12 del migdia, 100 minuts i mig.
Vostè se'n recorda, no?
El programa Viure i Conviure,
és que com que està molt instal·lat ja, diguem-ne,
a la nostra societat, no hi ha la participació
que probablement es desitjaria, però sí que ens és familiar.
Un pot pensar que està de tota la vida.
De fet, està fa 10 anys, una dècada sencera,
proporcionant convivència,
proporcionant que els joves estudiants
puguin hostatjar-se aquí a la ciutat de Tarragona,
joves que vinguin de fora.
És un programa que està consolidat
amb entitats i institucions com el propi Ajuntament de la Ciutat,
la Universitat Rovira i Virgili, i Caixa Catalunya.
Ens acompanya Antoni Rull,
és referent de la unitat de gent gran de l'Ajuntament de Tarragona.
Antoni, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut a Pilar Oliveres, és la coordinadora del programa.
Pilar, bon dia.
Hola, bon dia.
Una dècada, eh?
Una dècada.
Una dècada de viure i conviure.
Clar, no podem parlar d'un programa com aquest
si no portem els autèntics protagonistes, els actors,
en aquest cas actor i actriu,
del programa Viure i Conviure,
que és la primera vegada que tenen aquesta experiència
i ho els veig amb bona cara, amb bona relació.
Per tant, jo crec que no s'han barallat
a aquestes alçades del curs,
si no ho han fet ara, ja no ho faran.
Consuelo Moreno, bon dia.
Sí, bon dia.
Benvinguda.
Albert Peñarrolla, bon dia.
Bon dia.
La Consuelo és l'àvia acollidora.
Li puc dir àvia o com li agrada que li diguin?
No, no, no, gent gran.
Gent gran, n'hi ha àvia ni res d'això.
Vostè, Consuelo, ja està.
Consuelo.
Consuelo, ja està.
I l'Albert és de?
Soc de Barcelona, del barri de Sant Andreu.
Molt bé.
I m'agrada bastant Tarragona.
Sí?
Potser m'hi quedo un any més aquí.
I amb la Consuelo?
Sí.
Si ella no té cap inconvenient,
em sembla que no sí.
Ja en parlarem, això ja és una cosa més privada,
però ja en parlarem.
Què estàs estudiant, Albert?
Treball social.
Primer any i, bueno,
però bo que és una carrera bastant interessant
i és el que buscava.
I el que buscaves.
I buscaves també una manera del dia a dia,
de l'espai per viure,
que fos amb les característiques que tens visquent amb la Consuelo?
En un principi no.
En un principi vaig començar a viure en un pis compartit,
amb tres noies,
però, bueno, per qüestions d'intentar convèncer-me a mi mateix
que havia de ficar-me a ple a la carrera i començar a estudiar,
doncs vaig veure l'opció aquesta del viure i conviure,
vaig contactar amb la Pilar,
em va dir que sí que hi havia una casa lliure,
i, bueno, vaig conèixer la Consuelo
i em va agradar la idea.
Home, és que el primer any,
no sé si és el teu primer any fora de casa,
m'imagino que sí.
Sí, fora de casa, sí.
Primer any fora de casa,
ciutat que no coneixes,
compartint pis amb altra gent més o menys de l'edat.
A veure, que s'ha de ser de pedra,
per no per centrar-se, eh?
S'ha de ser de pedra i...
En tots els sentits d'uix,
la novetat, festa, surto, entro,
he de posar ordre a la meva vida, no?
Per això.
Em sembla que ho vaig fer ja una mica a propòsit,
saps, estar-me un mes,
més i mig a casa de...
Bueno, amb companys de la mateixa classe i tot,
però després ja vaig veure que allò era un desmadre
i que m'havia de concentrar...
I mira, la Consuelo t'ha posat en vereda, eh?
Com et vas assabentar del programa?
A través de la pròpia universitat?
A veure, no, em vaig assabentar pel meu compte.
