Estic francament emocionada.
El meu referent del món de la màgia ha tornat al matí de Tarragona Ràdio.
Aquí tenim amb nosaltres el Mac Gerard.
Mac Gerard, bon dia.
Bon dia.
Benvingut. Estic encantada, perquè a més jo crec que em trobaràs feina al final com a ajudant-te.
Sí, jo crec que sí.
Has parlat aquests dies amb els mags i s'han vingut?
Sí, la pròxima edició hi haurà un espai de Tarragona Ràdio, alguna cosa farem.
Sí, i jo podria anar pels teatres també d'ajudant-te, no de maga,
que no ho aconseguiré mai, però d'ajudant-te, allò de portar les coses.
Sí, jo et veig més com a maga.
Tu d'amaga, per favor.
Tu em veus com a maga, però jo sóc l'espectadora perfecta, que no pesca mai res.
Això és la millor...
Deixa'm d'espectadora, perquè sóc perfecta en aquest sentit.
És la millor manera de veure l'espectacle de màgia, és no buscar-te una explicació.
Escolta, l'explicació sí que la té, perquè tanca el Festival Teatre Màgic,
jo diria que amb un balanç mitjaneta, perquè encara no m'ha acabat,
molt positiu.
Molt positiu.
Però molt, eh?
Sí.
Quin èxit.
La veritat és que era una proposta una mica arriscada aquest any,
perquè han participat els tres teatres de la ciutat.
A part del magatzem, que és on va néixer la proposta l'any passat.
El Metropol sí que havia fet alguna cosa de màgia des de fa temps,
però puntualment.
Però la Sala Trono sí que s'estrenava com un espai nou per fer-hi màgia.
i la veritat és que ha funcionat molt bé.
I s'hi ha fet des de grans il·lusions, que mira que és petit la Sala Trono...
Jo crec que t'anava dit que seria màgia a distància curta, però...
No, vam portar dos espectacles.
Un que era el de la capsa màgica, que feien grans aparells,
allò que posen una persona dintre d'una caixa i la travessen amb 15 espases
i surt viva, que és important.
A mi m'agradaria que m'ho fessin això.
I a més, a més, canviar de vestit.
Escolta, això...
Això és xulo, això mola, eh?
Tu t'ho han fet mai?
Sí.
I no fa mal, no?
Jo m'he posat dins i ho he fet.
He fet les dues coses.
A les dues coses.
Sí, per veure què se sentia, no?
Estar dintre d'una caixa de dimensions reduïdes
i sortir canviat de vestit,
però també he fet al revés,
és a dir, posar la companya, posar dintre la caixa,
clac, clac, clac, clac,
fer les dues maneres.
Jo per això vull realment ser maga
per saber com es fa això,
que no t'ho preguntaré pas,
perquè jo respecto molt els mags.
Així m'agrada.
Vinga, sala trono,
espectacle de grans dimensions
i funciona la sala, deies.
Perfecte.
És a dir, impactava molt més
perquè la gent estava a una distància molt curta
i, clar, números que estan acostumats a veure'ls
en un espai molt gran
i pots pensar, bé, aquesta caixa tindrà alguna cosa especial
o hi ha un mirall,
si la veus a mig metre o un metre,
al·lucines molt més encara, no?
O sigui, vam portar un espectacle.
A Màgia Saló, més adequat per la sala,
però un de grans aparells
hi va funcionar molt bé.
El Metropol, amb el mentalista.
L'Anthony Blake va reçar la setmana passada,
va funcionar molt bé.
A més, ell m'ha comentat
que va estar molt content
de venir a Tarragona
perquè al públic li va encantar.
La resposta que va tindre amb el públic
era la primera vegada
que venia a la província de Tarragona a actuar.
Sí, ens va comentar aquí al matí de Tarragona Ràdio
que havia actuat alguna vegada
privadament en alguna empresa
però que com a, diguem-ne,
professionalment ja en un teatre...
Havia actuat per convencions
però de cara al públic profà no.
I va estar molt content
i ja em va dir, diu,
ei, que d'aquí dos anys
estretaré espectacle, no?
Dic, home, doncs,
vine al Metropol a fer-lo.
Aquí hem de donar-li continuïtat
que ja en parlarem.
