logo

Arxiu/ARXIU 2008/ENTREVISTES 2008/


Transcribed podcasts: 1247
Time transcribed: 17d 11h 24m 11s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

4 minuts, un quart de dues matí de Tarragona Ràdio.
Una previsió destacada que ara, demà, dijous, a la Rambla Nova,
tot just davant de l'Escola Oficial d'Idiomes,
tenim una cita amb una nova activitat que ens ofereix
l'Escola Oficial d'Idiomes en el seu 20è aniversari.
Diem una més perquè, si vostès tenen curiositat
i entren a la plana web, ho dic perquè, si no són estudiants de l'EOI,
pensin que bona part de l'activitat està adreçada a la ciutadania en general.
Per tant, també els pot interessar saber l'activitat que es fa.
Per exemple, el concurs multicultural que fem diàriament aquí al matí de Tarragona Ràdio
o, per exemple, exposicions que s'han fet en les pròpies instal·lacions precàries de l'escola,
però l'obra que s'exposa els asseguro que és magnífica.
Doncs bé, dins de tot aquest seguit d'activitats,
demà hi ha el concert cluenda del 20è aniversari de l'EOI.
La Rambla Nova, a partir de dos quarts de vuit del vespre,
vol ser l'escenari d'un macroconcert, però poca broma,
perquè es tracta d'un karaoke multilingüe.
Ens acompanyen dos dels professors de l'escola, el Josep Suller.
Josep, bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
Bàrbara Latam, bon dia.
Bon dia.
Professors, tots dos del Departament d'Anglès.
I per ella artística, si m'ho permeteu que ho digui així,
perquè no és una cosa la que feu demà que l'hagiu improvisat per demà.
No, no.
Vosaltres dins d'un programa pedagògic...
Un any.
Un any.
Un any, ja que estem amb això.
I vosaltres, però esteu amb això, que aneu a instituts...
És una eina pedagògica més per aprendre llengües, no?
La millor, de totes.
Jo crec que sí.
Jo crec que sí, perquè et poses els auriculars i vas sentint cantant en anglès
i dius, mira, que després una vegada ho parlàvem amb la Bàrbara aquí a la ràdio,
us trobeu als examens el que us trobeu.
Que quan un alumne no sa la resposta, intenta reproduir una frase d'una cançó
i bé, el resultat és lamentable, però escolta, voluntat n'hi ha.
Això és ben cert.
Com vau iniciar aquesta experiència de fer aquest karaoke per aprendre llengües, per cantar?
Per què no ens ho expliqueu una miqueta?
Això va ser el Nadal del 2006, o sigui, no fa gaire.
Vam dir, bueno, ja estem una miqueta cansats del típic, el teatre,
o els cuentacuentos, que es diu, etcètera, anem a intentar buscar alguna cosa nova.
I llavors jo tocava, jo toco la guitarra, ja fa més de 20 anys jo toco la guitarra elèctrica,
i la Bàrbara, doncs, també sabíem que cantava.
I vam dir, per què no intentem...
Perdona, la Bàrbara canta i canta molt bé.
És que l'hem sentit, per això ho podem dir, que no ho diem de vida.
Canta molt bé la Bàrbara.
Pagaré després.
Molt bé, així m'agrada.
I llavors vam dir, doncs, fem una prova.
Per què no fem, jo què sé, 4 o 5 cançons, una miqueta per sort diferent,
i les fem a llibre directe i tal, a veure les alumnes com responen i tal.
I ens vam animar, en lloc de 4 o 5 en vam fer 15,
i llavors al final, doncs, quan ja anàvem a tocar,
dos dies abans, la Yolanda, la directora, ens va donar una idea,
que va dir, per què no feu les lletres projectades en plan karaoke?
I em vaig passar, doncs, tot el cap de setmana...
Fem les lletres.
Sí, perquè, clar, el difícil és projectar les lletres,
han de coincidir amb la música,
o sigui, munta les claquetes, els ritmes...
Home, és un karaoke fet a mida, no és un karaoke que és compra comercial,
que ningú es pensi que això és, mira, posen el DVD...
