Les 10 del matí, pràcticament 35 minuts,
música de romans per situar-nos al Festival Tarracoviva,
que ja ha arrencat amb les primeres activitats,
dimecres i dijous,
i que ara ens porta, ens aboca ja al primer cap de setmana,
on es multiplicaran les espais i les activitats programades
en diferents punts, en diferents espais de la ciutat, com dèiem.
El festival enguany celebra el seu desè aniversari
i, com també ja és tradicional,
el primer divendres de les jornades,
el primer divendres al matí hi ha una cita als jardins
i al Teatre Auditori del Camp de Mar,
on s'apleguen nens i nenes de diferents escoles de la ciutat
i d'altres punts de la demarcació.
És una activitat que organitza el Camp d'Aprenentatge de Tarragona
en col·laboració amb els propis organitzadors de Tarracoviva,
una manera d'apropar l'època històrica romana als més petits.
Tenim la unitat mòbil situada als jardins del Camp de Mar aquest matí
amb Joan Maria Bertran a la part tècnica
i amb Josep Sun i als micròfons.
Josep, bon dia.
Hola, Ricard, bon dia.
Què tal l'ambient per aquí?
Doncs mira, que t'ho expliqui la Maria.
Maria, què tal? Bon dia.
Bon dia.
M'agraden que quin ambient hi ha per aquí al Camp de Mar.
Com us ho esteu passant?
Molt bé.
Tu ara estàs fent aquí una sandàlia romanes, no?
Sí.
Ja les has fet?
Sí.
I què et sembla això?
Molt bé.
D'on vens tu, Maria?
Jo de Reus.
De Reus.
Si t'agrada venir aquí al Camp de Mar,
d'aprendre com jugaven els romans,
has vist que no són tan diferents de nosaltres, no?
Sí.
Som els teus hereus, eh?
Maria, que vagi bé la sandàlia, eh?
Ara tornem a...
Adéu, adéu, Maria.
Adéu.
Ara tornem a parlar amb altres infants que estan avui aquí al Camp de Mar.
Són en total uns 1.300 els que avui són aquí.
Són de diferents instituts, de cinquera primària,
del conjunt del Camp de Tarragona,
perquè també n'hi ha alguns de l'estat a l'Ebre,
concretament n'han vingut infants i nens i nenes en posta.
Són per aquí en diferents activitats.
N'hi ha 128 d'activitats diferents.
Després farem una mica de recorregut per alguna d'elles.
I són també, dir-vos, és important perquè els ensenyen aquí una mica
com jugaven els romans, com feien algunes coses en el dia a dia.
També lluites de gladiadors.
Ara mateix hem vist que aquí, dins, a l'interior del camp,
s'estava, doncs, fent significant una lluita de gladiadors.
És a dir, són moltíssimes activitats que poden fer aquesta canalla,
en definitiva per estimar una mica més aquests avantpassats romans
que som nosaltres els seus cereus.
Això és important que la canalla ho sàpiga.
Ara ens ho explicarà una miqueta perquè ens acompanya
la responsable del camp d'aprenentatge,
és Joana Virgili, i també Xema Campos,
que és el cap de programes dels serveis territorials d'educació
aquí a Tarragona.
L'estem parlant de la Generalitat.
Joana Virgili, bon dia.
Bon dia, què tal?
Molt bé, Xema, bon dia.
Bon dia.
Ara ho dèiem, que s'estima una mica més aquest passat nostre,
relativament recent, diguem-ho així, entre cometes,
però que se l'estimin perquè al cap i al fi són els cereus, no?
De tot això que podem veure per aquí.
Sí, sí, sí, sí.
Jo penso que és molt important donar a conèixer als nostres alumnes
tot aquest passat que ens envolta,
perquè d'alguna manera,
bé, els nanos preguntaven moltes vegades si anàvem a la necròpolis,
deien què se n'ha fet dels romans, tots morts.
i deies, no, els romans som nosaltres,
som els hereus de la seva cultura,
de les seves tradicions,
de la seva manera de fer.