Més mags i magues que hem tingut.
Magues, hem tingut a l'Ainès.
Oh, a l'Ainès.
A l'Ainès.
Quina gran maga, eh?
Una de les millors d'Europa
que es diu molt aviat
però realment ho és.
Gran espectacle.
Tu i ella al Teatre Metropol
que també va ser un èxit.
Sí, va funcionar molt bé
i estem preparant la gira
per l'any vinent
que el procedem per diferents espais del país.
Anireu tots dos?
Sí.
Pels costos?
Sí, sí.
Es diu magia a quatre manos
no magia a dos manos.
Ah, clar, és veritat.
Té que anar un i té que anar l'altre.
Que sí, que sí,
que jo no dic res
i a mi em sembla magnífic.
Puc venir a portar-vos les coses?
L'hi canviem el títol.
Serà magia a sis mans.
Que no, Gerard,
que jo vinc de bulto
jo per portar les maletes.
Només si jo soc molt humill
jo no demano res.
Jo us acompanyo pels puestos,
pels teatres, pel món
i us porto les coses.
I nena, porta els mocadors.
Jo porto els mocadors.
Saps que convinc?
Vinga, va, després parlem, eh?
Sí, després ho parlem.
Vinga, va, el Màgic Andreu.
No, el Màgic Andreu,
això és a l'edició passada.
Això, exacte, va ser de l'any passat.
Sí, vam fer un resum
d'aquestes dues edicions.
L'any passat va vindre el Màgic Andreu,
va vindre el Hausson també.
La companyia del Teatre del Magatzem
del Chirinacs va fer un espectacle
també de màgia teatral.
És a dir, que han passat molts...
La Brando i Silvana
van venir aquest any a la Sala Trono.
És a dir, que han passat molts mags.
Interessant pels espectadors,
pel públic de Tarragona.
Interessant, no buscar ja
que sigui una referència,
però sí que es vegi Tarragona
com un indret en potencial
per organitzar històries com aquesta.
Hi ha hagut una certa difusió
arreu de Catalunya
i mira que això costa, eh?
Sí, sí.
Costa molt.
Jo crec que aquí
vau utilitzar la màgia.
Vam utilitzar la màgia
al màrqueting.
Molt bé.
Al màrqueting aplicat a la màgia.
Que ja és el mateix, eh?
Segons i com.
Sí, amb el Màgia Quatre Humanos
vam fer un joc
que era una predicció impossible.
És a dir,
el divendres i el dissabte
del 10 i 11 d'octubre
es va publicar un anunci al periòdico
de dos fets que passarien al teatre
i dos fets que depenien
absolutament de les decisions
dels espectadors.
No hi havia gent compinxada ni res
perquè anaven escollits a l'atzar, no?
I va sortir bé, no?
Llavors el periòdico
es va fer ressò de la notícia
i clar, va dir a Tarragona
el teatre metropol,
que és el que volíem, no?
Que sortís a Tarragona.
Que a vegades costa molt
que sempre surt Barcelona, Girona
i Tarragona fent moltes coses
i també està bé que sortim, no?
Cosa que hem estat molt contents.
Ah, mira, avui sentíem
el premi Butaca
que s'ha donat, per exemple,
l'obra Germanes
que justament la veiem,
la darrera representació
s'ha fet al teatre metropol de Tarragona.
Sí, sí.
Dius, casualitat, sí, naturalment,
dins de la gira,
però és que també som al mapa.
Diu, ai, mira,
allà van de victimistes
i ja s'estan queixant.
No, és que no ens trencarà res.
Això canviarà, això canviarà.
I tant que canviarà
perquè les dues darreres propostes
són també espectaculars.
Noms en majúscula
del món de la màgia,
de companyies experimentades
i tota una anissaga
com l'Anna Tamariz
i Manu Vera
que representaran la Cabeza Misteriosa,
però prèviament
hi haurà l'Edgar
de la companyia del Maglari.
Exacte, això aquest divendres.
Això la Cloenda
es fa aquesta setmana
el divendres i dissabte
al Teatre del Magatzem
a dos quarts de deu.
