Tres quarts onze, ja havíem explicat que volíem dedicar
aquesta quart hora del matí de Tarragona Ràdio avui
de forma gairebé monogràfica a parlar de les festes de Sant Magí
i ho fem amb els nostres següents protagonistes.
Saludem-los ja d'entrada i ara explicarem qui són.
Són en Miquel Rodríguez, en Jordi Moncosí, en Carles Favà.
Senyors, bon dia a tots tres.
Bon dia.
Gràcies per acompanyar-vos avui a l'estudiu de Tarragona Ràdio.
Ells són uns dels responsables de la comissió de festes
dels carrers Portal del Carro, Arc de Sant Llorès i Puig d'Empallars
són membres d'una comissió de festes que rebrà un homenatge,
de fet, en aquestes festes de Sant Magí, en concret aquest divendres,
demà mateix, a dos quarts de vuit del vespre,
a la Casa de la Festa.
El motiu, doncs, que ells des de fa 25 anys són les persones,
conjuntament amb d'altra gent, que tenen cura de la celebració
de Sant Magí a l'ermita del Portal del Carro.
Creiem que era un pretext perfecte per explicar exactament
quina és la feina fosca, dura, que segurament duen a terme
des de fa molts dies i que segurament poca gent sap.
Miquel, si li sembla, primer de tot, fem una miqueta d'història.
Expliquem com va néixer aquesta comissió i en quin moment
se'ls va encarregar a vostès que haurien de ser les persones
que tinguessin cura de l'ermita.
Sí, a veure, en primer lloc has dit d'altres els responsables.
responsables perquè som nosaltres, els homes,
també són responsables les dones,
que són les protagonistes de tot,
amb el treball que fan, amb omplir les botelles i tal.
Aquesta comissió de festes va començar l'any 1983.
Dic l'any 1963 perquè el capellà administrador,
el doctor Pere Batlle,
tenia son germana i ell que eren molt grans.
Aleshores va passar l'ociüent,
que en Jordi Molenclenxet i a mi,
que els més enllàlegats amb el capellà,
es va dir si nosaltres podíem subministrar l'aigua.
En bon d'agost vam parlar amb ell,
van agafar una comissió de festes,
la gent del barri com es puja en Pallàs,
ara Sant Llorenç,
i em portar el carro.
Bé, vam començar això,
vam fer una reunió i vam portar això a terme.
Ho vam agafar, diguéssim,
amb una il·lusió, no?
I aquell any,
vinc a fer-hi que no es veia la festa de Sant Magí
com es veu ara fa 20 anys
o 15 anys darrere.
Què vol dir això?
Que aquell any,
omplir les botelles potser eren,
diré, 100 litres d'aigua,
per dir una quantitat, no?
I es gastaven botelles de plàstic petitetes
i uns cantis de plàstic
que ja els conservo,
com es recorda,
per la col·lecció.
Dit això,
el pròxim any,
a la comissió de festes,
ja vam començar a planejar
el canviar d'envasos,
de canviar el sistema de subministrament.
Què vol dir això?
Que vam començar a agafar
unes botelletes de vidre...
Sí, el primer any,
aquell any 1983,
l'aigua que es reparteix el dia 18,
es feia en ampolletes de plàstic.
Sí, sí,
que per cert que jo les tinc a casa.
Que vostè encara les conserva.
Sí, jo les conservo a casa
i inclúsament es feia amb una etiqueta
que la posaven presentada
i amuntada presentada
que allò era una feina, vamos.
Artesania pura.
Artesania pura, no?
Que per cert,
jo un any va sortir
el programa de festes de Sant Magí,
va sortir el cantaret.
Dit això,
l'any 84
vam canviar el sistema
el que és d'omplir l'aigua,
de l'envaso.
Va ser unes vidres,
botelles de vidre,
i us cantarà ceràmica.
I això va tindre èxit.