Llavors, és molt important que tots aquests nanos vegin
que aquest món llunyà, però alhora tan a prop,
ells en gaudeixen encara avui.
Un nen romà jugava el tres en ratlla,
però avui ells continuen jugant el tres en ratlla,
jugaven el capo d'un navi,
jugaven el caro creu,
i ells continuen jugant el caro creu.
Llavors, és una manera d'integrar,
i alhora també,
que coneixin tot el que és el patrimoni romà de Tàrraco,
perquè al cap i a la fi,
ells són els que d'aquí a uns anys
hauran de defensar tot el que és la nostra ciutat
i el seu patrimoni.
Veig que, a més a més de la canalla dels infants,
els professors també s'ho passen bé avui, eh, Xema?
Evidentment, no?
Jo crec que és un moment lúdic per tots dos.
Els nanos participant d'activitats,
aprenent, fent,
i els professors també,
és a dir, s'apropen igual que els nanos
a el que era la Tàrraco romana,
d'una manera...
També és una trobada entre professors,
que és interessant per poder compartir certes experiències.
És molt interessant, sí, senyor.
És una experiència que va més enllà de les fronteres,
entre cometes, de Tarragona,
perquè hi ha alumnes d'arreu del Camp de Tarragona,
però també Terres de l'Ebre, eh?
Sí, senyor, efectivament.
El Camp de Tarragona està format per les sis comarques nostres,
i també han vingut a un centre d'emposta,
per tant, participem pràcticament tots íntegrament
en aquesta activitat.
Hi ha un abans i un després, Joana,
d'aquesta participació en aquests camps d'aprenentatge.
Noteu això?
És a dir, o s'ho diuen els professors,
mira, és que després de venir allà al Camp de Mar,
doncs ho veuen d'una altra manera.
Sí, sí, sí, sí.
És a dir, hi ha un abans i hi ha un després.
Molts professors que han vingut un any,
després tornen a repetir,
i realment és una manera,
jo penso que és una metodologia totalment diferent
a la que moltes vegades s'aplica a les aules,
perquè és un aprenentatge totalment actiu.
Un nen que fa, un nen que belluga,
és un nen que aprèn.
I llavors aquí és el que s'ensenya,
és a dir, aprendre fent.
I penso que molts d'aquests professors
després apliquen aquesta metodologia a l'aula,
perquè fins i tot després tenim alguns baús de jocs
que es poden deixar al llarg del curs
i els professors poden treballar a tots aquests jocs
a dintre de l'aula.
I aquesta metodologia traslladar-la
a altres procediments i altres assignatures.
Ara, quan hem arribat aquí,
s'estava fent una escenificació
de com eren els gladiadors,
de com lluitaven allà a l'interior de l'auditori.
Sí.
És un grup de reconstrucció històrica
que ens ha vingut des de Cantàbria
i fa les dues parts.
La part d'ensenyament,
la part d'explicar quins eren els diferents gladiadors que hi havia,
l'origen dels gladiadors,
és a dir, des d'un traci, un semita, un retiari, etcètera,
fins a com se produïen aquestes lluites a l'amfiteatre
i en quins períodes,
que eren les benaciona,
que eren les execucions i que eren les numera.
És a dir, sempre és un aprenentatge,
podríem dir, actiu.
ara estan participant els nens,
defensant el traci o defensant el semnita
i el militó,
i, bueno, és a dir,
no oblidem en cap dels moments que són nens,
que ha de ser un aprenentatge actiu,
però que són nens
i que els hi hem de donar d'una manera lúdica,
espontània i vivencial.
La veig posada en la matèria,
la veig allò...
No sé si són per als 10 anys de participació
en aquest camp d'aprenentatge aquí a Tarracoviva,
perquè heu estat present-se en totes les edicions.