El juliol, l'agost, em van informar
que havia de venir a estudiar a Tarragona
i vaig mirar amb els meus pares diverses opcions
d'allotjament o de venir cada dia
i tornar de Barcelona, inclús.
I, bueno, vaig veure això del viure i conviure,
però hi havia una dificultat,
que era que fins que no estigués matriculat
no podia acollir-me a aquest servei.
I, clar, la meva matriculada
es duia a terme el 6 de setembre,
que és el mateix dia que començar a la universitat.
Digues, Pilar, després ho aclareixes,
ho expliquem després, sí?
M'agradaria fer una aclaració.
Va ser un error, que et van informar d'això.
La gent es pot apuntar,
es pot subscriure al programa ja a partir d'avui mateix.
Sí, que això ara després ho explicarem.
Al llarg de tot l'any.
Molt bé.
Va ser un cas puntual, que a vegades pot passar.
Exacte.
I, clar, vaig trobar un telèfon,
però també vaig veure després l'opció
d'anar-me a viure amb tres noies aquí a Tarragona
i ho vaig deixar una mica de banda,
això del viure i conviure.
I vas canviar tres noies per una noia
que val per tres i per quatre, o per cinc, no?
Perquè té una activitat la Consuelo.
Em penso, només veure-la un estonet aquí,
ui, aquesta dona és imparable.
No ho sé, jo per el que l'has preguntat a l'Albert,
penso, jo me va enterar per a l'Ajuntament
que m'he va invitar fa tres anys.
Però en aquell moment jo tenia que viatjar molt
i no podia fer-me càrrega.
Perquè volies, tenies que viatjar molt o...?
Sí, sí, no, no, no, tenia que viatjar per bo, eh?
Perquè el meu fill s'havia casat,
havia marxat a Polònia, a Varsovia i tal.
I aquest any me l'han recordat
i jo l'he agafat.
I no hem tingut ningun encuentro.
Cap problema, eh?
Sí, no, no tenim ningú problema.
Consuelo, tu, un momentet,
quan tu vas dir al teu entori, a la teva família,
escolta, m'he apuntat al programa
a viure i conviure i vindrà un estudiant.
Encantados, encantados.
I és que jo mateixa havia pensat en això,
perquè m'agraden els nois,
m'agrada que en deuen facilitat.
Jo soc de Salamanca,
però he treballat sempre aquí a Tarragona
i a Reus, a Reus, sobretot.
I a dues aigües.
I, bueno, jo tenia, jo, m'agrada que estudien,
que tenen facilitat,
perquè jo en Madrid l'ho passem molt malament, eh?
I una cosa si hubiera sido un regal.
Oh, clar.
Una joia.
Doncs, pues, ja...
Me...
Ja et vas apuntar i vas dir...
Saps per què et feia aquesta pregunta
del teu entorn i la família?
Perquè amb la Pilar, amb l'Antoni,
hem parlat altres anys.
La família meva, encantada.
Però moltes vegades la persona que diu
molt bé, jo poso a disposició casa meva,
vull participar d'aquest programa,
la família, els amics,
oi, escolta, i aquí et posaran a casa.
Dic, home, per favor,
que això no és un anunci per paraules.
Aquí darrere estem parlant de tres institucions
més que solvents,
l'Ajuntament, l'Universitat i Caixa Catalunya, no?
Sí, molt bé.
Per això, jo he dit que és...
que quan me lo van presentar he pensat,
mira, ahir darrere meu,
gent, l'Ajuntament,
Pilar,
que és la que porta això de viure com viure,
i...
Què més?
Pilar.
L'Universitat.
Clar.
I la Universitat Rovira Virgili.
Doncs,
pensava que darrere d'Eso,
nosaltres més tranquils, eh?
i després,
si se té una mica de tolerància,
aleshores ho dic per tots,
perquè a mi m'encanta,
una mica de tolerància,
no passa res,
perquè tot no lo donais vosaltres,
no donais un horari
per als jovens,
que són diferents a nosaltres,
però si som joves, com jo,
de molta etat,
però me considero...
