És la una del migdia, en vuit minuts, ja saludem Joaquim Cabezas, fotògraf tarragoní.
Joaquim, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I ens acompanya Ricard Ibarra, director de l'Arxiu Històric de Tarragona.
Ricard, bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
Què passa? Que ja no tenies lloc a casa i vas dir, vaig a fer neteja.
I què faig jo amb tot això que tinc?
Doncs ja ho porto al Ricard a l'Arxiu i els hi porto feina, que s'avorreixen, no?
A més, tu ja em coneixies de temps i havíem xerlat sobre fotografia i sabies que jo anava emmagatzemant.
Però realment, a l'espai, el que ha passat és que se m'ha aviat la meva senyora, que s'ha cansat ja de tindre...
I hasta et diré que amb coses antigues o girs antics, hi havia nàcars, fa olor de paper,
el paper vell fa un olor molt gran i tot, i si netegem això una mica i tot,
i al final dic, mira, saps què? Prenem una decisió.
Havíem parlat amb el company Ricard en certa ocasió per altres motius
i va ser la qüestió de fer un cop de cap, que no és definitiu encara
perquè continuen havent-hi moltes coses per enviar-li, però les estic preparant
per no agobiar-lo també massa.
Immediatament entrarem en el que és el contingut d'aquest fons,
però hi ha un aspecte que més volíeu destacar particularment
i és que, clar, a l'arxiu històric hi ha material fotogràfic important
d'altres autors, però és la primera vegada, o de les poques vegades,
que aquesta donació es fa quan l'artista encara és viu, i molt viu, com el Joaquim, no?
I en queda molt.
I tant, i et queda molt i moltes fotografies per fer,
però, clar, això és un avantatge tant per l'arxiu com per tu mateix,
que pots continuar gaudint d'aquest arxiu,
i si hi hagués algun dubte, algun problema, doncs sempre et tenen a la seva disposició.
Plus, algun del material és molt factible,
que això potser no ho vam contemplar-ho ni dir-ho,
que com que són diapositives,
d'escanejar-les
i el que són els originals,
tornar-me'ls.
Ah, clar.
No cal que els tinguin allà mantinguts,
que costa posar en paper d'espacials,
és una possibilitat
escanejar tot el que és el material històric
amb diapositives
i llavors
es poden confeccionar CDs, el que es vulgui,
i si no es confeccionen,
es té
amb arxiu,
doncs,
escanejat,
és una idea
sobre la marxa.
Clar, el Joaquim, que com vostès saben,
entre altres moltíssimes coses,
ha estat un dels fundadors de l'agrupació fotogràfica de Tarragona,
lògicament tot el seu fons té una mirada objectiva,
professional, però també molt personal.
Anem a veure la mirada del professional
en quant a arxivística, que és el Ricard.
A veure, si jo no ho tinc mal entès,
aquí hi ha sendenes de fotografies
del propi autor, del Joaquim,
catàlegs de l'agrupació fotogràfica de Tarragona,
i 14 imatges de finals del segle XIX.
Abans de començar l'entrevista deies,
home, és que hi ha coses interessantíssimes
des del punt de vista arxivístic d'interès històric, no, Ricard?
Sí, sí, és un fons molt interessant.
És una col·lecció, per dir-ho més exactament,
de gran interès,
tant pel que fa el que són fotografies pròpiament,
com el que són les publicacions
que acompanyen la col·lecció,
que són més de 300,
però no oblidem que el Joaquim Cabezas
ja havia dipositat a l'arxiu
més de 3.000 cartells de temàtica fotogràfica.
3.000?
Més de 3.000, 3.000 li escaig,
no sé exactament, no recordo.
Escolteu, és una col·lecció molt important,
molt important per l'estudi de la fotografia,
una part de la fotografia a Tarragona,
diguéssim, és veritat,
però va més enllà,
d'aquests 3.000 cartells n'hi ha de tot el món,
n'hi pot haver del Japó, d'Austràlia,
de tot el món.
