Pitu Rovira és president dels portants de l'Àliga.
Pitu, bon dia.
Josep Bertran, cap de relacions externes de Repsol i PF, bon dia.
Bon dia.
No heu posat T7.000, eh?
I mira què ho vam dir, eh?
Com he dit T6.000, i són 7.000 euros, no 6.000.
Saps que tu ets una mena d'inspiradora dels noms i dels pressupostos de Repsol
i a lo millor, home, no hem posat T6.000.
L'any que ve té 8.000, què et sembla?
Tranquil.
Pitu, què et sembla?
Com arribem tard.
Vosaltres arribem tard, és per això.
Hem vingut a parlar de l'avisió d'enguany.
Doncs sí, la veritat és que sí, i a veure, és de mal parlar.
Sense n'inspiria a ningú, però no hem d'oblidar que l'Àliga és el símbol de la ciutat,
que és aquell element que històricament s'atorgava a una ciutat que tenia un determinat rang,
que tenia una determinada posició i categoria,
i l'Àliga és d'aquells elements, doncs escolta, que és molt senyora, que és ella,
i ara tindrà una ligueta.
Clar, jo només, quan ho vaig llegir, que era l'Àliga petita,
la que es faria enguany, la que s'incorporaria al Seguissi,
és que ja m'imaginava aquella ligueta petita,
que no serà tan petita, no?
Si comparem amb la gran...
Serà una miqueta per sota del 50%.
Una miqueta per sota.
Això vol dir en mides, més o menys?
Hòstia, no m'ho facis.
No, no t'ho facis dir.
És complicadíssim.
Espera, busco les de la...
Tu vés parlant amb el Josep, expliqueu les coses,
i jo et busco les mides de l'Àliga gran,
i reduïm a la meitat.
No, el que m'explicava ara el Pitu abans d'entrar aquí
és que l'element és molt complicat de realització.
Em deia ell, és un element molt singular.
És molt singular.
Em deia, si ens tinguessin que cobrar a l'esforç d'hores
i a l'esforç que està fent l'Antoni Mas
i les ganes que hi posa
i la complicació que té la peça,
doncs seria impagable, no em deies?
Sí, això és cert,
perquè la gent que coneix la peça gran
i s'hi ha costat i l'ha tocat i l'ha vist de prop,
és una peça que la podríem desmuntar, si volguéssim.
És desmuntable.
L'altre es portem o l'hem de col·locar d'un lloc a l'altre,
la desmuntem.
Però si un el volgués desmuntar ploma a ploma
es podria fer amb un soldador i amb unes tècniques
o quina feinada, eh?
Sí, però es podria fer.
Això li dóna la seva singularitat.
Va estar feta, peça a peça,
amb tota una estructura interna,
això li dóna una singularitat, no?
Totes les peces són úniques,
però aquesta és única i singular.
És l'única element del bestiari popular
d'arreu de Catalunya que és d'aquest material,
que és metal i que no n'hi ha cap més,
que estigui muntada d'aquesta manera
i hagi estat fet artesanalment.
D'això, sempre que n'he parlat,
es transpor a un cert orgull que sigui això
i és lícit que sigui així.
I la ciutat també això ho reconeixi,
la gent que li té un apreci, no?
I ens va costar molt,
molts i molts pensaments i moltes discussions
el fer o no fer l'àliga petita.
Sí, no ho teníeu clar.
A veure, no ho teníem clar
perquè el que ens preocupava molt
des d'un bon començament era el pes.
La peça gran pesa.
I pesa, i pesa molt.
No et preguntava el pes.
No, està al voltant dels 90 quilos,
aquella bèstia, no?
Clar, això ens preocupava molt,
perquè si allò ho reduïm a un 50%,
ens trobàvem amb una peça d'uns 50 quilos
i a veure en quina canalla
et porta 50 quilos.
La rèplica ha de ser exacta
fins i tot en el tipus del material.
A veure, la rèplica, això ho teníem clar,
perquè hi havia suggerències.
Escolta, no la feu d'aquest material,
feu-la d'un material més pesat.
Home, no és el mateix.
Perdria la seva singularitat.
Perdria el color,
perdria allò que podíem dir el clònic, no?
No seria el mateix.
Això va haver-hi un gran debat, no?
Però nosaltres no vam transigir
de dir, escolta, la fem d'una altra manera.
No, havia de ser.
O com aquesta o no es feia, no?
Al final, després de molt de temps
que l'Antoni va estar buscant material,
i gruixos del metall i de la història.
És lleutor, no?
És lleutor.
N'ha buscat diferents gruixos,
depèn d'en quin lloc li posen esprint,
fins a trobar un pes
que esperem que no...