Ets una jove amb anys.
Sí.
Me acoplo a ells,
i ells s'hi acoplaran a mi,
Nosaltres diem joventut acumulada.
Sí, pa, joventut acumulada,
és un eufemisme que m'agrada força,
el començaré a utilitzar.
Com és un dia a dia vostre?
Entre tots dos,
per què no ens ho expliqueu?
Quines són les normes que heu marcat?
Perquè abans d'unes normes
que hi hagi ja des del programa,
jo m'imagino que vosaltres
pacteu privadament, no?
Com voleu viure, no?
Tot el dia,
més quan suposes la seva habitació
i estudiar.
I no vas...
Albert, tac, tac...
Albert, Albert, què?
No, no, no,
la veritat és que no.
Molt bé.
No, no, no.
És broma, Consuelo.
Sí, ho penso.
I has de preguntar.
A veure, com es porta la Consuelo?
No, no, la Consuelo
és una senyora, això,
és molt tolerant,
s'acomoda a les meves necessitats,
tot ho he de dir,
i és com si jo estigués visquent
en un pis,
no sol,
però sí bastant independent.
D'una manera molt independent,
ella va a la seva,
jo vaig a la meva,
i en els punts de trobada,
doncs com qualsevol,
no sé,
com si estigués amb els meus pares,
allò que surto de l'habitació
i no seré una persona que em calli,
que tingui...
Està mirant la tele,
que mires,
que no mires,
que un comentari, no?
Exacte, comentem les notícies,
comentem el dia a dia,
els problemes,
les angoixes que té,
el meu dia a dia també,
no sé,
no hi ha cap tipus de problema,
encara.
Encara?
No ha acabat el curs, Consuelo?
Falta mig i mig.
Eh?
A veure,
i ara venen els exàmens,
estrès, nervis, eh?
A veure, a veure.
Que no hi ha, eh?
No, no,
que té molt bona pinta
aquesta relació.
Quins són els punts de trobada
que no siguin casuals
allò que surts de l'habitació
per anar a agafar alguna cosa
a la nevera?
Feu algun àpat, junts,
perquè vulgueu,
no esteu obligats.
Sopeu junts, normalment.
Si al migdia fa falta sopar
o dinar,
doncs també en dinem.
A veure, jo últimament...
No hi ha problema.
Últimament trio l'opció més barata
que és quedar-me a dinar
a la universitat,
però, a veure,
si dinem,
doncs dinem a la mateixa hora.
I és que no hi ha cap tipus de problema.
I parleu de tot?
Sí, sí, sí.
És que, en un principi,
a mi quan em van proposar la idea
que havia de fer companyia
a una senyora gran
o a un senyor gran,
inclús a una parella,
tothom em deia
oh, tio,
cuida't-ho,
perquè hauràs d'estar allà...
És perquè no coneixien la consola.
Escoltant la seva vida i tal.
I ho he pensat,
no deu ser tan difícil,
simplement estàs allà
que no se senti sola
i segueixes sent tu mateix.
I si sigui tolerant.
No hi ha cap tipus de problema.
Respecte, tolerància,
respectar un cert espai
per cadascú.
Exacte, exacte.
Jo invito,
invito perquè lo tinc escrit.
No té més ni menys, eh?
A veure,
que ja has estat.
Invito a la gent
que tingui un pis gran,
això l'he escrit,
que tingui un pis gran
i que li sobre alguna cosa,
no per ella mateixa
que està acompanyada,
sinó per les nois
que puguin estudiar.
Jo lo comparo
amb el meu
que ha passat a Madrid,
que estava tot ple
quan a les oposicions,
tot ple de gent,
de joves,
i estudiants
i era molt difícil
trobar una casa
a cor,
a mi estil.
I ara,
si això és possible,
pues rodó.
Jo recordo
algunes altres perilles
que han passat.
Si la casa és gran,
ell té una habitació
i un quart de bany.