Bé, vam quedar d'acord,
però l'any que hi vam fer més.
De tot això vam començar,
després vam començar
el per què,
com es diu de festes,
vam acordar del per què
no fer una plataforma
amb els nens vestits de catalans i catalanes.
Nens i nenes.
D'acord.
Va sortir d'aquesta idea.
Es va fer.
Aleshores,
què vam fer?
Com buscarem això?
Vam anar a Casa de Vilar,
vam anar a Casa de Vilar,
si ho poden dir això,
vam anar a Casa de Vilar,
consignatari,
i es va dir que sí,
que no hi havia cap problema.
Llavors vam anar
amb la tabacalera
a buscar les plataformes.
junt amb un company amic
i un gran colaborador,
que és Ramon Soler,
vam anar a buscar.
Llavors això s'engornia,
o la feia amb el vestiment,
a l'antic recullador,
el que era les quads del matèdor.
I tot això va començar així,
d'aquest sistema.
I després, clar,
han anat progressant,
han progressat,
però ja dic,
amb els esforços,
tant dels homes de la comissió
com les dones de la comissió.
No, no,
molta gent,
òbviament.
Exactament.
Molta gent.
Home,
el gènere aquí
no hi té res a veure.
Hem fet una miqueta d'història.
Jordi Carles,
avui en dia,
quina és la seqüència
de feina que tenen vostès?
Quan comencen a pensar,
quan comencen a preparar,
com es desenvoluparan les festes?
Ja fa que hi ha més d'una setmana,
una setmana que estem posats allí,
posats de teoria.
Tu t'encuites d'això,
tu t'encuites d'això,
i tu t'encuites d'això.
O sigui,
el que m'encuito jo
és quasi pràcticament de la carrossa.
On va la canalla.
Guarnir-la,
anar-la a buscar
i com ha dit el company Miquel,
aquest del Ramon Soler,
gràcies a ell quasi,
perquè, escolta,
des del primer dia,
fa 25 anys,
que ve ella
i els primers dies
hi anàvem tres, eh?
No un sol tractor.
Ara hi anàvem tractor,
però abans hi anàvem tres tractors
a la primària que ho fèiem, eh?
Quan ho començàvem a fer allí
al Rubí de Bragilí,
allà dalt al Matadero,
que dèiem.
Això mateix.
Allí,
allí hi havia tres tractors,
hi havia setmanes,
hi havia anys,
ho fèiem,
i en tenien que buscar,
no un,
dos i tres,
que venia un tal d'asca
i venien,
bueno,
pagesos que tenien tractors.
Doncs llavors,
clar,
hem anat d'això.
I a última hora
ja estàvem ja
tan perduts
buscant carrosses
perquè no en trobàvem cap.
Vam decidir
comprant-ne un a n'altros.
i ara en tenim
una propietat nostra
que ara no cal patir.
L'hem d'anar a buscar?
L'hem d'anar a buscar.
També donem gràcies a la Diputació
perquè donem sempre el permís
per anar a la dixalla
al pàrquing
que hi ha allí a l'Otorroja.
Això mateix.
A l'Ajuntament,
a l'Ajuntament.
Ara ens apuntava el Miquel,
que és l'administració
que hi col·labora.
Carles,
vostè com viu personalment
tot aquest procés?
Bon dia.
Jo dic com ho he dit
intensament, no?
El que sí que jo vull recalcar,
no m'encansar mai a recalcar
com a els dos companys
d'amics,
el Miquel i el Jordi,
que la feina
sense les dones
no es faria.
No es faria.
En absolut no es faria
perquè les dones
potser porten
el 70-80%
el pes de mona.
Els homes,
què fem?
Força física,
diguem-ho així.
Anem a donar la cara.
I, estimosament,
avui,
en aquests moments,
no pot haver
ni cap dona aquí
perquè problemes
de famílies,
treballs,
metges,
etcètera,
etcètera.