Per tant, per l'estudi de la fotografia,
insisteixo, és molt important,
a part d'aquestes fotografies més antigues,
de finals del XIX,
amb tècnica de colorejat, etc.,
que són peces úniques, de gran interès,
però insisteixo en l'interès global d'aquesta col·lecció.
L'interès global d'aquesta col·lecció,
i més enllà d'això, fins i tot,
jo ressaltaria l'interès del Joaquim Cabezas
amb la sensibilitat,
la sensibilitat que ha tingut
de posar aquest material a la seva disposició
de la societat en general.
Això, òbviament, només es pot fer
dipositant el material d'un mateix
en un arxiu públic.
Clar, perquè parles d'aquesta,
doncs, qualsevol persona interessada
en estudiar l'evolució de la fotografia,
però després també qualsevol àmbit
del coneixement i de la recerca de la ciutat,
tenint en compte que el Joaquim
ho ha fotografiat tot de Tarragona i més,
jo crec que fins i tot allò que no es veu,
segurament, no?
Sí, sí, hi ha un component tarragoní indiscutible,
evidentment, tot i que, insisteixo,
que la col·lecció va molt més enllà.
Estudi la fotografia en general.
i, bueno, la sensibilitat aquesta
és molt d'admirar.
I vull dir una cosa,
sense contrapartides,
el Joaquim Cabeza
se'ns ha dipositat
aquesta col·lecció de l'Arxiu Històric
perquè l'hi conservem,
perquè l'hi tractem degudament,
perquè ho posem a l'abast de la societat,
perquè hi apliquem les noves tecnologies,
ara ell ho deia,
jo li voldria dir, sí,
noves tecnologies, digitalitzar,
però no hem de perdre, tampoc,
el tema de la conservació,
òbviament, amb un dipòsit climatitzat
com tenim,
amb l'aplicació de materials
de conservació,
de papers i cartrons de pH neutre
o plàstics específics,
és clar,
la conservació del material fotogràfic original,
dipositiu, en paper o en negatiu,
home, aquestes condicions
difícilment es reprodueixen
al domicili particular d'un mateix.
Globalment,
és molt important
i cal destacar aquesta sensibilitat
del Joaquim
i aquest altruisme,
si esteixo,
no hi ha hagut contrapartides,
ell, evidentment,
continua sent propietari
d'aquest material,
però hi ha hagut aquesta sensibilitat
que jo demanaria
a altres persones
que prenguessin exemple,
potser, no?,
de dipositar-ho en un arxiu públic
perquè la societat
hi pugui accedir.
Compartir la feina
i el fruit del seu treball
sempre ho ha fet el Joaquim,
des de l'agrupació fotogràfica
fins a moltes més entitats
en les que hi ha participat,
perquè és una passió
per al món de la fotografia
i per a la imatge
que l'ha conduït tants anys,
no?,
en aquest món, Joaquim?
Sí,
jo penso que una utilitat
molt
és
que en un futur pròxim,
diguéssim,
l'arxiu serà
o pot ser
un centre
de documentació fotogràfic
pels estudiosos,
inclús
pels que,
diguéssim,
fan carrera fotogràfica.
Avui dia es parla
o no es parla,
és una realitat
d'aglomeració
d'audiovisuals,
de sonido,
imatge,
tot junt,
tot amb un mateix pastel,
amb un mateix carro.
Esclar,
aquesta gent nova
que entra a la Universitat
de Terrassa
o amb els centros
que es volen preparar
per periodisme,
hi hagi un fondo
a on documentar-se,
que no vol dir
ni molt menys
que és total,
sinó
és el que jo tinc,
és el que hi ha,
que em diuen ara,
hi ha el que hi ha.
però és una cosa,
és que jo no tinc constància
que hi hagi
un altre arxiu,
un altre fondo
que hagi reunit
aquestes característiques.