De fet,
és un requisit
i ara en parlarem,
però jo recordo
altres perilles
que han passat abans
de nosaltres,
que algunes han repetit,
que allò ja no era
una qüestió,
diguem-ne,
d'intendència,
que ja van arribar
a fer un lligam,
fins i tot amb les famílies,
que han mantingut la relació,
després del temps
s'han acabat la carrera,
que es continuen trucant,
que continuament hi ha un lligam,
que no necessàriament
ha de passar,
no s'està obligat,
però a vegades
les casualitats
i aquella química
que es crea
entre dues persones
pot provocar també.
Això hi passa,
passa a vegades.
Sense ser família,
acabes sent família,
no?
Per la relació.
No, no, no,
nosaltres no estem
amb les famílies,
diguéssim,
amb les nostres parts,
però jo ja tinc
un vincle bastant fort,
vull dir,
una persona que s'ha...
Que s'ha afectat
entre les persones, clar.
Que s'ha posat d'acord
per deixar-me viure
en la seva casa.
A mi m'agrada.
És que no he fet
ningú d'esforç
perquè m'agrada.
M'agrada que un xiquet
que tingui
que vingui
de la seva província
o de la seva ciutat,
aquesta,
doncs jo tinc lloc,
doncs ho poso
a la seva disposició
i si hi ha,
això és molt important,
un quart,
una habitació
i un quart de bany,
hi ha una independència
total.
Una independència
en això
i una convivència
en altres punts.
L'espai físic
de la casa
que acull
l'estudiant
és una de les normes
fonamentals,
ha de tenir unes característiques,
si no,
no pot entrar
en el programa,
no, Pilar?
Sí,
sí,
ha de tenir unes característiques,
bàsicament,
que tingui una habitació
per l'estudiant.
Vull dir,
recordo algun cas
d'alguna senyora
que deia,
a veure,
jo a la meva habitació
tinc dos llits,
això no s'accepta,
vull dir,
l'estudiant
ara tindrà
la seva intimitat,
el seu espai,
el bany,
no tots els pisos
tenen dos banys
com el teu,
en tenen un,
però si només en tenen un,
aquest no és cap problema,
és qüestió d'organitzar-se,
l'horari tampoc és el mateix
i no és cap problema.
Drets i deures,
perquè hi ha uns drets
i uns deures,
unes contraprestacions
per una part,
per una altra,
els expliquem?
Sí,
mira,
els drets,
els deures
de l'estudiant
que tan sols
poden passar,
poden arribar a casa
més tard
de les deu i mitja
de la nit
no poden arribar.
Això és una cosa
que li va agradar molt
a la Consuelo
perquè hi havia
una miqueta de control.
A veure,
una cosa és la teoria
i l'altra cosa
és la pràctica.
Un dia l'Albert diu
escolta,
que surto
i arribaré més tard.
Després arriben acords
la senyora
i l'estudiant
que jo ni m'enassabento
ni tinc perquè assabentaven.
Vull dir,
que si ells
ho valoren positivament
per mi també,
però que si en el cas
que hi hagi
alguna discussió
que un digui blanc
i l'altre digui negre
sí que hi ha unes bases
del programa
que s'han de seguir
i una de les bases
és aquesta
que màxima
a les deu i mitja
de la nit
l'estudiant ha de ser a casa
perquè a la nit
estigui acompanyada
de l'estudiant
en la persona gran.
I a més
que les nits,
sobretot són les nits,
poden passar només
un cap de setmana a fora.
No poden marxar
el dijous a la tarda
i arribar el dilluns al dematí
perquè la convivència
només el cap de setmana.
respecte a més normes
a més condicions?
La persona de la casa
no té l'obligació
de fer-li el menjar
sinó que simplement
té una habitació
amb dret de cuina
l'estudiant
s'ha de comprar
el seu menjar
s'ha de fer el seu menjar
i hi ha acords
que s'arribin entre ells
hi ha parelles
que van a comprar junts
i fan el menjar junts
hi ha parelles
que la senyora
diu jo em faig el meu menjar
i l'estudiant
diu jo em faig el meu
això són acords
que arriben.