Totes les edicions,
és a dir, des de la primera fins a avui
portem ja totes les edicions
amb la conclusió que els tres darrers anys
no solament s'ha fet per el que era la ciutat de Tarragona,
ja que hi van vindre tots els nens
de totes les escoles de Tarragona,
sinó que en els tres darrers anys
s'ha fet també extensiu
a tot el que és el camp de Tarragona
i a les terres de l'Ebre, en aquest cas,
i alguns anys ens han vingut també de fora,
de Barcelona, d'alguns altres indrets.
De fet, abans ja ho fèieu, no?,
el camp d'aprenentatge,
però es feia també obrint-la o van tallar
altres temàtiques, altres moments històrics.
Sí, el camp d'aprenentatge dona la causalitat
que en guany també compleix 25 anys
i aquesta metodologia d'aprenentatge actiu
es fa extensiu a cinc àmbits
de tot el que és la nostra ciutat.
És la Tarragona romana, la Tarragona medieval,
Tarragona industrial, Tarragona urbana
i Tarragona marítima.
Tenim pendent, pensem, el sisè gran àmbit
que seria la Tarragona turística.
És a dir, d'alguna manera també es tindria
que ensenyar al nano a treballar-ho
perquè també és una font d'ingressos
molt important per tot el que és la nostra ciutat.
I aprendre com és aquesta Tarragona turística
també és una cosa que forma part
de la nostra història i de la nostra vida quotidiana.
Ja, mentre parlem, un mai venir constant d'infants.
Per aquí al Camp de Mar hi ha un autèntic bullici d'infants
amunt i avall, professors, activitats moltíssimes.
Abans hem dit 128,
és a dir, que n'hi ha pràcticament de tota mena.
Sí, n'hi ha de competició, n'hi ha d'imitació, n'hi ha de jocs de taula,
n'hi ha que són més pacífics, n'hi ha que són molt més lúdics,
altres que s'extranyen més del món romà i altres que són molt més propers.
I, bueno, una cosa curiosa que enguany no ens ha passat,
però sí que ens va passar l'any passat, va ser fer córrer el cèrcol.
És a dir, jo em vaig apropar a fer córrer el cèrcol
i vaig veure els nostres monitors que aguantaven a criatures petites
i els avis que feien córrer el cèrcol
i els ensenyaven al jovent d'avui en dia com se feia córrer un cèrcol.
Enguany ja hem tingut l'oportunitat de poder-los ensenyar
i agafar per banda aquests avis abans de vindre aquí
perquè tal poguessin ensenyar.
Vull dir, són jocs que o bé formen part de la nostra vida
o en moltes ocasions les que ja han tingut també part dels nostres avis.
També penso que és una cosa que hem de dir
que és un dia en què la integració de tota aquesta canalla,
de tots aquests centres, de la gent nouvinguda
que tenim aquí treballant en totes les nostres escoles
no se sent ningú estrany.
Tots estan participant i com en l'imperi romà
que va ser un gran punt d'integració
penso que també és aquesta jornada.
Hi ha 300 monitors que no ho han dit abans
que estan aquí col·laborant i que ho fan molt de gust.
Ara parlem amb algun d'ells, que farem un recorregut.
Gemma Campos, una valoració d'aquests primers dies
és òbviament molt positiva, no?
Evidentment, és molt positiva.
A més a més, és un espai molt interessant,
com abans parlàvem, a banda de jugar,
aprendre com jugàvem els nostres nens i nenes romans.
És també molt guapo veure com juguen amb diferents cultures.
És a dir, no hem d'olvidar que cada dia
estem rebent més nois novinguts
i és guapo veure com diferents cultures juguen a el mateix
perquè és un joc important per poder-s'integrar,
per conèixer què fa l'altre.
Abans, la Joana, fora de micròfons, crec que deia
que el nano juga, aprèn jugant, això és important,
però coneixerem la cultura de l'altre i l'aprendrem a estimar
quan nosaltres sabem què fan i per què ho fan.
Per tant, crec que és un doble objectiu,
conèixer la nostra història, la nostra cultura
i apropar-nos als altres, per mitjà del joc,
que és una cosa lúdica i un gran món per aprendre a aprendre.
