
Sastreria Pizarro.
Som professionals.
El matí de Tarragona Ràdio.
Repsol IPF.
Sempre ha estat al costat del nàstic.
Repsol IPF.
t'apropa l'altra cara del partit.
Repsol IPF patrocina el futbolí de Tarragona Ràdio.
La una del migdia amb 8 minuts a moment per al futbolí.
Aquell diferent, aquell que intenta, intenta i no sempre ho aconsegueix.
O sigui, no ho sé, perquè jo aquest espai ja no sé exactament com va.
Quim Pons, bon dia.
Bon dia.
Avui té guió, que ja és molt.
Sí?
I hem potenciat el tema del guió.
Des que sorinà que vas fer fer un guió, vas dir...
No només té guió, sinó que m'has portat una còpia del guió a mi.
T'he portat una còpia del guió per tu.
Que a vegades els oients deuen dir...
Però per què diu tantes tonteries?
És que no sé què dir perquè no sé què toca.
Ai, mira, però si és 14 d'abril, esclar.
Exacte, i a més a més t'he portat resultats de l'Eclericus Cat a les semifinals que te'ls donaré després.
Deixa'm assajar, que l'altre dia ho vaig fer malament.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Que soni-li.
Mira, mira que bonic.
Era per celebrar alguna cosa, ja que en futbol no podem celebrar res, doncs home, celebrem aquell 14 d'abril del 31.
Que ningú ens critiqui per posar l'himne de la República, perquè si estiguéssim en una situació del nàstic diferent estaríem parlant de futbol.
Sí, però no, avui vaig a celebrar que és 14 d'abril i que el 31 vam tenir una república i que al cap d'uns quants anys alguns ens la van fotre, aquestes cosetes.
Et veig malament avui, Quim, eh? Et veig fatal, desanimat.
No, va, vinga, ens anem a animar tots plegats i anem a escoltar música, però música de la bona, eh?
De qualitat, com ens agrada a nosaltres.
Atenció al que hem trobat al YouTube, búsqueda constant i veràs, allò que dius, què fas tu una tarda que t'avorreixes fotre al YouTube i buscar el que vols buscar, no?
I fiques nàstic i de cop i volta o sorpresa, què hem trobat al YouTube.
Atenció a la versió del Chiqui Chiqui, què hem trobat al YouTube.
Escolteu atentament la lletra perquè és simplement espectacular.
Tira, Lluís, tira.
Es millor que la nostra, eh?
La segunda B mola mogollón, la juegan en Ibiza y también en Mazarrón.
Dale descenso a nuestros jugadores, que dentro del campo se tocan...
Pecador!
La juega el Tarraza, la juega el Yeclano, la juega la grama, también el Alcoyano.
La juegan los torpes, la juegan los malos, la va a jugar el nazi como no haya un milagro.
Y el Tarragona se baja así.
Uno.
Ricardo, resta.
Espera, espera.
Dos.
Alfa Muñoz.
Tres.
Los jugadores.
Cuatro.
El Salvador.
Y sale, espera, espera.
La segunda B, la segunda B, no hay ningún infierno, tú lo vas a ver.
La juegan en Gabá, la juegan en Girona, la juegan en Deña y también en Badalona.
La juega el Baracaldo con su traje a raya.
Roberto le dice, ¿por qué no me marcas?
En el partido contra el Castellón, pusieron a Campano y también Oscar Arpón.
Bajar, bajar, bajar.
Y en Tarragona se baja así.
Uno.
Ricardo, resta.
Dos.
Em faig el propòsit que fins als drocos que tenim de jugadors, d'entrenadors i tots plegats
no guanyin un coi de partit, tirarem aquesta cançó cada començament de futbol.
I a mi em sembla perfecta.
I recordo aquesta iniciativa.
Perquè no vull acabar segona B, de veritat.
Però és un crec, aquest home.
És boníssim, eh?
Això és boníssim.
És clar, la versió que vau fer aquí a la ràdio...
No, mira, mira, mira, sonava així de malament.
És que, clar, no, no, res, res.
Jo em quedo amb la del YouTube.
Però és que a més era molt més suaula.
I en Tarragona se baja, sí.
T'ha agradat, eh?
Home, és que la lletra més...
I més el cop de pal que fot, està molt bé.
Vinga, a veure si podem fer-hi en Tarragona, se subia, sí.
