Dos quarts d'udre del migdia, cinc minuts.
L'Hospital Joan XXIII de Tarragona comemora avui el dia del donant.
Són diferents entitats, l'associació també de donants d'òrgans.
El cas és que la nostra unitat mòbil s'ha tensat fins a aquest centre hospitalari
perquè per fer-se ressò de la importància que tots siguem donants,
els propis pacients trasplantats estan repartint informació
sobre l'exercici de la donació i el trasplantament d'òrgans i teixits.
Tenim allà, com dèiem, la unitat mòbil amb Joan Maria Bertran i Jordi Sorinyac.
Molt bon dia.
Hola, bon dia, Yolanda.
Estàs al vestíbul. On estàs ubicat exactament de l'hospital, Jordi?
Doncs mira, al vestíbul, al final del vestíbul,
al costat del taulell de recepció de l'edifici principal de Joan XXIII,
on, com molt bé comentàveu, s'ha instal·lat aquesta taula,
aquest punt d'informació.
Avui, dia 4 de juny, és el dia del donant.
És una d'aquestes celebracions que se celebra cada any en aquesta data
i en guany han volgut ser les persones que han rebut transplantaments,
que s'han pogut beneficiar d'aquestes donacions
als que han instal·lat aquest punt d'informació,
en certa manera, per agrair també la tasca dels donants
i també per explicar exactament com funciona aquest procés,
perquè ara ho estàvem comentant,
hi ha col·lectius que estan informats,
n'hi ha d'altres que no ho estan tant.
Si us sembla, en parlem.
Tenim aquí diferents persones.
Saludem, en primer lloc, la Concepció, la Concepció Iglesias.
Concepció, bon dia.
Bon dia.
Què tal, com estem?
Molt bé, gràcies a Déu.
La Concepció fa 16 anys que va arribar un transplantament.
El dia de la Constitució d'aquest any en farà 17, si Déu plau.
I des d'aleshores tot ha anat francament bé.
Em sento una persona molt afortunada,
perquè 17 anys enrere no és el mateix que és ara parlar de transplantats,
i la veritat és que no crec que molts hagin tingut una sort
de no tindre mai un petit problema com ha estat el meu cas.
El seu sentiment cap a la persona que li va fer la donació, quina és?
El seu sentiment que va fer la donació és que jo cada dia tinc dos germans morts
i cada dia, o sigui, tinc dos que són de la meva família, diguéssim...
Ara no em sabré, ara em poso una mica nerviosa.
Tranquil, la Concepció, no passa res.
Tinc dos germans morts, però considero que en tinc tres.
Sóc molt creient i, com és normal per una persona creient,
és que resi. Cada dia no em descuido dels tres germans,
perquè considero que en tinc tres.
Molt agraït a ell, a la família que no conec,
no la descuido mai a les meves oracions,
sempre per anomenar-los, dic la segona família que no conec,
perquè gràcies a ells i a un cúmulo de persones
que són els metges i la bona voluntat de tots,
sóc en aquest món i és una gran sort poder disfrutar de la vida
i que la meva filla em pugui veure,
he pogut conèixer els nets i que el meu marit me tingui
i per mi mateixa.
L'objectiu de les jornades com aquestes
és fonamentalment proporcionar informació.
Vostès ja fan unes hores que estan aquí a l'Hospital John 23
i estaran, de fet, durant tot el matí fins a les dues del migdia.
La gent normalment coneix el procés de les donacions,
quina informació té?
Jo veig que la gent està molt informada i molt conscienciada.
El contrari de quan va ser el meu cas,
que parlar d'un trasplant la gent afectava molt,
era una cosa molt desconeguda,
jo mateixa mai m'hauria fet donant,
perquè la meva filla me parlava sempre que es volia fer donant
i quan me parlava d'això,
i no sabí que jo estés amb l'altra perquè no ho estava en realitat,
li deia, calla, calla, no et vull sentir dir aquests disbarats,
perquè només de sentir-li dir m'afectava.
Era una paraula que encara era força desconou.
No m'afectava, era desconeguda,
era un aterró quan em parlava d'aquestes coses.
I actualment, doncs veig que la gent ho diu amb una naturalitat
que em sembla impossible que he arribat a canviar.
En quant al meu cas, la meva filla,
quan jo vaig ser trasplantada, em va dir,
si abans ja saps com pensava,
baix o baix a l'hospital,
a dir que són amos de tots els meus òrgans,
una volta morta.
Vull dir que va complicar,
tarden molts anys, però ho tenia molt clar llavors,
i em va dir si ja ho tenia en aquells moments,
molt més li tinc cara.
Qui pot ser donant?
Què s'ha de fer per, en un moment determinat,
poder ser donant d'alguns dels òrgans?
I el poc que ens va dir aquest dia la doctora coordinadora,
que jo creia que s'havien d'estar
en unes condicions de salut molt bona,
doncs ens va vindre a dir,
que tampoc sóc jo l'expert en poder-ho dir,
però que actualment se pot aprofitar quasi bé de tothom,
perquè hi ha coses que si no estan en una perfecció,
també les posen persones més grans,
que per llei de vida tampoc han de viure tants anys.
Més o menys va ser el que jo vaig entendre.
Ja li dic, no és a mi el que em correspon dir aquestes coses,
sinó als metges,
però que avui es veu que quasi s'aprofita de tothom.
Concepció, moltes gràcies pel seu testimoni.
