Laura, bon dia.
Bon dia, Iolanda.
Benvinguda.
No afrontem a explicar la llei electoral,
que la tenim aquí a la pantalla de l'ordinador,
magníficament instal·lada, perquè, clar,
si comencem amb els títols, amb els diferents apartats,
amb les disposicions, impossible.
No, pensa que no, aconseguim ni explicar-la
durant tota la llarera i, en principi,
és el que hauríem de fer i és pràcticament impossible.
El que sí que hem fet aquest any,
que si voleu després ho expliquem una mica,
és un intent de simulació a classe
amb alumnes de primer de dret del procés electoral.
Doncs veus, això estaria bé que us fes
per tota la societat en general.
Jo crec que tenim tots un gran desconeixement
de la llei electoral, només sabem
quan, en virtut de l'incompliment
d'algun aspecte de la llei,
doncs hi ha un gran titular en un diari.
Només sabent que no es posen d'acord
els partits polítics per una hipotètica reforma.
Més enllà d'això, jo crec que sabem ben poca cosa.
Intuïm, i no sé ben bé per què,
que s'hauria de modificar alguns aspectes
que, de facto, com abans comentàvem la Laura,
ja es van modificant adaptant-se al temps.
D'entrada, si et sembla,
una petita cosa,
bé, petita gran cosa relacionada amb l'actualitat.
La reforma, més enllà de les valoracions polítiques,
hi ha una reforma, diguem-ne, objectiva
que estaria vinculada
amb els canvis que experimenta la societat
en quant a les noves tecnologies.
Per exemple, quant de temps fa que no sentim parlar
del vot electrònic.
O, per exemple, la publicació que tenim avui
de que, en virtut de la llei electoral,
no es poden publicar els sondejos,
però sí que te'n pots anar a una adreça d'internet
i allà, doncs, molt fàcilment,
incomplir, com a ciutadà, la llei electoral,
perquè sí que pots consultar aquests sondejos.
Comencem, si et sembla, per aquí,
d'un aspecte que justificaria
alguna reforma, com a mínim,
per adaptar-se al temps tecnològic
que estem vivint.
De tota manera, dues qüestions prèvies.
I que penso que és important tenir-les en compte.
Primer, estem parlant d'una llei orgànica,
que és llei orgànica de règim electoral general,
que és del 1985.
Per tant, òbviament,
és una norma antiga.
No sé si antiquada, però sí antiga.
I, per tant, que requereix,
com totes les normes que es van aprovant,
les seves adaptacions.
S'han anat introduint reformes puntuals
per anar introduint nous canvis
que es produeixen a la societat.
Per tant, sí, és una norma antiga,
sí, requereix adaptació.
És veritat que costa molt,
i això ho veiem en molts exemples,
que les normes s'adaptin amb facilitat.
Normalment sempre es diu
que el dret va a remolc
de les reivindicacions que es fan socialment.
Per tant, només trobem,
moltes vegades només trobem modificació de normativa
quan ja en la pròpia societat
hi ha hagut molts intents
o moltes reivindicacions, etcètera, etcètera.
Per tant, costa que el dret,
això és una evidència,
s'adapti a la realitat.
I una altra premissa.
Jo penso que no cal conèixer.
Jo penso que el ciutadà...
Per anemetre el teu vot,
no cal conèixer la llei.
No, no, és més,
recomano que ningú intenti conèixer la llei
com recomano sempre
que ningú intenti llegir-se
l'Estatut d'Autonomia de Catalunya
o la Constitució Espanyola,
perquè es morirà en l'intent
i tampoc és necessari.
Si potser cal tenir clares algunes coses,
ja no tant per exercir el teu dret de vot,
que tot plegat arribes
i ja ho tens bastant, en fi,
tens bastant decidit
i tens un format de paperetes molt clares.
Sí, però el valor del teu vot
sí que el determina
en funció on vius la llei electoral
i aquest és un dels aspectes
que sí que valdria la pena
que el ciutadà ho conegués, no?
Exactament.