Bueno, si se mantenen així, ens conformaríem, eh?
Oi, Lluís, per favor, no, no, no, no, no.
Treu-la, treu-la, treu-la, treu-la, treu-la, fora, fora, fora, fora.
Ja està, va.
Mantener, eh? Seria l'objectiu.
No subir, és que ja subir...
No, no, subir no.
No se mantenen.
En Tarragona se mantenen així.
En mantenint-nos ens donaríem per satisfet, eh?
La promesa està feta, eh?
Cada dia, o sigui, cada dilluns al futbolí, començarem amb aquesta cançó.
Molt bé.
Fins que no guanyin un partit els que ahir van tornant pata zero.
Sí, cinc tornades sense embata.
Portes una samarreta molt xula.
T'agrada o què?
Molt.
Escolta, després d'escoltar aquesta canció, d'escoltar els ànims de com està la gent,
no ens estranya que les tertúlies d'aquesta casa, alguns aficionats, arribin a expressar això.
Ui, què passava el dimarts passat en aquesta casa, en aquesta tertúlia?
En fet, mira, aquí a costat, on està Saudatú i Holanda, el que deia el Patxigalea.
Atenció, eh? Que ell va anar a convocar.
Mira, mira, escolta.
Mira, mira, escolta.
Mira, mira, escolta.
Però a més ara tinc il·lusió en anar a convocar-te un dia.
Perquè si ha anat a convocar-te reviu, per què no hi puc anar jo?
Així de clar t'ho dic.
Molt bé.
Així de clar t'ho dic.
Reviu ens ha obert les portes a tots els que ens fa il·lusió anar a convocar-te.
Ui, la proposta.
Molt bé.
Sabates del Saig, el trol.
Avió.
Vinga, cap a...
Sabates del Saig.
Cap a...
Donòstia.
Que em diguin, Xec, calenta un rat a la banda.
Pim-pam, pim-pam, eh? Més guapo que Déu.
Jo demano que una plaça de la convocatòria sigui per a un soci,
que facin un sorteig i ens enviïn amb algú.
Ja està demanat, que una plaça de la convocatòria sigui per a un soci.
Directament, clar que sí.
Home, poder algun ho faria millor que algun dels que juguen.
A veure, el que no es fa al camp es fa a les tertúlies.
I ja està.
Per exemple.
Vinga, més coses.
Parlem de pizzas?
Com sempre.
Bueno, va.
No, sí, però com sempre no, perquè ara...
On està la nostra tortuga ninja particular, no hi és?
No, bueno, espera, que ara parlo de la tortuga ninja particular,
perquè et vaig a demostrar el que és estar endollat i el que no és estar endollat.
Aviam, normalment dels jugadors es critica això, no?
Es critica l'actitud, que no estan endollats, que estan endollats...
Doncs ara et vaig a demostrar, demostració pràctica,
del que és estar endollat i el que no és estar endollat.
Semblo el coco, eh?
Allò, barrio sésamo.
Sí, sí, fer calejos.
No estar endollado.
Seria això.
Rebrem la pizza a casa nostra, com més habitual.
Tocant el timbre, eh?
El Joan Maria està enfadat amb el timbre, no?
No el troba, no el troba.
No el troba, vale.
Joan Maria, és allò que normalment hi ha al costat de la porta, eh?
Només cal apretar, ding-dong, 5588, nàstic espai,
i posar el marcador que creieu que es produirà en el partit.
Què és el que hi posaria el Joan Maria?
D'acord, eh?
Fins aquí podríem saber que estàvem menjant pizza,
la nostra tortuga ninja,
fotent-li la pizza allí tranquil·let.
Això seria no estar endollat.
Avui, exemple del que és estar endollat.
Això, Joan Maria, això és estar endollat, escolta.
I si l'encerten, què passarà, Tere?
Doncs que tindrem la solució a problemes com aquest.
Tens gana?
Si l'encerten, envien missatges del 5588, ja ho saps,
aviat sentiràs aquest soroll.
La pizza que arriba a casa.
Has vist que ho digués?
Està tot preparat, eh?
Timbre, tens gana, molt bé.
De peus davant de Sílvia García, espectacular.
Joan Maria, ves prenent nota.
Aviam, tu mateix, tu ja t'ho faràs.
Oi, que cruel, que cruel.
Ja sabràs el que et faràs.
