D'aquí tres minuts serà un quart d'onze del matí,
en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
parlant de política en els propers minuts en clau electoral.
Ja sabeu que aquesta setmana s'adissol la legislatura,
la legislatura espanyola.
El president Zapatero convocava eleccions ja oficialment
pel diumenge 9 de març, així que totes les formacions polítiques
ultimen aquests dies les seves llistes, les seves candidatures
i també comencen a perfilar les seves propostes electorals.
Una formació política de les nostres comarques que ja fa dies,
de fet, abans de Nadal, ja va acabar de configurar la seva candidatura,
és Esquerra Republicana de Catalunya.
Presenta com a cap de llista el que ha estat senador
en aquesta passada legislatura i que és president regional
del partit aquí al camp de Tarragona, el senyor Lluís Aragonès.
Senyor Aragonès, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Com porta això de canviar el Senat pel Congrés?
Bé, doncs jo em sembla que és allò que...
És passada segona a primera?
Mira, aquest dia estava a Madrid acomiadant-me dels companys
i del Senat, recollint el despatx, per entendre'ns,
i vaig anar a dinar en un restaurant on habitualment dinem
i em vaig acomiadar del propietari i em va dir,
home, ja no vendràs més.
Dic, bueno, jo crec que per aquí al Senat ja no volvré,
però a Madrid sí, perquè intento dir-me al Congrés.
I diu, caramba, allò que diuen a Madrid.
Doncs vas a passar de matar novillos a matar races braves.
Ja em sembla que ho és una mica, doncs, la...
Déu ni de la metàfora.
La metàfora podria ser ben bé aquesta, no?
I el Senat és un lloc on, doncs, pots iniciar un aprenentatge important
en tot el que és la dinàmica parlamentària espanyola,
que és molt diferent de la catalana.
Però el Senat, mentre no es produeixi una...
una reforma profunda d'aquesta cambra,
sempre ho he dit, no ho dic ara que ja no en formo part formalment, no?
Sempre ho he dit, des del primer moment jo vaig tenir aquesta impressió
i és la impressió d'aquesta Esquerra Republicana.
De poca cosa serveix.
Ja és una cambra que no exerceix la funció que hauria d'exercir,
que és una... hauria d'exercir una funció territorial, no?
I hauria de legislar per el territori
i el Congrés de Diputats hauria de legislar pels ciutadans,
per les persones, no?
I això en aquests moments no es produeix,
entre altres coses, perquè és una cambra preconstitucional.
Ha citat i ha dit que el Senat de poca cosa serveix,
segurament en política.
Pensant ja en el futur, en les pròximes eleccions
i en la pròxima legislatura, el Congrés dels Diputats,
la gent d'Esquerra Republicana tem que de poca cosa serveixi
la seva força electoral al Congrés dels Diputats,
tenint en compte que el president Zapatero i candidat del PSOE
ja ha donat a entendre que en vostès no volen saber res,
si necessiten d'altres formacions polítiques per fer pactes?
Miri, la nostra força, el 2004, entre altres coses,
va servir per enterrar el José María Aznar,
enterrar en el sentit metafòric de la paraula, no?
I per fer president,
l'actual president del govern, en Zapatero.
Diguem-ne que hi va servir per moltes altres qüestions,
per enterrar altres qüestions importantíssimes,
i aquestes no en el sentit metafòric de la paraula,
sinó com una realitat,
per enterrar el pla hidrològic nacional.
La presència, una presència forta,
un grup parlamentari fort d'Esquerra Republicana
al Congrés de Diputats,
entre altres coses,
servirà perquè el fantasma aquest del Partit Popular,
encamcelat pel senyor Pizarro,
pel anticatalanista senyor Pizarro,
entre altres moltes, molts anticatalanistes,
no torni a governar.