N'hi ha que,
per exemple,
són d'una temàtica sola,
tenen,
doncs,
de guerrotipos
perquè els van donar
una secretaria.
No,
però és que aquí tenim,
penso jo,
molt ampli.
I me'n recordo jo també
que vam parlar
que és de mirar,
per exemple,
a Girona.
també estan fent
una tasca
molt important.
Però té uns camins
més variats,
més amplis,
potser els podrem
arribar a tindre.
Inclús la mateixa
diputació
organitza
concursos fotogràfics
a base
de captar
temes concrets
per tindre arxiu.
Perquè,
a vegades,
reps un arxiu
d'una persona
però la seva visió
d'aquella ciutat
fa anys
era d'una forma,
però d'aquella altra
no ho era
perquè no li anava
aquell tipus.
No és complet.
jo moltes vegades
en concursos
de l'agrupació
els deia
mira,
hem de fer
Setmana Santa
però tu fas detalls,
tu fas peus,
tu fas passos
i així
no hem aconseguit
mai fer-ho.
Però per mi
és l'idea
important
per el que era
l'associació
de Setmana Santa
que ells
volen quedar-se
en documentació.
Però què passa?
Que amb la forma
que tenen actual
sempre recullen
les millors fotos
genèriques.
Un pas
amb una llum
no recull
tot el que és.
En diferents aspectes
de les ciutats
passa el mateix
i en part
oblidades.
Encara que,
per exemple,
trobem un fotògraf
que també doni
el seu arxiu,
donar el seu arxiu
d'allò que ell,
d'aquella parcel·la
de la ciutat
que ell ha fet.
el que hauríem
d'anar fent
és anar reunint
perquè,
ja dic,
l'arxiu aquest
no és total.
És una part
de tot el que tu tens.
Ho deiem al començament.
Aquí, doncs,
trobem aquests cartells
que feia referència
a l'Enric.
Per això es parla
de la Setmana Santa.
Està ja més o menys
tematitzat
o són totes
les fotografies
i vinga,
som-hi.
Perdó,
què et refereixes?
De les centenars
de fotografies
teves,
que tu no ets l'autor,
no parlo ni dels cartells
ni de les imatges
aquestes del segle XIX,
les fotografies
que has donat,
ja diguem
que tenen
una classificació prèvia
per temàtiques
o heu de començar...
Això és una tasca
que li correspon
a l'arxiu...
Hi estem treballant,
hi estem treballant.
Perquè hi ha de tot.
Hi estem treballant,
però ens venia ja
molt estructurat,
eh?
Aquesta col·lecció
des de la casa
del Joaquim
ja venia molt estructurada,
nosaltres hi estem treballant,
passa que els nostres fons
són molts i molt variats
i digerir tot això
doncs, bé,
vol el seu temps,
vol el seu temps,
no es pot córrer
i s'ha de procurar
fer les coses bé
i amb això estem.
Quan,
de quina època
ha estat les fotografies
de Tarragona
fetes per tu?
No les que s'ha aconseguit
amb el té,
en fi,
fetes per tu?
Jo vaig arribar a Barcelona
al 68,
des de llavors.
Hi ha gent que em ve
a buscar fotos molt antigues
per dir,
és que jo no he nascut aquí,
no soc,
jo soc del 68.
Clar.
Hi ha moltes coses interessantes
des dels 68 canvis polítics
i tot això,
però precisament
és un tema
doncs que no el vaig fer massa
el canvi de tele,
perquè a meva foto
és artística.
Clar,
però com a foto artística
l'evolució
de la ciutat
des del punt de vista urbanístic
deu ser d'una riquesa
el teu arxiu
des de fotografies
dels horts aquests
on ara està
l'Avinguda Roma
o la plaça Imperial Tàrraco.
M'agradaria donar també
l'oportunitat
a un company
que el té més complet que jo,
l'Anton Roca,
té la Tarragona d'abans
perquè ja s'ho va proposar
i el va agafar
com a...
els sorts,
tota la catena de reus
amb el trolebus,
perquè hi ha parcel·les
de coses
que amb la vida diària
se'ns escapen.