Estarà entre els 30 i 40 quilos.
Encara és assumible com altres pistes petites.
I és assumible pensant que el seguissi petit
no és de molta durada
en quant al recorregut
i que, doncs, repartit entre set o vuit crios,
doncs, el poden portar perfectament.
Aquest projecte T6.000, de fet,
ha anat nodrint amb aquest suport econòmic
bona part del seguís infantil de Santa Tecla, no?
Sí, la veritat és que...
És que ja tenim un inventari,
una col·lecció molt maca, sí,
perquè l'any passat va ser el Bou Petit,
també hi ha els Negritus Petits.
Per exemple, la Cucafera Petita
també va comptar amb el suport de Repsol
ja fa anys,
tot i que encara no en el format del T6.000,
però la Cucafera Petita també la vam patrocinar.
Sí, va haver-hi una aportació
de tot el gruix del projecte, no?
Sí, sí, i no sé si me'n deixo algun dels petits,
però, bueno, anem...
Heu tingut moltes propostes
per al T6.000 d'enguany?
Aquest any n'hem tingut quatre,
si no recordo malament.
Clar, també entenc que cada vegada
hi ha segurament menys camp,
tot i que nosaltres també expliquem
que les bases no estan només limitades.
Però les bases són exigents,
per tant, has de presentar un projecte
amb cara i ulls, no?
Sí, però vull dir que no és només
peces que es puguin incorporar al seguís,
sí, les bases també contemplen,
fins i tot recordo que es parla
de partitures musicals,
recuperar músiques,
recuperar vestuaris,
recuperar elements en general.
Això també ho he fet amb el T6.000.
I això ho hem fet alguna vegada,
i abans del T6.000,
doncs amb el Vall de Serrany
on vam col·laborar
amb la renovació que vam fer del vestuari,
el Moxiganga va fer un recopilatori
de músiques de Moxigangas i Baix de Valencians,
doncs ho hem anat tocant de diferents maneres.
És veritat que, diguem,
el que és més vistós
i el que crida més l'atenció
és la reproducció d'un element
del seguís i petit.
La Moxiganga, sense anar més lluny,
jo crec que va ser la primera col·laboració important
que va fer Repsol
amb un tema de Santa Tecla,
perquè vam aportar
una quantitat important de cèntims.
Després li vam anar donant aquest format
ja més obert,
i la veritat és que una mica
és la joia de la corona.
En tot cas,
tampoc no cal dir
quins són els tres altres projectes
que han quedat a fora,
però si una miqueta a fora
interessant, Josep,
que la comissió que us reuniu,
que és una comissió experta
per decidir quin projecte
finançareu a través del T6.000,
per què us vau decantar per l'àliga?
És difícil no decantar-se per l'àliga petita.
Hi ha uns raons sentimentals,
moltíssimes segur,
però quines altres raons
vau posar damunt la taula?
Mira, de fet,
hi havia dos projectes
que complien perfectament
les bases
i que una de les coses
que nosaltres demanem també
és que la comissió
s'assora del seguís
i d'alguna manera
hi hagi donat el vistiplau,
perquè un dels objectius
que perseguim
és que allò que forma part
o allò que rep
la dotació del T6.000
s'incorpori en algun moment
a la festa,
ja sigui com a música,
ja sigui com a bastori,
ja sigui com sigui,
però que es pugui incorporar.
I en aquest sentit
l'opinió de la comissió d'assora
és molt important.
N'hi havia dues,
tenien les dues
el vistiplau de tothom
i complien.
Jo crec que probablement
va pesar una mica
el que parlàvem ara al començament,
el símbol que és la Liga,
la singularitat de la peça,
el fet que també va influir
que aquest any,
si no recordo malament,
el Ball de Diables compleix
el 25 aniversari.
en fi,
en una sèrie d'elements
que ni molt menys
anaven en demèrit
de l'altra proposta,
ni molt menys,
del que passa que
poder sí que la diferenciaven
lo suficient
com perquè ens inclinéssim
per aquesta peça.
Fa temps que treballa
l'Antoni Mas
al seu taller
en aquesta Liga Petita.
A veure,
si comptéssim
des del primer dia
que li vam dir
António,
tenim pensat
de fer això,
doncs,
allò,
anant pensant
i anant donant-li
forma a la idea,
doncs,
porta uns tres anys.
Anant buscant el material
i tota la història
que s'hi ha posat físicament,
doncs,
jo diria
que des de principis d'any
que hi porta
treballant físicament.
Mira,
una anècdota
que abans l'explicava,
per fer la reproducció
del cap
n'ha fet tres,
fins que ha trobat
la mida justa
i cal dir
al seu favor
que és una persona
molt detallista,
no?