No, no, ja a la llarga ja veurem què acaba passant.
Més coses d'ahir, bé d'ahir, d'aquesta setmana,
perquè és que d'ahir no he portat res d'ahir, eh?
No vull... He passat ja directament...
Com d'ahir, del partit?
Del partit, re, re.
O sigui, directament re.
Perquè no em queda un re.
Però per què?
Ah, és veritat, no hi ha re.
No, has vist?
I què farem fins a dos quarts?
No, tranquil·la, que tenim per omplir.
Més d'aquesta setmana.
Per cert, ara m'he descuidat el que t'havia de portar.
A veure, és igual.
Atenció, aquesta setmana també...
Què és això que sona?
Va, bé, això em va perfecte.
Aquesta setmana, Tertúlia aterrà una ràdio també,
Agustí Mallol, president honorífic de la Federació de Penyes,
ens descobria una curiositat.
Ara t'ensenya les fotos, que me les he deixat fora,
però ens han portat fotos del pirulí que hi ha, Liverpool,
amb el nom de l'emissora, Radio City,
i amb el dial de l'emissora.
El dial que és exactament aquest, escolta.
La emissora del Liverpool és el mateix, 96.7.
Ai, quina gràcia.
Quina gràcia, eh?
96.7, la emissora del Liverpool, d'acord?
L'ha dit bé, Agustí Mallol?
Sí, 96.7.
Sí, eh, sí.
A través del 96.6 de la freqüència modulada.
Clar, pobre, després Agustí Mallol va escoltar això
i després al cap de 5 minuts va dir això.
La nostra emissora, 97.7, no la del llibre.
97.7, no, eh, perdona, 96.7.
Que despistes a la gent, Iolanda.
És que ets una líder d'opinió, que despistes a la gent.
Clar, i amb aquestes opinions realment puc crear una gran controvèrsia.
Clar, clar, clar.
6 o 7, en què quedem?
Bastant.
I Jordi Blanca no parli tant, perquè l'altre dia
es va equivocar 3 vegades quin dia de la setmana era.
Pobre, perquè estava despistat, perquè el Nàstic ens despista, Iolanda.
El que no podem fer és treure els drapets bruts.
El Nàstic ens despista.
El Quim Pons no s'equivoca mai, Quim Pons és perfecte.
Oh, que bo que és Quim Pons.
Boníssim.
Anem a parlar de futbol, perquè sí, t'he portat una cosa d'ahir, t'he enganyat.
Una cosa sí que l'he portat d'ahir.
Del partit d'ahir, sí?
Sí.
Te'n recordes la primera volta?
Oh, m'encanta aquesta música.
És xula, eh?
És xulíssima.
Són els Vanilla Mafis.
Sí, sí.
Això es diu drag football, droga de futbol.
Que bo.
Manolo i Manel, tu te'n recordes la primera volta, la disputa que vam tenir?
Manolo i Manel, no.
Sí, no?
De Ferrol, no?
No te'n recordes?
No.
Ahir dèiem això en la retransmissió, escolta, eh?
Per si acaso el Racing fica a escalfar Manuel o Manel, no sé quin és dels dos, però
un està escalfant a la banda, que és l'altre a l'esquerra. Diria que és Manuel, no?
Això que ho digui l'Àngel.
El Castinyeires.
És el que domina.
Castinyeires, eh?
Castinyeires.
Aquest, aquest.
Aquest, aquest.
A partir de la primera volta la vam tenir amb el Manuel i el Manolo.
Pinsa per tu.
Vale, vale.
D'acord?
Ahir pinsa per l'Àngel, Manolo, Castinyeires, Manuel, perquè és que la primera volta va passar això.
No, no, un dubte, el lateral a l'esquerra del Racing és Manuel.
Manolo Castinyeires, 21.
No, Manuel, Ángel, Manuel.
Manuel, eh, Manuel.
Es diu Manuel, és el 21, però es diu Manuel.
Manolo és mig.
I el 22 és Manolo.
El 21 és Manuel Castinyeires.
Pinsa per mi.
Manolo Castinyeires, Portos.
I el 22 és...
No, no, jo el que veig les conseqüències que no veiem bon futbol és que se facin retransmissions de ràdio.
Espera, espera, espera, que això no s'ha acabat aquí les conseqüències, eh?
L'exalcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, està molt atent a aquestes disputes que hi ha.