No, no, no, aquí estem parlant de treball artesanat.
És un concert en directe.
Clar, i vosaltres canteu en directe.
Tota la guitarra és directa, totes les veus són en directe,
i l'únic que hi ha pregrabat,
perquè no podem donar, tocar tantes coses a l'hora,
és, doncs, la bateria i el baix.
Jo tinc entès que, com a proposta pedagògica,
heu anat, més enllà de les escoles oficials d'idiomes,
també als instituts, no?, i més enllà de Tarragona, també.
Sí, hem anat a...
Portem gairebé 30 concerts per tot Catalunya.
Ahir estàvem al Tanyar.
Al Tanyar hem anat a Olot, hem anat a Barcelona,
molts concerts, hem anat a Reu, Salou,
a la part de Lleida, però per tot arreu.
És que és una manera d'acostar-se a un idioma magnífic, no?
Sí, sí.
I estan responent les escoles com no ens imaginàvem.
Sabíem que agradaria, però és que és una cosa impressionant.
Home, és que cada cop es busquen més alternatives
que complementin el que és l'aprenentatge,
el que és el currículum acadèmic,
sobretot a l'ESO i al batxillerat,
que deu ser els grups on hi aneu, no?, majoritàriament.
Bé, és per totes les edats,
però el que millor funciona és el batxillerat, jo crec.
Clar.
A més, el tipus de repertori que feu
és un repertori molt proper a ells, no?,
i ella és la música que escolta en aquest moment,
que aquesta és una altra.
Com trieu el repertori?
Tenim una miqueta cançons dels 70, 80 i 90 per l'ESO.
Però no serveixen dels 70,
que diguin xala molta estona,
perquè si no aquí no prenem niola.
No, no, clar, hem de buscar cançons,
primer que siguin molt conegudes,
i després una miqueta que sonin,
que s'adaptin a la veu
i que hi hagi guitarra,
perquè si no hi ha guitarra,
simplement un karaoke no fem.
O sigui, el que volem és que soni i em dirà directa.
A internet tenim explotacions també de les cançons.
Ah, sí?
Sí, sí.
I les escoles fan les explotacions abans del concert.
I ja s'ho preparen.
I s'ho preparen.
Una sessió d'aquestes deu ser increïble, no?
Sí, sí, la veritat és que és alguna cosa...
Funciona millor si els profes preparin el repàs primer,
les explotacions.
Clar, perquè a més no s'ho prenen com un concert estricte,
sinó com un concert oberà a la participació.
Sí, clar.
Jo, en definitiva, si em permeteu, és allò que molta gent fa,
que es busca els lírics a través d'internet,
que té la cançoneta allà i ho fa a casa.
Clar, vosaltres doneu l'oportunitat de convertir tot això
en un acte comunitari.
Sí.
I així com a més divertit i més obert.
I a més ho fareu al carrer en aquest cas.
Sí, sí, sí, és a l'alumne, que participi.
Home, de fet, a l'Escola Oficial d'Idiomes
utilitzeu la música i les cançons també com una eina més per aprendre.
Sí, sí.
Jo faig servir bastants cançons a la meva classe.
Em deixes que expliqui una anècdota, Bàrbara?
Sí, sí, va.
Sí, no, no, perquè et deixa bé.
Si et deixes malament no l'explicaria, dona.
A vegades, clar, la tecnologia falla
i el professor o la professora es planifica una classe.
Es planifica una classe i dins d'aquella classe
doncs resulta que toca cantar una cançó, de qui sigui.
Poses el DVD, no funciona.
Doncs Bàrbara, com que tenia planificat que faria aquella cançó,
la va cantar ella, a capella,
i tots els seus alumnes es van quedar bocabadats.
Però com és possible que aquesta profe canti també?
És una profe cantant o és una cantant profe?
Això de cantar, Bàrbara, et ve de tota la vida?
T'hi has dedicat?
No ho sé.
Sí, sí.
És que se't nota que tens una preparació musical, no?