Bueno,
què haig de fer això?
Després resulta que l'han suprimit.
Què haig de fer això?
Amb el fotograferia
cada segon, no?
de la nostra vida.
El torn roc que va recollir.
És a dir,
si haguéssim de buscar
alguna cosa d'aquest tema,
que ell ja va fer
alguna retrospectiva comparativa
inclús,
com era abans
i com era ara,
molt interessanta,
amb aquest tema
és molt més ric
que jo.
Per tant,
de la teva obra,
d'aquesta donació
que has fet a l'arxiu,
en què incidiries
com a destacable
o que a tu
particularment
t'agradi més
de la teva pròpia obra?
Jo la dividiria
en dues parts.
No parlo de fotografies,
parlo d'ambits temàtics.
Una és la documental,
la històrica,
l'antiga,
i el que els he donat
de fotografia meva
era molt personal
i, diguéssim,
de tipus concurs.
És a dir,
que hi ha aquestes dues
basats ben diferents.
El que faig jo
com a fotògraf
que no és documentalista,
que és la meva foto
que a mi m'agrada,
la meva senyora
posada aquí,
els nens,
jo,
la maniquí,
que l'he anat agrupant
inclús
per col·leccions temàtiques.
Hi ha cinc o sis temàtiques.
els prisioners de l'asfalt,
allò enganxat a terra,
la Venus plàstic,
grafitis històrics,
aquests sí que podem anar
a grafitis polítics històrics,
perquè ara el grafiti
no és històric,
no és polític,
diguéssim.
És exhibició
del que sap fer l'artista.
És més artístic.
Abans,
de vegades,
vinga,
fora,
o terra lliure,
coses polítiques,
no?
Clar,
i això en tinc testimoni.
Bé,
doncs,
aquests dos apartats
són els que ell va veure enseguida,
que un per una part
era un recullament històric.
Inclús,
hi ha un llibre que recull,
però que mai hem trobat
qui fer-lo,
que recull,
bueno,
un llibre.
Com se diu?
Un dossier.
que era un...
És com si fos el llibre allà.
Un recull.
Té una paraula.
Dels pioners
de la fotografia a Tarragona.
Clar,
jo,
al anar trobant documentació,
documentació,
documentació,
vaig començar a ordenar-la
i resulta
que em vaig trobar
els primers fotògrafos
que van vindre aquí.
A on se van situar?
Doncs a la baixada del Rosario.
Eh?
Al carrer tal.
I l'anava situant.
D'això se'n pot fer un llibre.
Déu-n'hi-do,
se'n pot fer molts llibres
de tot això.
No,
però és que de què?
Qui són aquests?
Aquests són els primers fotògrafos
que es van instal·lar a Tarragona.
Però jo crec que és un tema
important per a la ciutat
com per no tindre el solament
dintre d'un arxiu per consultar,
sinó per fer-lo d'una forma gràfica
que pugui arribar a biblioteques,
a universitats,
a particulars,
i a gent qui vulgui
sapiguer
quin eren...
Com s'ha fet alguna cosa
sobre els teatres?
Com s'ha fet alguna cosa
sobre...
No me'n recordo.
Hi ha temàtiques que s'han fet, oi?
El Roc mateix va fer les escales,
interiors d'escales antigues,
es pot fer temàtiques.
I aquesta,
dita la fotografia,
seria molt obligada
de tindre en compte
per a la nostra ciutat.
Si més no,
quan s'ha de donar en compte,
potser tot aquest tema
estarà a l'arxiu
i es podrà fer des d'allà.
De moment,
no el tinc depositat encara a l'arxiu,
però pot ser que en un futur el deixi.