Exactament, perquè a més,
jo estic segura
i això ho dic
perquè és una evidència
que jo trobo a les classes
que molta gent es pensa
que va votar
o el senyor Zapatero
o el senyor Rajoy
i resulta que
quan arriben al col·legi electoral
no es troben cap papereta
en què surt
ni el senyor Zapatero
ni el senyor Rajoy
ni cap líder
de cap formació política
perquè aquesta gent
van de cap de llistes
però per altres circunscripcions
que no són la nostra
que no és la de Tarragona.
Per tant, sí que és bo
jo penso que la gent
sàpiga alguns elements bàsics
del sistema electoral
més que res per
primer
poder emetre el seu vot
amb plena consciència
i després també saber
quin és el joc
que és el que tu deies
del seu vot
en un sistema
que va molt més enllà
evidentment
del vot particular
de cada un dels ciutadans.
Per tant, si voleu
o si vols
el que podem fer
és intentar
anar a volar
explicar el que pugui
tenir interès
per als oients
justament
a l'hora
d'exercir
el seu dret
a votar
una miqueta
aquests aspectes.
Abans jo et preguntava
el tema
de noves tecnologies
i vota electrònic.
Això sí que s'haurà
de canviar
tard o d'hora
o s'haurà
d'introduir
alguna modificació
perquè això
obligarà
al propi sistema.
Sí,
el vot electrònic
és una possibilitat
de vot
partint del fet
que el vot electrònic
no pot acabar
substituint
el vot físic.
no estem encara
en aquest estadi.
El vot electrònic
té
com a sistema
de
disposar
del teu
dret de sufragi
té algunes virtualitats
però té
grans desvantatges.
Tècnicament
jo penso que tècnicament
encara no hem arribat
al moment de dir
que es pot substituir
o lliurement
el ciutadà pot triar
entre vot electrònic
i vot físic
per dir-ho d'alguna manera.
ara és veritat
que s'ha d'anar
a poc a poc
introduint
i s'ha d'anar
a poc a poc
fent proves
de laboratori
en determinades
circunscripcions
en determinats àmbits
s'ha de començar
a provar
i de fet
ja s'estan fent
simulacres
de vot electrònic
que a la llarga
en una o dues
legislatures més
acabarem trobant-nos
amb aquesta possibilitat
real
de decidir
si tu vols votar
electrònicament
o pots votar físicament.
Una mica substituint
el vot per correu
que es fa ara.
efectivament
de forma molt més senzilla
perquè el vot per correu
exacte
perquè tu estàs a casa
i ara
venia pensant
en el tema
del vot electrònic
i venia pensant
també
en altres qüestions
que tenen
una reivindicació social
jo penso
que cada vegada
més àmplia
i que penso
que a la llarga
acabaran trobant
el seu forat
i se m'acut
una altra
la possibilitat
que persones
que no són nacionals
puguin votar
el vot dels estrangers
el vot dels immigrants
de persones
que no tenen
la nacionalitat espanyola
però que estan a Espanya
moltes
des de fa molts anys
treballant
residint legalment
i treballant legalment
i que no tenen
la possibilitat
d'expressar
la seva opinió política
en processos electorals
que ara són generals
però
que poden ser també
en l'àmbit municipal
és a dir
estem parlant
de persones
que estan
integrades
en una ciutat
a nivell laboral
a nivell familiar
a nivell social
a nivell
de pagament
d'impostos
per tant
persones legalment
ubicades
en una determinada ciutat
i que arriba el dia
de les eleccions municipals
en les que
possiblement
acabes decidint
allò que és més proper
per tu
des del punt
de vista
de la teva ciutat
i no poden votar
i no poden
exercir el seu dret de vot
quan arribi aquest moment
probablement
ens haurem de mirar
allà en altres països
com Gran Bretanya
Alemanya i França
que ja fa molts anys
que viuen
el fenomen
de la immigració
i que a partir
d'unes determinades
generacions
diguem-ne
que ja
es considera
que són ciutadans
entre cometes
de prou dret
com per poder
exercir el seu vot
és una altra assignatura
que tindrem pendent
efectivament
i aquesta
no té res a veure
amb el voto electrònic
perquè estem parlant
de coses diferents
però bueno
són respostes
que el dret
ha de donar
