Gairebé tres quarts onze, continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Deixem aparcada la diada de Sant Jordi.
En tornem a parlar, eh?
Dilluns, per exemple, parlarem de les activitats culturals paral·leles
que acompanyen la diada del Llibre i de la Rosa.
Ens acompanyarà la regidora de Cultura, Sandra Coloma.
Però això serà dilluns.
Ara el que hem de fer és entrar-nos i saludar
els nostres següents convidats.
I són la Rosé Aznar i el Josep Antón Molero.
Hola, bon dia a tots dos.
Hola, bon dia.
La Rosé Aznar segurament el sonarà
perquè va ser la gran protagonista, per què no dir-ho,
dels sorteig que va fer Tarragona Ràdio
d'aquell doble camarot pel creuer del Mediterrani
que durant tota la setmana passada va recórrer diferents ciutats europees.
Ja vam poder parlar aquell dia telefònicament.
Rosé, no t'ho creies?
No, és veritat que no m'ho creia.
Et va costar? Et vas haver de passigar?
No, no, una miqueta.
El que passa és que quan ja me vaig sentir per la ràdio
i dic, ostres, és veritat, i me va fer el cos, puf.
Saps? Me va fer una fluixera.
El Josep Anton és el teu marit, és la persona que t'ha acompanyat.
Quan li expliques a Josep Anton que...
El mateix dia.
El mateix dia.
El corrent va vindre i...
Nen, nen, nen, encena la ràdio,
que m'assembla que m'ha tocat allò i no me'n crec.
I buscant l'emisora i va...
Bó, se la va treure tot.
La gana de menjar, tot, tot, tot.
Sí, és veritat, les coses com siguin.
I amb tres setmanes també és...
És clar, que toqui un viatge,
tant de bo tots els programes fossin com aquest, eh?
I això està clar.
El primer que no ho crie.
Però a partir d'aquí, amb tres viatges,
home, has de preparar maletes,
has de demanar vacances a la feina,
suposo, planificar, vull dir...
Sí, sí, però me va sortir tot a demanar de boca,
les coses com siguin.
Me va sortir tot rodó.
Les vacances, quan vaig demanar les vacances,
vaig començar a veure un pero i un contra,
dic, ui, que a mi no me fastidies les vacances,
que no...
Que jo me'n vaig a creure, escolta,
vulguis o no vulguis.
I a més, llegant tota la seva vida,
que volia fer un...
A més a més, era una il·lusió personal, doncs.
Sí, sí, sí, sí.
És que, a veure, la intenció ja teníem
a fer-lo a l'octubre,
que és quan fem els 25 anys, no?
Dic, bueno, doncs mira, ja fem els 25,
el celebrem una miqueta,
dic, miro, que sigui un creué,
un viatge, un algo,
dic, i ja el busquem.
Diu, bueno, vale, doncs el d'allò.
I quan d'allò, dic, mira,
m'ha anat com en ell al dintre, no?
Ho sents per la ràdio?
Vinga, va, i participem.
Sí, perquè jo dic, va, trucaré a la Sílvia,
dic, a veure com he de fer,
dic, allò, però esclar,
com escolto la ràdio vaig sentir,
doncs envia, creué a tal número, no?
Dic, bueno, mira, per provar,
que perdo uns quants mensatges,
doncs, bueno, mala sort, no?
Però quan ja me va trucar la viola...
És que, no sé,
me van parlar tanta gent,
que si vols que te digui la veritat,
no sé ni de la meitat qui són,
perquè no...
La qüestió és que vas anar del viatge,
ho vau dir,
i què tal l'experiència, com és el vaixell,
pels que no hem estat
amb un creuet d'aquestes característiques.
És una ciutat flotant,
diguem,
tota la tripulació és molt amable,
de tractar com si fos una família més,
de veritat,
una amabilitat,
que,
inclusive els camarers,
si te veuen que estan menjant allò,
que no tenen ganes de vegades,
s'enfaden perquè no menja,
que si és per culpa de menjar,
una atenció,
que te faci això,
que te canvi el plat,
una amabilitat,
de veritat,
Déu-n'hi-do,
xapó.
Sí,
i a més a més,
quan van anar a...
allà al restaurant aquell,
que abans era un castell,
i ara és un restaurant...
No, no era un castell,
era un...
un palau.
Un palau?
Era un palau que l'han fet en restaurant,
però...
quines aranyes,
quines pintures...
Allò era de cine,
saps?
Era un...
com t'ho diria jo?
Un tipus medieval,
saps?
Allò que sembla que...
te surti a qualsevol fantasma
per qualsevol puesto,
unes ximenees així antigues,
els miralls...
Era preciós, eh?
Això ho tinc de veure.
És dign de veure-ho.
La dinàmica suposo que va ser
la d'excursions a la ciutat
on atrecau au al matí,
festes al vespre
i a la nit viatjar, no?
Sí, sí, exacte.
Però bé, festa tota la nit, eh?
Perquè clar,
després en el Salon Florent...
No tenies temps de dormir per res.
