Les 12 del migdia i 11 minuts, ara sí, temps per parlar de la Universitat d'Estiu.
Avui tercer i últim programa dels que hem fet els dimecres al migdia
des de la gelateria de la plaça del Rei, al cor de la part alta,
parlant dels cursos i de les propostes acadèmiques
de la Universitat d'Estiu de la Rovira i Vergili.
Anem doncs fins a la plaça del Rei amb Lluís Comas a la part tècnica
i a la nostra companya Jolanda García a la que saludem des d'allà.
Jolanda, bon dia.
Hola, molt bon dia, Ricard.
Doncs sí, som a una plaça del Rei en la que pràcticament podríem dir
que es pot practicar esports d'aventura, perquè com és lògic,
avui comencen els concerts a la plaça del Rei, del QSE,
al Festival de Músiques del Món, i tal com hem arribat,
és una plaça que està absolutament plena de camions,
els diferents operaris instal·lant els escenaris,
i em penso que tindran paciència i les proves de so s'han compromès
que no les començaran fins a la una, per tant, esperem que el so arribi
perfectament als nostres oients i tot el que aquí s'ha de dir.
d'entrada ja demanem disculpes si hi ha algun problema
que se senten sorolls, carregamentes o descarregamentes de material,
sàpiguen que és absolutament aliel a la nostra voluntat,
i també ja demanem disculpes per les incomoditats que pugui provocar això
als nostres convidats, que els saludarem immediatament.
Avui és el tercer i últim programa que dediquem a la Universitat d'Estiu
de la Rovira i Virgili.
Des d'aquí ja volem agrair, perquè si no al final sempre ens entusiasmem
amb la conversa i se'ns oblida aquella part més formal.
Volem agrair a Santi Castellà l'interès que ha posat la Universitat d'Estiu
en què un any més puguem, en la mesura del possible,
des de la ràdio de la ciutat també divulgar o donar a conèixer
tot el que es desenvolupa i els diferents àmbits que s'aborden
a la Universitat d'Estiu.
No hem parlat de cadascun dels cursos, evidentment,
sinó que el que hem fet és, partint de temes que pensàvem
que podíem interessar la població en general,
agrupar tot un seguit de cursos que s'han donat cita
a la Universitat d'Estiu de la URB, que s'ha fet en diferents territoris,
com saben, en el primer programa que va ser el 2 de juliol
vam parlar de diversitat cultural la passada setmana
de llengua i catalanisme.
I avui hem apostat per un tema que l'hem volgut batejar,
així, una mica d'anar per casa, com a seducció científica.
I per això tenim els directors de 3 dels cursos
que s'han fet alguns d'ells, d'altres s'estan desenvolupant
aquesta mateixa setmana.
Un que s'està fent aquesta setmana és el que dirigeix
Laureano López. Bon dia, Laureano.
Laureano Jiménez.
Jiménez. Bueno, jo ja t'he canviat el cognom de més entrades.
Cap problema.
Molt bé, doncs disculpa, Laureano Jiménez,
ell és professor del Departament d'Enginyeria Química
de la Universitat Rovira i Virgili.
El curs és molt clar el títol i prou eloqüent.
Com ho dic? Difusió i promoció i seducció científica.
Com està anant el curs?
El curs s'ha anat molt bé, llavors hem tingut una bona resposta
d'estudiants, hi ha molts estudiants que estan matriculats
i estem, doncs, aconseguint el que nosaltres volem, no?
Que és una mica donar el mateix coneixement
que es pot donar d'una altra forma,
donar una forma més divertida, més amena, més relaxada, no?
És una universitat d'estiu.
I, per tant, donem continguts, però d'una forma més amena.
Per exemple, el que comentava abans,
per què Superman vola?
Per què?
Per què vola Superman?
Podem explicar la física d'una forma o podem explicar d'una altra.
Podem explicar Superman o podem explicar
una piedra que cae des del techo.
Clar.
Cinema i ciència-ficció, no?
És a dir, qüestions que surten al cinema
i que tenen darrere una règle científica
o que no podien ser així, amb l'aspecte científic.
Llavors, anem parlant de coses d'aquest estil
i amb aquest to més distès.
Clar, en aquest sentit, la literatura i el cinema
pot ajudar o pot posar pals a les rodes
en quant a la divulgació.
Jo suposo que és una de les qüestions
que aniran sortint al llarg de la conversa.