De la pizza.
Escolta, què passava en la roda de premsa de l'exalcalde de la ciutat? Escolta, escolta.
Perquè vostè, a més, és una de les periodistes de televisió.
No, perdó, de la ràdio. Ahir la vaig sentir, el dissabte la vaig sentir a vostè, que per cert, van sentar que no era un jugador el que era i va guanyar una pizza.
Pam, eh? Pam.
Era Teresa Ortega la que estava a la roda de premsa, esclar.
I tant, i tant.
Déu-n'hi-do, eh?
No, no supera l'alcalde, l'exalcalde de Tarragona.
No està gens malament el tema.
Per cert, he descobert un tema que ja em ve preocupant des d'efa dies, de fet la dona de Jordi Blanc m'ho diu ja fa dies, que passem massa temps junts.
Això dels desplaçaments, això de dormir junts.
Jo també.
I el Rossi hace el cariño.
Sí.
Mira què passa quan Tere Ortega canta un gol de les palmes.
Molta tensió just després que la Tere canti el gol de les palmes.
Empat a les palmes.
No fotis.
45 segons després, el gol de Tresorra es marca per empatar.
Vostè va dir el tall.
Sou clonis.
Ho podem recuperar.
Sou clonis.
Empat a les palmes.
No fotis.
Era un eco o era Jordi Kim fent el duo dinàmico?
Jordi, t'ho dic des d'aquí, passem massa temps junts. Em començo a preocupar seriosament.
Heu de posar distància a la vostra relació.
Sí, hem de posar distància. Necessitem un temps tranquil·leg.
De totes maneres, en fi, m'estimo més no parlar d'aquest tema.
Saps què seria perillós? Passar massa temps junts amb Àngel Garcia, crec.
Per l'Àngel o per tu?
No ho sé.
Per l'Àngel sí, pobre.
Però crec que per mi també, perquè Àngel Garcia últimament està d'un esbarat que espanta.
Està nerviós.
Sí, allò del fair play crec que ho ha deixat de banda i ho toca poc.
Però l'havia tingut.
Bé, potser algun dia l'havia tingut. Ara segur que no el té.
Atenció, Àngel Garcia, quan parla del porter del Nàstic descobrim que és molt important dir Mia.
Quan et ve una pilota, l'important al món de futbol és dir Mia, Mia, Mia.
Tu surts i dius Mia i el teu company no te la deixa?
Escrit, és que fotre una hòstia al teu company i el dos al contrari.
I agafa-la i dir-li, escolta, aquí mano jo. I quan dic Mia, és Mia.
Però, claro, hi ha vegades, si no, tampoc hi ha confiança en la defensa.
Vull dir, quan dius Mia, dic, què cony, jo no la deixo perquè aquesta igual se la fot dintre i la culpa és meva.
Vull dir, hi ha una descoordinació ahí tan gran que possiblement això l'ha fet pensar.
Tot això tècnicament parlant.
Podia ser la lletra d'una cançó de Sergio Dalma.
O de Pimpinela.
O de Pimpinela.
Jo vaig pensar més en Pimpinela.
Tu era més Pimpinela, tens raó.
Però amb Ângel García no només aprenem coses de futbol, que n'aprenem moltes,
com no tenir fair play o com dir Mia Mia, coses interessantíssimes en el món de futbol,
sinó també que aprenem més de pizzas, no?
La pizza, quina és la pizza que diguin?
Som molt limitats en el tema gastronòmic en aquest programa.
Només pizzas, només mengeu pizzas.
Som més fabulós.
Em penso que no només el Joan Maria Estortuga Ninja, tots vosaltres.
No hi havia una pizzeria Vesuvio a Gijón?
Sí, hi era, hi era.
Doncs una Vesuvio.
Val, vinga.
Home, la Vesuvio és la pizzeria de les més famoses i antigues de Xixón i pensa que es troba...
Està al centre de la ciutat, concretament el Moll, i això fa que si et toca una mesa,
una taula que està a prop d'aquest finestral enorme, pots veure el port.
I a més, bueno, és Muella d'Oriente número 2, eh?
I fa poc que fan fer una reforma, la van deixant molt arregladeta, a les parets així, tot.
I el menjar és pràcticament italià, hi ha, doncs, els pebrots Nàpoli, els pebrots...
Avui tenim un altre taranàs.