Aquesta és una garantia que només la pot oferir Esquerra Republicana,
Convergència i Unió no pot oferir això,
Convergència i Unió va al mercadeig, com sempre,
pactarà amb qui li vagi millor,
perquè ho ha fet i, en fi, no se n'amaga,
vi l'equidistància aquesta entre el PSOE i el PP,
doncs és una característica de Convergència,
i per tant, doncs és Esquerra Republicana,
a la demarcació de Tarragona,
però en el conjunt del país,
qui pot garantir que, doncs,
la seva fortalesa serveix per barrar el pas al Partit Popular.
que si després el PSOE voldrà formar aliances amb nosaltres o no,
i tot això és tan hipotètic,
i tot això depèn tant de la conjuntura,
tot això depèn tant dels resultats,
i tot això depèn també molt de les condicions que nosaltres posem,
perquè, doncs, un partit jugandós, no?
I nosaltres, i ho sap el senyor Rodríguez Zapatero,
tenim unes línies roges que no creurem mai, mai.
Vostès van començar ara fa quatre anys,
amb els resultats excepcionals que van obtenir a les eleccions del 2004,
van començar donant suport a la investidura,
ara ho recordava, de José Luis Rodríguez Zapatero,
tot i que vostè ha estat al Senat,
ha seguit, evidentment, la política espanyola.
Quin balanç fa Esquerra d'aquesta legislatura
pel que fa a Catalunya, pel que fa a les comarques terragonines,
perquè van començar donant suport
i han acabat la legislatura força distanciats
de la política del PSOE?
Quina nota i quin balanç fan d'aquests últims quatre anys?
Aquí hi ha hagut una inflexió.
Hi ha hagut els primers dos anys
que nosaltres els considerem dos anys productius, no?
Una aposta que Esquerra Republicana havia de fer
i que no se n'arrepenteix d'haver-ho fet, no?
D'investir com a president el senyor Rodríguez Zapatero
a canvi de qüestions que pels catalans i per les catalanes
eren essencials.
N'he dit una abans i la repeteixo,
la derogació del Plan Hidrològico Nacional.
Però també impulsar moltes lleis de caràcter social,
com la llei de la dependència, entre altres,
la llei dels matrimonis del mateix gènere, etcètera,
tota una sèrie de lleis que han situat,
doncs, dins del que podríem dir l'eix social,
el país, doncs, amb uns nivells superiors
amb el que estàvem després d'aquests vuit anys
tan conservadors, tan terriblement conservadors
i retrodades del Partit Popular.
Hi ha una inflexió.
Hi ha els primers dos anys i els segons dos anys.
Una de les condicions per a la investidura
que Esquerra Republicana va posar al PSOE
va ser justament l'aprovació de l'Estatut,
l'aprovació de l'Estatut que emanés del Parlament de Catalunya.
I aquí, doncs, tots recordarem,
perquè, doncs, la història és recent,
que es produeix aquesta inflexió
per la deslleialtat per un costat del PSOE,
però per la traïció de Convergència i Unió
i el senyor Artur Mas,
quan pacten un estatut rebaixat d'esquenes
al Parlament de Catalunya
i fins i tot el PSOE ho fa d'esquenes al PSC,
que queda, permeti'm l'expressió, amb el cul a l'aire.
I a partir d'aquí es produeix una inflació.
Nosaltres, he dit abans,
que hi ha tota una sèrie de línies roges
que no estem ni estàvem disposats a creuar-la,
aquesta n'era una,
i és a partir d'aquí on comença el distanciament
i és a partir d'aquí on també comença una aproximació del PSOE
a postures més conservadores.
Doncs no oblidem la reforma fiscal que es produeix,
que a més de pactar-la amb Esquerra Republicana,
amb Izquierda Unida, amb Iniciativa per Catalunya,
la pacta amb Convergència, la pacta amb el PNB,
i li dona un caràcter molt més conservador.
Per tant, nosaltres, a l'hora de fer balanç,
ho definim molt bé amb el viani progressista
i el viani conservador i més centralista nacionalment parlant.
I més enllà d'aquesta valoració general, política,
aquests dos viennis, des d'un punt de vista territorial,
des d'un punt de vista de les comarques de Tarragona,
en fi, insisteixo, tot i que vostè no ha estat al Congrés,
però sí que ha estat al Senat,
tot el que s'havia planificat
es donen per satisfets de com s'han fet les coses,
sobretot en matèria d'infraestructures
que afecten el nostre territori?
