Americanes, pantalons, camises...
Vestits a partir de 180 euros.
Som especialistes en mides grans.
Tenim vestits i americanes des de la mida 44 fins a la 80.
Pantalons des de la 36 fins la 80 i camises fins la 54.
Portem més de 35 anys vestint l'home actual, elegant i modern.
Ah, i amb la compra d'un vestit regalem camisa, corbata, mitjons i el cinturó.
Sastreria Pizarro, carrer Mallorca número 1, cantonada amb la plaça Ponent.
Telèfon 977-21-3617, Tarragona.
Som professionals.
La una del migdia, 8 minuts, tornem a saludar Jordi Sorinyac.
Bon dia, Jordi.
Encara vam al mocador, és lògic, no?
Perquè tinc mal de coll.
Tens mal de coll de tant de xerrar i de cridar i d'emocionar-se perquè, escoltin, afortunadament,
l'emoció, la gent que treballa a la ràdio quan es tracta de retransmetre ocasions importants
com la d'ahir del concurs de Castells, doncs valia la pena.
Ara ho comentàvem així a petit comitè, no és que hi hagi un abans i un després de la 22a edició,
però quasi, d'entrada perquè l'escenari havia canviat, es veia com a més modernet, més de disseny.
Ahir es va, en l'edició aquesta del 2008, es va ratificar el canvi que ja es va començar el 2006
i hem passat en dues edicions de tenir un concurs, personalment crec, del segle XXI,
a tenir durant molts anys, els anys 90, el 2000, 2002, 2004 encara, un concurs a mitjans del segle XX.
Vaja, és lògic que teníem un endarreriment molt important i ara podríem dir que ens hem posat al dia
en un equilibri una mica complex i complicat que és de tenir en compte que el concurs és una actuació castellera especial
que té un caràcter d'espectacle molt important però que no ha de perdre tampoc l'essència d'una actuació castellera ortodoxa.
Personalment, hi haurà qui segurament ja estarà en contra, hi haurà qui potser està a favor,
crec que s'ha aconseguit un punt d'equilibri força ajustat i que com a mínim aquest és el camí a seguir.
Hi ha elements d'espectacle importants, es va canviar, vaja, hi ha dues pantalles gegants,
el nou escenari, la plaça de Toros, va fer que l'espectacle, l'escenari fos encara més tancat,
hi hagués més ambient, la resposta del públic va ser massiva,
aquí hi ha uns problemes d'organització que s'hauran d'ajustar, de ben segur.
Vaja, el públic està escalfat però podríem dir en la justa mesura
i les colles continuen fent grans castells.
Particularment és l'opinió personal, ahir vam tenir un bon concurs, això és indubtable
i a més a més vam començar a trobar aquesta mida justa en aquests dos punts.
Home, el del que no hi ha dubte i aquest matí la gent que ja té una mica més d'edat
ho recorda, aquells concursos que es feien llars entre actuació i actuació
amb aquell sol que queia i que no s'acabava mai
i que anaves amb una voluntat d'emocionar-te i de gaudir
i al final ja estaves, que diies, me'n vaig a casa meva, ja m'aguanto més.
D'entrada hi ha un parell de...
Una, el sol, poc, perquè la coberta de la plaça gairebé va fer
que durant bona part del concurs no hi hagués sol.
I el ritme, el ritme va ser...
I després encara el 2010, quan la plaça ja serà completament coberta
i climatitzada, ja no ens haurem de preocupar d'aquest tema.
O sigui que en aquest sentit, fantàstic.
I el tema del rima, doncs sí, ens hem posat les piles.
Només dues dades.
L'any passat, vaja, el 2006 vam sortir a tres quarts de cinc,
el 2004 vam sortir a dos quarts de sis.
Podríem dir, per tant, que en dues edicions
hem retallat dues hores i mitja de concurs.
No es pot entrar a plaça a les 10 del matí i sortir a quarts de sis.
