Dos quarts d'una del migdia, sis minuts i mig,
i és que no parem de les Illes amb aquesta passejada musical
que ens ha ofert en Jordi Bertran.
Anem cap al centre de la ciutat de Tarragona, cap a la Rambla.
Allà ens espera en Jordi Sorinyac, que ha quedat amb Joan Anton,
és el nou president de la VIA-T, l'associació de comerciants del centre.
Joan Maria Bertran, Jordi Sorinyac, bon dia.
Hola, bon dia, Jolanda.
Bon matí, que ha quedat al final de sol, no?
Sí, sí, dia fantàstic.
Ara ens fèieu una miqueta d'enveja quan posàveu aquesta música de les Illes.
home, ens venien ganes ara de passar una temporadeta a les Illes.
Doncs sí, perquè ens hem d'enganyar.
Avui, al vell mig de la ciutat, a la Rambla,
estem a la Rambla Nova, a l'alçada de gairebé a tocar de la font del centenari.
I home, fa un dia aquests de primavera esplèndids, eh?
Per passejar gairebé amb maniga curta, un dia aquests que fa petxoca, tu.
I tu ben acompanyat per conèixer projectes
que tenen els comerciants del centre de la ciutat de Tarragona.
Doncs sí, estem acompanyats del senyor Joan Anton.
Senyor Anton, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Ell és el nou president de la Vieter,
l'associació comerciant que plega els comerços del centre de la ciutat,
del centre de la ciutat i de la part alta.
Fa tot just una setmana, escassament 10 dies,
que es feia pública la notícia que Joan Anton era el nou president de la Vieter,
en substitució de l'anterior president, Juli Martínez,
que havia presentat la dimissió.
Senyor Anton, parlarem ara d'aquí uns instants de projectes més concret,
però així en termes generals.
Quins són els objectius que s'ha marcat vostè i la seva junta al capdavant de la Vieter?
A veure, en principi hem de recuperar la imatge de la Vieter,
que ha estat una mica deteriorada als últims temps,
amb cert número de baixes de socis, que esperem recuperar-los.
També canvi d'imatge en quant a logo,
en comunicació amb els socis,
que el soci se senti recolzat,
que se senti informat,
que fins ara estava bastant deixat de la mà de Déu.
És a dir, intentarem recuperar una mica la imatge de la Vieter
que tenia al principi.
Aquest és el primer punt, primordial.
Exacte, aquest és un punt bàsic,
perquè el soci és el que té tots els drets
i, per tant, és el que s'ha de mimar.
Dato això, per tant, de les seves paraules,
que la feina que s'havia fet fins ara en aquesta última etapa
no era tan satisfactòria com a vostè li hagués agradat.
Home, no, a mi, evidentment, no em va agradar gens.
Jo crec que hi ha xifres que ho demostren,
com són les baixes de socis,
la gent que, per raons de tipus personal,
ha deixat de pertànyer a la Vieter o a la Junta.
Vull dir, no hi havia un ambient adequat.
Quan vostè s'imagina la Vieter,
a mig termini, vostè com la veu?
A veure, com a associació la veig amb potència
i amb ganes de fer coses.
Hem de dir que hem rebut el recolzament, el suport,
molt bones paraules de totes les institucions,
l'Ajuntament amb l'alcalde al davant,
el Sergi de los Rios de promoció econòmica,
la Generalitat també està apostant per la Vieter,
la Diputació, l'autoritat portuària estem en contacte.
És a dir, jo crec que anem a fer una moguda
que realment signifiqui alguna cosa pel comerç de Tarragona.
Ens hem desplaçat amb la unitat mòbil fins aquí a la Rambla Nova,
òbviament perquè si toca parlar de comerç a la Vieter
toca parlar en la mesura del possible
des d'un lloc capdalt del comerç,
com és la Rambla Nova de la ciutat.
I no en aquest tram, sinó en el tram superior,
el tram del balcó del Mediterrani,
hi ha sobre la taula un projecte presentat per la Cambra de Comerç,
proposat de fet per aquest organisme,
un projecte de remodelació,
amb un dels objectius esgrimien els impulsors d'aquest projecte,
que era impulsar el comerç en aquesta zona de la ciutat.
El projecte està damunt de la taula,
ha aixecat opinions a favor i també opinions en contra.
quina és l'opinió de la nova junta de la Vieter
i quin futur creu que pot tenir?
A veure, d'entrada jo crec que s'ha aixecat una pulseguera excessiva,
tenint en compte que és només una idea i un projecte.
Un projecte que està molt ben fet,
que és molt bonic si has pogut veure fotos,
diapositives, superpostes i tal,
i el projecte és excel·lent,
independentment que es faci o no
o que es millori amb el temps amb idees.
