La Oriano Jiménez, ell és professor del Departament d'Enginyeria Química
de la Universitat Rovira i Virgili,
i el curs és molt clar el títol i prou eloquent.
Com ho dic? Difusió i promoció i seducció científica.
Com està anant el curs?
El curs ha anat molt bé, hem tingut una bona resposta d'estudiants,
hi ha molts estudiants que estan matriculats,
i estem aconseguint el que nosaltres volem,
que és una mica donar el mateix coneixement que es pot donar d'una altra forma,
donar una forma més divertida, més amena, més relaxada,
és una universitat d'estiu, i per tant donem continguts,
però d'una forma més amena.
Per exemple, el que comentava abans, per què Superman vola?
Per què?
Per què vola Superman?
Podem explicar la física d'una fórmula o podem explicar d'una altra.
Podem explicar Superman o podem explicar una piedra que cae des del techo.
Clar.
D'acord?
Cinema i ciència-ficció, no?
Qüestions que surten al cinema i que tenen darrere una real científica
o que no podien ser així amb l'aspecte científic.
Llavors, anem parlant de coses d'aquest estil i amb aquest to més distès.
Clar, en aquest sentit, la literatura i el cinema pot ajudar,
pot posar pals a les rodes en quant a la divulgació,
jo suposo que és una de les qüestions que aniran sortint al llarg de la conversa.
Saludem en Ramon Maria Miralles.
Ell és cap del Servei de Ginecologia i Obstetricia de l'Hospital Joan XXIII
i professor titular de la Universitat Rovira i Virgili.
Ell ha desenvolupat un curs, es va fer del 30 de juny al 4 de juliol,
titulat Trastorns ginecològics a l'adolescència i primera joventut.
Es va fer aquí a la ciutat de Tarragona.
Doctor Miralles, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Déu-n'hi-do si des de l'àmbit de la medicina s'ha de fer divulgació.
Abans parlàvem del doctor internet.
que, Déu-n'hi-do, jo no sé si fa més mal que bé a la població en general
quan parlem de difondre ciència i, en aquest cas, ciències de la salut.
A veure, hi ha de tot.
Internet és una tecnologia extraordinària, imprescindible,
per la gent que ens dediquem a temes de salut, sense cap mena de dubte,
i m'imagino que per la majoria de professions.
Ara, adquirir una cosa és adquirir un vernís general sobre un tema
i l'altra cosa és pretendre l'expertesa,
que és el que això ja és uns onfaves d'un altre cantó.
Això ja és més difícil, és bo, vull dir, des del punt de vista divulgatiu general.
En medicina, de vegades, la veritat és que a internet ens creia algun problema,
perquè ens ve alguna persona creient haver resolt els seus problemes
per una consulta online quan això no és ben bé així.
Saludem també el tercer dels contartulis,
avui en aquest temps de la Universitat d'Estiu de la Rovira i Virgili,
és el professor Josep Oliveras,
és el director de la Càtedra d'AU i URB de Desenvolupament Sostenible.
Ha dirigit al curs la innovació per fer front a la insostenibilitat.
Josep Oliveras, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Primer una petita valoració del curs i després hi entrarem en matèria.
com ha anat això de la sostenibilitat?
Se'n parla molt de la insostenibilitat, probablement no tant, no?
Com que hi estem, amb la insostenibilitat ja hi estem.
Per què hem de parlar, si ja hi som, no?
Ja hi som.
Bé, el curs ja fa gairebé, ja és prehistòric perquè va ser dels primers
i per tant es va fer el mes de... era el 30 de juny, 1 i 2 de juliol,
hi havia 20 i escaig de matriculats i jo crec que va anar bé
perquè el que interessava era fer prendre consciència
que també hi ha una sèrie de problemes que s'hi pot fer front
i el que es tracta és d'innovar, d'investigar i d'aplicar resultats
per millorar la situació que tenim, que no és del tot bona.
Jo crec, sospito que no, diuen que no és del tot bona, no?
Però estem perduts o encara tenim alguna possibilitat?
Tenim salvació, dit així en un llenguatge bíblic?
Tu respires, vius?
Jo de moment respiro.
Doncs no estàs per tu.
Molt bé, doncs encara mentre quedi un bridaire queda un brida esperança.
Aquest matí, abans ja els comentava als convidats avui,
aquest matí mirant els diaris sempre, ja sabem, i més a l'estiu hi ha moltíssims suplements
que et parlen de lectures d'estiu.