I un espectacle que dura més de cinc hores no és un espectacle.
No, no, ja és una altra cosa que no li posarem qualificatiu.
Però com que no va anar així, sinó que des d'aquest punt de vista
també va anar molt bé,
comencem a recollir d'alguna manera en un to així distès amb Jordi Sorinyac
moments, podríem dir, per emmarcar.
L'entrada, el moment de Marc,
però, vaja, no sóc un especialista en Marc,
però el millor Marc que tinguin a la botiga, senyors...
Policromado, policromado empat.
Si tu dius que policromat, policromat.
Fiquem en un Marc la fotografia del 4 de nou net,
el 4 de nou sense folre,
que van carregar els casellers de Vilafranca.
Poca conya.
Un casell que Vilafranca no ha descarregat mai.
Un casell que no es veia a plaça des de fa cinc anys.
i, vaja, Vilafranca rodonia d'aquesta manera
la segona millor actuació de la història,
aviat ha cedit.
A veure si el poden, com a mínim, carregar.
A punt d'entrar els dosos.
Qualsevol retard en aquest punt
és mortal de necessitat.
Entren els dosos.
El casell comença a desfilar-se una mica.
Hi ha una regla un pèl més d'entrada del compte.
Dosos col·locats.
A punt d'entrar el cotxador.
El poden, com a mínim, carregar.
El poden, com a mínim, carregar.
Excitació a la plaça de Toros.
El cotxador col·locat.
Vilafranca, l'enxaneta.
Una, dues, tres passes.
Quatre de nou.
I et carregat els castellers de Vilafranca.
Impressionants aquests de verd.
I compte que el poden descarregar.
Surra l'enxaneta.
Surra el cotxador.
Llàstima, el casell s'ha acabat.
Aquesta plaça, eh?
Sí, sí.
No, no, rebarbarava tot molt més.
Dos detalls.
Una, aquest, que l'ambient a la plaça...
Després en parlarem de l'ambient.
I després, no sé si de fons,
s'escoltaven les veus, les indicacions
del cap de colla de Vilafranca, David Viret,
que tampoc no deia que hi ha coses en gaire sentit.
Deia, dos us, dos us,
l'excitació, els nervis, et fan...
No, però anava marcant el ritme, clar.
T'impedeixen poder duir un discurs coherent.
Vaja, et surt el que bonament pots.
Vilafranca va guanyar meritoriament.
Va aconseguir, si simp,
la segona millor actuació de la història.
En segon terme va quedar la colla vella de Xiquets de Vall.
Si et sembla, podem repassar el Castellan
que va obrir plaça.
Va ser el Pilar de 8 amb folre i manilles.
Només el va encarregar
i a Tarragona Ràdio el vam veure així.
Comença l'ascens d'aquesta cotxador.
L'enxaneta, menuda, encara damunt de les manilles.
La soca la veiem molt, molt sòlida.
A punt de col·locar-se l'acotxador.
Col·loca el genoll dret, s'agafa la mans,
col·loca el peu a esquerra, peu dret.
Acotxador col·locat al quart,
començant a treballar com és habitual,
una miqueta abans d'hora.
Esperem que això no passi factura.
hem vist fins i tot ja algun prematur
moviment de peus a les manilles.
Arriba el moment crucial, el moment clau,
el moment de la motxilla,
el moment en què entra l'enxaneta,
canvia el so de les grelles,
col·loca el genoll dret,
col·loca un peu, col·loca l'altre,
es posa amb peus, tirada a buit,
amb folre i manilles, carregat per la vella de Valls.
I ara ve la feina més complicada.
Ara ve a descarregar-lo.
Quart i quin el límit, quart i quin el límit.
I aquest límit no ha estat suficient
per descarregar el castellà.
La vella va carregar el pila de buit.
Ara posem aquí un to més canyí,
perquè un dels dirigents de la vella de Valls,
el Juan Romero, el Juanacho,
castellà molt carismàtic,
nascut a Navas de Tolosa, crec,
província de Jaén,
afincat a Valls des de fa una bona pila d'anys.