La vol fer
però al 100% igual,
no?
Que és molt difícil,
jo li digués
que és impossible
la que vols fer tu,
però, bueno,
ell és així.
Doncs,
per fer el cap
n'ha fet tres
fins que ha trobat
la mida exacta,
la fidelitat exacta,
ara està buscant
a veure els ulls
que siguin iguals,
bé,
és una persona
molt detallista
que és d'agrair
i això,
clar,
porta molt de temps,
no?
El dia em comentava
que ara doncs
haurà de treballar
dissabtes i diumenges
perquè, clar,
cada ploma de l'àliga
l'ha de retallar,
l'ha de fer igual,
l'ha de posar allí
i quan l'escalfa
per soldar-la
doncs se li dilata,
ha d'esperar
que se li refredi
per posar l'altre,
clar,
és un treball,
és el que deia abans
el Josep,
no?
Si ens contés
totes les hores
que porta
i que portarà
fent tot això,
a veure,
no omegaré
el que val
el pressupost total
d'aquesta...
T'agrava dir
que això,
lògicament
va més enllà
dels 7.000 euros.
I tant,
això ens costarà
el voltant
entre els 30
i els 36.000 euros
la peça aquesta,
inclòs els vestits
dels portadors.
És una quantitat
important
que l'entitat
ha fet un esforç
d'estalvi...
De comprar moltes samarretes
de l'àliga enguany, eh?
No,
i Vall de Diables...
Aquí l'important...
I del Vall de Diables.
I Vall de Diables
és l'entitat
que impulsa això,
és l'entitat
en què pertanyem
i porta dos anys
fent estalvis
per construir...
ha sigut una feina
allò amagada
que és com penso
que s'han de fer
les feines
de pas a pas.
A veure,
no n'havíem sentit
a parlar
que s'estigués
projectant
una aria de partit.
De fet,
fins que no ho hem tingut clar.
I quanta gent
ho sabíeu?
Perquè escolta,
ara em demostraràs
que sí que es pot
guardar un secret, eh?
Doncs ho sabíem
els aligués,
la gent que balla
a l'àliga gran
i 4 o 5 persones
que forma
la Junta
del Vall de Diables, eh?
Clar,
perquè quan a nosaltres
ens arriba la documentació
en el període
que obrim
de presentació
de projectes,
bueno,
veus que allò
no ho van fer
10 minuts abans
i ni tan sols
6 mesos abans,
allà ja...
No,
i estàvem treballant,
portàvem dos anys
estalviant diners,
no sé què,
no sé què,
no sé què,
no hi ha un raconet,
però fins que hem tingut
la seguretat
que teníem
una part important
del pressupost,
doncs ja la teníem
assegurada,
ara ens ve
aquesta ajuda
d'aquest projecte
de Repsol,
fantàstic,
i si en cau
alguna més,
doncs fantàstic.
I si no,
doncs també...
Estàs fent una crida,
Pitu?
Home sí,
clar que sí,
no?
Si no també
comptem amb la bona
voluntat de l'Antonio...
Jo que em quedem
comprada la samarreta,
eh,
t'ho asseguro,
perquè vulguis que no,
fem alguna aportació.
també de l'Antonio,
que és una persona
que no tindrà pressa
a cobrar les hores,
doncs li anirem pagant,
això a ella i compta.
Pel que fa els portants
és també una rèplica,
igual que els adults,
un nombre determinat
de portants,
els vestits,
tot igual.
Sí,
almenys procurarem
que no siguin
tan celebrats.
Home,
no...
Bueno,
és un tret característica.
Jo crec que
aleshores no val,
no val,
Pitu,
heu de buscar els més
i celebrats,
a més a més.
Segurament els heu de...
al Serrat,
doncs que siguin uns bojos baixets,
però que siguin els més grans.
I quan començaran a assagiar?
Perquè, clar,
això s'haurà de presentar
per Santa Tecla,
com és un dels requisits
de les baixes,
que es pugui presentar.
Sí, de fet,
està previst que el dia 19
es fa la presentació.
19 de setembre.
I no passo d'aquí,
perquè tenim el programa
perfectament
estructurat i fet,
però bé,
no passo d'aquí,
ni descolliré res més
i ja està.
No, no et pressionaré,
no et pressionaré,
però haurà d'assagar.
T'haurà d'assagar.
Home,
després de portar 6 anys
al projecte
i no diria
seny bèstia,
ja m'ho crec
que no sortirà.
Esclar que sí.
És un habitual
d'aquí de la casa.
Sí, sí, eh?
Vull haver donat
alguna pista.
Perfectament.
Però no, no,
és una persona
que déu-n'hi-do.