Ens alegrem que 16 anys després,
doncs aquell transplantament hagués funcionat perfectament
i que pugui fer vida normal,
que també és una altra de les idees que encara no s'ha preconcebuda,
perquè hi ha molta gent que es pensa que un transplantament,
en alguns casos,
només serveix per allargar la situació durant uns mesos,
però vostè és una de les proves palpables que en aquest cas no és així.
Totalment, totalment maco.
Ho he pogut portar una vida, gràcies a Déu, normal.
Sí que procuro no cansar gaire,
però en realitat he portat la vida normal com una altra persona.
Concepció, moltes gràcies.
No hi ha de què a vosaltres.
Deixeu-me apuntar que l'any passat, l'any 2007,
van haver 16 donacions d'òrgans a l'hospital que van fer possible que es realitzessin
fins a 47 transplantaments de persones que ho necessitaven,
ja sigui per millorar la qualitat o salvar fins i tot la seva vida.
Aquest any, en aquest any 2008, en aquests 5 mesos i escaig que portem,
ja són 7 les famílies que en els moments, per què no dir-ho,
difícils de la mort d'un familiar,
han manifestat la voluntat de donar òrgans per transplantament.
Aquestes 7 famílies han permès poder proporcionar òrgans
per a altres 27 pacients.
Deixeu-nos a veure si tenim l'oportunitat,
perquè estem interrompent una conversa,
però teníem pendent poder conversar amb l'Assumpció.
Assumpció, bon dia.
Hola, bon dia.
L'Assumpció és una altra de les persones que aquest matí
s'ha participat en aquest punt d'informació.
L'Assumpció és la mare d'una persona que va rebre un transplantament.
La seva experiència personal en les hores que portem aquí.
Abans de Concepció, ho deia que hi havia gent que estava informada.
vostè ha tingut l'oportunitat de parlar amb algú que potser no ho ha sabut,
que encara hi havia força desconeixement en aquesta matèria.
Normalment la gent que s'acosta a la taula
és perquè alguna noció té.
El que no sap és com fer-ho.
Llavors els expliquem que amb el carnet,
tinguent el carnet i assabentant la família
de què es vol ser donant, és tot el que es necessita.
Jordi, puc fer una pregunta des d'aquí?
Li podries traslladar a la comitació?
Jo tinc entès, per això ho pregunto, perquè no n'estic segura,
que tot i que a la pràctica es fa de més i de menys
perquè parlem de situacions personals molt dramàtiques,
però que la llei espanyola en principi diu
que tota persona és donant tret que hagi expressat el contrari.
Per tant, si aquella persona no ha expressat el contrari
ni tampoc la seva família,
en principi la donació seria automàtica.
Segons diu la llei, la pràctica ja no sé si és diferent.
Però la pràctica, per el que diuen els metges,
ho demanen a la família.
I això suposo que us ho contestarà més bé
el personal d'aquí, de Joan XXIII,
que són els que s'hi troben cada mes o cada setmana,
o cada quan sigui.
No ho sé.
En principi, aquests carnets es reparteixen
perquè la gent es conscienciï
i una vegada els hi puguin demanar
davant d'una situació d'aquestes,
els hi pugui demanar algun hospital
o algú sàpiga el que han de contestar.
Perquè a vegades, si la persona que s'ha mort
no ho ha expressat mai,
a la millor el resta de la família ho dubta.
En el seu cas, suposo també és opció
el sentiment de gratitud
cap a, en el seu cas particular,
del seu fill que va permetre
millorar la qualitat de vida,
salvar-li la vida fins i tot,
la seva gratitud extensiva a tot el col·lectiu de donants.
Exacte.
Per això soc avui aquí,
perquè encara que no sé
qui va ser la persona
que li va donar la vida al meu fill,
però és per donar la gratitud
a tots els que han sigut donants,
d'alguna manera.
Assumpció, moltes gràcies.
Adéu.
Doncs fins a les dues de mitja.
I ara hi haurà aquest punt.
hem de comentar que havíem intentat,
havíem fet alguna gestió
per poder parlar amb algun responsable,
amb algun metge
que ens pogués acabar de solucionar
algunes aquestes qüestions més formals,
però ha estat força complicat.
Sí que podem explicar
que el full de toca oficial
de la Generalitat de Catalunya
explica que qualsevol persona
és donant potencial
i com molt bé apuntaves,
sempre que en vida
no hagi manifestat la seva voluntat
en contra de la donació.
Per tant, tothom és donant potencial
sempre i quan no hagi manifestat el contrari.
Dins de tot, segons les estadístiques,
malgrat que fan falta més donacions,
ens situem al primer lloc,
pel que fa a nombre de donants
a la Unió Europea,
les darreres dades apuntant,
que 35 persones per cada milió a Espanya
són donants d'òrgans.
Per tant, en una cosa,
sí que estem en un rànquing,
en la primera posició positiva.
cal pujar-hi, encara una miqueta més,
si fos possible.
S'ha tractat d'una qüestió
de conscienciació i d'informació.
Per tant, moltes vegades
aquests dies mundials,
algú es pregunta quin significat tenen
si cada any es parla del mateix.
Moltes vegades,
aquesta seria la millor constatació
de que s'han plenament justificats.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies,
Jordi Sorinyac.
En directe des de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona
amb Joan Maria Bertran.
Avui, el Dia Mundial en del Donant.
Gràcies, fins després.
Fins després.
Fins després.