Seguim al matí de Tarragona Ràdio, ja en aquesta quarta hora del programa,
parlant avui amb el nou president de l'Associació Empresarial Química de Tarragona.
El seu màxim responsable, el màxim dirigent de l'EQT,
és des de fa una setmana el senyor Anton Valero,
director general de Dau Chemical Ibèrica
i en un càrrec que substitueix ara a l'EQT, Andreu Punyet.
Aquest matí, com dèiem, ens acompanya aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio
el senyor Valero.
Amb ell repassarem durant els propers minuts la situació actual,
les perspectives de futur de la indústria química
i els subjectius que es marca al capdavant d'aquesta nova etapa,
aquesta nova època a l'EQT, a l'Associació Empresarial Química de Tarragona.
Senyor Anton Valero, bon dia.
Bon dia, molt bon dia.
Bon dia i enhorabona. Felicitats per la nova responsabilitat.
Com ho porta personalment?
Com ha estat aquesta arribada a la presidència de l'EQT?
Bé, ha estat una arribada que hem hagut de consensuar dintre de l'EQT
com és la nostra costum, no?
I ho porto amb il·lusió, amb ganes de fer coses,
amb ganes de servir tant a la indústria com a la societat que ens envolta.
Substitueix en el càrrec Andreu Punyet,
que ha estat pràcticament sis anys en el càrrec.
De fet, ara sobre un període, amb la seva presidència de tres anys més,
s'ha marcat ja de bon principi alguna prioritat,
alguna cosa que cregui que s'ha de fer de manera més o menys immediata?
Bé, jo formo part de la Junta Directiva des de fa cinc anys,
per tant, totes les activitats que s'han dut a terme a l'EQT,
jo estic totalment en línia amb el que s'ha fet.
Sí que és cert que el que vull fer és un període una mica de recapacitació,
d'observació, d'escoltar i vull plantejar una espècie de pla estratègic
pels propers tres o cinc anys.
Serà de totes maneres una gestió, una política, una presidència,
en bona part continuïsta, l'Andreu Punyet,
tenint en compte això que vostè mateix deia,
que porta ja també vostè cinc anys en la Junta Directiva de l'EQT?
Cert, no pot ser d'altra manera,
encara que si hem de dir la veritat,
o sigui, el propi mandat del senyor Punyet
ha sigut de canvi continu,
perquè la nostra societat canvia
i, per tant, no solament la societat,
sinó tots els agents, i entre ells l'EQT,
anem canviant a la vegada que la societat canvia.
Per tant, és important també que fem aquesta reflexió
i que plantegem una estratègia pels propers tres o cinc anys,
perquè segur que anirem canviant tots la societat i nosaltres mateixos.
Per on creu que pot anar aquest pla estratègic del que parla,
amb la perspectiva d'aquest període de tres o cinc anys?
Per on creu vostè que pot anar aquestes prioritats de futur
del sector petroquímic?
Bé, com tot, cada dia som una societat més informada,
cada dia som una societat més transparent,
som una societat més global, més competitiva,
doncs anirem en aquest sentit.
O sigui, no pot ser d'altra manera.
I també, doncs, interdependent.
O sigui, les relacions que ja tenim,
tant en l'administració com amb els veïns,
com en les associacions, com en la Cambra de Comerç,
doncs no poden ser més que potenciar-les.
Quan es parla de la indústria petroquímica,
en general aquí a la zona de Tarragona,
es pensa molt sempre en tema d'inversions,
en les plantes de producció que fan les pròpies indústries,
les pròpies companyies.
Hem tingut un període que deu-n'hi-do,
el dels últims anys, hi ha hagut inversions importants.
En la perspectiva més immediata,
tot i que això correspongui a cada empresa,
a cada companyia,
creu que hi haurà també un bon ritme d'inversions
o que entrem, justament ara,
en una etapa de certa crisi,
de certa desacceleració econòmica,
que també pot afectar el sector que vostè representa.
Això és difícil de contestar,
perquè com vostè mateix ha dit,
cada empresa pren les seves decisions en cada moment.