L'estudiant
o l'estudiant
ha de tenir cura
de la seva habitació
del seu espai
de tot plegat
de netejar tot el que en brute
quan va al quart de menjar
la deixa net
quan va a la cuina
fa el menjar
la deixa net
no enveï l'espai
de la persona gran
i la persona gran
no enveï l'espai
de l'estudiant.
Hi ha una contrapartida
econòmica també
per en dues parts.
Tot això
com ho he dit Pilar
són els acords bàsics
i després hi ha
les finestres
de les parelles
que aquí
s'hi entra fins a un punt
i llavors
és veritat
que hi ha una aportació
econòmica
tant per la persona gran
pel que representa
que hi ha una persona més
i és una quantitat econòmica
que està fixada
en 100 euros
i després l'estudiant
també rep una beca
en funció
de la seva evolució
de l'estudi
que es fa en dues parts
que és aquesta la situació.
La sol·licitud
la consola
que la gent s'apunti
que la sol·licitud
ja està obert
és a dir
ara fora el moment ideal
de pensar
que era el curs vinent
per part dels estudiants
i també per part
de la persona que acull.
Nosaltres com cada any
doncs
ara ja es comença
diguéssim
l'espai d'obrir
i anem simplificant
i al final
ja són
tres números de telèfon
que són els que donem
ara
que és on se pot consultar
per persona gran
per estudiant
i de Caixa Catalunya
que dona
a les dos vessants
aquí en tot cas
al final
doncs donem els números
una mica mirant
no cal fer aquí
la història del viure
aquí un viure
nosaltres mirem
el present
i com a molt
pel futur
però el passat
però de totes maneres
l'evolució de les parelles
ha anat en augment
sí però molt progressivament
molt progressivament
vam començar
amb tres parelles
i aquest any
en tenim tot
però hi ha més demanda
per part d'estudiants
o de gent gran?
generalment
per part d'estudiants
per tant falta gent gran
aquest any
ha sigut al revés
aquest any
ens han faltat
dos estudiants
tenim dues senyores grans
que no han tingut estudiants
que ha sigut algo insòlit
això Albert
els teus companys i companyes
què fan?
a què esperen?
mira
doncs en la meva carrera
crec que és més fàcil
que s'acollin
al viure i conviure
més que res
perquè jo vaig tenir
un problema
se li pot dir problema a Pilar
que vaig arribar
i ja m'he dit
sí
hi ha senyores
que s'ofereixen
a acollir-te
vam mirar la llista
i només la Consuelo
acceptava nois
exacte
aquest és un altre problema
aquesta és una altra
aquestes alçades
falten
persones grans
que acceptin
a nois
i a noies
si no arriba a estar ella
jo crec que és la primera
parella mixta
que ve a la ràdio
sempre eren
la senyora gran i noia
és la primera vegada
que ve un noi
és que a mi m'encanten
els nois
que són molt macos
perquè són menys retorcides
és que les mujeres
Consuelo
somos d'una manera
somos
somos
de tot manera
aquest any
tenim quatre nois
molt bé
doncs jo
animo
a la gent
a els estudiants
perquè
busquen això
escoltin
a mi m'han trucat
de Reus
per demanar-me
informació
i se l'he donat
i li dic
a mi
em sembla
que és bo
per la persona
que la té
la gent gran
o la persona gran
però més per ells
i com a mi m'encanta
el futur
que parlaves tu
Milar
del futur
el futur és d'ells
i com és d'ells
hem de fer coses per ells
perquè són ells
han de continuar
els nostres
esforços
que ens he fet
o
orientacions
que tenim
allò que a vegades
ens ha mancat
va bé
que donem un compte a mà
i això que em va bé
i mi bé
doncs que lo continuen
altres
en el cas de que
no us baralleu
fins aquí a final de curs
que jo crec que no
no voldríem
no dona temps
a que us baralleu
si volguessin repetir
podrien
o
sí
és a dir
la mateixa parella
de dir
escolta
jo he estat molt bé
com si vull acabar
tota la carrera
jo tinc estudiants
que han passat
tota la carrera