a situacions
que cada vegada
són més consolidades
i cada vegada
les gent les té més clares
amb el tema
del vot dels estrangers
Espanya
en tant que ha estat
ja va fer un petit pas
imposat per la normativa europea
sí, sí
no va sortir
de la pròpia voluntat
del país
però clar
estan circunscrit
amb unes eleccions municipals
amb un tipus
de ciutadans estrangers
que són aquells
que pertanyen
als estats membres
de la Unió Europea
que no és significatiu
per tant
s'ha de caminar
cap a la possibilitat
que persones
i evidentment
legalment
establertes
en el nostre territori
que no tenen
la nostra unitat
puguin participar
en el que és
el nostre dia a dia
escollir
qui mana
i escollir
qui decideix
les polítiques
que després
ens afecten
com a ciutadans
la llei electoral
contempla
lògicament
les campanyes electorals
que
aquest aspecte
de la llei
deu ser
molt elàstic
si em permets
utilitzar
i dic elàstic
perquè les campanyes
precampanyes
precampanyes electorals
s'allarguen
i s'escurcen
cada convocatòria
d'eleccions
en funció
d'altres criteris
que ara no
comentarem aquí
amb la qual cosa
qui ha d'aplicar
la llei
ho pot veure
de moltes maneres
de dir
escolti
és que vostè
té penjats cartells
des de fa 4 mesos
abans de la convocatòria
d'eleccions
clar
aquest és un altre exemple
la llei electoral
en aquest sentit
és bastant clara
també és veritat
que és una llei
que dona mínims
què diu
que la campanya electoral
ha de durar 15 dies
que el dia abans
de les eleccions
les 24 hores abans
de les eleccions
ha d'haver un període
de reflexió
i per tant
sense actes polítics
electorals
etcètera
i poqueta cosa més
en l'àmbit
de les enquestes
que després
si vols parlem
una mica
de la portada
aquesta del periòdico
diu que
5 dies abans
de les eleccions
no es podran publicar
enquestes
això és una normativa
en la lògica
de l'any 1985
quan les campanyes
duraven
el que havien de durar
no com ara
efectivament
i per tant
en una
si volem dir-ho
d'alguna manera
en una estructura
molt encursetada
molt encartronada
que potser
avui no respon
a les lògiques
electorals
i polítiques
dels partits
hi havia una
per part dels partits
hi havia com una
estan més sotmesos
a la disciplina
de la llei
probablement
que no pas ara
podria ser
i després
que fins a cert punt
dius
quina diferència
hi ha entre
la precampanya
i la campanya
més enllà
que veus
els candidats
enganxant
que ara ja no fan
ni això
perquè ja dius
si portem
tres mesos
harem d'anar a enganxar
i a més
la imatge
que tots tenim
del dia
en què s'enganxen
els cartells
és el senyor
amb l'escombrer
i amb l'escombrer
això ja ha desaparegut
fixa't
guany que s'ha fet
a través de
a través de pantanyes
electròniques
i el candidat
posava la mà
i sortia
el cartell
vull dir
que és que clar
de facto
tot es va substituint
perquè no podem
estar enganxant cartells
amb escombres
els candidats
però fixa't
això que dius
la campanya
ha de durar 15 dies
per què ningú
pica la cresta
i diu
escolteu
que porteu dos mesos
de campanya
sobretot perquè esgoten
sobretot perquè acaben
esgotant
i pot ser fins i tot
si fessin una revisió
que en saben molt
segurament
vull dir
potser l'haurien d'escurçar
una mica
pel propi bé dels partits
segurament
sí
però jo penso
que són els propis partits
els que no estan interessants
en això
però la llei diu
que dura 15 dies
i dura més Laura
efectivament
dura més
és que en aquests moments
no hi ha una frontera
entre campanya
no parlaré d'incompliment
però sí d'infidelitat
cap a la llei
sí
però són els propis partits polítics
a través dels seus representants
que seran
els que nosaltres triarem
el diumenge
els que han de modificar
la reforma
els que han de modificar
la legislació
abans parlàvem
amb tu
i jo deia
hi ha reformes
que són evidents
i ara estic pensant
en un altre terreny
que toca també
amb les eleccions
el Senat
el Senat
quants anys fa
que sentim
de totes les forces polítiques