Saludem en Ramon Maria Miralles.
Ell és cap del Servei de Ginecologia i Obstetricia
de l'Hospital Joan XXIII
i professor titular de la Universitat Rovira i Virgili.
Ell ha desenvolupat un curs.
Es va fer del 30 de juny al 4 de juliol
titulat Trastorns ginecològics a l'adolescència
i primera joventut.
Es va fer aquí a la ciutat de Tarragona.
Doctor Miralles, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Déu-n'hi-do, si des de l'àmbit de la medicina
s'ha de fer divulgació.
Abans parlàvem del doctor Internet.
que, Déu-n'hi-do, jo no sé si fa més mal que bé
a la població en general
quan parlem de difondre ciència
i en aquest cas ciències de la salut.
A veure, hi ha de tot.
Internet és una tecnologia extraordinària,
imprescindible,
per la gent que ens dediquem a temes de salut,
sense cap mena de dubte,
i m'imagino que per la majoria de professions.
ara, adquirir una cosa és adquirir un vernís general
sobre un tema,
i l'altra cosa és pretendre l'expertesa,
que és el que, això ja és,
no ens enfaves d'un altre cantó.
Això ja és més difícil, és bo,
vull dir, des del punt de vista divulgatiu general,
en Medicina, de vegades,
la veritat és que Internet ens crea algun problema,
perquè ens ve alguna persona
creient haver resolt els seus problemes
per una consulta online
quan això no és ben bé així.
Saludem també el tercer dels contartulis,
avui en aquest temps de la Universitat d'Estiu de la Rovira i Virgili,
és el professor Josep Oliveras,
és el director de la Càtedra d'AU i UREB
de Desenvolupament Sostenible,
ha dirigit al curs la innovació
per fer front a la insostenibilitat.
Josep Oliveras, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Primer una petita valoració del curs
i després hi entrarem en matèria,
com ha anat això de la sostenibilitat,
se'n parla molt de la insostenibilitat,
probablement no tant, no?
Com que hi estem, en moments sostenibilitat ja hi estem.
Per què hem de parlar, si ja hi som, no?
Ja hi som.
Bé, el curs ja fa gairebé llast l'històric
perquè va ser dels primers
i per tant es va fer el mes del 30 de juny,
el 8 i 2 de juliol,
hi havia 20 i escaig de matriculats
i jo crec que va anar bé
perquè el que interessava era fer prendre consciència
que també hi ha una sèrie de problemes
que s'hi pot fer front
i el que es tracta és d'innovar, d'investigar
i d'aplicar resultats
per millorar la situació que tenim.
Que no és del tot bona.
Jo crec que, sospito que no,
diuen que no és del tot bona, no?
Però estem perduts o encara tenim alguna possibilitat?
Tenim salvació, dit així en un llenguatge bíblic?
Respires vius?
Jo de moment respiro.
Dos no estàs perdut.
Molt bé, doncs encara mentre quedi un bri d'aire
queda un bri d'esperança.
Aquest matí, abans ja els comentava els convidats avui,
aquest matí mirant els diaris sempre, ja sabem,
i més a l'estiu hi ha moltíssims suplements
que et parlen de lectures d'estiu.
I semblen les llistes dels llibres més venuts
en els que no són de ficció,
apareixen llibres de divulgació científica
que tracten del tema de la sostenibilitat,
que estan al voltant del planeta, del progrés,
que tracten temes de salut
i que tracten temes de ciència
des d'un punt de vista molt lúdic,
des de la curiositat i des de l'anècdota.
Que hi ha un interès claríssim
per una part de la població per assabentar-se,
ja sigui des del punt de vista de lleure,
de la cultura o fins i tot amb una certa militància,
està claríssim.
Totes aquestes publicacions a vegades venen signades
per persones que tenen una llarga experiència
i trajectòria acadèmica,
en el camp de la recerca,
a vegades no.
Per destriar el gra de la palla
ho tenim una mica malament els ciutadans o no?
Això de divulgar s'està fent bé?
Divulgar ciència?
Què us sembla?
A veure, qui comença?
A veure, començo jo mateix.
A veure, el tema de divulgar ciència
és un tema que normalment
sempre ha estat un tema poc professional.
Fins fa poc aquí a Espanya
divulgadors científics professionals
no n'hi havia ni llavors ho feia
aquella persona,
aquell professor d'universitat
que això li agradava més
o una persona que aquest vessant
potser era una mica millor fent aquest vessant.