amb la mateixa senyora
és que així
s'estalvien
tot un seguit
d'entrebancs
perquè vosaltres
feu un perfil
intenteu
i diguem
que no és allò
estricte
si dues persones
no s'entenen
una part o l'altra
sempre poden anar
a vosaltres
i escolta
això no acaba de funcionar
nosaltres fem una miqueta
de casamenteros
tenim el perfil
de tots els estudiants
el perfil
de totes les persones grans
i primer sobre el paper
diem
doncs amb aquest perfil
aquesta persona
encaixeríem aquesta altra
fem les presentacions
si hi ha feeling d'entrada
ho provem
hi ha un mes de prova
si d'entrada diuen
no m'assembla que no
doncs busquem una altra persona
és a dir
que aquell estudiant
o aquella persona gran
no es queda
sense la seva parella
sempre igual hi hagi demanda
que totes dues persones
que dius
no tinc cap raó objectiva
però això no funciona
de cap manera
abans de conèixer
ja hi ha un estudi
de veure els perfils
i hi ha un pre
un durant i un després
perquè una vegada
estan també consolidant
les parelles
hi ha un seguiment
i tenen un telèfon
de referència
per si hi ha alguna incidència
sempre hi ha un acompanyament
amb aquest programa
que això també és l'hora
d'invitar la gent
no és allò
dius
aquí tens un estudiant
aquí tens una persona gran
no
hi ha una
una preparació
perquè s'acobli
perquè tot el que sigui
diguéssim
ajustar els perfils
són menys problemes
després
perquè si vas a fer
número
doncs pots trobar
que
pugui funcionar
o no
és un risc
el que anem
és a reduir
el que diem
nosaltres sempre
és millor
qualitat
que no pas quantitat
Albert
què diu la teva família
els has parlat
de Consuelo
els expliques com és
allò clar
si vas a casa
de què tal
com et va
doncs mira
l'altre dia
amb la Consuelo
no sé què va passar
o no sé què vam dir
la veritat
és que estan encantats
al principi
no ho veien
no ho veien gaire clar
perquè jo sóc una persona
bastant difícil
a l'hora de conviure
ah sí
però difícil per mi
no pels altres
que ets maniàtic
sóc molt
sóc bastant exigent
no sé
sóc raro
diguéssim
vull dir
he de com seleccionar
jo a les persones
sí sí sí
i dius per aguantar-me a mi
exacte
però no sé
però jo intento adaptar-me
igualment
i més en el seu cas
és que és casa seva
és el que jo dic
i la meva família
ara realment
ha vist que sí
que més centrat
i que és una bona
experiència
és un bon model
a seguir
molt bé
Consuelo
doncs Albert
el meu net
que és preciós
és una preciositat
intel·ligent
l'altre dia
va conèixer
quina edat té
el teu net Consuelo
quants anys té
3
3
3
3
però és una preciositat
intel·ligent
intel·ligent
bueno no és àvia
no és per l'àvia
és el nen
és el nen
i el va conèixer
i anava darrere d'ell
i els poques dies
on és l'Albert
què vol veure
no sé si aquí
ja clar
és que és normal
sí és normal
un altre nen
s'hi hubiera quedat
una mica
i no
no l'ha vist
una vegada
l'ho he vist una vegada
i és
no no molt bé
però el fet que et vegi
a casa de la seva àvia
parlant el nen
i m'hi va preguntar
després
i l'Albert
on és
pues
algo
de tindre
en els nens també
i alguna cosa
de tindre
quan ell
pues
espera
clar
igual la convivència
funciona
en la majoria dels casos
precisament perquè fem el mes
aquest de prova
si alguna convivència
no acaba de rotllar
generalment el primer mes
ja es detecta
una vegada passen el primer mes
les convivències
acostumen a arribar
fins al final
això és molt important
el primer
donar un mes
a veure què passa
ja poden fer-ho efectiu
l'Ajuntament
la Universitat
anant fins i tot
a alguna entitat
de Caixa Catalunya
també trobaran informació
i el dimarts
29 d'abril
feu una conferència
està oberta a tothom
també podria ser un bon lloc
perquè vagi a la conferència
després interessar-se pel tema
no?