Llavors, com tu m'has dit molt bé,
el divendres tindrem
al hall del Magatzem
la Cabeza Misteriosa
que l'Anna Tamariz,
la filla del Juan Tamariz,
vindrà només al cap
el divendres.
Jo he vist alguna fotografia
i fa lluio.
És impressionant, eh?
O sigui,
venen a mà,
venen a Madrid
perquè viuen a Madrid
la família Tamariz
i el divendres
ve el cap
i el dissabte
ve el cos sencer.
Ve l'altre paga el cos.
Però els hi fan més barat
el tren o algo?
No, el Renfe paga el mateix.
Paga igual un cap sol
que un cos sense cap.
En aquest cas, el...
Escolta,
però com això,
heu preparat alguna cosa
per mesures de conservació?
Perquè clar,
el cap suelto,
no sé...
No, ve amb una caixa especial,
una caixa hermètica
i acondicionada
i llavors,
doncs,
estarà damunt d'una taula,
van canviant de posició,
però a mi no posen
damunt d'una taula fusta
que a sota no hi ha res,
que pots veure que no hi ha res
i el cap està allí,
viu, parla
i a més a més...
Però és netet,
no es veuen ni coses,
ni venes,
ni res d'això, no?
No, no.
És un cap molt guapo,
que és el cap de Marí.
Molt net,
molt arregladet.
Sí, sí,
molt arregladet a ella
i adivina coses,
és a dir,
tu entres pel hall del magatzem
i ella adivina coses,
adivina cartes.
Però què m'estàs dient?
Un cap sol en una taula?
Sí, sí.
Amb l'ajuda del Manu Vera,
que és el mag
que anirà vestit d'època,
perquè aquesta és una il·lusió
que és una recreació
d'un efecte
que es feia fa 200 o 300 anys
als halls dels teatres
de tot Europa.
Ah, sí.
I l'han volgut recuperar,
perquè aquest festival
el que pretén
és recuperar la màgia teatral
i aquest efecte
que fan molt puntualment,
tot s'ha de dir
que l'Ana Tamarís
el fa molt puntualment,
no el fan cada mes
ni cada dos mesos,
sinó que el fan
en llocs molt específics,
doncs hem tingut la sort
que ens han dit
sí, vindrem
i portarem al cap.
Primer arriba al cap,
després arribarà...
Després l'Edgar
de la companyia Maglari
amb un espectacle
que està molt bé,
és un espectacle
de màgia poètica,
musical,
és a dir,
que no parla
durant una hora aproximadament
i que fa
unes grans il·lusions
espectaculars.
Aparicions de persones,
l'habitacions,
què fa més?
Ah, sí,
es divideix en quatre trossos
i es torna a recomposar.
Això amb una estètica
tipus Tim Burton
amb un espectacle
que ha creat juntament
amb el Maglari
que està molt bé
i que a la província
de Tarragona s'estrena.
És una estrena,
per tant,
em val la pena
qui estigui interessat
que es faci aviat
amb les entrades
perquè s'esgotaran
que el teatre al magatzem
no és tan gran.
És petit,
el teatre al magatzem
és petit.
Diem que
les entrades
a la Cluena
és un preu molt assequible,
hi ha molta gent
que ens ha dit
que amb la crisi
a nosaltres
ens agradaria
vindre al teatre
però clar,
doncs hem posat
un preu
molt,
molt,
molt,
molt assequible,
no hi ha excusa
per no venir.
El divendres
són sis euros
per veure
l'Anna Tamarís
i l'Edgar
de la companyia Maglari
i el dissabte
són deu euros
per veure
un espectacle
que es diu
La màgia d'ayer,
hoy i mañana
que és un espectacle
escrit pel Juan Tamarís
que s'estrena a Catalunya.
Ja no és a Tarragona,
és a Catalunya
que s'estrena.
Estrena a Catalunya.
Estrena a Catalunya
que són tres mags
que són tres premis internacionals
que fan
un recorregut
per la màgia
amb les diferents
especialitats
que podem trobar
dintre la màgia
i a més a més
hi ha imatges
de l'arxiu personal
del Tamarís
imatges que
jo que porto
molts anys
dedicat a la màgia
no he vist.
El seu arxiu personal
no sempre el deixa...
És a dir,
són imatges
que molts mags
no han vist
i que, ostres,
és molt interessant.