En absolut, en absolut.
Efectivament, tant el diputat Josep Andreu
com jo mateix hem estat, jo diria que,
motors de pressió perquè tota la qüestió,
sobretot de les infraestructures en el nostre territori,
portés una velocitat molt més gran
de la que ha portat.
treballant i incorporant moltes esmenes en els pressupostos,
en el sentit, doncs, d'accelerar molt més el procés
d'execució de les infraestructures.
Home, la diferència entre els governs del Partit Popular
i el govern del PSOE és que el govern del Partit Popular
ni es plantejava planificar tota la qüestió d'infraestructures
aquí al Camp de Tarragona i a la demarcació de Tarragona.
el PSOE sí, però s'ha quedat a mig camí.
Hi ha moltes infraestructures, i després n'explicaré alguna,
que s'han planificat, però que no s'han desenvolupat.
És a dir, consten en els pressupostos,
però després els pressupostos no s'executen.
I això els situa, en certa manera,
en el mateix estadi que el Partit Popular,
perquè és per acontentar, per dir-ho d'alguna manera,
a la parròquia, però després no s'executa.
La carretera, el desdoblament de la carretera
de Tarragona-Montblanc, la 240,
que consta de quatre fases,
totes quatre fases estan pressupostades,
estan licitades, estan adjudicades,
i, escolti'm, totes quatre no,
la primera ja està adjudicada.
És que no s'hi ha donat ni una peletada,
i és que portem, doncs, des del 2005,
que jo recordo una roda de premsa
dels representants socialistes aquí,
que deien,
el començament de les obres és imminent,
des del 2005, estem al 2008,
i no s'hi ha donat ni una peletada.
I, per tant, diguéssim que es porta molt de retard,
molt de retard en el que és l'execució
d'aquestes infraestructures,
que, llavors, quan compares i dius,
home, avui, per exemple, que ha sortit
la inflació a Tarragona,
que és el 4,2, la inflació interanual,
estem actuant, estem pagant,
en definitiva, com a ciutadans de primera,
i continuem rebent els serveis de tercera.
continuem tenint aquests dèficits crònics,
que, d'una manera o altra,
tots tenim clars que s'han de resoldre,
però que no es resolen.
tota la qüestió ferroviària,
per exemple, doncs, home,
és un altre exponent d'aquests dèficits crònics,
com un ciutadà de Cambrils,
per anar a Reusa a passar,
o per anar a Vilaseca a passar per Tarragona,
encara, com és que no se resol això, no?
i que qüestions d'aquestes
que provoquen uns desajustos en la mobilitat,
que, doncs, ho paguem car,
després també nosaltres, no?,
ho paguem car perquè forcem a utilitzar
els vehicles privats,
i això, doncs, és una cosa
completament insostenible.
Tot això depèn del comportament polític
dels governs de Madrid, per desgràcia, no?
Depèn del comportament polític
dels governs de Madrid.
i, bueno, i per això estem nosaltres aquí al territori,
per forçar la inversió que ens pertoca,
perquè no és gratuïta,
sinó perquè ens pertoca,
s'executi amb molta més salaritat.
Aquests dèficits històrics
són, doncs, l'objectiu principal,
la prioritat que s'hauria de resoldre
en aquesta propera legislatura,
o, com a mínim, és la prioritat per Esquerra Republicana?
Jo penso que sí,
que la butxaca dels ciutadans de Tarragona,
igual que la butxaca de tots els catalans,
és el més important.
quan ens toquen la butxaca malament
i ens estan tocant la butxaca,
insisteixo,
estem comportant-nos a nivell impositiu,
estem pagant impostos com a ciutadans de primera
i estem rebent serveis de tercera.
I aquí, doncs,
se li ha de donar el tomb.
Hem de continuar pagant com a ciutadans de primera,
però hem de rebre els serveis
que els ciutadans de primera
tenen el dret a rebre.
I aquest és l'objectiu.
I una altra qüestió.
tot el que ens puguem fer nosaltres,
que no ens ho facin els altres.