I semblen les llistes dels llibres més venuts en els que no són de ficció,
apareixen llibres de divulgació científica que tracten del tema de la sostenibilitat,
que estan al voltant del planeta, del progrés, que tracten temes de salut
i que tracten temes de ciència des d'un punt de vista molt lúdic,
des de la curiositat i des de l'anècdota.
Que hi ha un interès claríssim per una part de la població per assabentar-se,
ja sigui des del punt de vista de lleure, de la cultura o fins i tot amb una certa militància,
està claríssim.
Totes aquestes publicacions a vegades venen signades per persones
que tenen una llarga experiència i trajectòria acadèmica en el camp de la recerca,
a vegades no.
Per destriar el gra de la palla, ho tenim una mica malament els ciutadans o no?
Això de divulgar, s'està fent bé, divulgar ciència?
Què us sembla? A veure, qui comença?
A veure, començo jo mateix.
A veure, el tema de divulgar ciència és un tema que normalment sempre ha estat un tema poc professional.
Fins fa poc aquí a Espanya divulgadors científics professionals no n'hi havien
i llavors ho feia aquella persona, aquell professor d'universitat que això li agradava més
o una persona que aquest vessant potser era una mica millor fent aquest vessant.
Però divulgadors científics com a tal, tipus Eduardo Ponset, gent que es dedica a això,
fins fa relativament poc aquí no n'hi havia.
llavors la gent ens dedica a una mica de forma amateur i de forma més aviat puntual que de forma professional.
Jo voldria afegir amb això una cosa.
Aquesta figura del divulgador professional probablement no hi és com a tal.
però és que, esclar, quina és la missió d'un professor universitari?
Perquè, bueno, un dels aspectes, a part dels ja coneguts, seria fer arribar a la societat, doncs, a la informació.
I el sol fet de ser capaç de despertar la curiositat amb algú per algun tema determinat,
no oblidem que per aquí comença el fet científic, és a dir, com comença una investigació científica, no?
Bueno, doncs perquè a algú li ha picat el cuc, o a algú li ha fet caure amb la cosa i dir, escolta'm, tal cosa.
O sigui, aquesta curiositat, vull dir, per aquí comencen les coses.
És a partir d'aquí, quan un comença, doncs, a revisar com està la bibliografia sobre un tema, etcètera, etcètera, no?
Per tant, vull dir, jo trobo que tots aquests mitjans, el poder de la premsa, els mitjans audiovisuals,
aviam, veiem-hi la part positiva, no?
Vull dir, no ens convertirem en experts, en res, vull dir, a base de llegir coses d'aquestes.
Ara, el que sí que poden fer aquestes coses és despertar-nos una curiositat
que nosaltres, com a professors, intentem crear amb la gent, amb determinades coses,
perquè, bueno, perquè es bellugui, perquè aprengui, perquè investigui,
per aquí comença el fet científic.
Josep Oliveres, abans comentàvem, home, un bon professor també pot ser un bon divulgador,
tot i que no sempre és així, no?
Jo no sé si cal un intermediari entre la càtedra i la societat.
No, no cal intermediari, no cal cap intermediari en aquests...
A veure, entre la càtedra i la societat, l'universitat i la societat, hi poden haver intermediaris.
En quant a divulgació, em refereixo.
En quant a divulgació, eh? Si és a divulgació n'hi poden haver.
Ara, jo penso que els professors, si no tots, una part dels professors, són també divulgadors.
Llavors, en el moment que un professor està impartint classe, està donant classe, està divulgant.
En aquell moment no fa ciència, no té laboratori, no està fent.
Algú pot ser, però difícilment.
Si un cas divulga, hi ha alguna cosa, alguna troballa que ha fet prèviament.
O algun procés, o explica un procés que està en aquests moments que hi està treballant.
I, per tant, ja està divulgant.
La divulgació és bàsica, vull dir, la gent amb ciència és igual que amb moltes altres coses que passen al món normal.
Si una persona està enamorat, s'ha de declarar.
En el món de la ciència, la declaració és la divulgació.
A la universitat se li està demanant que donin respostes i solucions als grans problemes estructurals del món.
A vegades ho penses així, no?
Si parlem de sostenibilitat, per exemple, de tots els problemes mediambientals que tenim,
temes mèdics, sense anar més lluny.
S'està demanant al científic i a les universitats que donin resposta
allò que probablement els gestors o els polítics no poden donar.
I es recolzen molt amb vostès?
La resposta l'han de donar els polítics.
Però les solucions vostès, no? Perquè ells no es tenen, segurament.