Però intensament
en el sentit
que ja fa diversos dies
que ja s'està preparant tot.
Roba,
vestimentes,
enguarniment
de la carrossa,
tot això,
penjar les banderes,
que tot això,
avui per avui,
encara som
un dels pocs barris
que encara s'ho fem nosaltres,
penjar les banderes
o les senyeres,
com vulguem dir.
I aleshores també
és el tema
que les dones,
ja l'aigua
ja està allà
del Sant Magí,
encara que diguem,
està venida ja,
la que farem,
la festa
que vindrà
el dia 18
a la tarda
és l'Ajuntament,
davant de l'Ajuntament
se venen ells,
mossèn Gallal,
venen ells allà,
però vull dir
que les dones
ja estan
omplint
certes ampolletes
per als hospitals,
amb l'etiquetatge,
tot això
comporta una feina
que,
ostres,
jo els convido
un dia a vostès
per vindre allà,
durant les festes
o abans de les festes
i veuran tot això,
perquè clar,
aquí explicàvem
amb el micròfon,
a vegades sembla que una mica
fred i distant,
quan un està allà,
que veu un que està suant
l'altre la caixa
i l'altre que li cau
un encànti a baix
se trenca,
el temps allò constant,
l'angoixa que tothom
vol arribar on sigui,
perquè tothom vol
tindre l'aigua
i nosaltres volem
repartir l'aigua,
a fi i a cap
és aquesta la nostra missió,
repartir l'aigua.
Abans en Miquel
ens comentava,
l'any 1983
les festes de Samagí
eren òbviament
molt diferents,
segurament el nivell
de participació
no era el que afortunadament
es viu ara,
ens comentava també
l'anècdota aquesta
que es repartia l'aigua
en ampolles de plàstic
amb un nombre
molt més reduït,
quanta aigua,
quants litres d'aigua
es reparteixen
avui en dia,
quants cantirs,
quantes d'aquestes
ampolletes de vidre
es necessiten avui en dia
per poder donar abast,
com deia el Carles,
a tanta i tanta gent
que vol aigua beneida
de Samagí?
A veure,
en primer lloc
el company Carles
ha dit
que les dones
són els principals
protagonistes
d'aquest treball,
afecta
que durant
no 25 anys
però durant 20 anys
es va arribar
en un acord
amb el capellà
d'Agnistrador
de moment
i repartia
aigua als malalts.
Què vol dir
repartia aigua als malalts?
Santa Tecla,
Joan XXIII
i també es feia
la Creu Roja,
que la Roja no existeix.
D'aquí aproximadament
se'n van llar
unes 800 o 1.000 botelles.
1.000 ampolles
que es distribueixen
als malalts
als hospitals
del Senat.
Exactament.
El resto
es queda
diguéssim
per subministrar
el que és
allà d'on.
Si es tenen
que dir
normalment
així per damunt
que
s'omplen
4.000 botelles
i potser
tiri de curt
perquè sempre allò.
Cantarats
també es fan
uns quants.
potser
li diria
avui sí
2.000 i pico
cantarats
perquè no es poden
fer més,
no es pot allargar més
perquè reconec
que les dones
estan cansades
perquè les dones
el dia 18
comencen a les 5
de la tarda
a estar al Pèl del Canyó.
Què vol dir
el Pèl del Canyó?
Allà
el taulill
que es munta
per subministrar l'aigua
fins a les 11
de la nit
del dia 18
però
l'endemà
el dia
a les 4
de la matinada
al Pèl del Canyó
vol dir
el Pèl del Canyó
allí tots.