Però divulgadors científics com a tal,
tipus Eduardo Ponset,
gent que es dedica a això,
fins fa relativament poc,
aquí no n'hi havia.
Llavors la gent
ens dedicava una mica
de forma amateur i de forma més aviat puntual
que de forma professional.
Sí, jo voldria afegir amb això una cosa.
Aquesta figura del divulgador professional
probablement no hi és com a tal,
però és que és clar,
quina és la missió d'un professor universitari?
perquè un dels aspectes,
a part dels ja coneguts,
seria fer arribar a la societat
la informació.
I el sol fet de ser capaç
de despertar la curiositat
amb algú per algun tema determinat,
no oblidem que per aquí comença
el fet científic,
és a dir,
com comença una investigació científica,
perquè a algú li ha picat el cuc
o a algú li ha fet caure
amb la cosa de dir,
escolta'm, tal cosa.
O sigui, aquesta curiositat,
per què comencen les coses?
A partir d'aquí,
quan un comença,
a revisar com està la bibliografia
sobre un tema, etcètera, etcètera.
Per tant, jo trobo que
tots aquests mitjans,
el poder de la premsa,
els mitjans audiovisuals,
veiem-hi la part positiva,
vull dir,
no ens convertirem en experts,
en res, vull dir,
a base de llegir coses d'aquestes.
Ara,
el que sí que poden fer
aquestes coses
és despertar-nos
una curiositat
que nosaltres,
com a professors,
intentem crear
amb la gent
amb determinades coses
perquè, bueno,
perquè es bellugui,
perquè aprengui,
perquè investigui,
per aquí comença
el fet científic.
Josep Oliveres,
abans comentàvem,
home,
un bon professor
també pot ser un bon divulgador,
tot i que no sempre és així, no?
Jo no sé si cal un intermediari
entre la càtedra i la societat.
No, no, no cal intermediari,
no cal cap intermediari
en aquests,
a veure,
entre la càtedra i la societat
o l'universitat i la societat
hi poden haver intermediaris.
En quant a divulgació,
en referència.
En quant a divulgació, eh?
Si és a divulgació n'hi poden haver.
Ara,
jo penso que el professor,
si no tots,
una part dels professors,
són també divulgadors.
en el moment que un professor
està impartint classe,
està donant classe,
està divulgant.
En aquell moment no fa ciència,
no té laboratori,
no està fent,
algú pot ser,
però difícilment.
Si un cas divulga,
hi ha alguna cosa,
alguna troballa
que ha fet prèviament,
o algun procés,
o explica un procés
que està en aquests moments
que hi està treballant,
i per tant,
ja està divulgant.
La divulgació és bàsica,
la gent amb ciència
és igual que amb moltes altres coses
que passen al món normal.
Si una persona està enamorat,
s'ha de declarar.
En el món de la ciència,
la declaració és la divulgació.
De totes maneres,
i això el professor Oliveres ho sap,
perquè ell en la seva etapa de docència
insistia molt,
els grans científics
no eren universitaris,
parlem de segles enrere,
eren aquells homes
que tenien un perfil aventurer,
probablement,
que anaven descobrint el món,
que anaven descobrint
altres cultures,
altres pobles,
altres fenòmens.
No hi havia
les càtedres universitàries,
probablement,
i després ja cap al segle
finals del XIX,
ja cap al començament del XX,
ja comencen a formar-se
aquestes càtedres,
aquestes universitats,
i a crear un cert distanciament
amb la societat,
que d'altra banda,
com que demana més informació,
s'ha hagut de transformar també.
Moltes coses en una sola pregunta.
Anem a destriar.
A veure, no sé,
no sóc d'història de la ciència,
i per tant,
ara m'és difícil precisar-ho bé,
però no estic totalment d'acord.
Jo penso que hi ha ciència
que en un moment determinat,
i se'n fa,
en aquests moments hi ha ciència,
que l'estan fent a hospitals,
o l'estan fent a empreses que innoven,
que investiguen,
i per tant no es fa dintre la universitat.
Hi ha ciència que es fa a la universitat.
Per exemple,
Darwin estava a fora de l'universitat,
i en canvi,
Ramon i Cajal,
per posar un altre exemple,
estava a dintre de l'universitat.
I vam fer aportacions científiques
importantíssimes en camps diferents.
I llavors penso que això continua avui dia.