A vegades, les universitats normalment recomanen però no manen.
Això s'aclaríssim.
Hi ha diferència entre les dues paraules.
Per tant, i si manessin, segons amb què, no sé si ho farien del tot bé.
Cadascú els seus temes.
Amb això, esclar, jo pertanyo al món sanitari.
El món sanitari és un món de gent pragmàtica per excel·lència.
Vull dir, aleshores, esclar, quan toquem el tema de la recerca en general,
normalment el que es fa als hospitals, lligats a la universitat, naturalment,
perquè en el nostre cas no es poden separar el malalt de la ciència, no?
D'alguna forma, nosaltres podem fer investigació aplicada, investigació bàsica.
Jo dubto que en l'àmbit sanitari, lligada, cuidado, eh,
lligada a l'hospital o lligada a l'atenció en el malalt,
no sé si té cabuda aquí la investigació pura i dura.
Que hi és, eh, evidentment que hi és, eh, amb el món sanitari,
però, esclar, a la universitat el que no se li poden exigir són resultats.
On es pot passar anys, vull dir, a darrere de resoldre un problema determinat
sense arribar a trobar el resultat.
Aquestes investigacions, que malauradament alguna vegada hi són,
en el qual les conclusions de l'estudi gairebé s'han escrit al moment de començar-les,
clar, la fiabilitat de tot això, doncs, és estar agafada amb pinces, eh.
Vull dir que jo estic d'acord amb el que ha dit el doctor Oliveres fa un moment, no?,
de dir, bueno, no se'ns poden exigir resultats.
Es pot exigir que treballem i que hi posem els cinc sentits.
Ara, els resultats apareixeran o no,
i sobretot el que no es pot posar és terminis en què apareixin resultats.
És a dir, no és màlid allò de dir, esclar, vostè d'aquí a un any em té que resoldre tal asuntament.
No ho sé si estarà resolt o no.
Vull dir, farem tot el possible,
intentarem eliminar totes les equivocacions possibles,
però, esclar, garantir uns resultats és una mica el que deiem abans, eh.
De totes maneres, jo canviaria el verb exigir pel verb esperar, eh,
que probablement sigui com a més raonable dins que s'espera que es donin, doncs, respostes.
No s'exigeixen, en tot cas.
Sí, però pensa que a la universitat,
o sigui, per una banda es poden esperar que continuïn processos de recerca,
i que és molt important la recerca, però a la universitat forma professionals, eh,
i aquest aspecte no s'ha de deixar totalment de banda.
O sigui, la gent espera que si aquest senyor, doncs,
el que tinc al costat és professor de medicina,
i l'altre col·lega ho és d'enginyeria química,
doncs que formin bons enginyers químics o bons metges.
i no pretenen que aquell metge que han format
sigui un gran investigador o que faci investigació.
El que volen és que sàpiga detectar malalties
i receptar el que ha de receptar,
o fer les cures indicades.
Jo estic d'acord amb això.
El que crec també és que hem de donar una...
Jo, clar, vinc de la part química, enginyeria química,
sempre que parles de química hi ha una espècie de quimofòbia a tota la societat, no?
Tothom odia de química.
I crec que part de la nostra labor també és donar a conèixer
que les coses que es fan tenen un impacte sobre la vida de la gent,
la vida dels ciutadans.
És a dir, que una abans que es troba química,
una abans que es fa medicina,
que tenen un impacte real sobre la vida de la gent,
que no és una cosa que no tindrà cap efecte,
sinó que serà un aspecte tangible.
Potser petit hi ha un percentatge de la població,
però sí que això sí que ho hem d'explicar
per provar, no sé, d'informar més la gent.
Crec que una part de...
I quan dic gent em refereixo a la població,
no als nostres estudiants, que aquells ja els tenim,
sinó explicar una mica a la societat
que el que fem serveix per alguna cosa,
perquè el que deies, no?
Si no t'expliques, doncs és com si no ho fas, no?
Pots fer una cosa i si això té un impacte, ho expliques.
I llavors informar la gent,
la gent està més informada per prendre decisions.
Després, quan pregunten decisions,
d'ell, s'ha de fer energia eòlica,
no s'ha de fer energia eòlica,
energia nuclear,
doncs la gent tindrà una informació més
que haurà rebut per diferents canals
i prendrà una posició social,
una posició de...
Estic a favor o en compte d'això
perquè he llegit o sentit aquest tipus de coses.
I crec que és important també informar la gent, no?
Tenim una bona informació.