de tots els colors
aquí sí que hi ha
una mena de consens
de tots els colors
anys
jo diria
dècades
de fet diria
quasi bé
des del moment
en què es constitueix
el primer Senat
tothom està d'acord
en què s'ha de reformar
el Senat
encara no hi ha hagut
reforma al Senat
perquè
no es posen d'acord
no es posen d'acord
no hi ha una voluntat política
de trobar un consens
per donar
una nova imatge
a aquesta càmera
que no serveix
aquesta càmera
que ningú coneix
perquè no serveix de res
és a dir
la gent no coneix
el Senat
se l'ha de dotar
de més funcions
i de més representativitat real
però en canvi
després ens demanen
que el diumenge anem
i votem
quins seran els nostres senadors
en aquest sentit
parlem d'una cosa així
més terrenal
el tema de les paperetes
sí
això també
molt interessant
el tema de les paperetes
doncs sí senyora
molt important
molt interessant
perquè jo penso
que la majoria de la gent
i no és una crítica
perquè
desconeix el sistema
de votacions
desconeix
el que es trobarà
jo tinc a classes
estudiants
de 18-19 anys
per tant
que seran les primeres
en eleccions generals
en les que aniran a votar
i estic fent
amb ells una pràctica
de simular
i jo els hi deia
bueno
hem format partits polítics
han creat
també cabines d'aquelles
a l'aula
amb la cortineta
portarem urnes
ah molt bé
cabines no
perquè no puc físicament
portar-les a l'aula
però sí que portarem urnes
com Déu mana
doncs aquests estudiants
que votaran per primera vegada
el diumenge
en unes eleccions generals
no sabien amb què es trobarien
no sabien
quines eren les paperetes
que es trobarien
quantes es trobarien
a qui havien de votar
si podrien triar
si no podrien triar
els hi vaig explicar
i és jo
però bé
hi ha molta gent
que ha votat
i que tampoc
no ho té massa clar
amb què ens trobem
el diumenge
quan anem al nostre
col·legi electoral
de moment ens trobem
amb dues paperetes
de diferent color
unes són blanques
i les altres
són sèpia
rosadets
sèpia
com vulguim dir
i trobem
que de blanques
hi ha moltes
de blanques
hi ha un fotiment
i de taronges
només hi ha una
només hi ha una
i molt gran
que és un desplegable
és un llençol allò
és un desplegable
i llavors
el primer que hem de saber
és que una
són per votar
al Senat
les tarongetes
i les blanques
són per votar
els diputats
les taronges
els senadors
i dins de les
si comencem
per les del Senat
trobem un desplegable
que és com un llençol
amb molts noms
moltes formacions polítiques
i requadrets
perquè tu puguis triar
i puguis votar
a tres senadors
els que vulguis
els que coneguis
els que et caiguin
més simpàtics
o els que
s'ordinen a la llista
de la formació política
a la que tu ideològicament
t'hi sents més proper
tu al Senat
pots triar
pots triar
a qui vols votar
i emets
tres vots
és a dir
has de votar
a tres candidats
els que tu vulguis
tant i fa
si vols votar
amb un socialista
amb un d'Esquerra Republicana
i amb un de
Partido
Vida i Família
perquè aquesta és una altra
hi trobarem
molts partits polítics
hi trobarem
és probablement
un sentit a parlar
ni tan sol
perquè mai han tingut
representació al Senat
i tu votaràs
a tres candidats
els que prefereixis
en canvi
per escollir
els diputats
que a més
a Tarragona
escollirem
a sis diputats
i a quatre senadors
que ara en parlarem
també de la representació
territorial
efectivament
en canvi
per escollir els diputats
tu trobes
això que anomenem
llistes
tancades
i bloquejades
per cada un
dels partits polítics
que concorren
a les eleccions
el que no et permet
a diferència del Senat
ni triar
els teus candidats
ni optar
per candidats
de diferents formacions
Aquestes són reivindicacions
que diferents col·lectius
de ciutadans
han fet
moltes vegades
mirant
altres sistemes
polítics
i electorals
europeus
que tu puguis
triar
aquelles persones
que mereixen
la teva confiança
almenys
per tant
llistes tancades
i bloquejades
pel Congrés
dels Diputats
què significa?