En el Salon Florentino
feien festa, ball i tot això,
i després a dalt tenien una discoteca
i allà n'hi havia qui volgués ballar
fins a les tantis.
Però clar,
miraves...
Ostres, no estem que aixecar a tal hora.
Bueno, un ratet només, eh?
Prenem algú,
vinem a la festa i deia jo...
I quan arribaven els animadors,
bueno, és que s'animaven
a estar a les taules i tot.
A les pedres i tot.
No, no.
I quan deia jo
Què tal, família?
Com estàs?
No?
Perquè ja amb això de dir
Què tal, família?
No?
Ja...
Ja és massa.
És molt...
Van fer el mister...
El mister mistral.
I la miss mistral.
I la miss mistral,
que un va ser de Torreforta,
el Fèlix va ser el miss mistral,
un fart de riure,
perquè...
És massa, és massa.
Van agafar tres,
i un tenia que fer-ho
com si estigués el militar,
no?
I tot tenia que dir
Sí, senyor, no?
Deia la carta del menú
i deia Sí, senyor.
L'altre va tindre que fer
així com si fos un capellà
i tots...
Amén...
Mira...
i l'altre com si transmiteixi un partit de futbol,
no?
I ja va començar a dir
que no se queda el Madrid
i per finalitzar gana el partit.
Quien gana?
El Barça!
Oh, jo m'hi do.
Va ser un jau-jau.
Moltes activitats,
Sí, sí, moltíssimes.
Què tal la relació per ser?
Perquè clar, vosaltres formàveu part d'una petita colònia
de bonos 250 tarragonins.
Sí, amb tothom, amb tothom.
Hi ha gent de fora,
perquè vam fer amistat amb gent de Vigo.
Allí et fan posar en una taula a l'altra
per anar fent amistats
que no siguin del mateix grup de Tarragona
perquè n'hi havia gent d'universitat,
n'hi havia...
Hi havia diferents col·lectius.
Sí, dels anys 60,
Caixa Nova...
Va fer allí...
I després nosaltres també vam ser un grup
bastant majoritari
de l'Ajuntament de Tarragona.
En total només de passeigets
eren 1.500 de passeigets.
Deixant de banda tota la tripulació.
Sí, a part de la banda,
la tripulació ja eren 550 persones.
I després, clar,
la camarera que me va tocar a mi,
una xiqueta molt maca.
Et dutxaves 40 vegades,
40 vegades que t'arreglaven l'habitació,
te canviaven de tovallola,
el que fos.
A la mínima.
És que semblava que t'estiguéssit mirant
per un foradet,
perquè no t'adonava temps
ni de muntar l'habitació.
El creuer, per tant, fantàstic,
plenament contents,
i de les ciutats que me'n dieu,
perquè, clar, veu visitar Roma,
veu visitar Florència,
veu visitar Malta,
veu visitar Cartago,
i tot.
Tot.
Tot.
Poc temps per visitar tot.
Poques paraules tenen totes les ciutats,
però com a Cartago.
Malta?
No.
Pompeya.
Pompeya.
Aquestes dues són les que me'n van emportar el cor,
per dir-ho d'una manera.
És que a mi m'agrada molt la llegenda de Pompeya i de Cartago,
són dos ciutats que sempre m'han esfascinat, no?
i, clar, ja quan vam estar a Pompeya, vam veure tot allò,
li ens van explicar,
els petits sirs que n'hi havia,
està tot molt ben conservat,
podria estar una miqueta més bé,
però, bueno,
no se pot demanar més,
i, bueno,
les estàtues,
la gent petrificada que n'hi ha
perquè se va quedar del...
Del volcà.
Del volcà.
El fum,
que se va quedar petrificat,
donen un aspecte bastant impressionant, no?
Les candijas,
i després les senyalitzacions,
que n'hi hagi unes senyalitzacions molt curioses,
són divertides,
perquè són formes de...
de...
És que no sé com diríeu.
De penis.
Sí.
Sí, queda clara, penis, no?
Sí, sí, sí.
Bueno, però és que donen una coseta...
Les coses fals seu nom,
les coses fals seu nom.
Sí, sí, no?
Però és que és molt graciós,
perquè diuen,
bueno,
posada d'aquesta manera,
t'assenyalaven per aquí,
i ens va ensenyar la porta
de la que eren les dones de bordel,
que a viatges no se li dien dones de bordel,
se li dien dones de la gran vida,
i, claro,
i veies com...
Tu ho assenyalava allí,
dic, mira que graciós, no?
Tot això,
els carrers,
els carrers de Pompeia,
estan molt ben conservats,
tot molt netet,
la gent,
després de tota la gent que n'hi ha,
perquè és que va una barbaritat de gent,
la gent té bastanta curiositat
per tindre tot bastant net i conservat,
no com nosaltres que arriben
i tu deixen tot potes amunt,
no se pot dir...
Ens retratem, eh?
Quan anem a fora moltes vegades
queden encobertes les nostres mancances.
Veu enganxar bon temps, per cert?
No.
No.
No.
A lo que és a Lisboa,
nos van posar com...
No, a Ileborno.
A Ileborno, perdona.