Està la gent informada que no està desinformats.
Digue-se...
Jo no he de dir que sí,
que informar és correcte,
però que hem de pensar que la gent
veu de més d'una font.
És a dir, la gent no només té una font d'informació,
sinó que en rem moltes,
i al final qui decidirà serà cada persona.
Llavors nosaltres hem d'informar,
aquesta persona s'informarà de diferents fons,
diaris, televisió, ràdio, amics, coneguts, la tieta...
I al final, amb tot això,
prendrà la seva decisió
i agafa una decisió com un ciutadà soberà
que té la seva ideologia
i decideix el que vulgui.
S'ho creurà o no s'ho creurà?
A mi, Jiménez, hi ha una cosa important.
Cada cop és més positiu saber
a quina font vas a veure,
perquè també hi ha fonts més contaminades que d'altres.
Exactament.
Les fonts són gairebé totes contaminades,
és a dir, tots els mitjans,
quan un comença a rascar,
sempre hi ha darrere alguna gran corporació
que té algun interès d'allà on sigui.
Llavors, les fonts, cap font és pura,
però si tens unes quantes
i en nodreixes d'unes quantes,
potser en treus l'entrellat.
Un dels problemes és la gent
que només veu d'una d'aquestes fonts.
Si només tens una font d'informació,
doncs és difícil contrastar
entre diferents opinions.
Que la crítica és bona,
és a dir, la discrepància és bona.
Jo trobo que la discrepància és bona.
Jo trobo que la discrepància és bona.
Sí, però reprenent el fill que deia el doctor Oliveres,
la gent el que no vol és que l'enganyin, fonamentalment.
Si el risc zero no existeix,
això és una màxima que tots sabem,
si no malament aniríem.
i ara, d'un temps cap aquí,
s'ha anat treballant i molt en el que és el nostre entorn,
que és un exemple característic
de com s'ha fet un desenvolupament insostenible
anys enrere,
en el que ha estat tota la implantació
de la indústria química.
Per exemple, aquí a Tarragona,
i això no descobrim res,
sempre s'ha dit, anys enrere insisteixo,
que es tapava tot,
que no es deia res,
que no s'informava,
que des de les pròpies empreses,
vull dir, no hi havia uns portaveus
que donessin informació a la població quan hi havia algun tipus d'incident.
En aquest sentit, jo diria que comparativament
hem millorat molt en els últims anys
i la societat probablement
és molt més adulta
del que a vegades es pensen aquells que ens manen
i el que volen és que els diguin la veritat.
Segurament deuen anar per aquí.
Jo penso que sí.
Jo penso que el que es volen...
I amb això hem canviat?
Sí, jo crec que hi ha hagut uns canvis importants
i que cada vegada més,
hi ha gent que ha llegit el BEC,
un que ha escrit molt sobre la teoria del risc,
jo penso que també han après molts del món de l'empresa,
de la gestió política,
que era molt important informar,
informar de pros i contres,
però donar informació,
no callar i menys enganyar.
Jo penso que ja des de fa temps
això s'està portant a terme i que és positiu.
Divulgació científica, per exemple,
no només es fa als mitjans de comunicació,
sinó la política de determinades companyies
de fer jornades de portes obertes a la ciutadania.
Això és divulgació científica, segurament, no?
Sí, és més important.
I respecte a aquest món de l'entorn de Tarragona,
jo el que penso és que mentre les companyies
siguin importants i inverteixin,
el risc sempre és petit.
El que fa pànic és quan una companyia queda antiquada
i no hi ha inversió.
Les noves tecnologies fan que els riscos
es disminueixin fins a un nivell molt baix.
El problema és la falta d'inversió.
Si en algun moment empreses deixen d'invertir,
llavors les coses queden obsoletes,
i les coses obsoletes i velles
no es tenen un risc més elevat
com qualsevol cosa que és vella.
Innovació, justament, fa més inversions.
Si no hi ha inversions,
la sostenibilitat realment no serà una realitat.
La sostenibilitat és molt àmplia.
El concepte de la sostenibilitat és molt...
Tot és sostenible avui en dia.
Si abans parles amb algú...
No, no, ha de ser sostenible i transversal.
Perquè és com un xiclet.
La sostenibilitat és com un xiclet que s'estiga,
s'allarga.
Per altra banda és un paradigma,
tampoc és una ciència.
El que tothom vol és aguantar-se.
Quan una persona es fa gran,
diu, almenys encara m'aguanto.
El principi de sostenibilitat és innat a la persona.