Doncs ja ho veuen, no són tan diferents els romans
com som nosaltres ara, els infants,
en fi, hi ha molts punts de trobada, no?
Moltíssims, vaja.
Moltíssims, moltíssims.
És a dir, nosaltres som els hereus de tota la seva cultura
i Tarragona és un punt referencial
per poder ensenyar tota aquesta cultura
als nostres infants i als nostres futurs hereus.
Joana Virgili, Xema Campos, gràcies i que acabi de provar.
Digui'm.
Jo volia donar les gràcies a tot l'equip del Camp d'Aprenentatge,
la Núria Montardit, el Jordi Tortosa,
l'Ada Jiménez, la Marta Segura i la Maria José Murtra,
que han estat aquí amb nosaltres
i que són els que ens han ajudat a tirar tot això endavant.
També a la Universitat Rovira i Virgili,
a l'Ies Calípolis, a l'Ies Vidal i Barraquer,
a l'Ies Jaume I de Salou,
al Pons d'Icari i al Martí Franquès.
Perdoneu-me que hagi sigut tan extensa,
però és que sense ells realment tampoc ho haguessin pogut fer.
Això no seria possible, no?
Jo m'adereixo igualment a aquesta felicitació i a aquest reconeixement
perquè un dia o dos com aquestos de jornades
suposen moltes hores i molta feina enrere
i molt temps dedicat que a vegades està fora d'horari.
Per tant, crec que és important reconèixer
el gran esforç que està fent tota aquesta gent,
professors, monitors i companys del Camp d'Aprenentatge
i felicitar especialment el Camp d'Aprenentatge
per seu 25è aniversari
i per la seva decena participació en aquests llocs.
Queden fets doncs aquest agraïment?
Sí, diguin, diguin.
Oh, jo no volia marxar d'aquí sense convidar-vos
a veure una miqueta de vi romà, vi de roses.
Doncs programo, programo, sí, sí.
Ara hi anirem, eh?
Joana Gràcia, Joana Virgili i Xema Campos
per explicar-nos com és aquest camp d'Aprenentatge.
Nosaltres ara anirem a provar aquest vi romà,
si ens el deixen provar per aquí
perquè ara mateix l'estan servint
i podem veure en directe com el proven.
No sé si algú per aquí s'atreveix a provar-lo,
aquest noi, per exemple. Hola.
Sí.
Com a tius?
Omar López.
Vols provar el vi romà?
Sí, sí, el vaig provar ja està.
Ja l'has provat?
Sí.
I a què té gust?
Una mica mel.
A mel? Sí?
Va per aquí la cosa?
Sí, té una miqueta mel i una miqueta canyella.
Me'l deixes provar un ditet encara que sigui?
A veure, que no diguem cap...
Això puja el cap o no?
Em sembla que no.
Bueno, espero que no, però...
Doncs anem a provar aquest vi romà en directe.
Gràcies, eh?
A veure, la progressa,
intentaré descriure el sabor.
És vi, té color de vi,
tot i que és una mica més...
un color més pàl·lic al vi, diguéssim, convencional.
D'entrada ja té un aroma així,
dir, una olor diferent, eh?
I és...
Sí, sí, té gust com de...
Això, de mel, sí, sí.
Doncs sí, sí, és un vi boníssim.
Té, Joan Maria, per tu.
Mira'm a Joan Maria Bertran
que acabi de fer la ronda de vins.
I ara seguim per aquí
a veure què fan aquesta canalla
que estan jugant
en algun d'aquests punts
d'aquí del camp d'aprenentatge.
Aquí els ensenya moltíssimes coses.
Hi ha, per exemple,
aquí estan jugant a un joc
que no sé com es diu,
però ens ho explicaran de seguida
a veure de què va aquest joc d'aquí.
Hola, què tal, bon dia.
Hola, bon dia.
Com es diu aquest joc?
Llenço la moneda.
Llenço la moneda.
Explica'ns una mica com és.