Ara bé, la Vieter què fa?
Doncs la Vieter té que consultar els seus socis.
Nosaltres tenim una part important de socis
al tram final de la ramba, al tram del balcó,
i què van fer?
Van fer una enquesta
i pràcticament el 99% dels nostres socis
han dit que estan d'acord amb el projecte.
Llavors, la Vieter es posiciona a favor del projecte.
Que sigui aquest o sigui un altre,
sigui més maco o més llet, no ho sabem,
perquè és una simple idea.
Però d'entrada estem molt contents
que l'Ajuntament hagi recepcionat
i que la cambra hagi pres una iniciativa important
en dignificar part de Tarragona.
Vull dir, hem de ser el contrapès
a moltes accions que hi ha d'exterioritzar
cap a fora el comprador.
El comprador se'n va amb el cotxe aquí i allà
i això a Tarragona hem d'intentar reconduir-ho.
Si es vol impulsar un projecte d'aquestes característiques
és que el punt de partida, o sigui,
la situació actual no és la més bona.
L'estat dels carrers, l'ambient, el que sigui,
no és propici ara per ara,
en algunes zones de la ciutat,
pel comerç de Tarragona?
Home, hi ha coses que s'han de millorar, evidentment.
Nosaltres, un de les objectius que tenim
i que ja hem pactat amb l'Ajuntament
és que tindrem una mena de fil directe
per qüestions d'urbanisme,
vigilància, venda amb volant, etcètera.
Tindrem un fil directe per informar
a l'Ajuntament de la problemàtica
que pugui veure amb aquest tipus.
L'Ajuntament de la Via T farà un plànol
dividit en zones de la pròpia Via T
amb responsabilitat de membres de la Junta o no,
però membres de la Via T responsables són en una determinada zona
on qualsevol comerç que tingui alguna iniciativa
o que tingui alguna queixa d'un tema de l'entorn que li toca,
doncs podrà dirigir-se amb aquesta persona
que ho transmetrà a la Via T
i que, evidentment, arribarà a l'Ajuntament.
ens han promès resposta ràpida, satisfacció,
perquè ells també volen apostar per dignificar aquest tema.
Deixem tornar novament al projecte de la Rambla Nova
perquè alguns dels veïns que han expressat la seva opinió aquests dies
deien que aquest projecte de semipetonalització
afavoriria una gran implantació de bars a la zona
i que aquesta zona de la Rambla podria convertir-se
en una mena de plaça de la Font
en què el comerç tradicional ha anat perdent pes, efectivament,
i, en canvi, els bars ja anant guanyant importància.
Creu que això podria passar aquí?
A veure, jo d'entrada parteixo al principi
que és una zona degradada comercialment.
És una zona que pràcticament no hi va ningú a comprar
o quasi bé ningú.
Llavors, això s'ha de millorar.
Si tu poses en un lloc terrasses de bars
i no dic que tinguin que ser ni moltes ni poques,
vull dir, perquè tot això es distorsiona sempre,
tu poses unes terrasses amb les dimensions adequades,
amb comoditat pel peató que no se sent a la terrassa
i portes gent en aquella zona,
el comerç ha de sortir beneficiat.
O sigui, jo el que vull és que davant del meu perdó
hi hagi molta gent,
perquè tinc la possibilitat que m'entrin a comprar.
Si no hi ha gent, ja puc fer filigranes,
és que no m'entraran.
Doncs, bàsicament, portar gent en una zona és important.
Que després augmenti o no el número de bars
es pot veure de moltes maneres.
De fet, jo no crec que tampoc sigui un augment desmesurat.
Jo crec que és al revés.
Milloraran els comerços que estiguin allà.
Aquest dia s'ha centrat, doncs, efectivament,
el focus d'atenció mediàtica sobre aquest punt de la ciutat.
Creu que hi ha altres zones
on també requeririen un impuls d'aquest tipus,
altres zones concretes de la ciutat
que requeririen mesures o projectes a estudiar?
Home, ara així mateix
m'agafes una mica d'esprevengut,
però segur que n'hi ha, eh?
Segur.
Segur, i que, a més a més,
s'ha de procurar millorar-les.
Vull dir, la ciutat de Tarragona
ha de viure el segle XXI
i ha de tindre una empenta.
I, sobretot, el comerç,
s'ha de posar les piles,
el propi comerç.
Ajudat per l'administració,
però sense esperar el manar del cel,
s'ha de posar les piles,
perquè l'amenaça que ve,
tant de crisi econòmica
o dificultats econòmiques,
com de grans superfícies,
és molt important.