La gent es vol aguantar.
No vol empitjorar.
Llavors, la situació al món és prou.
Hi ha suficients problemes perquè des de tots els punts de vista,
no només des d'aspectes purament de medi ambient,
també aspectes de drets humans de quarta generació,
de multiculturalitat, etcètera, etcètera,
la gent el que vol, el que desitja,
doncs és aguantar-se en aquesta societat pural.
Jo hi estic d'acord.
I malauradament, si no hi ha inversió,
un desenvolupament científic no n'hi ha massa, no?
La investigació de la cerca, en general.
Aleshores, nosaltres, per exemple, en el món sanitari,
es dona el fet que quan en una època comença
crisi econòmica general,
normalment la investigació en temes sanitaris
fa un avenç considerable.
És a dir, el fet que hi hagi, no sé,
estem dintre d'una crisi,
no sé si s'anava a dir crisi o desacceleració
o com redimonis,
em sembla que hi hagi un problema semàntic darrere d'això,
però, bueno, cada dia veus que les xifres d'atur
i el no sé què,
jo no soc un expert en el tema,
però, vamos, penso que l'economia no va bé.
O, si no, podria anar millor, no?
Llavors, quan això passa,
i això, malauradament, dura uns quants anys,
sembla que en sanitat això es desenvolupa,
la recerca, no?
La gent que ens movem,
una mica al fil del que dèiem abans,
la gent que ens movem,
jo, per exemple, treballo exclusivament
amb el sector públic.
Aleshores, jo penso que amb això
s'ha d'entendre una mica, de vegades,
alguns missatges dels polítics,
que els volem carregar, de vegades, masses culpes, no?
A veure, si hi ha uns calerons determinats,
bueno, doncs l'obligació és que aquests calerons
arribin a la major part de població possible, no?
Clar, això de vegades pot explicar
que nosaltres, per exemple,
des del punt de vista sanitari,
en aquest cas,
fem determinades recomanacions
que diguin, bueno,
això està estrictament demostrat.
exemple, fer una mamografia
cada dos anys té certes vantages.
Es pot fer cada any, sí,
esclar que es pot fer cada any,
naturalment que sí,
però això ningú ha demostrat
que rebaixi la mortalitat per càncer de mare.
Per tant, nosaltres,
com que tenim aquests diners,
aquests diners que arriben per això,
doncs els emplearem de la manera
que arribi a més població possible.
Si en un moment determinat
ens augmenten la subvenció,
doncs parlarem de fer-les cada any
o d'introduir noves tecnologies, etcètera.
Perquè, si no, l'únic que aconseguim
és generar unes angoixes a la població
que després no li podem donar resposta.
Començar ara a parlar,
mire, per no ferir cap susceptibilitat de ningú,
posaré un exemple d'un altre país.
Jo he fet tasques de cooperació
amb un país del tercer moment,
concretament a Nicaragua.
A Nicaragua,
les condicions socioeconòmiques són pèssimes.
Aleshores, hi ha una cosa
que n'hi diuen les Maguil·les,
on contracten amb una sèrie de gent
per treballar gairebé a d'estajua.
Clar, d'entrada, tu arribes a dir
això, no sé què, tal i qual.
Esclar, és que arribament que et planteis
dir, bueno, i quina és l'alternativa
de tot això, no?
Quina és l'alternativa de tot això?
Passar fam?
Quedar-se en el poble?
Bueno, doncs, benvingut sigui, no?
que és preferible treballar
o estar-vos en un lloc que dius
escolta, l'aigua no sé com està,
però tenim una fàbrica que dóna vida
amb una sèrie de gent, no?
I, bueno, no vull anar més,
perquè si no em surtin un exemple
vol proper, no?
Aquest és un exemple que podríem dir
que és el que va passar aquí a Tarragona
fa 50 anys, quan el polígon va començar,
totes les ciutats del litoral mediterrani,
que és on s'havia d'instal·lar el polígon patroquímic
diguem-ne d'Espanya,
totes es rifaven al polígon,
és a dir, la ciutat que li va tocar a Tarragona
en aquell moment,
tota Tarragona estava exultant
perquè era una fonda de riquesa,
una fonda de feina,
una fonda dinamitzadora
de l'economia de la regió
i en aquell moment va ser
un avantatge important.
Després, ara, ja han canviat,
ja han decidit d'una forma,
i clar, desinvertir aquests calés
i portar-los a un altre lloc
és impossible, bàsicament, no?
Però en aquell moment
és una perspectiva més aviat
de la situació que ara comentaves, no?