Després de la segona ronda,
que les coses ja no rutllaven gaire bé pels rosats,
va fer una comparació entre castells i toros,
aprofitant que estàvem a la plaça de toros,
que jo, la veritat, no la vaig entendre gaire bé.
Els castells són els castells.
Estem en una plaça de toros,
on segurament els toros han agafat el torero moltes vegades.
Doncs aquí no ha passat,
no sortim el mateix.
El pilar, que era que confiaven,
no confiaven caure,
i ha caigut.
El toro agafat a pilar per les banyes,
les banyes, bueno, és igual.
Vull pensar toros, castells, tots al mateix espai, eh?
Això mateix, eh?
Bueno, el món de l'amic Juan Atchó.
La Vella Valls va quedar, en qualsevol cas,
també amb una actuació important en segona posició.
Tercers van ser les joves de Valls.
No van tenir gaire sort les joves.
Hem volgut repescar un dels moments
també més emocionants del concurs.
Era la sortida de les joves de Valls,
sortida cint de nou en folre.
Moltes vegades hi ha un tòpic en el món dels castells
que diu que les places estan plenes de llàstimes,
perquè tothom, quan cau el castell,
diu quina llàstima.
I vaja, cau amb, malauradament, molts castells.
Però en aquest cas sí que segurament la mala sort
i va ser una llàstima que les joves
no poguessin carregar per dues passes
aquest cint de nou en folre.
El castell té un tremolí,
podríem dir que força interessant ja,
tot just amb dos os col·locats.
Esperem que això no es passi factura,
perquè és un castell també aquest molt llarg,
de molt de fons,
i les forces poden flaquejar en un moment determinat.
A cutxar dos col·locats, tot a mercè de l'enceneta.
El castell, com a mínim, es pot carregar.
Problemes de quarts, però passa l'enceneta.
Primera aleta, a punt de carregar
s'estim de nou de les joves a la banda del dos.
Problemes per l'enceneta, a punt de fer-lo.
Problemes per l'enceneta, i cau.
Cau el castell.
Les joves, realment, aquí poden intervenir
molts factors en grans castells,
però segurament la mala sort sí que va tenir un factor.
Anem una miqueta de polèmica, Jolanda?
Sí, és el que t'anava a dir,
que hem començat que si la plaça bonica,
la gent l'envia al sol.
Però escolta, no va haver-hi que moment allò de tensió?
Bé, moment d'atenció, sí.
Polèmica, res a veure'm fa dos anys.
Afortunadament, vaja, tampoc no va passar res a l'altre món,
però vaja, diguem que tot va ser més normal.
Vilafranca, a la tercera ronda,
va encarregar el 2.800 a Folra.
Va ser un castell aquell de fotofinish.
Hi havia dubtes, i vaja,
va caldre la fotofinish.
El jurat va revisionar les imatges,
després ho vam veure a la plaça,
i vaja, després d'haver vist les imatges
del jurat i la plaça,
l'espíquer David Prats anunciava el veredicte del jurat.
Era aquest.
Mira, crec que ara la gent del jurat
està tornant a les seves localitzacions,
i ara l'espíquer diu que 2.800 a Folra.
Però és que el millor és que va passar una cosa molt estranya,
perquè el jurat diu que el Casell està carregat.
Que està carregat, sí, o em s'han dit ara.
Les imatges després corroboren que s'ha carregat,
i després, òbviament, les colles rivals diuen que no s'ha carregat,
que, vaja, pots estar-hi d'acord o no,
però té un punt de lògica,
però és que igualment els casellers de les altres colles
anaven dient que no amb les mans,
quan segurament tampoc ni els hi anaven ni els venia.
Vaja, en qualsevol cas va quedar com una anècdota,
perquè, a més, el Casell, les imatges,
demostren que està perfectament carregat,
però, vaja, situacions una mica estranyes.