Deixem plantejar-li una altra qüestió.
es tracta de l'arribada del Corte Inglés
esperada per molta gent
i temuda, en certa manera,
també pels comerciants.
Realment, pot ser això,
temuda, pot ser perjudicial
l'arribada del Corte Inglés
per als comerciants tradicionals de la ciutat?
A veure, jo diria que el comerç
que, d'alguna manera,
està tocat econòmicament,
que no està actualitzat o que ja...
Per dir-ho d'alguna manera, mal viu,
és el primer que rebrà.
Vull dir, això és inevitable.
El comerç que és potent,
que té una bona oferta
i que racionalitza bé la seva oferta,
vull dir, jo crec que aquest,
a veure, també rebrà un cert impacte inicial
perquè, doncs, la novetat es paga
i això ha passat històricament sempre.
És a dir, això serà una novetat
on tot Tarragona anirà a passejar
pel Corte Inglés,
no ens ho podem enllegar.
Ara, això, quan hi has anat tres vegades,
vull dir, ja s'ha t'acabat la corda, no?
Llavors, jo crec que les coses
tornaran al seu lloc.
I, per tant, el comerç que estigui ben preparat,
que estigui ben integrat,
sobretot amb associacions,
perquè molt del comerciant
encara no creu en les associacions.
I és molt important que s'associin,
no a la via T,
sinó a l'associació del seu entorn,
per fer promocions,
per fer coses que puguin atreure comerç
i que puguin atreure a la vegada compradors.
Vull dir, això és importantíssim,
això s'ha de mentalitzar.
Vull dir, el passotisme tradicional
del comerç de Tarragona s'ha d'acabar,
perquè el que no s'acaba
acabaran amb nosaltres.
Vull dir, això jo ho tinc molt clar.
Vostè ha insistit en una cosa
que s'ha dit tradicionament
al comerç de la ciutat,
aquesta preparació davant
de l'arribada del Corte Inglés.
Quan es parla de preparació,
que és un concepte que per molts oients
es pot semblar una mica abstracte,
a què ens estem referint?
Hi ha moltes coses.
Primera, adequació de l'establiment,
informatització que es baixa,
agrupació comercial per compres en grup
a obtenir millors preus.
Oferta racionalitzada,
és a dir, no sempre tot el que has venut
tradicionalment es ven bé,
les modes canvien.
Llavors, d'alguna manera,
has d'analitzar bé el teu negoci
i veure quines línies et convenen més o no,
o són més competitives o no,
en les que tindràs menys guerra
amb grans superfícies,
o en tindràs més.
Llavors, això determinarà una mica
també el resultat del teu negoci
quan hi hagi això.
Podríem dir que el Corte Inglés
els obligarà a posar-se les piles
en termes generals?
Sí, una mica despertador sí que farà.
Sí, sí, segur.
Perquè, a veure,
és que el que no ho faci
jo crec que tindrà problemes.
Per tant, és important
que la gent pensi,
però que pensi ja,
vull dir, millor dit,
i bé hem pensat fa dos anys ja,
però ja dic ara el que queda.
El que queda ens han de posar les piles tots.
I la Via Té és la primera
que em vendrà una sèrie de projectes
importants per tirar endavant això.
La Via Té plega els comerços
del centre de la ciutat
i de la part alta.
Precisament, també,
aquests dies s'ha comentat
la possibilitat
que els comerciants
de la part alta
s'estableixin,
en certa manera,
pel seu moda,
creint una entitat pròpia,
tenint en compte
les característiques de la zona
i que també tenen un tipus
de legislació
que els permet obrir
amb uns horaris determinats.
Què hi ha de nou
referent a aquesta qüestió?
Ara mateix no hi ha res de nou,
però la Via Té sí que està d'acord.
És a dir,
nosaltres no direm
la part alta
s'ha de quedar a la Via Té.
No.
Podem tenir una mena d'acord
d'associació amb la Via Té
o una divisió de la Via Té,
diguem,
o una subassociació,
o bé poden ser
completament independents.
Els ajudarem
en tot el que calgui
i espitjarem l'associació
en tot el que calgui.
El que volem
és que hi hagi
una bona associació,
que estigui ben portada
i que sigui potent.
Això és el més important.
Que estiguin dintre la Via Té o no
és irrelevant.
Vull dir,
nosaltres ens cuidarem
de la zona que tinguem
i ells es podran cuidar
de la seva.
Però l'important
és que sobretot
que hi hagi una bona junta,
una gent que tiri endavant projectes
i que els comerciants
col·laborin afiliant-se.
Perquè clar,
quan hi ha una zona
que hi ha 150 comerços
i se n'afilien 15,
poca cosa podran fer.
Després que no es queixin,
evidentment.