El que devia estar més exultant
era l'arcalde del Mau,
que hi van sucar fort.
A veure, però,
independentment ara d'aquest tema
ja que ha tractat a Nicaragua,
efectivament, vull dir,
en molts països,
un dels temes lligats a la sostenibilitat greu
i que es parla molt poc
és tot el tema demogràfic.
El tema demogràfic
és un dels temes que el G7, el G8, el G10
i l'11
no havien de parlar.
I tots hem d'estar molt agraïts,
molt agraïts
i donar moltes gràcies
que els xinos
continuïn amb la política
d'un fill únic.
Hi ha altres països
i això és important.
Mira, en un any,
vull dir,
en un any
el món ha augmentat
uns 80 i escaig milions de persones
i això és un estat nou.
És com si formessis
de cop i volta
un estat
i això la gent no ho té en compte.
I estan parlant
de problemàtiques,
hi ha molts temes
i també de deteriorament ambiental
que va lligat a aquest tema.
I a la sostenibilitat,
sens dubte,
ha d'anar lligada
amb una planificació global
d'aquest tema demogràfic
i en coses les migracions.
Perquè, si no,
vull dir,
serem nosaltres mateixos
que farem malbé
a les reserves
per aquest creixement
incontenible humà.
Hi ha un desequilibri demogràfic
ara per ara.
Sí, saps què passa?
Que fer canalla
fins i tot dona gust.
I vull dir...
I és gratis.
I és gratis.
I llavors,
hi ha gent,
no hi ha prou consciència
del que representa tot això
i naturalment
és un tema
que condiciona
quantitat de temes
lligats al tema
de la sostenibilitat.
El tema sostenibilitat
també podem utilitzar
una altra paraula
que està molt gastada
que és globalització.
Aquí parlem de sostenibilitat,
de tenir cura
amb el medi ambient,
però hi ha moltes indústries
que se'n van
cap a altres països
que des del punt de vista
legislatiu
no tenen compte.
I al final
tot queda a casa,
perquè tot es mou per l'aire.
Vull dir que...
Només hi ha un sou món.
Mentre tingui casa meva neta,
no?
Bueno,
la casa del vell si està bruta,
escolta,
quan m'arribi l'olor
ja faré alguna cosa,
però mentrestant no, no?
El tema és aquest,
perquè si no és que ens fem malbé
nosaltres mateixos.
Exactament.
Hi ha impactes que tenen
un impacte local,
però hi ha impactes
que són globals.
És a dir,
l'impacte que estigui
a una fàbrica
a la República Xina,
aquí arribarà.
A més temps,
bueno,
però l'impacte és global
perquè tenim un sol món.
Sí,
de tota manera,
jo amb això
estic absolutament d'acord,
que ens ha de preocupar
el medi ambient i demés.
Ara,
jo recordo,
fa uns anys,
vaig llegir un article
d'en Baltasar Porcel,
que parlava
de la contaminació
i venia a dir,
diu,
escolta,
no ho dramatitzem,
diu,
perquè cada època
ha tingut la seva.
Des de les èpoques
aquelles de l'Aguabà,
que passava la gent pel carrer
i li tiraven una palangana
a l'esquena,
perquè anava al mig del carrer,
fins a l'època,
ell es referia,
per exemple,
a la Barcelona
de començaments
del segle passat,
on hi havia,
doncs,
un problema tremendo,
amb el tètanos
i els cavalls
i tot el que deixaven
per terra,
no?
Les ferides
i tot plegat,
no?
Aleshores vull dir,
bueno,
jo penso que la sostenibilitat,
això que ha dit
el doctor Olivera
és molt bé,
hi ha hagut
una explosió demogràfica
brutal
en els últims 50,
75 anys,
no?
Però tot i això,
jo penso que tenim capacitat
per buscar solucions.
El que passa
és que tots ens hem de conscienciar
que això és així,
no?
Que estem fent malbé,
probablement,
una sèrie de coses
o de que,
home,
de no fer-les malbé tant,
no?
Però,
bueno,
veiem-ho en positiu
una mica tot això,
no?
Sí,
s'ha de mirar en positiu,
però en positiu implica
que també ens hem de reducar,
la nostra societat s'ha de reducar.
Per exemple,
ara als Estats Units,
ara hi ha un tema
que és que la sostenibilitat
és interessant.
Avui ha donat permís
dels que es puguin fer
exploracions d'hidrocarburs
a les zones costaneres,
encara no es pot fer
perquè requereix també,
requereix també,
requereix una aprovació
de la cambra del Senat,
etcètera,
vull dir,
ja...