En aquest aspecte,
és cert que tothom parla d'una determinada crisi,
però bé, des del punt de vista del sector,
el que tenim present és que també s'ha de consolidar
tot el que s'ha invertit, perquè ha sigut molt,
i, per tant, hem de col·locar en el mercat
tots els productes que fem
i seguir analitzant i estudiant noves inversions,
perquè les inversions no surten d'un dia per l'altre,
sinó que reixen un bon estudi,
primer de mercat i després de com s'ha de fer,
quin cost tindrà,
i, per tant, jo crec que, com sempre,
tot el tema és cíclic
i, per tant, ara ve l'època de preparar
la nova onada d'inversions.
Al marge de les inversions, aquesta sensació,
o, en fi, aquesta situació de desacceleració econòmica
que ens ha arribat des dels Estats Units
i que ja ens està afectant bastant de ple
als països europeus,
els preocupa a vostès, com a màxim responsables de l'EQT?
Home, com a preocupants, preocupants, no.
El que sí que hem de ser és conscients
que això ens pot venir.
De fet, en determinats sectors
se nota una determinada debilitat,
no necessàriament venint dels Estats Units
i, per tant, hem de reaccionar adequadament
a cada situació.
Aquests dies, coincidint amb la seva arribada
a la presidència de l'EQT,
se'n parla, i molt, en general,
del tema de l'aigua,
de la polèmica de l'aigua,
amb els transbassaments d'aigua,
camí de Barcelona,
amb portar aigua a Barcelona
pel problema de la sequera
de l'àrea metropolitana de la capital catalana.
quin és el posicionament de l'EQT
sobre el tema de l'aigua,
en el sentit, amb tots els recursos
que disposa i que té,
hi haurà plantejaments de canvis
en el futur pel que fa a l'ús d'aigua
en els polígons indústrials
pèctroquímics de Tarragona?
Bé, jo crec que Tarragona
és un exemple amb el tema
de la gestió d'aigua.
Des dels principis dels anys 80
vam ser capaços,
la indústria i els ajuntaments,
de posar-nos d'acord,
juntament amb els regants de l'Ebre,
de fer el mini-trasbassament.
Això ha potenciat també l'Ebre
i també el camp de Tarragona.
I en aquest aspecte
crec que val la pena recordar
que totes aquestes solucions estructurals
s'han de fer amb una visió de futur
a llarg plaç.
El cas que ens ocupa ara
és un cas molt coyuntural
des del punt de vista
que hi ha una escassetat d'aigua
a la zona de Barcelona
i el govern ha d'actuar
per solventar aquesta situació
puntual
i a la vegada continuar
amb el seu pla estratègic
de dotar a tot Catalunya
de l'aigua que requereix
per la seva continuïtat
i competitivitat.
La gestió de l'aigua
per part de les indústries químiques
en el futur
continuarà sent la mateixa
que es fa ara?
Des del punt de vista
de les indústries
i sempre ho mirem
a mig llarg plaç,
nosaltres considerem
que hi ha uns determinants
recursos d'aigua
com més la reutilització
que hem considerat
des d'aia fa dos o tres anys
i que, doncs, bueno,
ho estem plantejant
d'una forma sèria
per a poder tenir
a l'abast més aigua
per a poder desenvolupar
el camp de Tarragona
en tots els aspectes.
En relació a l'aigua,
pensava ara, senyor Valero,
en una infraestructura
de la qual una part
crec que correspon
a la indústria química
que és la canalització
de la riera de la Boella.
Sap en quin moment
es troba aquesta obra,
aquest projecte de canalització?
Sí, aquest projecte
està en fase
de planificació
i, bueno,
hi ha determinats trams
que estan més adelantats
que altres
i, bé,
el porta
per part de la Generalitat
i nosaltres
estem col·laborant
amb ells
perquè es dugui a terme
en un futur
pròxim.
Ara fa cinc anys,
si tampoc no ho ha xerrat,
cinc, sis anys,
es va assignar
aquell pla,
es va impulsar
aquell pla director
de la química
i del turisme,
la convivència
entre dos sectors econòmics
potents
al nostre territori.
Vostè que ha estat
això,
plenament integrat
en la direcció
de l'EQT
i que ara
assumeix la presidència,
quin balanç fa
d'aquell pla
i quines coses
creu que s'han d'anar fent
o s'han d'anar millorant
en el futur?