més que una conferència
el que fem
és la celebració dels 10 anys
del programa
viure i conviure
a Tarragona
amb una conferència
de nivell
Albert
et puc dir una cosa personal
que no té res a veure?
diguem
és que l'Antoni m'ha dit abans
que feies ràdio
i no m'estranya
perquè tens una veu de ràdio?
ho sé
eh Lluís
el tècnic
està
jo crec que
ja et buscarem
per fer
té una veu de ràdio
sí o no?
animat
així se comença
la tens
doncs has de fomentar
però quina veu de ràdio
fa un any
que estic
integrat a una ràdio
faig de
la Pilar m'ha dit
que s'hi treballava
no treballo
en el concepte aquest
de treballar
perquè ho estic fent
voluntàriament
però per aprendre
saps?
per aprendre
com va tot aquest món
ara porto ja
el control de so
també
faig el meu propi programa
i de què fas el programa Albert?
és una espècie com de magazín
parlo una mica de tot
com que tinc poc temps
per elaborar el guió
aquesta és la pega
vull dir
no m'hi puc dedicar
al 100%
però sí que recolecto
notícies curioses
de la setmana
estrenes de cinema
consells de salut
etc
i bueno
és una missió
tanco els ulls
sembla que estic escoltant
oh
quina veu que té
tens una veu extraordinària
i em penso que
de capacitat d'intel·lectual
vas ben servit
per tant
molta sort
en el teu futur
i al costat
d'aquesta companya de pis
s'ha animat molt
doncs sí
consuelo
tu animal
animal
que no es desanimi
i no se pot deixar
així les coses
per dir
que
s'ha d'aprofitar
s'ha d'aprofitar
fomentar-la i aprofitar-la
moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio
a vosaltres
aprofitaríem per donar els números
de telèfons
i tant que sí
i a més els deixem aquí a la ràdio
si algú no pot prendre nota
que ens truqui
i encantats de facilitar-los
hi ha tres números de contacte
per informar del programa
de viure i conviure
per part de l'Ajuntament
que és el que toca
el tema de gent gran
és el
667
628
419
per si és jove
que això és bàsicament
per la universitat
és el
977
558
086
i per qualsevol consulta
és el
902
400
973
amb aquests telèfons
és on
però
avèiem
es pot adreçar
a la universitat
a qualsevol
sucursal de caixa Catalunya
també tindrà la informació
i a l'Ajuntament
a l'àrea de polítiques
per igualtat
que és
per entendre's
també és on
se fan
les targetes de transport
per a la gent gran
també l'informaran perfectament
i si no han pres notes
estan aquí al telèfon
hi ha la página web
de la universitat
hi ha les sol·licituds
perquè puguin recollir
els estudiants
molt bé
doncs digues
digues
jo felicito
felicito
que
el que ha tingut
la idea
d'aquesta
d'aquesta
viure i conviure
que va començar
a Barcelona
fa 11 anys
11 anys
després aquí 10
i bueno
el que ha tingut
aquesta idea
és que estima
la gent gran
que és diferent
de la gent joven
i dels estudiants
però
els més
favorits
són
ells
me'n sembla
nosaltres també
és un programa solidarit
no s'acompanya solidarit
Pilar Antoni
moltíssimes gràcies
per venir avui
i Albert Consuelo
enhorabona
perquè això de viure
i conviure
no és tan fàcil
ni tan sols
en les millors famílies
moltíssimes gràcies
i molta sort
adeu-siau
molti