Sí, a Anglaterra vaig fer un diploma en música,
però cantava música clàssica.
I des de petita estava sempre cantant.
Cantava a l'escola, cantava a casa.
Els meus pares no estaven tan contents, però...
Dona, és que els pares nenes estudia,
això ho dirien en anglès, clar, estudia alguna cosa de profit,
i tu, doncs, mira, sí, estudia de profit,
però continuo cantant i has trobat a les dues vessants.
Com trieu el repertori?
Doncs una miqueta, el que et deia,
una miqueta d'intentem buscar cançons de tots els estils,
tots els estils i totes les èpoques,
però quan anem a EOIS o quan anem a IES,
depenent on anem, doncs, fem unes cançons o altres.
Intentem fer des de grups d'ara mateix,
tipus Tokyo Hotel, tipus, jo què sé,
Hubastank i cosetes d'aquestes,
fins a clàssics, tipus Dire Straits,
tipus Tina Turner i coses d'aquestes.
O sigui, una miqueta per tots els públics.
I agrada moltíssim.
Molt.
Es planteja fer,
ampliar aquesta qüestió d'altres llengües
que s'imparteixen a l'EOI?
El que fem nosaltres?
El que feu vosaltres,
o podríeu vosaltres,
perquè internament,
alguna vegada heu introduït
alguna altra cançó en alguna altra llengua,
internament,
per algun tipus de celebració dins de la pròpia escola.
També serà un concert multilingüe.
O sigui, a part de nosaltres,
nosaltres farem una part en anglès,
i a més a més,
els departaments de l'escola col·laboren
fent un parell de cançons,
o tres,
algun departament,
karaoke,
i els alumnes que cantin.
O sigui,
serà un concert que hi haurà
en cançons en anglès,
cançons en alemany,
cançons en àrab,
cançons en castellà,
cançons en tots els idiomes que fem a les escoles,
a l'escola,
i convidant tota la gent que participi,
perquè com les lletres es projectaran
amb una pantalla gegant,
tothom la podrà intentar seguir.
De l'àrab i el rus...
També ho projectarem,
però amb una miqueta...
Amb l'alfabet nostre,
com si diguéssim,
perquè tothom...
El cirílic i tot això
és que com que no controlem...
Sí, tothom podrà intentar cantar.
Una altra cosa és que sàpiga la cançó,
però bueno,
són cançons que enganxen molt ràpid
i la gent s'ho passarà molt bé.
I serà una manera d'introduir,
doncs, bueno,
a saber com sona una cançó en àrabs,
una cançó en alemany,
i és molt divertit.
Fins a cantar...
Quantes cançons podeu cantar demà
o teniu previstes a fer?
Bueno, no ho sé,
començarà a les set i meia,
a dos quarts de vuit,
i calculem pot durar
aproximadament unes dues hores.
I us poden demanar avisos,
després hi ha més cançons,
i otra, otra, opa.
Sí, si ens van demanant,
nosaltres ens trobem,
com estaria tot el dia.
No, no, clar,
és que a vosaltres us encanta
fer això.
Sí, sí, sí.
Sí, ens encanta.
I escolteu una cosa,
d'aquí no recomencen els exàmens
a l'EO i als oficials.
Després, al llarg de l'estiu,
teniu oportunitat
o ja heu de preparar
una miqueta a l'altre curs,
des de la vessant artística,
no parlo des de la vostra vessant acadèmica.
Als cursos d'estiu també tenim concerts
per Catalunya.
A Barcelona ja tenim...
Teniu bolos per l'estiu.
Sí, sí.
Al mes de juliol.
Us copiaran, eh?
Ja m'han dit
que ja han començat a copiar una mica.
Us copiaran.
Però no poden ser tan bons
com nosaltres.
Home, l'origen és l'origen
i això s'ha de tenir molt en compte.
Per tant, obert a tothom,
tant obert que és a la Rambla,
a peu dret, a la Rambla,
davant de l'Escola Oficial d'Idiomes.