Ambient de la plaça de Toros, ambient fantàstic.
Ja hem dit que la plaça estava plena.
Vilafranca portava una claca de més de 1.500 persones.
Quina és la capacitat de la plaça en l'actualitat?
Perquè s'han perdut localitats.
Es van vendre 7.300 entrades.
I estava plena.
I estava plena.
I, de fet, atenció, perquè d'aquí dos anys
la capacitat encara serà menor.
Ens expliquem.
Les graderies ara són de ciment, d'acord?
Són bancades de ciment,
i falta ficar-hi cadires a plàstic.
Amb la qual cosa es perdran...
Amb la qual cosa es calcula
que l'aforament total de la plaça
seran unes 7.000 localitats.
No se'n perdran gaire,
però sí que se'n perdran una miqueta.
Per tant, vaja, s'haurà de tenir compte.
Sí, però els castells de Vilafranca,
què portaven? 1.500 persones?
Clar, aquesta és una altra cosa,
perquè Vilafranca el que fa és comprar un paquet d'entrades
i després les ven entre els seus aficionats a Vilafranca.
Falta veure si Vilafranca té dret a agafar tantes entrades.
No ho sé, en qualsevol cas això s'haurà de tenir en compte.
Un fragment només de 13 segons
per veure que la claca de Vilafranca animava,
els castellers animaven,
i que per un moment semblava...
els van viure escenes més pròpies,
un camp de futbol que no passa d'una actuació castellera.
Escoltin la plaça de Toros a Tarragona.
Sembla més pròpi d'un camp de futbol
que d'una plaça castellera.
I clar i tant.
Sentin l'ambient a la plaça d'Abrauso a Tarragona.
Van arribar a fer l'ona,
perquè amb les camis...
Sí, sí, van arribar a fer l'onada i tot plegat.
És llenguatge universal.
No cantaven nàstic de Tarragona,
cantaven castellers de Vilafranca.
Escolta, jo recordo fa molts anys,
perquè jo ja soc vetlleta,
que s'anava al concurs de castells
amb l'entrepà, amb la nevera, amb les begudes...
Això també es fa ara.
Això es fa ara, em sembla lògic.
L'any passat va haver-hi gent
que va portar els marrecs de sal concretament,
van portar una olla plena de macarrons
i es van posar a saber macarrons amb el salva.
No vam localitzar macarrons,
no sé si a Gironi ens portaven macarrons o no,
en qualsevol cas nosaltres no vam menjar,
ja s'ho podem assegurar.
Qui sí va menjar per Nil és Pep Sunyer.
Home, si hi havia teca,
segur que el Pep Sunyer feia un tastet.
Vaja, on sap Pep Sunyer, a plaça,
després hi havia moments que...
Ai, hi poses una ave i un pernil
i ja el tens content.
Hi ha dues tandes,
perquè Pep Sunyer,
amb l'excusa de fer ambient de la plaça,
doncs anava picant.
Doncs, vaja,
primera tandes,
es va trobar amb un grup de joves
que tenien,
no pernil allò de...
amb sobres...
un pernil, taula,
cuchillo jamonero
i anar tallant.
Mira, mira, escolta.
Bé, molt bé.
I vostè?
Molt bé.
I per cert, molt bo, eh?
Veus?
No, això és la gràcia amb què es talla, eh?
De quina colla sou vosaltres?
Nosaltres som de...
Mira.
La penya del puto bollo.
Però amb qui heu vingut?
Amb el meu cotxe.
En sèrio, tio.
Soci,
vols una exclusiva en directe?
Digue, digue, ràpid, ràpid.
La plaça està plena de gorreros, tio.
Després tindrem
segon capítol
de Pep Sonia i el pernil.
Clar, és que aquest any
es va instal·lar amb el pernil,
amb l'artil·lusi
de tallar el pernil i el ganivet.
Al costat dels castellers de Lleida
els vam localitzar amb la mirada
i sí, sí, amb taula...