Perquè a les 5
del matí
ja la primera missa
perquè tenim
la primera missa
a les 5
6
7
8
9
10
i 11
però
no s'acaba aquí
tot això
les dones
continuen
fins a les 2
de la tarda
arribar a casa
menjar
qualsevol cosa
dutxar
fer una mica
el que diem
normalment
la cesteta
o la bacanyeta
com és normal
però
a les 5
tornem a estar
de la tarda
fins a les 10
de la nit
o les 11
s'acaba tot
llavors
què passa
que s'ha recollit
o s'ha apagat
l'estat
o sigui
una sèrie de treball
que són dos dies
que normalment
segurament la gent
només veu
aquells dos minuts
que ell dedica
a comprar
el cant tiro l'ampolla
i el darrere
ja molts dies
de fer
és el que diem
els toros
de la barrer es veuen
molt bé
però s'ha d'estar
com podes tu
de tot aquest procés
Jordi Carles
què és el que més us fa patir
en aquests dies
durant tota aquesta setmana
ho heu estat explicant
hi ha un procés
de preparació llarg
intens
però
en aquests dies
a partir del 18
a les 5 de la tarda
que com comentava
el Miquel
comença tot
fins l'endemà
a la nit
quin és el moment
en què més pediu
ja anem a les 4 del matí
el fet que
quan acabi
la missa de 5
5 i mitja
o sigui
dos quart de 6
o d'això
ja allò
estigui tot ple
de botelletes
i de cantis
perquè la gent
quan surti
de missa de 5
a més una altra cosa
també els donem xocolata
cualquier xocolata
cualquier xocolata
que vas a la missa de 5
quan acaben
missa de 5
els donem xocolata
va ser una idea
que em va recórrer
diguéssim de feu
perquè llavors
clar
la primera missa
de 5 del matí
és la missa
dels pescadors
és dels pescadors
del Serrallo
el Serrallo
què va passar
amb allò
el que passa
que tot el que em fes
es va pensant
per anar a millorar
tot el que es fes
tal i tal
llavors
jo vaig pensar
per què no es pot fer això
vaig anar a l'ajuntament
vaig fer consulta
tal i tal
i sí
efectivament
és
és veure
que en una
en una
organització
en una de la gent
que ve
passar per allà
un tros de coca
amb xocolata
però el primer any
potser ja aquí
vaig patinar
una miqueta
perquè el primer any
m'has volgut córrer
de fer
coca amb xocolata
desfeta
calenteta
estupendo
però després
me van pujar
a un carrer
i vaig dir prou
se'ls van frotar
tot el portat
del carrer
pot ser impossible
xocolata
desfeta impossible
i l'any passat
aquest any
el próxim any
vaig dir prou
ja ho vam canviar
per les pastilles
coca i pastilletes
el més curiós
efectivament
i així es fa cada any
25 anys
donen per molt
per alguna anècdota
a veure
això de la coca de xocolata
no fa 25 anys
no no
òbviament 25 anys
de procés
25 anys treballant
donen temps
per alguna anècdota
com vostè era
a explicar
abans queda tot just
un minut d'entrevista
un minut fins a les 11
aquest 26
normalment la gent diu
no
els homenatges
fan por
perquè són gairebé
una invitació
a que la gent
deixi de treballar
vostès
tenen ganes
de continuar treballant
a veure
nosaltres
nosaltres
continuarem
nosaltres
continuarem
i ho torno a repetir
si li vaig dir
el capelladministrador
i no m'amago
nosaltres
i ho veiem
clar
la festa del bari
es va aixecar
està en plena auge
però és el que diu
arriba un moment
que dius
te cansas
no
no jo
sinó també les dones
i alguns companys més
això què vol dir
que ho van dir
ben clar
que m'agradaria
que sortissin voluntària
i nosaltres
els ensenyaríem
com funciona això
com pot dir nosaltres
perquè
és el que voldria
es busca un relleu
senyors
Miquel, Jordi i Carles
ho hem de deixar aquí
arriben les notícies a les 11
gràcies en qualsevol cas
per acompanyar-nos
felicitats per la feina feta
i a veure si entre tots
podem aconseguir aquest relleu
a reveure
bon dia
gràcies a l'avui
Gràcies