Home,
és una cluenda
d'un festival
importantíssim.
espectacular.
Espectacular.
Màgic,
màgic.
Per cert,
aquest home
no només és màgic
sinó que és generós
i ha dit
saps què?
Que porto entrades
per regalar.
I tant.
Per l'espectacle
de divendres
i de dissabte.
I regalarem
unes quantes avui
i unes quantes
demà.
Per tant,
què et sembla?
Demà i dijous
també regala entrades
dijous també.
Sí, doncs mira,
demà regalo
i dijous regalo.
Fantàstic.
perquè regalarem
sis entrades dobles
per l'espectacle
de divendres
i sis entrades dobles
per l'espectacle
de dissabte.
Oh!
És a dir,
que cada persona
que truqui
podrà anar
amb la seva parella,
amb el seu amic,
amb el seu fill,
amb qui vulgui.
Regalem pel divendres.
Vinga, va,
qui vol anar
divendres
al Teatre al Magatzem
a veure aquest espectacle
que truqui,
però ja,
977-24-47-67
i regalarem
aquestes entrades dobles
per l'espectacle
d'Anna Tamariz
i Manu Vera
amb la Cabeça Misteriosa
i Edgar
de la companyia Maglarit.
Lògicament,
no ha calgut
tant dir gaires vegades
el telèfon
perquè ja tenim aquí
una primera trucada
i et vols posar
els auriculars?
Dic,
perquè així si vols parlar
els tens per aquí.
Ah, si és que els mags
no troben res,
només troben l'oceu.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
Amb el Josep Maria.
Josep Maria,
què més?
Medina.
Ens has de fer un truc
per telèfon?
Sí.
Vinga, va.
Això és impressionant, eh?
No, no, ell no,
tu us has de fer
truc de màgia per telèfon?
Com, com?
No,
ah, que no ho havia sentit
que per les entrades
havies de fer un truc telefònic.
Sí, ens has de fer un truc
i llavors us donem
una entrada doble.
Què et sembla?
Doncs ja l'he fet el truc.
Ah, ho sabia, ho sabia, ho sabia.
Que bo, que bo.
Sabia que faria l'acudit,
molt bé.
M'he fet un lio,
perdó, m'he fet un lio.
No, no, no,
la que he fet el tonto
he estat jo,
però escolta,
te'n s'ha sortint prou bé,
Josep Maria,
molt bé.
Molt bé.
Escolta,
tens les entrades
i el que has de fer
és el divendres
una miqueta abans,
perquè l'espectacle
comenci puntual
és identificar-te
perquè estaràs en una llista
i no negra,
precisament, eh?
Molt rebé, molt rebé.
Gràcies.
Josep Maria Medina,
m'has dit.
Sí, el mateix.
Doncs moltíssimes gràcies
per participar.
Gràcies per ser al magatzem.
Adeu, bon dia.
Oh, ha estat ràpid, eh?
I tant, i tant.
Perquè clar,
vosaltres,
no tots, eh?,
que hi ha mags
una mica més seriosos
que d'altres,
però en general
això del mag simpàtic
i divertit
és la marca tendència,
ara, no?
Suposo que depèn
del caràcter de cadascú.
És a dir,
si una persona ja és així,
la mena.
doncs és normal
que els seus espectacles
estiguin
amb pinzallades d'humor.
Si una persona
és més seriosa,
doncs que queda estrany
quan intenta fer riure la gent
perquè no és el seu tarannà.
És com tota la vida, eh?
Quan un s'intenta fer
el graciós o la graciosa
i no té aquesta virtut,
doncs clar,
hi ha molta voluntat.
Doncs ara, imagina't,
en un escenari
amb 500 persones
que han pagat, tu.
S'has de quedar fatal.
Uns altres que no pagaran,
mira,
per anar a veure l'espectacle.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
Amb Amadeu Pujol.
Què tal, Amadeu?
Molt bé.
No li farem fer.
A vostè li agraden
els espectacles de màgia?
A mi m'agrada tot.
No, però bueno,
sí, m'agraden.
Quin tipus de coses
li agraden a l'escenari de l'A?