A vosaltres us diran
com a mínim
que anirà l'acta protocolari.
Tampoc no et pressionaré.
No, no,
nosaltres ens vam dir,
ahir abans li comentava,
vaig parlar amb en Javi Rivera
i em va comentar
que estava programada
al setembre,
no sé si em va arribar
a dir el dia,
però no em van dir res més.
Tampoc he preguntat
Ja sabem que és el 19.
Ens reservarem
aquell dia
per la presentació.
Nois i noies,
jo m'imagino
que deu haver-hi
com sempre passa
molta demanda.
Hi ha demanda
però no hem començat
a obrir res.
Hi ha algú
que ens ho ha dit
però nosaltres
ens mantenim
en un silenci absolut.
Per què?
No per fer-nos la gràcia,
perquè entenem
que si obrim
la convocatòria
aquí ens podem trobar
amb una jantada
i no hi ha res més greu
en aquest cas
que començar a dir que no.
I això, esclar,
són set,
set, vuit, eh?
I esclar,
això ho haurem de fer
amb una tria
fins i tot
havíem pensat
d'una persona
totalment desconeguda
que faci la tria
perquè, clar,
el més dur que pot ser
és amb un criat il·lusionat
de dir-li tu no.
I que es dubte de l'objectivitat.
I a més que no és com
el Seguissi Gran
que surt
que surt una única vegada.
Surt una única vegada.
Una única vegada.
No hi ha la segona part.
Hem de jugar
amb una...
Volem de vosaltres,
ho sabeu,
que les altres entitats
també sempre s'han trobat
quan hi ha hagut
la incorporació
d'un element
al Seguissi Petit.
Però, en fi,
del que no hi ha dubte
és que en el cas
dels portants de la Lliga
però en qualsevol àmbit
la discreció
sempre és positiva
i la prova
és que avui
se'n pot parlar
d'un projecte
que es materialitza
i que es materialitzarà
amb èxit.
D'això no hi ha dubte.
Ja en parlarem.
Jo és que ja
no sé què preguntar
però he dit que allà...
No, no.
És que preguntar
i em dirà
no t'ho puc dir.
Ara ja estem llançats
i estem molt il·lusionats
amb aquesta peça.
Vull dir,
nosaltres ja voldríem
que fos el dia 19
perquè sí,
perquè ja toca
i perquè ens agrada.
Però veus,
això que ell explicava
al començament
jo crec que és un valor
afegint més
que té la Festa Tarragona.
És a dir,
han fet una peça nova,
han fet una peça
que és una rèplica
d'una peça emblemàtica
del Seguissi
però a més
al Ferla han fet
una peça singular
que no és una peça feta
només perquè tingui
una aparència
igual a la gran
sinó que és una peça
feta per un artista,
és un obra d'art.
Vull dir que
en un sol element
jo crec que s'hi conjuguen
moltes maneres de...
I a més intervenen
dos artistes
de renom,
l'Antonio Masi
i el Joan Blasquez
que ens fa la corona.
I allò del pressupost
juguem amb les...
amb les complexitats
d'altra gent,
al Joan Blasquez
li vam sugerir,
li vam insinuar
que havíem de fer això
i ens diuen
porteu-me que jo us faig
la corona
sense cap despesa.
Això també és d'agrair,
que la gent
doncs es llanci
amb un projecte
d'aquesta mena,
no?
Que clar,
seria afegir-hi
més dies
al pressupost.
De moment deixem-ho així
que sembla que us en sortiu
prou bé.
És que sentim
la música
amb la qual balla
l'Àliga
i ja
sembla que ens hi trobem,
ja la veiem petitona
allà.
Josep,
per allà preparar
que passi Santa Tecla
i començar a preparar
ja les bases
per l'any vinent,
no?
Sí, sí,
nosaltres continuem
amb la marxa,
ja veurem,
un dia vindrem aquí,
parlarem amb tu,
mirarem quin nom
li posem el projecte,
però en tot cas
la idea serà la mateixa,
de poder posar
un gra de sorra
amb els temes
de la festa
a Tarragona
i insisteixo,
no només amb elements nous,
sinó amb qualsevol
tema que tingui
que veure amb el seguici.
Josep Bertram,
Pitu Rovira,
cap de relacions externes
de Rapsol i PF,
president dels portants
de l'Aigua,
ai, de l'Aigua,
no, de l'Àliga,
de l'Aigua i el...
És Sant Magí,
que queda poc,
que queda poc,
jo t'havies espantat
i ja m'han donat
un altre càrrec.
Un de l'Aigua
seria molt problemàtic.
Moltíssimes gràcies
a tots dos,
bon dia.
Molt bé, bon dia.
Gràcies.