I ara estic pensant, per exemple,
en el Museu Nacional d'Arqueologia a Tarragona.
Segur que si es gestionés
des de l'Ajuntament de Tarragona,
amb consorci,
amb la Generalitat,
amb cultura,
segur que això aniria molt bé.
Bé, aquest museu és nostre.
Aquest museu no ens el tenen de gestionar
des de Madrid,
des del Ministerio.
S'han d'acabar, aquestes coses, ja, no?
S'han d'acabar.
Són infraestructures,
culturals, en aquest cas,
patrimonials,
que tenim aquí
i les hem de poder gestionar nosaltres, no?
Segur que ho faríem molt més millor.
La proximitat sempre
és un avantatge, no?
I en aquest cas, també.
El cas del museu, que cita'm,
pot ser possible.
Aquesta gestió és més pròxima,
però és evident que hi ha altres infraestructures,
i equipaments que, de moment,
les ha de fer l'Estat.
I en aquest sentit,
pels propers quatre anys,
vostè ara citava
el desdoblament de la Nacional 240
o l'autovia de Montblanc,
perquè ens entenguem,
l'autovia de Tarragona-Montblanc.
N'hi ha aquesta i d'altres com a prioritats
en les propostes d'Esquerra
per les eleccions del 9 de març?
Home, hi ha una qüestió
que afecta la ciutat de Tarragona particularment,
però jo diria que va més enllà
de la ciutat de Tarragona
i que és la façana marítima, no?
La façana marítima
que ha de contribuir
a ordenar
tot el que fa referència
a la qüestió ferroviària
però també a la qüestió urbanística
de la ciutat
és una qüestió
que s'ha de desencallar
amb valentia
i definitivament
via amb això
hi estem treballant
i des de l'Ajuntament de Tarragona
que formem part del govern
hi estem treballant
de comú acord
amb els socis de govern, no?
Però em sembla
que és una d'aquelles qüestions
que s'ha de prioritzar,
que s'ha de posar damunt de la taula
i que és una de les condicions
territorials
que nosaltres
posaríem per,
doncs,
en fi,
per donar suport
o per arribar
amb qual,
amb algun tipus d'acord
amb un hipotètic,
doncs,
suport parlamentari, no?
Vilafasana marítima
de Tarragona és una qüestió
que ja no emet més titubejos, no?
I, doncs,
de manera decidida
s'ha d'afrontar
com una de les primeres accions
d'aquesta futura legislatura.
Parlem d'escenaris polítics,
en fi,
vostè que ja porta un temps
fent política a Madrid,
hi ha possibilitats,
es parla molt de l'empat tècnic,
ara dos mesos d'eleccions,
entre un govern de PSOE
i un govern de PP a Espanya,
hi ha possibilitats
realment que el PP
torni al govern espanyol
i què suposaria això
des del punt de vista
d'Esquerra Republicana?
Déu-me'ns en guard.
És una possibilitat,
Déu-me'ns en guard,
i no ho dic com a Esquerra Republicana,
ho dic com a català.
Déu-me'ns en guard
que el Partit Popular
tornés al govern.
El Partit Popular
que ens ha portat
al Tribunal Constitucional
l'actual estatut.
Un estatut
que sap vostè
que nosaltres no hi estàvem d'acord
perquè el vèiem
i de fet s'ha demostrat
i que el vèiem
poc ambiciós,
però en definitiva
és l'estatut
que el conjunt de catalans
i catalanes
van aprovar en referèndum
i per tant
és el nostre estatut
i que defensem
el ple desplegament.
Doncs aquests senyors
no tan sols
defensen
el ple desplegament
d'aquest estatut
sinó que el tenen impugnat
al Tribunal Constitucional.
Un partit
que posa
de número dos
i ja m'hi referia abans
el senyor Pizarro,
l'expresident d'Andessa,
que fa
ostentació
de la seva anticatalanitat.
No és allò que
sigui una cosa subjectiva
que ho diguem nosaltres.
Ell em fa ostentació
de la seva anticatalanitat
quan diu que preferiria
que Endessa
s'anés a mans alemanyes
abans que a mans catalanes
o que nunca seré
un trabajador de la caixa
o aquestes...