Ara,
amb aquest primer dipòsit,
doncs ha de seguir el seu procés
de catalogació
i tot plegat,
i pel que fa a fotografia,
a l'arxiu,
alguna vegada hem parlat,
en Ricard,
d'algun que altre llegat
que ha anat arribant,
doncs ja comença
a ser important, no?
Sí,
ja fa vult, diguéssim.
Ja en teniu.
El que passa que jo,
respecte al tema
del Joaquim,
jo diria que
de les dues vessants
que podríem parlar,
de fotografia documental,
de fotografia artística,
jo diria que el Joaquim
les ha complès,
les dues,
però la seva vessant
d'artista,
fotògraf, artista,
queda molt de relleu
en aquesta col·lecció
que ens ha servit
en aquest material.
Jo diria que és primordial
aquesta vessant
sobre la part documental.
Tenim altres fonts fotogràfics,
com pot ser
el de fotografia canavell,
posem per cas,
que era estrictament documental,
no?
Posem per cas,
estrictament documental.
En canvi,
la del Joaquim Cabezas,
doncs sí,
es dona aquesta vessant
i hi ha fotografies
molt interessants
que documenten
la Tarragona
dels 60 o dels 70,
però aquesta part artística
predomina
sobre les altres
i és el que li dona
un valor especial
en aquest dipòsit.
I aquest artista,
quins plans té
així més immediats
dins de la cosa
de la fotografia?
Perquè sempre entens, eh?
Tinc un plan interessantíssim
que estic fent.
Faig Xavi.
Home, aquest és un plan...
I quantes fotografies
no hauràs fet ja,
el net o la neta,
que no sé exactament...
Infinidat.
Ja està obligat
de quasi fer una recopilació
i una cosa així,
però ja et dic,
ara la tinc
entre el canvi
de la fotografia antiga
a la fotografia digital,
que cal fer,
perquè encara jo
no l'he fet precisament
perquè tot el meu arxiu
són amb diapositives.
Clar, canviar digital
canvia
la forma d'arxivar-ho i tot,
no?
Llavors,
i fer Xavi ara
està una miqueta
abandonada la fotografia, eh?
estic una miqueta
com desenganyat
amb els estaments oficials
de Tarragona
respecte
al tracte
que no fan
sobre la fotografia.
Qui la fem?
Qui tenim aquests arxius?
Per això li dóna
encara molt més importància
a l'arxiu històric
el fet
de recollir
una temàtica
que,
dic jo,
no l'hauria de tindre ell,
l'hauria de tindre
a l'arxiu municipal
de Tarragona.
Però,
com que a mi
m'escau tan bé
el Ricard
i em va brindar
aquesta ocasió
i
em va mimar una mica
perquè tot l'artista
vol ser una mica
mimat.
Home,
m'ha reconegut
el seu treball
i hem resfallat
o mira,
saps què t'he d'escoltar?
A mi no m'han tractat bé.
Com que
em sento,
jo ho dic així públicament,
senti que ho senti,
jo ojalà ho senti
i que Déu ha de sentir-ho,
tant pel futur llibre
que he parlat
com
l'apollo
o sensibilitat
o,
et diria més una cosa,
jo podia
haver estat
un assessor
molt bo
dintre del Senat
de Tarragona
com
element cultural
no solament
de la fotografia
sinó de molt
l'assessorament.
bé,
no sé què volen fer
de Tarragona cultural,
quin any?
Doncs cal fer un equip
de gent
que ho agafi
amb un coneixement
vàlid,
no amb un nom
de persona,
sinó
un nom de persona
però que vagi
respaldat
per uns coneixements
que siguin
tal com calen.
I amb una experiència
més que aprovada.
Joaquim Cabezas,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos,
enhorabona
i gràcies també
per aquesta donació
perquè en definitiva
si va a l'arxiu
va a tots nosaltres,
no Ricard?
Cuina'ns-ho bé, eh?
No tenim dubte.
Moltíssimes gràcies,
una abraçada.
Moltes gràcies a tu.
Fins la propera.
Gràcies.