Mira que bé.
Vaja,
no sé com es diu,
amb aquell utensili
en el qual col·loques el pernil,
anar tallant
i Pep Sonia diu
que a segon,
nosaltres no ens en va portar, eh?
Tornarem al pernil,
però parlem de les colles tarragonines.
Vinga, va,
parlem de la colla tarragonina
que abans va quedar en millor posició.
La jove de Tarragona
va quedar en cinquena posició
i va descarregar
per segona vegada
aquesta temporada
el 3 de 9 en Folra.
Els homes de Jordi Grespo
li van agafant
el gust a retrobar-se
amb els grans castells.
Vivíem el 3 de 9 en Folra
d'aquesta manera.
Entrarà l'enceneta
a punt de carregar
el 3 de 9 en Folra.
La jove s'estrena
a la plaça de Toros
amb castells de nou pisos.
Aproveix el públic
el 3 de 9 en Folra
de la jove de Tarragona.
un castell que s'ha parat
i ha hagut d'una rebrincada
molt, molt forta
en la sortida de l'enceneta
i ha pogut salvar
molt bé la regla
i sembla que és l'últim obstacle
abans de completar
definitivament aquest castell.
La canalla més menuda
ja està fora.
Surten els osos.
Aquí hi entra la fe,
aquí hi entra la moral,
aquí hi entra la convicció,
aquí hi entren les ganes
de saber que aquest castell
no pot caure
de cap de les maneres.
Surten els sisens
una mica més.
Se reclama Jordi Grespo.
Una miqueta de no res.
Sisens fora.
3 de 9 en Folra.
ha descarregat
per la colla Jó
a la Ciquetza.
Doni Delojo,
va fer una exhibició
de caràcter.
Per cert,
hem seleccionat
un tall d'una colla
que també va fer bon paper.
Els castellers de Lleida
van fer la millor actuació
de la seva història,
van quedar setents
i hem agafat un tall
de la conversa
amb Rubén Rossell
al seu cap de colla
que puja en el tronc
dels castells,
pujava terços
al 2 de 8 en Folra
i el vei va enganxar
just després
d'escarregar el castell.
Notin com estava
descansat
al cap de colla
dels castellers de Lleida
després de completar
un 2 de 8
en Folra titànic.
Hi ha hagut
una reolincada
sobretot a la sortida,
entrada i sortida
de l'enxaneta
cap a la regla
de sortida
de l'enxaneta.
Molt forta
la part dreta,
l'han sort de defensar
i veiem totes les imatges
en això
és espectacular.
Consolidar una colla
com castellers de Lleida
aquesta torre de 8
doncs es mereix
estar al top 10
del top 10 casteller.
Ja no sabia
ni què és d'ella
ni com és d'ella,
l'únic senyor
content i valdat.
I a recuperar la Lleida
és que cansa,
cansa fer castell.
I tant que cansa.
I has de menjar.
Sí, sí.
Després de la gent,
tu sí que...
No, no,
la gent el que es cansa
són els castellers,
nosaltres estem molt millor
comparat amb ells,
no en tinc cap dubte.
Més amb Viena,
Raquel Sanz
a l'altre costat
de la plaça
al costat dels castellers
de Sabadell
es va trobar
amb un seguit
de dones
que se ven instal·lades
amb les seves cadires
a la sorra de la plaça
tenint cura
de les motxil·les
i amb el servei
d'intendència.
Vaja,
hi ha colles
que viuen el concurs
d'una altra manera.
Escolta'm,
això de veure cadires
en una plaça castellera
no és massa habitual.
Vosaltres acostumeu
a anar tan ben preparades
o no?
Normalment no.
Cadires i això
sí que portem
perquè sempre s'ha de donar
de menjar els nens
i vigilar-los i tal
i així,
doncs,
estem millor.
En aquestes bosses
porteu, per tant,
menjar per la canalla
perquè són moltes hores
de castells
i s'ha d'anar
donant habitualment, no?