que tu
només pots triar
una formació política
un partit polític
i a més
els candidats
que surten
en aquesta llista
i per l'ordre
que surten
en aquesta llista
tu ni tan sols
pots invertir
l'ordre
tu
votes
seguint
l'ordre
dissenyat
pel partit polític
clar
conceptualment
això ho contempla
el nostre sistema electoral
des del punt de vista material
també la llei determina
i no ho dic
que tall d'anècdota
sinó que també
pot ser molt il·lustrador
en la falta de renovació
que hi ha
que la papereta
ha de ser salmó
una
la del senat
l'altra de ser blanca
que ha de ser un desplegable
i tot això
perquè clar
ni que sigui
des d'un punt de vista
més utilitari
tampoc no estaria
gens malament
fer una cosa més
paper reciclat
amb una presència
com a menys
aquest desplegable
doncs no sé
perquè a més
jo que soc de les
que va votar
5 minuts abans
que tanquin
el col·legi electoral
t'adones compte
de la malversació
que es fa allà
de paper
perquè clar
evidentment
i que no és una anècdota
això
també és un tema
de pes
pensem en quantes paperetes
i prèviament
les que t'han enviat a casa
perquè te la portis
de casa feta
els partits polítics
i que la majoria
hem tirat a la papereta
però és calla
que ja ho agafaré a ella
clar
doncs
què em preguntaves
de tot el que m'he despistat
no no
ara parlàvem del tema
que si la llei
també contemplava
exactament
la mida
de la papereta
el color
tot plegat
amb això
realment la llei
i la normativa
que després
en cada elecció
s'aproven concretament
és molt específica
et diu el color
et diu com
et diu de quina manera
et diu tot
tot
això
tot ha estat a ser
un tema més transcendent
i que preocupa molt
a la ciutadania
quan diuen
ai per què aquest partit
i lògicament
no cal posar nom
i cognoms
que tots ho saben
per què aquest partit
que té menys vots
té més representació
a la cambra baixa
que no passa aquest
que en té més
això no és fàcil
i això sempre es diu
oh però això és culpa
de la llei electoral
que hem de canviar
bé hem de canviar
però cap a on
això no es fa
perquè tampoc
no es posa d'acord ningú
no és fàcil d'explicar
intentaré fer una aproximació
a veure si
s'explica bé
com molta gent sap
al Congrés dels Diputats
hi ha 350 diputats
i ara parlo del Congrés
deixo davant del Senat
que té una altra lògica
350 diputats
de fet la Constitució
diu que podran ser
entre 300 i 400
però la llei electoral
decideix que són 350
i que a més
la representació
d'aquests 350 diputats
ha de ser proporcional
a la població
que hi ha
a cada província
perquè
els diputats
escollen
a cada província
bé
de qualsevol manera
s'ha de distribuir
s'ha de dir
com
i quants
de cada província
hi aniran
al Congrés dels Diputats
què fa la llei electoral
diu
perquè totes les províncies
estiguin representades
els donem
dos diputats
a cada província
per tant
dels 350
ja tenim
pràcticament
100 escons
distribuïts
proporcionalment
dos a cada província
amb independència
que siguin províncies
de 100.000 habitants
com si són
de dos milions
dos
perquè tots estiguin representats
aquí ja garanteixes
una mínima representació
sí
per alguns
aquesta representació
és excessiva
després explicarem per què
però bueno
ja tens dos
i s'ha dit
totes les províncies
estan representades
tenim 50 províncies
més o menys 100 diputats
la resta de diputats
es distribueixen
diu la llei electoral
proporcionalment
a la població
que hi ha
en cada província
de tal manera
que es fa uns coeficients
unes divisions
i resulta
que
Tarragona
li corresponen
a banda dels dos
per quota
li corresponen
quatre més
bé
més o menys
com les províncies
altament dels províncies
és bastant mitjà
jo crec que
Tarragona
està en la mitja
però bueno
hi ha províncies
que només en tenen dos
hi ha altres
que en tenen tres
i evidentment
Barcelona
Madrid
València
hi ha algunes províncies
que s'enduen molts
molts més
quin és el problema
que
per distribuir
aquests diputats
no els dos
que van directes
els altres
què es fa
s'agafa
tota la població
d'Espanya
en l'actualitat
els 100
em sembla
que són uns 45 milions
no els que poden votar
sinó tots
45 milions
i es divideix
no només els majors
de 18 anys
tots
i es divideix
pel nombre d'escons
que toca distribuir
si a 350
li triem
em sembla
que són 248
que s'han de distribuir
després
i surt un coeficient
aquest coeficient
és el que dona
és el que dona
el paràmetre
per dir
quants diputats
de més
els toca
a cada província
sí?