Doncs, pots llençar a cotxar
tot de peu, llences
i fiques les pedres als forats.
I de què es tracta?
Fica les pedres,
qui més fiqui guanya.
Sembla fàcil,
però és molt difícil.
I com és que hi ha diferents forats?
Perquè hi ha més possibilitats.
Ja està, no?
S'ha quedat aquí.
Aquest noi com es diu?
He sigut el guanyador.
Espera, espera't,
com et dius tu?
Jo, Pau, Tomàs.
Pau, Tomàs, d'on vens?
De Tarragona.
És de Tarragona, eh?
Sí.
O sigui que tu els romans ja els coneixies, no?
Ja ets amic dels romans abans o no?
Ah, claro, sí.
No m'es faltaria.
Molt bé.
I què has fet per aquí?
Explica'm una mica què has vist,
què és el que més t'ha agradat de per aquí.
Doncs també hi ha arcs allà,
també hi pots lluitar,
que això és molt xulo,
i això també, que és molt xulo.
També allà te pots fer un nom
com uns quadrats,
molt raros,
i també allà són unes catapultes.
És l'únic que he provat.
Te'n passeu bé, no?
Molt xulo.
I aquest noi com es diu?
Hola.
Eduard.
Eduard, tu com t'ho estàs passant?
Molt bé.
Escolta, i tu creus que els nens i nenes romans
eren gaire diferents a vosaltres?
No.
No.
Creus que no, eh?
No.
Heu vist que jugàvem més o menys a jocs molt semblants, no?
Sí, molt xulos.
Sí.
Sí.
Ara, no sé si heu pogut jugar al Tres en ratlla
en alguna d'aquestes activitats.
No.
Doncs també hi has per aquí, eh?
Sí, no sé, encara no l'hem vist.
Bueno, que deu que vagi bé, eh?
Adé.
Adéu, adéu.
Adéu.
Gràcies.
Doncs són nens que estan per aquí participant en alguna d'aquestes activitats.
Aquí hi ha una altra que també és una mena, crec que de joc,
que es juga amb unes figuretes petites que ara ens expliquen.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Explica'm una mica què esteu fent aquí.
Bueno, doncs això consisteix en tirar ossos a les gerres
i després comptem els punts a veure què guanya.
I aquests ossos són d'alguna forma, no?
Són ossos anomenats, veig, no?
Sí.
Són ossos normals.
Bueno, no sabem molt bé com són.
Són ossos que es tracta d'encertar la xerra, no?
I això ja es jugava en època dels romans.
Sí, molt bé.
En època dels jurs romans.
I a la canalla s'ho passa bé, eh?
Molt, molt bé.
Este joc té bastant èxit.
Vaig a veure-ne a professora, gràcies.
No, de res.
A veure si podem parlar amb una professora.
Sembla que sigui...
És professora, bon dia.
No, no, no, no soc professora.
Ah, no ho ets.
No, no, doncs perdona, eh?
A veure, a veure, veniu cap aquí, nois.
Bé, bé, un moment, a veure, com et dius tu?
Amet.
Amet, què et sembla tot això d'aquí?
Com t'ho estàs passant?
Què estàs fent?
Què has fet fins ara?
Tu, a veure, tu com et dius?
Ossama.
Ossama.
A veure, explica'm, què t'ha semblat aquest camp d'aprenentatge?
Molt bé, perquè hi ha molts jocs i...
i que és molt divertit.
Digues, digues.
Hi ha tots molts jocs bons i bonics i hi ha tots coses molt boniques.
Ja heu vist que els romans jugaven a coses molt semblants a les que jogueu vosaltres, no?
Sí, és veritat.
I a mi m'agrada molt perquè hem fet una batalla de...
Com et dius tu?
Guillem.
Pujol.
D'on vens, Guillem?
De Torra d'en Barra.
I vosaltres?
I vosaltres tres també.
Són dos de Torra d'en Barra.
Doncs diga'm, explica'm allò que em deies.
El què?