Està de passada.
Ja veus, eh? Tan dur que es fa aquí al futbolí els dilluns.
Sí, ja veig que l'Iolanda ha passat a millor vida.
Sovenir, quins sovenir!
Aquest és el meu regal.
Iolanda, mira, m'ha costat 3 euros, eh? Mira, mira.
L'home del millor de dòlars.
Eres cabrocet, eh?
Siempre estás ahí.
Que me te gusta, eh? Que me te gusta.
Iolanda, que no, que bon rotllet, eh?
Que m'agrades més quan estàs tonto.
No, el frío muy debilitado se desplazará hacia el área mediterránea.
O també pots fer ding-dong, no?
Això és tot el que tens per avui.
No ho sembla, però així sona el futbolí de Tarragona Ràdio.
Als dilluns li donem la volta al partit del Nàstic, la cara més divertida del futbol,
cada dilluns a la una del migdia, al matí de Tarragona Ràdio.
A més, la pizzeria de Subio, que està al moll de Gijón, també fa servei a domicili,
perquè, a més, darrere, tu truques i encarregues el que vols que...
Tens el fulletó, no?
I només en 10 minuts et donen la pizza que has demanat.
És magnífica, és la pizzeria de Subio de Gijón.
Ja hem de parlar de la pizzeria de Subio.
Sí, la pizza de Subio, que per cert té ouferrat, ho he descobert.
Té ouferrat.
I què creia que seria l'ouferrat a la pizza?
No ho sé, el volcà, suposo, no?
El volcà.
És a dir, el rovell seria el forat.
Té ouferrat, beicon, pernil, espessos de lava.
Formatge i aceitunes portava, la pizza de Subio de la pizzeria de Subio de Gijón.
Vull dir, bueno, ja està, no?
Seria un tema que podríem tancar totalment el tema de Subio a menjar el García.
Jo crec que sí, eh?
I amplia una mica el rotllo gastronòmic, home.
Vinga, va.
Però és que ens agrada molt la pizza, Iolanda, què vols que hi fem?
Sí, a mi també, però quan comença el matí de Tarragona Ràdio parlo d'altres coses.
De futbol internacional, no sé si parlar-ne, perquè els jugadors del Nàstic estan porà i estan fent el ridícul.
Tobias Gran torna a estar perdut.
L'altre dia vam veure que va jugar, però ja no torna a jugar amb l'ERTA de Berlín,
un ERTA que va empatar amb el Bochum, i la resta, Bizarro, no juga.
Makukula no ha jugat, tot i que el Benfica va perdre 0-3 amb l'Acadèmia.
I els altres, sí, Cáceres està jugant amb Boca,
i Mate juga amb Arsenal de Salandín, però poqueta cosa, eh?
Vull dir que anem directament al futbol internacional que ens interessa.
Allò que ens agrada, allò que volem, ho he trobat, per fi.
Avui quin és el meu equip? Dic perquè sempre és el que guanya.
Home, mira, és que ja hi ha semifinals, Jolanda.
Jo crec que això ens ha colpit a tots.
Ja tenim semifinals, diu, després que s'han disputat ja el passat 5 d'abril els partits,
de quart de final ja tenim semifinalistes de la Clericus Cup,
una Clericus Cup que avança marxes forçades,
per ser gràcies a Camina i Vent, plàgina de referència, sense cap dubte,
del futbol internacional, en el cas de la Lliga Vaticana.
I ja tenim els quatre semifinalistes. Cantem?
Jo no tinc papers, canta tu sol.
Bé, va, te'l passo, va, te'l fico al mig, vinga, per què no et queixis?
Hòstia, ara ens hem de moure i tot, eh?
Això d'aquest programa, a mi cada cop m'hauran de pagar un segur
per fer aquest programa als migdies.
Perdona, que la cadira té rodes la meva.
Sí, la meva no, vull dir, vinc a moure i no rellisca això.
Comença tu.
Sete Sapientae 1, Mater Ecclesiae 2, per tant, Mater Ecclesiae classificat.
Pontificio Colegio Americano del Norte 2, Pontificio Colegio Urbano 1.
Per tant?
No ho sé.
Home, Amèrica del Norte, quets classificats?
Ucro 2, Colegio Pio Latinoamericano 0, Ucro classificat.
Molt bé.
Redemptoris Mater 1, Seminario Romano Maggiore 0.