Els nens petits
que no pugen
no els hem portat.
S'han quedat a casa.
I avui això
només és pels que pugen?
Bueno,
hi ha altres
que són més grandets
i els hi fa il·lusió,
però els més petits
s'han quedat a casa.
Jo, la veritat,
aquestes dones diuen
que a Sabadell
fiquen les cadires
de l'actuació.
Jo, a Tarragona,
porto molts anys
veient castells.
I no has vist mai.
Ni a Tarragona ni a Vall
jo no he vist cap cadira
veient castells.
Però, escolta,
té un punt, eh?
Ara, tu intenta posar cadires.
Fica-te a la plaça de les coses
el dia de 9 d'agost
a veure què et diuen.
I a veure si podem posar
cadires d'aquestes
ni que siguin de camping.
Vinga, va, a veure,
un ràpid dos
de ràpids sacimònis
per comprovar
que les coses,
quan passen un parell d'horetes,
es viuen d'una manera diferent.
Castellers de Sants,
guanyadors també,
triomfadors
en certa manera
del concurs d'ahir,
carreguen el primer 3
de nou en folre
de la seva història
i just després
de carregar el casell,
parlem amb el cap de colla.
Teòricament hauria de ser
molt content
perquè hem fet una fita,
però Andreu Botella,
vaja,
no ho acaba de tenir
del tot clar.
Com te sents
després d'aquest primer 3
de nou carregat?
Em sap greu
perquè veia descarregat
i l'hem perdut
per nervis a dalt.
A dalt no la canalla, eh?
Tissos més intermitjos
i la impotència una mica,
no?, de dir, hòstia,
l'assaig era per descarregar
i a mi, hòstia,
ja ho veus,
és que tot m'ho celebra,
a mi em costa sempre una mica més.
Notant el contrast, eh,
de la veu d'Andreu Botella
i de fons castellers de Vilafranca
continuen cantant.
Doncs bé, dues hores més tard,
al final del concurs,
parlàvem normalment
amb Albert Botella
i podran veure que
quan passa una estona
i ho paeixes més bé,
home, carregar un 3 de nou
amb folre senta molt millor.
Res, eh, aquí,
contents tots, tu, contents,
perquè segurament
ens ha quedat aquesta espineta
de nou haver descarregat
el 2 d'avui,
ai, el 2 d'avui,
el 3 de nou amb folre,
però bueno, la feina hi és
i s'ha de valorar la jantada
que hem sigut assajant tot això.
Canvia el to de veu,
o el discurs,
sembla una altra.
Per acabar,
no podíem acabar d'una altra manera
que amb el pernil.
Amb el pernil del Pep Sunyer?
Sí, sí, sí, vaja, vaja.
La gent deia que no quedava pernil,
però nosaltres no ho hem de desagir,
si estim.
Doncs mira,
el protagonista torna a ser pernil,
perquè encara pernil encara és viu.
De moment encara aguanta,
de moment encara aguanta.
El que passa,
ens preocupa una miqueta,
perquè encara no hem acabat
la tercera ronda
i la cosa està apurant,
perquè el bonic de tot això
és que venen de totes les colles
i tothom té dret a agafar una miqueta de pernil.
Pep Sunyer, bon dia.
Bon dia, bon dia.
T'has acabat amb tot el pernil, ja?
Jo crec que es va acabar,
va durar tota la jornada.
Va aguantar el pernil, no?
A veure, s'ho ha acabat perquè, clar,
parlar amb la boca plena fa lleig
i el Josep Sunyer amb la Núria Cartanyà
han de parlar i molt aquesta tarda.
És el temps de ja tardes
que anem a conèixer en els continguts.
Jordi Suninyac, gràcies.
Fins la propera, Pep.
I descansa, que et fa falta.
Això del pernil t'ho tinc en compte.
Ai, com són, aquesta canalla.
Gràcies.