No, m'estaves explicant que heu jugat a un joc de goliadors, no?
Sí, que tenies d'agafar una xarxa i embolicar-li el cap a l'altre.
Això ho ha passat bé, eh?
Sí, molt bé.
I aquestes noies...
Hola.
Hola.
Tu també és de Torra d'en Barra, veig.
Sí?
Sí, del seu Antoni Roig.
I què esteu fent per aquí?
Doncs hem anat a vestir-nos i hem fet com si estiguéssim en una escola
i hem escrit com en unes pissarres que estaven fetes com de cera
i hem escrit el nostre nom i la professora ens deia el que teníem que fer.
Digues, digues.
A quin canal surt?
Això és Tarragona Ràdio, però ja està sortint, és en directe, eh?
Ah, està en directe.
Sí, sí, vols saludar algú i vas aprofitar, eh?
Ah.
Doncs i tu què dius? Explica'm.
Jo, hem anat a jugar allà a vestir-nos, hem fet a classe, ens l'han dit els humans i els humans.
I després hem estat pintant un dormitori romà, l'impluvium, el compluvium, ara anirem a jugar a futbol i farem moltes coses més.
Deixeu a veure si puc parlar, gràcies, eh?
De res.
Si puc parlar amb una professora, crec que és professora, a veure, hola, bon dia.
Bon dia.
Que és professora, vostè?
Sí, sí.
De quin institut?
Soc del Col·legi Ciutat de Reus.
Ah, molt bé, veniu de Reus, eh? Com us dieu?
Maria Dolors.
Maria Dolors, què tal? Com us esteu passant?
Molt bé.
Els professors, eh?
Sí, els professors. Ens ho estan passant molt bé. Ens fem cullerets, mengem i vigilem els nens, que això és el que toca.
I la canalla se ho passa també, veig que fantàsticament.
Molt que se ho passen, sí. Ho hem fet altres anys i cada any jo sé que és una activitat que els encanta als nens.
A més, és molt senzilla. La gràcia que té aquesta activitat és que tot és tan senzill que els alumnes no tenen cap complicació en fer res.
més són lliures, és a l'aire lliure, està molt ben muntat, els ajuden moltíssim a fer els jocs i realment, realment està molt bé.
Ara que no ens escolta, Mengu, després això té continuïtat a l'escola? Estan més amb atència a la història? Els romans els estimen més?
Sí, perquè ens donen a les escoles un llibre amb els jocs romans, fins i tot hi ha el títol així com en llatí, tal com es deia.
Llavors, quan tornem a l'escola, a part de fer un anfiteatre que ens han donat amb aquesta,
després el que fem sempre és un mural on cada alumne tria un joc que li ha agradat
i llavors el fa en gran, el l'explica i tot això, vull dir, sí, realment ens dura uns quants dies.
Ja has provat el vi romà?
Sí, encara no. El vaig provar l'any passat i l'altre any. Aquest any, com que encara no hem tingut massa calor, no tenim...
Està molt bo, està molt bo, eh?
Ja el tastarem, ja el tastarem. És via amb mel, sí.
Que vagi bé, gràcies.
D'acord. Adéu.
Doncs és una professora que ve d'arreu, sí que ens explicava, en fi, tot això, que s'ho passen molt i molt bé.
I aquí ara voluntaris, ja voluntaris que estan descansant. Suposo que sou voluntaris. Bon dia.
Sí, som voluntaris.
D'on veniu, de la universitat?
No, d'Elies Martí Franques. Som de primer de batxillerat.
I què feu, vostè? Esteu esmorzant, eh? Esteu descansant una miqueta, eh?
Sí, ja han vingut uns nens i ara estem descansant.
I què, com ho veieu? Tot això, el camp d'aprenentatge?
Això ho passa bé, la canalla?
Està molt bé, està molt bé.
Ho fem mitjanament barat, perquè som estudiants de l'humanístic, nosaltres.
Per tant, sabem de cultura llatina i romana.
I per això estem aquí.
Això ho feu, és a dir, té crèdits per l'institut?