sí, sí, sí
perfectament Laura
què succeis?
que hi ha algunes províncies
es nota que ets profe
bueno, no ho sé
no ho sé
és que és complicat
això amb una pissarra
és molt més fàcil
ja, ja
però bueno
què succeeix?
que hi ha moltes províncies
les més petites
què?
si no tinguessin
aquests dos diputats
adjudicats directament
no tindrien representació
en el Congrés dels Diputats
perquè ni tan sols
arriben al mínim
per obtenir un
problema
problema
i ara enllaço
amb un altre tema
en aquestes províncies
petites que tenen
dos o tres diputats
aquests diputats
pràcticament segur
se'ls enduen
les formacions majoritàries
és a dir
Partit Socialista
i Partit Popular
què li passa
Izquierda Unida?
que és la tercera força
en totes aquestes províncies
tenen molt complicat
treure un escó
i estem parlant
d'un grup de
bueno
potser
deu províncies
dos diputats
cada un
estàs dient
tinc 20 diputats
que sé segur
que sé segur
amb independència dels vots
que jo tregui
que és molt complicat
que forces
com Izquierda Unida
que a més
es presenta
en totes les províncies
pugui aconseguir
algun escó
la majoria
no aconsegueixen
cap escó
què passa?
que tenim formacions
nacionalistes
formacions
que es presenten
en poques
circunscripcions
que en aquelles
circunscripcions
obtenen
molts vots
i per tant
el coeficient aquell
els permet
que tinguin
representació parlamentària
el que distorsiona
una mica
la proporcionalitat
i el que condueix
a que
per exemple
Izquierda Unida
que és l'exemple
que sempre es posa
tingui
molts més vots
que Esquerra
o PNB
exactament
però en canvi
tinguin
molts menys diputats
bé
clar
el problema
quin és
que tal com està
configurat
l'actual
model electoral
produeix
aquestes distorsions
clar
el que passa
que modificar
aquest aspecte
no és fàcil
des del punt de vista
tècnic
ja no parlem
ideològic
vull dir
perquè realment
tot l'estat
estigui representant
en una proporció
justa
no és fàcil
molts apunten
que s'hauria de reduir
de dos a un
el diputat
per província
el diputat obligatori
exacte
el que te toca
pel fet de ser província
en lloc de dos
un
de tal manera
que lliures
50 diputats
50
perquè cada província
són 50 províncies
cada una té dos
si tu ja treus un
tens 50 diputats més
per repartir
i altres parlen
d'augmentar
de 350
a 400
el nombre
de diputats
al Congrés
combinant
les dues idees
tindria
100 diputats més
a repartir
bueno
en fi
de proposta
n'hi ha moltes
això és una cosa
que es determinarà
a partir del dia
10 de març
probablement
de totes maneres
són aspectes
diguem-ne
alguns
més de forma
que els hem comentat abans
des de les paperetes
etcètera
i altres de fons
que precisen
d'un debat polític
però també
d'un debat social
i perquè hi hagi
aquest debat social
ha d'haver-hi
un coneixement
del propi sistema
que no tenim
d'entrada
perquè seguirem
el teu consell
i no llegirem
la totalitat
de la llei
la tenim aquí
fotocopiada
i els asseguro
que no
sorallada
que fa
no la llegirem
però sí que hi ha
moltes maneres
d'explicar-nos
aquells aspectes
que hem de conèixer
des del punt de vista
acadèmic
i en l'àmbit
dels estudiants
de jurídiques
comentaves Laura
aquests dies
com estem
estem fent
perquè intentem
portar el mateix
calendari
que el real
bé això ha sigut
una prova
de laboratori
que se'ns ha acudit
aquest any
perquè
més disculpa
coincideix amb joves
que votaran
per primera vegada
de forma real
la majoria
tenim un grup
de matí
i un de tarda
el de tarda
és gent més gran
però el de matí
són alumnes
18-19 anys
que voten
per primera vegada
en unes eleccions generals
i això va sorgir
perquè els primers dies
de classe