Nos van posar com Florencia, vaja.
Nos van posar com Pujet San Ramon.
Nos va agafar tot el xapar.
i nos venien, paraigües, paraigües, paraigües.
Dic, paraigües, ara que estic xopo,
per què vull el paraigües?
Ah, dic, ja no deia...
Ara a Malta i a Marta i a Túnez,
xapó d'un temps, a Malta 30 graus, eh?
Sí.
Ara, entrar al port de Malta és una meravella pels ulls.
És una entrada natural molt maca.
Sí, el que és a port és una meravella pels ulls.
Aquesta manera de viatjar també et proporciona altres perspectives que si ho fas d'una manera més tradicional,
amb l'avió o amb el cotxe, doncs no tens.
Sí.
I amb la poca jo tenia el barc.
I el primer dia se'n van en orris i ara te'n vas oblidar.
Sí, sí, sí.
M'he quedat bocabadat, diu, això el barc.
Si no hi noto.
No, no.
A veure, va haver-hi dos dies que sí que se van notar perquè tenien molt mala mar.
El que passa és que el dijous a la nit,
nosaltres estàvem a la novena
i les oles arribaven fins a la novena finestra.
Fins a la finestra meva.
Nosaltres teníem el camaró exterior,
aquest estava grogui,
perquè no deia...
I les oles arribaven fins a dalt, no?
Però bé, tampoc és allò de dir...
No.
L'experiència ha estat interessant, ara ens ho explicaven,
i a més a més, ara ho comentava la Roser,
enguany celebreu 25 anys de matrimoni,
i el Josep va dir,
anem de creuer, celebrem 25 anys, aquesta és la meva,
i li va preparar una sorpresa d'aquelles amb majúscules a la seva hora.
Exacte, amb majúscules.
L'únic que faltava allí eren els mestres.
Esclar, però amb ella se va emocionant una miqueta...
I vas preparar una festa de renovació de vots matrimonials, no?
Molt bé.
El primer dia, quan ella ja va sorpetxar,
quan la van portar a la botelleta de xampan al camaró,
un deix i sant...
I això com ho prepares?
Què vas i dius al primer?
Dius, escolta, vull parlar amb el capital,
o com ho vas preparar?
Perquè a mi, jo primer em vaig informar,
i diu, mira, escolta,
tu vés directament a la xiqueta de relacions públiques,
i ella ja et farà tot el que tu vulguis.
Bé, entre comits, no?
No, ja no entenem, no?
I, esclar, jo vaig anar amb la nena aquesta,
la relació pública, per cert, se llamava...
Se diu...
Alexandra.
Alexandra, molt maca.
Tothom allà era molt mac i molt amable.
I, esclar, primer aquesta nena diu,
què tens testic?
Diu, la veritat, aquí no conec ningú,
diu, deixa't de la meva malda.
I em va ficar de testic a la jefa de recepció
i al segon capitan de Bordo.
I tot això amb una cerimònia,
que per cert, t'has portat les fotos,
i esteu guapíssims,
les coses que ho siguin.
Ja l'has vist tu, comprova,
i...
després, unes decoracions que t'he fet al llit,
dues cisnes en forma de cor,
un plat de fruita de regal,
un altre plat de fruita rebossat en xocolata,
i bombons, que també n'hi havia bombons.
I després, en el centre de la coixinera,
un avenic ple de caramels,
una virgueria de xapó.
Una decoració preciosa.
Xapó.
Havíem dit que quan vinguessin la Rosella i el Josep Anton
ens farien enveja,
però, vaja, clar, l'enveja ja té uns límits, eh?
O sigui que...
Sí, sí, sí, de veritat.
I a més a més...
Us recomano, eh?
De veritat que si vens renovada, vens canviada, vens...
A lo que sigui,
aunque siguin los 50 o siguen recient enriqueçats.
I en què no?
Només per fer el crué,
lo recomanem.
Sí, ho recomano, de veritat que sí que se recomana,
perquè allò de dir...
Te desconectes.
És que te desconectes completament, vale?
No te'n has de preocupar de fer l'ina,
que si fer la feina, que si la compres, que si...
Només te'n has de preocupar.
Quina hora és?
L'hora de dinar.
Anem a dinar.
Anem a sopar.
Totes les preocupacions facin com aquestes, efectivament.
I per divertir no te l'acabaràs mai, eh?
Perquè té lligna, té saunes,
té hidromatjatges, té joc de joc.
El que veiem, una ciutat amb volant,
una ciutat flotant,
la que proporciona aquest creuer.
Doncs vaja, tothom que en tingui l'oportunitat,
tenim dos oients que ho recomanen,
i vaja, si Tarragona Ràdio torna a posar en marxa un altre concurs,
no es preocupin,
que ho tornarem a difondre.
La Rosés ha de la primera enviar el missatge.
Roser i Josep Anton,
moltes gràcies per acompanyar-nos avui,
felicitats per aquest 25 aniversari de bodes.
Gràcies.
I a vosaltres també.
I fins la propera.
A rebre, bon dia.
Molt bé, gràcies.
Vinga.