És a dir, teniu nota amb això?
No, bueno, nota no, però sí més millor vist davant els professors.
O sigui que ho feu de forma voluntària, no hi ha cap mena de...
Bueno, cobrem una miqueta, 30 euros.
Per dia?
No, per dos dies.
Està bé, està bé. Gràcies.
De res.
Doncs mira, sabem una cosa que no sabíem, els voluntaris cobren 30 euros cada dos dies,
és a dir, que no es veiem voluntària, una mica, una petita aportació,
doncs perquè no s'hi impliqui, doncs, en fi, no es perdre el temps de forma altruista,
però, bueno, amb una també petita compensació.
Seguim fent el recorregut, tot i que en dos minutets tornem la connexió,
però ens acostem ara a un altre joc que està just aquí, al costat mateix on érem fa un moment,
i que aquí s'ensenyen unes imatges, on es poden veure uns lleons,
és el que diria, com uns còmics, expliquen una historieta.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Què esteu fent aquí?
Estem explicant el conte de la medusa, l'enigma de la medusa.
Seria capaç d'explicar-me'l en 30 segons o 40, potser?
Sí, són uns nens que van d'excursió i es perden pels monuments de Tarragona
i es troben amb una nena pedrificada i llavors la nena li demana que resolguin set enigmes
i llavors els nens passen per tots els monuments,
hi ha com un endevinar i els nens l'han d'endevinar
i a cada pàgina, a cada plana del llibre el resolen amb una lletra
i al final la paraula que troben és tàrraco.
I res, la nena l'encanteris el llibre es fa i torna a ser una nena normal i corrent.
Molt bé, no?
Sí.
Moltes gràcies.
De res, adeu.
Doncs hem acabat amb un conte, eh, que ho sembla.
Acabem amb aquest conte i veiem com juguen en un dels jocs d'aquests de taula,
que ara no sabria dir-vos com es diu, però ens ho diran de seguida.
Com es diu aquest joc? Hola.
Les dames, com és?
Les dames romanes?
Sí.
Però són una mica diferents, aquestes, no? Les nostres?
Sí, van amb un altre sistema de línies en diagonal i, no sé, és interessant.
Però juga més o menys com a les dames actuals o no?
Sí, sí, és el mateix sistema de menjar-se fitxes i les reines i tot.
Qui guanya?
Qui guanya, blanques o negres?
Ara mateix van guanyant les blanques.
Que així sot, eh? Gràcies.
De res.
Doncs aquest és l'ambient que es viu aquí al Camp de Mart, amb moltíssima activitat.
Recordeu 1.300 infants de diferents instituts, de cinquè de primària, del Camp de Tarragona, també de les Terres de l'Ebre, que són aquí, en aquest camp d'aprenentatge.
Hi ha 300 voluntaris que són els que guien aquestes activitats, que es fan aquí a l'exterior, als Jardins, però també a l'interior, a l'auditori, on n'escoltàvem fa poca estona, quan hem arribat, doncs com s'explicaven, com s'explica, com són, com eren els gladiadors, els diferents tipus de gladiadors que hi havia.
I també, doncs, la indumentària, les batalles com eren, en fitó plegat, i tots aquests petits detalls d'aquest passat relativament proper al nostre i que ha fet, doncs, que ens siguem hereus avui en dia i que aquests infants ho puguin tenir molt clar, això, a través d'aquesta classe pràctica, poden dir, a l'exterior, que es fa aquí en el marc de Tarracó Viva.
Molt bé, doncs, moltes gràcies a Josep Sonia amb el suport tècnic de Joan Maria Bertran. Ens hem passejat una estoneta per entre nens i nenes i entre diferents jocs de l'època romana en el marc d'aquesta edició de Tarracó Viva.
Falten poc més de tres minuts per arribar al punt horari de les 11 del matí. En aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio li posem una cançó aquest matí de divendres una mica gris i de seguida, després, escoltem les notícies d'Àmbit Nacional i Internacional.