vam veure
que no
que navegaven
una mica
i que calia
motivar-los
sobretot
perquè jo penso
que el jovent
està interessat
per la política
malgrat que alguns
diuen que no
jo penso que sí
jo n'estic convençut
de dir
alguns menors de 18
que voldrien votar
sí
però se'ls ha de motivar
se'ls ha de fer
se'ls ha de fer
atractiu
perquè és veritat
que si no busques
elements
que en ells
els motivin
doncs és molt complicat
és molt complicat
tot el que ens vol dir
la idea de dir
simulem un procés electoral
i l'hem simulat
des del primer
és a dir
els hi hem dit
que facin grups
i que cada grup
constitueixi
un partit polític
per tant
elabori uns estatuts
i es registra
en el partit
és a dir
que heu fet el procés
des de l'origen
des de l'origen
des de l'origen
amb un partidisme potent
com el que està instaurat
el nostre país
sí
hem registrat partits
hem fet cara a cara
debats cara a cara
entre els diferents partits
però sense tant de guió
com els Reals
sense tant de guió
molt més
i t'asseguro
que molt més divertits
que els que acostumem a veure
per la tele
els que almenys
perquè ells també feien
les seves propostes
de programa
sí, sí, sí
els hem fet treballar
en tres sectors
propostes en matèria
d'immigració
en matèria educativa
i en matèria
de política lingüística
i forma d'estat
i ells han elaborat
el seu programa electoral
que després ha estat discutit
cara a cara
per tant
una persona
de cada partit polític
i ara estem
ja amb
i al final
no poden publicar enquestes
tampoc
no, sí que han elaborat
cartells electorals
que a més hem penjat a classe
ha sigut tot molt didàctic
i la veritat
és que jo tinc la sensació
que s'ho han passat molt bé
i bueno
ara estan elaborant
les seves llistes
tant al Congrés
com al Senat
estan tramitant
i gestionant el vot
per correu
i estan constituint
meses electorals
i junta electoral
perquè nosaltres ho farem
uns dies més tard
nosaltres ho farem
el dia 13
si no m'equivoco
la setmana que ve
el dijous
farem les nostres eleccions
de classe
i farem
que constituïm
meses
igual que
farem col·legis electorals
farem escrutini
i proclamarem
aquells que
hagin
obtingut més vots
Laura
tot i que hi ha molta feina
ja ho sabem
i més en aquest punt
del trimestre
però
del resultat
de les vostres eleccions
n'haurem de parlar
i tant
ens comprometem
a explicar als oients
com ha acabat el procés electoral
i qui ha guanyat
entre aquests alumnes
i fins i tot
intentarem portar
algun dels guanyadors
algun alumne
que hagi aconseguit
un escó al Congrés
o hagi aconseguit
un escó al Senat
perquè ja us expliquin
com han viscut
aquest moment electoral
ara immediatament
a l'agenda del mati
de Tarragona Ràdio
una experiència
important
sens dubte
la que s'està duent a terme
a les aules
de fet
des de la Universitat
Rovira i Virgili
i en particular
la Facultat de Jurídiques
això d'anar
de passejar-vos
en el sentit positiu
pel Congrés
pel Senat
ja ho feu
amb alumnes
que s'hi estan uns quants dies
veient com treballen
els diputats
de debò
han vingut aquests alumnes
a vegades al matí
de Tarragona Ràdio
vull dir que
això sí que és
fer pedagogia
de la democràcia
i sobretot
de coneixement
del propi sistema
això que ens falta
als adults
moltes vegades
jo sobretot penso
que pedagògicament
és interessant
però és interessant
perquè
t'adones
que això
motiva l'estudiant
i permet
els permet
veure
tocar
el que nosaltres
els expliquem
en classes teòriques
que si no ho veuen
si no ho toquen
si no parlen
amb diputats
si no van al Parlament
és molt complicat
i després
t'adones
que els motiva
els motiva
conèixer la realitat
en pròpia persona