En fi,
clar,
i aquestes persones
al front
del govern
de l'Estat
i Catalunya
comenci a tremolar.
Garantia que això no passi
perquè això no passarà.
La garantia que això no passi
ho he dit abans
és Esquerra Republicana.
Un grup parlamentari fort
d'Esquerra Republicana
és la garantia
de barrar el pas
al Partit Popular,
de barrar el pas
a l'espanyolisme
més ranci,
entre el qual
també en trobem
a l'ala més
dretana
del PSOE
i estic pensant,
per exemple,
en el qui
sona
com a president
de la Cambra Baixa
el senyor Bono.
Parlant de scenaris
polítics
i des del punt de vista
més territorial,
en fi,
aquí, clar,
totes les formacions polítiques
s'aspiren a millorar
els resultats
de fa quatre anys
que recordem
es van produir
en un context
extraordinari,
no podem oblidar
el tema de l'11M
i en el cas d'Esquerra Republicana
fins i tot
no podem oblidar
l'efecte carot,
és a dir,
tot el que va passar
després d'aquella entrevista
al sud de França
amb representants d'ETA.
Però, en fi,
aquí tothom diu,
el Partit Popular
diu que aspira a tenir
un segon diputat a Tarragona,
Convergència i Unió
també aspira a tenir
un segon diputat a Tarragona,
els sascons
són els que són
i Esquerra Republicana
a què aspira?
Bueno,
per aspirar...
A tot,
ja m'ho imagino,
però...
Aspirem a tot,
però...
Perspectives reals?
Sí,
el que s'ha de fer
és tocar de peus a terra,
no?
I el que,
en tot cas,
el que jo li garanteixo
és que
el diputat d'Esquerra Republicana
és...
Que, per altra banda,
està garantit
i està assegurat
i aquesta és la nostra aspiració
és consolidar
resultats,
fer un grup parlamentari
i mantenir
el grup parlamentari
fort a Madrid,
però,
en tot cas,
per les aspiracions
dels altres,
no?
I que en prenguin bona nota,
doncs,
en fi,
la consolidació
del diputat
d'Esquerra Republicana
doncs,
avorta
qualsevol...
qualsevol
creixement
del Partit Popular
i només per això,
només per això
ja val la pena,
la consolidació
del diputat
d'Esquerra Republicana
per avortar
qualsevol creixement
del Partit Popular.
És a dir,
senyor Aragonès,
demanen més aviat el vot
perquè no pugi al Partit Popular
que per una altra cosa?
No.
Jo demano...
Ara encara no el puc demanar,
el vot.
No me'l faci demanar,
que encara no el puc demanar.
Però, en tot cas,
la consolidació
de l'espai
d'Esquerra Republicana
a la demarcació
de Tarragona,
en primer lloc,
jo em sembla
que és per la feina feta,
per la feina feta
pel diputat
que ha estat
fins ara,
Josep Andreu,
per la feina feta
que jo he fet
des del Senat.
i no hi ha per què
no creixi
el Partit Popular,
sinó perquè,
doncs,
en fi,
la influència
d'Esquerra Republicana
parlamentària
a Madrid,
jo penso que
és bona
pel creixement
de Catalunya
en el seu conjunt.
La influència
del Partit Popular
en el govern de Madrid
és dolenta
per Catalunya
i pel conjunt
dels ciutadans
de Catalunya.
La cursa electoral
acaba de començar,
així que temps n'hi haurà
per parlar
amb Lluís Aragonès,
candidat cap de llista
d'Esquerra Republicana
per Tarragona
en les eleccions
del 9 de març.
Temps n'hi haurà
d'anar detallant
en les properes setmanes
altres propostes
i, en fi,
altres plantejaments
que facin
els ciutadans
de les nostres comarques.
Senyor Aragonès,
moltes gràcies,
bona precampanya
i bona campanya
i fins la propera entrevista.
Moltes gràcies
a tots vosaltres
i fins la propera.
Adéu-sia, bon dia.
Adéu.