M'agrada veure com desapareixen
les coses,
com s'abasteixen
i s'abasteixen
amb un tristràs
dintre d'un sac.
Això m'ha sonat
una mica picantó,
això de com es basteixen
i desbasteixen, eh?
Bueno, dintre d'un sac, eh?
Ah, dintre d'un sac, aleshores.
Dintre d'un biom
o dintre d'un d'allòs
que és tan ràpid
que no te n'enteres de res.
Mai ha pescat
algun truc
des del públic?
No.
Això és que ha anat a veure
mags bons, de qualitat, eh?
Com els que participen
en aquesta setmana a Tarragona.
Amadeu, només cal que es presenti
el divendres
una miqueta abans de l'espectacle
i s'identifiqui
i tindrà les entrades allà, d'acord?
En quina hora és això?
Quarts de 10 del vespre,
el divendres.
Molt bé, moltes gràcies.
A vostè per trucar, bon dia.
Adéu-siau.
Amadeu Pujol,
que és un altre d'als
dins d'un sac ha de ser difícil, eh?
Ja t'ho dic ara.
Dins d'un sac,
dintre d'una caixa
que està encadenada, imagina't.
Què és el més difícil
que has fet mai?
La predicció que vam fer
al periòdico.
Home, però perdona,
la que vas fer amb el telèfon mòbil
aquí al programa
l'última vegada que vas venir?
Déu-n'hi-do,
si el telèfon adivinava
la carta que t'havies pensat.
Per favor, a través del telèfon,
vas sonar el telèfon
i adivinaves la carta
que jo havia pensat.
Això és complicat, sí.
I jo no soc influenciable,
tu no em vas dir
quina carta era.
No, no.
La vaig triar jo.
Això és veritat.
Jo, de veritat,
que això,
crec que aquí hi ha alguna cosa
de màgia de debò.
Donem-me dues entrades més?
Sí, sí, sí.
Vinga, va, donem dues més.
Hola, bon dia.
Bon dia, Jolanda.
Amb qui parlo?
Amb Maria del Carmen de l'Andal.
Què tal, Maria del Carmen?
Molt bé, i tu què tal?
I vosaltres, vaja.
Em passaves a la companyia.
Bé, has vist mai
el Marc Gerard actuar?
No, sí, he vist un Marc,
però no me'n recordo,
jo era ell.
Ai, si era guapo era jo.
Si era guapo era ell, segur.
Ben plantat, guapo, simpàtic.
Ja m'ho penso.
Doncs sí, devia ser.
Serà molt bé, segurament que era ell, també.
Tu fas màgia, Maria del Carmen?
Sí, m'agrada la màgia.
I tu en fas, de màgia?
Sí, a vegades amb algunes cartes
sí que faré una miqueta de màgia.
Què dius ara?
Però, vale, escolta'm, de lluny,
que el truc no es vegi gaire.
Oh, clar, dona, però a veure,
tampoc no t'hi guanyes la vida,
però per cel·lar?
Sí, però sí, eh.
I tens traça?
No tinc traça,
però aviam en recordam del truc,
llavors ho faig.
Molt bé, ja et diverteixes.
I vull sortir i llavors m'explicar
com ho fas.
i llavors és clar...
Ah, doncs si et pregunten com ho fas
és que ho fas bé.
No, no, no, no es pot explicar.
No, no, això mai.
No, no, quan et pregunten com ho fas
dius molt bé.
Però sí, alguna vegada,
alguna vegada li he encertat, eh?
I m'agrada la màgia, eh?
Doncs escolta, t'agradarà moltíssim
aquest espectacle
i el mateix que hem dit
a la resta d'oients
que al magatzem
t'hi acostes el divendres
cap a les 9, un quart de 10
a recollir les teves entrades, d'acord?
Un quart de 10, molt bé.
I moltes gràcies, eh?
A tu per trucar-nos, Maria del Carme.
Adéu.
Adéu, adéu.
Veus quins clients més macos que tenim?
Bé, hem de dir que la taquilla del magatzem
obrirà dues hores abans.
És a dir, a dos quarts,
a set i mig ja estarà obert
i llavors la gent que pugui vindre
a agafar la seva entrada reservada
o a comprar-la.
Doncs escolteu, rectifico,
podeu anar abans, eh?