El pla
de la química
i del turisme,
el PDU,
que n'hi diem,
jo crec que el que va fer
va ser assentar les bases
per una regulació
del territori.
Crec que,
en el seu conjunt,
és un pla positiu
des del punt de vista
que s'arriba
a uns acords
i, per tant,
és important
que sigui així.
pel futur,
doncs,
és potenciar
aquests acords,
potenciar la col·laboració
entre els diferents àmbits
econòmics
del camp de Tarragona
perquè,
de fet,
tothom es necessita,
tothom,
pel bé de tothom.
hi havia algunes infraestructures
que plantejava aquell pla director,
sobretot,
un vial per desviar
les mercaderies
perilloses,
també una mena
de separació
de mur verd,
totes aquestes coses
estan en marxa,
s'han de posar en marxa
en el futur.
Quines són
les seves previsions
des de l'EQD?
O quines previsions
tenen
des de la pròpia associació?
Des del nostre
punt de vista,
nosaltres hem presentat
un projecte,
la Diputació
n'ha presentat
un altre,
la Generalitat
ha consensuat tot,
per tant,
està bastant
adelantat
i des del nostre
interès
no és
cap altre
que el que
es dugui a terme.
En els últims
mesos,
senyor Valero,
hi ha hagut,
d'altra banda,
algunes incidències
relacionades
amb empreses
químiques
que han afectat
sobretot el riu,
el Francolí,
i també l'estiu passat
a la platja
de la Pineda.
Ja no era ben bé l'estiu,
era més aviat
la tardor.
Creuen que aquestes
incidències
que han estat
una mica reiteratives
en els últims mesos
poden perjudicar
la imatge
del conjunt
de les empreses
químiques?
Bé,
qualsevol incidència
no és desitjable,
no?
Per tant,
el que hem de fer
és realment
seguir millorant,
seguir
assegurant
que aquest tipus
de coses
no se'ns repeteixen
i també
el que hem de
tindre present
és
en quina extensió
això ha passat.
S'han de millorar
els canals d'informació?
tot i que
hi ha hagut
avanços importants
en els últims anys?
Bé,
la informació
evidentment
sempre és molt
relativa.
Qui la dona,
qui la rep,
sempre el que rep
sempre en vol més,
el que la dona
dona la que té
moltes vegades
i moltes vegades
no n'hi ha més
i per tant
no se'n pot donar més.
És important,
com deia al principi,
no?
O sigui,
estem amb la societat
de la informació,
per tant,
és important
que fem un esforç
per donar la informació
d'una forma puntual,
però sempre
evidentment
ha de ser veraç
i per ser veraç
s'ha de saber
i per tant
tampoc no es pot demanar
que la gent informi
més que el que sap.
La indústria química
s'ha de relacionar
amb el seu entorn.
Ara parlàvem
fa un moment
del pla director
de la química
i del turisme,
ara parlàvem
de les relacions
també segurament
amb el món
de la comunicació,
del periodisme
davant de qualsevol incidència.
La indústria química
s'ha de relacionar
amb la societat
en el seu conjunt,
també amb les institucions.
Aquests dies
m'imagino
que haurà de fer
una mena de presentació,
tot i que molta gent
ja el coneix,
a nivell de govern
de la Generalitat,
d'ajuntaments,
de la comarca.
Què n'espera
polítiques
amb l'Associació
Empresarial Química
de Tarragona?
Bé, espero
el que hem tingut,
bàsicament,
un clima de cordialitat,
de col·laboració,
que és el que jo aniré
a oferir
des del punt de vista
i de col·laboració
amb totes i cada una
de les iniciatives
que es puguin dur
a terme aquí
al camp de Tarragona.
En aquest aspecte
m'agradaria ressaltar
el pla estratègic
que justament fa poc
que es va presentar
i en el que nosaltres
tenim també
fundar les esperances
que el puguem dur
a terme
i volem tenir
un paper important
dintre del desenvolupament
del camp de Tarragona.