Us muntaran, tinc entès,
una miqueta d'escenari,
lògicament,
per crear aquell distanciament necessari,
entre cometes.
Una pantalla, no?
Sí, però per cert,
a l'escenari hauríem d'agrair
a l'Ajuntament,
que ens proporciona
l'Ajuntament de Tarragona,
l'escenari,
i els permisos per tocar aquí,
etcètera, etcètera,
que no pots dir
vinga, vaig a fer un concert
al ministre de la Rambla.
Porta un temps,
i a més a més,
tots els gastos
que comporta,
en plan de llogar
que s'hi ha aquí,
projector, etcètera,
en plan fer-ho una miqueta macro,
això tot ho patrocina Repsol,
o sigui,
que hauríem d'agrair
tant a Repsol
com a l'Ajuntament de Tarragona.
Això s'ha d'agrair
perquè mai se sap
si l'any que ve
ho volem tornar a fer,
que diguin,
mira, com a mínim,
ens ho han agraït.
Teniu molta pressa?
No.
Podeu quedar un moment.
Jo crec que seria el moment
de començar
el concurs
de l'Escola Oficial
d'Idiomes,
a veure si ja sona
la sintonia del concurs
i juguem
a aquest concurs
multicultural.
Els hi costa molt, eh?
Jo crec que és que es pensen
que els hi farem
la pregunta
en l'idioma.
Avui que tinc dos
profes d'anglès,
potser, mira,
fem les preguntes en anglès.
Pugem la sintonia
que vaig a buscar les preguntes.
De totes maneres,
tinc una pregunta pendent.
Vam ser generosos
i vam dir als oients,
a veure,
aquesta,
se'ns recorden,
una era la capital
de l'Anoia,
que era Manresa,
la van encertar al final
i després va sortir
una altra pregunta
que era del departament
de Rus,
que no la van encertar
i vam dir,
home,
doncs aquesta pregunta
l'han de saber.
D'una manera o una altra,
els hi donem 24 hores
perquè busquin la resposta.
Si la dic,
segur que vosaltres
la sabeu.
Com es diu satèl·lit
en Rus?
Satèl·lit.
Jo ho sé.
Tu ho saps, no?
Pots donar una pista?
Tu ho saps.
Pots donar una pista?
Hi havia un programa
al Canal 33.
Al Canal 33,
que duia aquest nom,
efectivament.
A veure,
977-24-47-67.
Qui sàpiga,
la resposta
ens truca immediatament,
aprenem les seves dades
i ja entren a formar part
dels sorteig
que farem el dia 6 de juny,
poca broma,
d'una borsa de viatge
valorada en 750 euros,
que és gentilesa
de la pròpia
Escola Oficial d'Idiomes,
una borsa de viatge
que poden empregar
a bitllets d'avió,
hotel,
autobús,
tren,
en el que convingui,
tres cursos intensius
de l'idioma catrin
i el nivell catrin
per aquest estiu.
Hi ha algú
que potser ho sap?
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Pilar Castro.
Què tal, Pilar?
Doncs bé.
Com es diu
satèl·lit,
en rus?
Espúrnic.
Espúrnic.
Us ha costat, eh?
Esteu mandrosos, eh?
No,
jo ahir
ja em vaig quedar
amb la dubte.
I vas dir
vull de mirar,
vull de confirmar, no?
No, no vaig saber
què em buscar.
Clar.
Vaig buscar diccionari.
No tenies el Mr. Google
a prop
i vas dir
mira, com que no, eh?
De totes maneres
el Josep també
ens ha donat una pista
molt bona, eh?
La pista del Josep
era boníssima.
Molt bé, Pilar,
doncs no pengis el telèfon
si ets tan amable
que prendrem les teves dades,
d'acord?
Gràcies.
Que aniràs demà
al concert aquest
de l'AE, oi?
Demà no puc.
Ai, dones,
és quarts de vuit.
Sí, però tinc la nena
al conservatori
que està preu a l'alt.
Doncs deixes la nena
que aprengui música clàssica
al karaoke aquest multilingüe.
Què et sembla?
Bé, a la millor
que ho veig.