Però bé,
això de...
Per què?
Perquè l'americà
que ha gastat petroli,
vull dir,
a base de bé
i que,
per tant,
la seva mobilitat enorme
i les distàncies
no tenen fi,
ara el petroli
se li ha pujat poc
comparat al que s'ha pujat a nosaltres
i protesten.
I per tant,
una forma de callar
la protesta
és dir,
bueno,
doncs ara es portarem
aquests exerciments.
però bé,
si continuen així,
si no eduquen
a consumir menys
o a trobar substitutius
i a investigar
amb la recerca
de substitutius,
dintre 10 o 20 anys
es tornarà a estar
amb la mateixa situació
però molt pitjor.
Per tant,
jo mirant-m'ho
d'una forma molt positiva
em dic,
bueno,
doncs sí,
però hem d'entrar
en una reeducació global.
Vull dir,
hi ha un model
que aquest model
no funciona
o sí
o pot funcionar
amb reparos.
Vull dir,
en aquests moments
és una situació
que el món
necessita
de passar pel quiròfan.
Sí.
Segurament,
vull dir,
li han de donar plasma,
vull dir,
ja,
o necessitem
el diàlisi,
vull dir,
i és una cosa,
però,
i la gent que hi vivim
ens hem de conscienciar,
i la gent s'ha de conscienciar,
per exemple,
de tot el tema
dels residus,
i en el tema dels residus
cal fer quantitat
de coses
i és important.
I el reciclatge
també dona
llocs de treball,
també són llocs de treball
que genera,
però,
vull dir,
estem entrant
cap a un altre model
i llavors també
és una missió
i de la universitat nostra
també informar,
divulgar,
o anar conscienciant
perquè l'entrada
en aquest nou vestit
no sigui incòmoda.
Jo crec que ens falta,
que el que necessitem
potser és una mica
el que ens diu
de ver les orejas
al lobo,
jo crec que estem començant
a veure que hi ha
problemes greus
i que quan un té
un atac de cor,
diguem-ne,
reacciona.
Si no és molt reacciona,
nosaltres potser
estem tenint problemes
i el que hem de fer
és reaccionar,
reaccionar,
que suposarà canvis
en les nostres pautes,
i crec que és bo
que a mesura
que estem veient problemes
estem reaccionant
i el que hem de dir
és que les tecnologies
que tenim
i que no utilitzem aquestes
són les que hem d'utilitzar.
El cas que deies,
per exemple,
als Estats Units d'Amèrica
els cotxes que es menen
són cotxes que tenen
un consum de benzina
que aquí a Europa
mai es vendria
un cotxe d'aquest estil
perquè pel consum
ningú es compria aquest cotxe.
Són solucions tecnològiques
que ja directament
han decidit
no aplicar
i que a Europa
fa 20 anys
que es fan servir,
a Japó fa 30
i que aquí sí que
podem incidir clarament
perquè ja tenim les solucions.
El problema és
quan ja hi ha l'escolsió
i no es vol
fer servir aquesta solució
que ja tenim.
Aquest crec que és
un problema important.
El títol d'aquesta conversa
que ja està
Déu-n'hi-do
està arribant
al final
6 minuts
en separant de
100 minuts
perdó
de la una del migdia
seducció científica
sense entrar
en el terreny personal
no ho voldríem pas.
Per què els sedueix
a vostès la ciència?
Perquè clar,
lògicament
amb la trajectòria
que tenen
i la feina
que es dediquen
a banda d'altres motivacions
hi ha una certa seducció
per part de la ciència
en ella mateixa,
no?
Doctor Oliveras?
Jo com que soc
del món de la ciència social
jo per xafarderia.
Ah sí?
Sí,
hi ha una xafarderia científica.
Per tant,
se'n diu curiositat
en el pla acadèmic.
Bé,
però una persona curiosa
no deixa de ser
tan un estit
de xafarderia.
Per tant,
ara,
amb unes metodologies
però realment
és el que et porta
a saber més coses,
a intentar buscar causes,
efectes,
a lligar,
a intentar donar
explicacions globals.
I li ha donat
molt la ciència
a nivell personal
o li està donant
molt encara?
Home,
jo com que vaig arribar
a la conclusió
que aquest món
no el podria canviar
almenys jo el puc explicar
i llavors vull dir
una de les coses
que m'agrada
és poder-ho explicar
i entendre'l
jo mateix
i entendre'l.