I no pas a les 9
i així us estalvieu cues.
Més trucades, com que tenim moltes entrades,
anem regalant
i ja regalarem més endemà i divendres,
et sembla?
Molt bé.
Hola, bon dia.
Hola, Yolanda, bon dia.
Amb qui parlo?
Ai, la Mar.
Hola.
Sé màgia, he endevinat el nom de l'oient.
Mar, espera, no m'ho diguis.
A veure.
Mentalista com Anthony Blake.
Ei, ei, ei, ei.
No, no, no, a veure, parla una mica.
Que parli una mica?
Jo endevinaré,
endevinaré com es diu aquesta oient.
A veure.
Tu no.
I mira que tu ets professional
i jo soc amateur.
Sí, però té més mèrit que adivinis tu el...
Espera, espera, tu ets la...
La Mar Coso.
Coso, Coso.
Coso.
Ja està, l'he endevinat, eh?
Ei, uau.
Impressionat o no?
Això, el currículum, és impressionant.
Ei, que t'he impressionat, ma.
Molt bé, com anem?
És una oient habitual del matí de Tarragona Ràdio.
Bé, bé, bé.
Què tal?
Aquí treballant a la botiga.
Sí, dona, és el que toca, no?
També feu màgia, no?
Amb les verdures i les tomàques i...
Home, és molta màgia.
Amb la verdua no es fa, però bueno.
Com que no?
Home.
Quan la posa al plat pots fer una màgia impressionant
abans de menjar-la.
Has fet mai màgia de verdures, no?
Sí, bé, amb verdures, verdures no,
però fer viatjar una carta dintre d'una taronja,
una llimona dintre d'una cíndria.
Ah, sí?
Mira, doncs la Marc pot ser la teva proveïda.
La cíndria és una mica complicada, eh?
Que és bastant grossa la peça, eh?
Però fem màgia nosaltres.
Ah, molt bé, molt bé.
Sembla mentida, Marc.
Escolta que ja tens les entrades, són teves,
i les pots anar a buscar al Teatre Almagatzem
dues hores abans de l'espectacle.
Vale, o sigui a les set de la tarda, no?
Sí, cap a partir de les set ja les pots recollir, d'acord?
Molt bé, Yolanda.
Gràcies, Marc, per trucar.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau.
Has vist?
Ei, perquè sóc modesta i humil.
Això és que quan vas parlar amb l'Anthony Blake,
una mica del seu poder te'l va passar.
Clar, clar, jo dic, Anthony,
passa'm una mica d'aquests poders que tens,
i l'home, com que és un cavallero,
i tant.
m'hi va passar.
Ara has de dir allò de
i recuerden,
tot el que han vist és únicament de protot la imaginació,
i ja quedes...
Sí, ara faré dos trucs de màgia.
Un, donaré pas a l'última trucada,
i dos.
Quan faci un, dos, tres,
apareixeran la Núria Cartanyà i el Josep Sunyer.
Primera trucada, bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
Angelina Boronat.
Què tal, Angelina?
Molt bé.
Li agrada la màgia, clar?
Molt, sí.
Molt, molt, molt, molt?
Sí, sí.
Quin tipus de màgia li agrada més?
Doncs quan la fan per la tele me la miso sempre.
Per la tele, però ha vist màgia al teatre, vostè?
No.
Oh, doncs escolti,
veurà que no hi ha color, eh?
És una de les millors sensacions que poden veure en directe.
Màgia en un teatre.
Doncs Angelina,
està a la llista aquesta del magatzem
per l'espectacle del divendres
i allà té les entrades, d'acord?
Molt bé, moltes gràcies.
A vostè per trucar-nos.
Recordem que són dues entrades en dobles
a banda de màgics,
són generosos,
i continuarem regalant més entrades
demà dimecres i el dijous,
però ara el temps s'exhaureix.
I ara faré el truc de màgia final.
Vostès no ho poden veure,
perquè lògicament la ràdio no es veu,
però el mag Gerard és testimoni
que en aquest estudi només estem ell i jo.
Evidentment.
Quan comenci a sonar una sintonia,
sonaran dues veus,
la de Josep Sonyer i Núria Cartany.
Estic fatal, jo marxo ja.