I les relacions
amb la universitat,
tenint en compte
que a més hi ha
algunes indústries
com la que vostè dirigeix
que ja tenen
punts d'enllaç
i de relació potents,
encara es pot avançar
molt
relació
universitat-indústria?
Jo crec que més
que poder
hem d'avançar molt
perquè
estem migrant
com amb una societat
del coneixement,
la universitat
és la font
del coneixement,
la indústria
és la font
de la pràctica
d'aquest coneixement,
per tant,
qualsevol sinergia
que es pugui establir
i ho fem,
les càtedres
que han estat
anunciades
i que estan actives
totes les
totes les
totes les
programes
de recerca
que ja
establerts
són una mostra
d'aquesta
iniciativa
i d'aquest
interès
que la connexió
entre la indústria
i la universitat
a través
inclús,
si es pot dir,
del parc tecnològic
sigui una realitat
i que necessitem
com a societat.
El fill d'aixultim
que deia
li anava a preguntar
pel parc tecnològic
de les oportunitats
i les possibilitats
que ens pot donar
aquesta infraestructura.
Bé,
el parc tecnològic
evidentment
serà una plataforma
per iniciar
activitats noves
i per tant
moltes vegades
diem
per què un parc tecnològic?
Moltes vegades
s'ha de donar
un pas endavant
que pot ser
que sembli
un pas en el buit
perquè no tot
ho has de saber
el dia que dones
el primer pas.
Jo crec que el parc tecnològic
és una aposta
molt important
des del punt de vista
de generar
noves fons de riquesa
generar noves idees
generar noves empreses
que no faran més
que millorar
la qualitat de vida
del camp de Tarragona.
Anem acabant,
senyor Valero,
vostè que té una perspectiva
per les seves responsabilitats
també a Daum
molt més generals
que les estrictament locals
d'aquest territori.
Estem ben posicionats?
Tarragona?
El seu conjunt?
El sector petroquímic?
Estem ben posicionats?
Podem millorar encara?
Posicions?
Estem ben posicionats
i podem millorar,
evidentment,
no?
Perquè,
i a més,
o sigui,
jo segueixo dient sempre,
no?
Estem en una carrera contínua,
no solament en el nostre sector,
sinó en qualsevol altre.
Estic segur
que qualsevol empresari
que em senti
ho sap perfectament
que és així.
I per tant,
bé,
en una carrera,
si t'adorms una mica,
doncs,
quedes ressegat,
no?
I si t'espaviles,
doncs,
llavors tens un gran avantatge
sobre els altres.
Com ens hem de comportar
com a societat?
Doncs,
evidentment,
buscant totes les sinergies
que puguem trobar
entre els veïns,
no?
I això és molt important
perquè a la llarga,
doncs,
els altres llocs
que competeixen
en qualsevol segment,
amb nosaltres,
doncs,
ho fan,
no?
I per tant,
qui ho faci millor
sempre va al davant.
Però què necessitem
per millorar,
creu vostè?
No de coses
que depenguin
directament de la indústria,
sinó altres tipus
d'infraestructures.
Jo crec que un pas
molt important
és aquest pla estratègic
que s'ha definit.
Per què?
Perquè, doncs,
té un consensus
al darrere molt ampli,
tant des del punt de vista
de les forces socials
com polítiques.
Per tant,
jo tinc una creença
fort en que,
doncs,
si duem a terme
aquest pla estratègic
del camp,
doncs,
crec que podrem
posar el camp
en uns nivells
de competitivitat
que no ens ha de fer por
que qualsevol competidor.
Doncs,
amb aquest missatge optimista
ens quedem.
Senyor Anton Valero,
nou president
de l'Associació Empresarial Química
de Tarragona,
en qualitat de director general
també de Dau Química
i Bérica.
Moltes gràcies
per venir aquest matí
a la sintonia
de Tarragona Ràdio,
per presentar-se
d'alguna manera
en societat,
per explicar-nos
els seus plans
i els seus objectius
de futur.
I, en fi,
temps tindrem
d'anar parlant
d'aquestes qüestions més endavant.
Bona presidència,
bona feina.
Moltes gràcies, senyor Valero.
Moltes gràcies a vostè.
Adéu-siau, bon dia.
Bon dia.