És molt difícil
entendre'l globalment
però moltes coses
entens processos
i el que tracto
és llavors els meus alumnes
doncs poder-los
explicar aquests processos.
Doctor Miralles,
per la part
de la pràctica mèdica
està claríssim
o podem intuir
que el va portar
però a vostè
què li sedueix
de la docència
en aquest cas?
De la docència
en base
a aquesta xafarderia
que es deia abans
o curiositat
la transmissió
del coneixement.
La transmissió
del coneixement
el poder
a més
és una cosa
que puc dir
amb satisfacció
que mai
he dit res
jo tinc dues filles
mai els he dit res
a propòsit
del que volíem fer
però les dues
han tocat
el tema vocacional
i es dediquen
a la docència
una música
que és músic
la meva filla gran
i l'altra
es dedica
a l'educació especial
però vull dir
aquesta divulgació
del coneixement
i ho haig de dir-ho
i la recerca aplicada
no em desperta
cap interès
la recerca
per la recerca
en el meu cas concret
però esclar
nosaltres
no s'oblidi
que en termes generals
som gent
ens veiem obligats
i el que no ho és
doncs hi ha de tornar
a ser molt pragmàtics.
Laureano abans
amb el seu sentit
de l'humor
que intuïm
que el caracteritza
deia
jo soc especialista
en fer-ho tot malament
jo no m'ho crec
segurament
però
li deus seduir
molt la ciència
també ens ha portat
un treball
que va rebre un premi
o un tipus
com química
això és una prova
més de la tasca
que feu
de divulgació
a veure
és que
dins de la feina
de professor
hi ha moltes coses
a mi el que m'agrada més
és potser la capacitat
de predir coses
és a dir
les coses comporten
jo que soc de química
les plantes químiques
els equips químics
es comporten d'una forma
clar
jo soc capaç
de predir
com funcionarà
en unes situacions
és a dir
funciona
ara està funcionant
d'una forma
jo soc capaç
de predir
com funcionarà
en unes altres condicions
que ningú ha provat
i a mi
això del predir
que és el que passarà
potser és el que més m'agrada
ser capaç d'apredir
després tinc una vessant
més de divulgació
en plan
gamberra
que li dic jo
que m'agrada
perquè és intrínsecament
motivant
que dic jo
és a dir
és intrínsecament motivant
fer xerrades
a estudiants
de joves
a estudiants de secundària
a la gent gran
a fires
i com els enganxes
quin am utilitzes
la primera intervenció
i un professor
veuràs tu
el que faig és
primer
si vas a Pasca
de tenir un bon anzuelo
si tens un bon anzuelo
potser piquen
però amb un anzuelo dolent
no piquen
llavors l'anzuelo que faig
és
un tema que sigui
molt relaxat
molt amé
molt de la vida quotidiana
que ho vegin com una cosa
molt propera
llavors
amb aquest anzuelo
piquen
i una vegada que piquen
i que ja els tens enganxat
llavors pots començar
a tirar d'alfil
perquè si comencem
parlant
química
ciència rigorosa
i dura
sortiran
és a dir
no arribaran ni entrar
sortiran directament
llavors el que fem és
ficar un bon anzuelo
esperar que piquin
llavors una vegada que han picat
llavors els hi expliquem
amb diguem
una intensitat creixent
qüestions més científiques
seria un altre tema
pensar si tot
ens ho heu de posar tan fàcil
per allò de
de la cosa
d'esforçar-se una miqueta
que també ho hauríem de fer
però probablement
seria motiu
d'una altra xerrada
no segurament
l'esforç també hi és
per això
no dic els receptors
no dic tant
també
tant per uns
com pels altres
hi ha d'haver esforç
moltíssimes gràcies
senyors
Laureano Jiménez
Ramon Maria Miralles
Josep Oliveres
totes les
xafarderies
que ens expliquessin
fossin com les que han deixat
vostès avui
en aquesta taula
recordem que
Laureano Jiménez
és professor del Departament
d'Enginyeria Química
de la URB
Ramon Maria Miralles
cap del Servei
de Ginecologia i Obstetricia
de l'Hospital Joan XXIII
i professor de la URB
i el doctor Josep Oliveres
que és professor de la URB
i director de la càtedra
d'AURB
de Desenvolupament Sostenible
moltíssimes gràcies
i bon estiu
si és que comencen vacances
encara no
encara no hem començat
doncs ja arribaran
tard o d'hora
moltíssimes gràcies
bon dia
gràcies a vosaltres