Tu penses, tu penses.
Gràcies, Pilar, bon dia.
Adéu-siau, bon dia.
Doncs mira,
des d'ahir que arrossegàvem,
eh, el tema...
La veritat és que va ser
al final del programa,
es va tabalar una mica.
Jo vaig a treure
una altra pregunta.
Farem una altra,
a veure si ho trucant,
què us sembla, sí?
Faré una mica
de trampa.
De trampa en el sentit
que si la veig
molt difícil,
molt difícil,
molt difícil,
molt difícil,
no sé si fer aquesta
i si no l'encerta
no es la deixo per.
Mira,
l'apartament de francès,
per cert que va sortir
del departament d'anglès,
del vostre,
la de qui havia estat
el creador
del personatge de Watson,
el company de Sherlock Holmes,
estava bé,
no era excessivament complicada.
M'ha sortit una
del departament
de francès
i diu
el camembert
es fabrica
a Saboia,
als Bosgos
o a Normandia.
Saben
on es fabrica
el camembert?
Ràpidament,
tothom a la nevera,
a veure d'on és originari,
aquest tros
de formatge
de camembert
que tenim.
Algú sap
on es fabrica
el camembert?
Això és cultura,
cultura gastronòmica.
A Saboia,
als Bosgos
o a Normandia?
Si saben la resposta,
molt ràpidament,
977-24-47-67
i si no,
doncs l'haurem
d'ajornar
a part d'anma vosaltres.
Sabeu
on es fabrica?
Jo ho sé
per qui ho tinc escrit.
Definitivament no.
Tu ho saps?
No tens pista
pels oients?
No tens pista?
No li podem donar
cap pista?
Doncs quasi que
guardarem,
guardarem aquesta pregunta
per demà.
Sí?
Algú ho sap?
Esperem que sàpiga
la resposta correcta.
Donem pas
a aquesta trucada.
Bon dia.
Puc tornar a concursar?
Hola, sí, i tant.
I tant, que poden concursar.
Amb qui parlem, sisplau?
Hola, amb el Javier López.
Què tal, Javier?
Bé.
No em sé la pregunta,
però bueno.
Bé, jo la pregunta
te la dic,
la resposta me l'has de dir tu.
La pregunta és
on es fabrica
el camembert?
Però com que et dono
tres possibilitats,
jo quan no sé
alguna cosa
sempre tiro el que em sona més.
A tu què et sona més?
Cebolla,
Els Bosgos
o Normandia?
Normandia.
Doncs, clar que sí, home,
el camembert
es fabrica a Normandia.
No tens cap
capseta de camembert
a la nevera?
No, no.
Potser és a la feina
i la feina no és qüestió
de tenir...
Estic a casa,
però no a la nevera
tens cap a la nevera.
Doncs, escolta, Javier,
que tinguis molta sort
el dia 6.
Vinga, gràcies.
Si te toqués
algun dels intensius,
quin idioma
et faria el pes
aproximar-te a aprendre?
Doncs mira,
anglès, per acabar de...
Doncs feu cursos,
Bàrbara,
Josep?
Sí, sí,
jo faig tercer i quart.
Doncs mira,
a l'estiu no.
A l'estiu no.
Dic calla que sí.
Estan de bolos,
però bé,
té altres professors
a l'Escola Oficial d'Idiomes.
Que tinguis molta sort,
Javier,
i gràcies per trucar.
A vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.
Bé, escolta,
avui hem venut tot el peix,
hem fet les dues preguntes,
hem anunciat el concert,
magnífic, eh?
Sí.
Estarem allà
dos quarts de vuit del vespre
i insistim una vegada més,
és un concert
que està obert a la ciutat.
És una manera
amb la qual
l'Escola Oficial d'Idiomes
vol celebrar
aquests 20 anys
comunicant-se
amb el món
aprenent i ensenyant idiomes.
Bàrbara, Josep,
moltíssimes gràcies.
A tu.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé el concert.
Això esperem.
Fins demà.
Adéu.
Gràcies.
Adéu.