Pel que fa a la part alta,
creu que la zona
i els comerços de la zona
tenen unes potencialitats
específiques
que potser encara
no s'han explotat prou?
Home, a veure,
és un pol d'atracció
turístic importantíssim.
Ho han d'explotar bé.
Ara la restauració
s'ha implantat molt fort allà,
però encara hi ha
molt de camacórrer.
L'altre dia es parlava
que hi havia certes
mancances amb alimentació,
però això és una cosa
bàsica del dia a dia.
Només hi ha un supermercat
a dins de la part alta
en aquests moments.
Però això també suposo
que es corregirà.
el que jo crec
que s'ha d'evitar
és,
primera,
que es montin comerços
ètnics
perquè això
crea problemes.
Vull dir,
no dic que creï problemes
el comerciant ètnic,
crea problemes
en el sentit d'abastament.
És a dir,
si hi ha una carnisseria ètnica
hi ha molt de comprador local
que no hi vol anar.
Clar,
hi ha d'haver una carnisseria local
perquè contrapesi això.
Llavors, clar,
el perill d'aquests llocs
és que,
sobretot quan hi ha
aquesta facilitat d'horari,
el comerç
exterior,
diguéssim,
comerç
d'immigració,
doncs s'hi sol establir
perquè a més els hi ha
igual treballadors
que 24 a 48 hores.
I tenen les seves
característiques especials.
I com que
els salaris
i tot el sistema
que tenen
és molt peculiar,
evidentment poden tenir
les 24 hores oberts
amb 3 duros
quan un comerciant
normal de la Rambla
doncs ha de tenir
3 torns de personal
o 4,
avui ja va a fer un muntatge.
Tenen por,
per tant,
que aquesta àmplia llibertat
d'horària
que poden gaudir
els establiments
de la part alta
propici
l'arribada
d'aquest tipus comerç
d'endeterminat.
Sí,
això és el perill
que hi ha,
però jo crec que també
aquí hi ha una tasca
a fer de l'Ajuntament.
L'Ajuntament
ha de controlar els horaris
i ha de controlar
el que s'estableix.
És difícil,
sí,
però s'ha de fer
perquè si no
degradarem la part alta
i per mi això
també és greu.
Jo crec que no s'ha d'agradar
res de Tarragona
en absolut,
però clar,
hi ha llocs encara
emblemàtics
on evidentment
no s'ha d'agradar.
Ja per acabar,
fa 15 dies això
o 10 dies d'escaçament
que vostè s'ha fet càrrec
de la Vieter,
no sé si ja té previst,
ja té marxa
la primera
o les primeres mesures
de totes aquestes qüestions
que ens han anunciat.
Quina serà la primera acció
que es materialitzarà,
que es durà a terme
de forma concreta
des de la Vieter?
A veure,
primer el que hem dit abans
d'organitzar-nos
a nivell de zones,
tenim el muntatge
del contacte directe
amb l'Ajuntament,
després tenim previst
el llançament
d'una revista
de la Vieter
o dos exemplars
diferents,
un potser de cara a l'estiu
i un altre potser de cara a Nadal,
també tenim previst
alguna promoció
de tipus interna
d'aquelles que vas a l'establiment,
hi ha un sorteig
amb una sèrie de coses
i tal,
aquest tipus de coses
són les que estan
mateixos damunt de la taula,
però està tot en fase
d'estudi,
de pressupost,
després volem,
com hem dit abans,
canviar logo,
canviar imatge,
vull dir,
que la gent
se'n doni a compte
que hi ha una Vieter nova.
Doncs temps tindrem
per comprovar
si la gent se n'adona
i per anar parlant
d'aquestes mesures
que davé segur
es posaran en marxa
al llarg
de les properes setmanes.
Senyor Joan Anton,
president de la Vieter,
moltes gràcies
per atendre
els micròfons
a Tarragona Ràdio
i fins la propera.
Bon dia.
Molt bé,
moltes gràcies,
estem a la vostra disposició,
com vulgueu.
Doncs ja ho has comprovat,
Jolanda,
hem parlat
de moltes mesures,
sembla que hi ha gana,
sembla que hi ha empenta.
Bateria de preguntes, eh?
Bateria de preguntes
i bateria de respostes
i respostes sucoses,
si se'ns permet,
perquè hi ha moltes vegades
que la gent fot jesudir
i aquí hi havia
un pensament,
hi havia un projecte
força clar
estipulat
i força clar
per explicar.
Doncs moltíssimes gràcies,
Jordi Sorinyac,
Joan Maria Bertran
i naturalment
Joan Antón,
el nou president
de la Viateca
ens ha cedit
aquesta estoneta
al vell mig
de la Ramba.
Fins després, Jordi.
Fins després.