A l'actual campió és el Redemptoris Mater, eh?
Per tant, jo crec que seria...
Per tant, és el meu.
Sí, és el teu, que és així de...
Només passar amb els guanyadors.
Perquè jo soc una interessada.
A mi m'agrada més l'Ucro, que no sé per què m'ha caigut simpàtic.
Què és el que perd?
Sí, les semifinals són Mater Ecclesiae versus Ucro
i Redemptoris Mater contra Colegio...
Mira.
Digues, digues, Pontificio Colegio Americano.
Poca broma, però tanta cosa aquesta de la Lliga Vaticana,
jo et diré una cosa.
Quan arribi l'època dels fitxatges,
potser que comencin a mirar els equips,
i comencem pel nàstic, a la Clérico's Cup,
perquè els mexicans s'han convertit
en l'autèntica revelació de la Lliga.
Estan parlant de sacerdots i religiosos
que es veu que són uns cracs jugant a futbol.
I a més tenen el recolzament diví.
Per tant, jo dels equips m'ho faria mirar.
Per cert, jo és que volia acabar d'una altra manera,
però, Lluís, podem recuperar la cançó amb que hem començat, sisplau?
Pots intentar-la buscar?
Sí, sí.
Vinga, per favor.
És que...
És que està molt bé.
Està molt bé, està molt bé.
Jo crec que val la pena recuperar-la, tornar-la a tirar,
i marxo així perquè no sé què diria.
No, no, no marxis perquè recorda que aquest vespre
feu el sorteig, recorda els convidats del sempre nàstic.
És veritat, és veritat.
Tartuli, amb Jordi Filgueira, amb Àlex Pareja i amb Isbeth Banyeres.
De convidat ve Alejandro Campano,
el cap i del gimnàstic de Tarragona.
I recordeu que fins avui, a les 8, aproximadament,
encara teniu temps per enviar missatges
al 5588, amb el jugador del nàstic que més us agradi.
Ja sabem com a les darrere, és complicat.
Però 5588, el nom de jugador,
un espai que aquell jugador del nàstic que més us agradi.
Sorteig avui al vespre,
per l'estança Donosti
i el passe-vip per veure el partit
entre el Real i el nàstic de diumenge a les 6.
Molt bé, i tu què em portaràs de Donosti la setmana que ve?
M'ho he de pensar, eh?
Donosti és un lloc que té souvenir fàcil.
Home, té moltes coses.
Un got de furito, una cosa així.
Una cosa així la trobem.
Lluís, la pots tornar a tirar al principi?
Robina, robina.
Que l'hem d'escoltar sencera.
L'hem d'escoltar sencera, va, som-hi.
Mola mogollón, la juegan en Ibiza
y también en Mazarrón.
Dale descenso a nuestros jugadores
que dentro del campo se tocan...
¡Pecador!
La juega el Tarraza, la juega el Yeclano,
la juega la grama, también el Alcoyano.
La juegan los torpes, la juegan los malos,
la va a jugar el nazi como no haya un milagro.
Y en Tarragona se baja, sí.
Uno, Ricardo Resta.
Dos, Alfa Muñoz.
Es que no me la sé.
Tres, los jugadores.
Cuatro, El Salvador.
La segunda vez, la segunda vez.
No hay ningún infierno, tú lo vas a ver.
La juegan en Gabá, la juegan en Girona,
la juegan en Deña y también en Barragón.
¡Ay, claro, claro!
Juegan con cartas que rayan.
Roberto le dice, ¿por qué no me marcas?
En el partido contra el Castellón
pusieron la campana y también Oscar Arpón.
Bajar, bajar, bajar.
Y en Tarragona se baja, sí.
Uno, Ricardo Resta.
Dos, Alfa Muñoz.
Tres, los jugadores.
Cuatro, El Salvador.
Molt bé, la cançó de la setmana, que juguin bé.
Amb tota el conya, vull dir que ningú s'ofengui tampoc.
Home, per favor, però aquest és el futbolí.
És el futbolí de la una de dilluns.
Qui no tingui sentit de l'humor té un problema realment.
Quim, ara t'he portat un regalet, jo ara després te'l dono.
Sí?
Sí, vinga, va, ens acomiada'm al programa.
A veure si així el compro i em porta alguna cosa de donosti.
És que, gràcies, Quim, fes després.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Gràcies.