Només que avui dia
la universitat poder té
una pressió molt més gran que abans
de donar resultat.
A les universitats
se'ns estan exigint resultats.
I abans hi podia haver
una persona
dels que es dediqués
a llegir i explicar i punt.
A la universitat
se li està demanant
que donin respostes i solucions
als grans problemes estructurals del món.
A vegades ho penses així,
si parlem de sostenibilitat,
per exemple,
de tots els problemes mediambientals
que tenim,
temes mèdics,
sense anar més lluny.
S'està demanant al científic
i a les universitats
que donin resposta
a allò que probablement
els gestors
o els polítics
no poden donar?
I es recolzen molt
amb vostès?
La resposta
l'han de donar els polítics.
Però la solució
és vostès, no?
Perquè ells no es tenen.
A vegades
les universitats
normalment
recomanen
però no manen.
Això s'aclarissim.
Hi ha diferència
entre les dues paraules.
Per tant,
i si manessin,
segons amb què,
no sé si ho farien del tot bé.
Cadascú
els seus temes.
Amb això,
esclar,
jo pertanyo
al món sanitari
el món sanitari
és un món
de gent
pragmàtica
per excel·lència.
Aleshores,
esclar,
quan toquem
el tema
de la recerca
en general,
normalment,
el que es fa
als hospitals,
lligats a la universitat,
naturalment,
perquè,
en el nostre cas,
no es poden separar
el malalt
de la ciència,
d'alguna forma,
nosaltres podem fer
investigació
aplicada,
investigació
bàsica,
jo dubto
que en l'àmbit
sanitari,
lligada,
cuidado,
eh,
lligada a l'hospital
o lligada
a l'atenció
en el malalt,
no sé si té cabuda
aquí
la investigació
pura i dura.
Que hi és,
eh,
evidentment que hi és,
eh,
amb el món sanitari,
però,
esclar,
a la universitat
el que no se li poden exigir
són resultats,
on es pot passar
anys,
vull dir,
a darrere de resoldre
un problema determinat
sense arribar
a trobar
el resultat.
Aquestes investigacions
que,
malauradament,
alguna vegada
hi són,
en el qual
les conclusions
de l'estudi
gairebé
s'han escrit
al moment
de començar-les,
clar,
la fiabilitat
de tot això,
doncs,
és estar agafada
amb pinces,
eh,
vull dir que
jo estic d'acord
amb el que ha dit
el doctor Oliveres
fa un moment,
no?,
de dir,
no se'ns poden exigir
resultats,
es pot exigir
que treballem
i que hi posem
els cinc sentits,
ara els resultats
apareixeran
o no,
i sobretot
el que no es pot posar
és terminis
amb què apareixin
resultats,
és a dir,
no és vàlid
allò de dir,
és a dir,
vostè d'aquí a un any
em té que resoldre
tal asunt,
no ho sé
si estarà resolt
o no,
vull dir,
farem tot el possible,
intentarem eliminar
totes les equivocacions
possibles,
però,
esclar,
garantir uns resultats
és una mica
el que deiem abans.
De totes maneres,
jo canviaria el verb
exigir
pel verb esperar,
que probablement
sigui com a més raonable
dins que s'espera
que es donin
doncs respostes,
no s'exigeixen
en tot cas.
Sí,
però pensa que
a la universitat,
si per una banda
es poden esperar
que continuïn
processos de recerca
i que és molt important
la recerca,
però la universitat
forma professionals,
i aquest aspecte
no s'ha de deixar
totalment de banda.
O sigui,
la gent espera
que si aquest senyor
o el que tinc al costat
és professor de medicina
i l'altre col·lega
o és d'enginyeria química,
doncs que formin
a bons enginyers químics
o a bons metges.
I no pretenen
que aquell metge
que han format
sigui un gran investigador
o que faci investigació.
El que volen
és que sàpiga
detectar malalties
i receptar
el que ha de receptar
o fer les cures indicades.
Jo estic d'acord
amb això.
El que crec també
és que hem de donar
una...
Jo, clar,
vinc de la part química,
enginyeria química,
sempre que parles de química
hi ha una espècie
d'equimifòbia
a tota la societat,
tothom odia de química,
i crec que part
de la nostra labor
també és donar a conèixer
que les coses
que es fan
tenen un impacte
sobre la vida
de la gent,
la vida dels ciutadans.
És a dir,
que una abans
que es troba química
una abans
que es fa medicina
que tenen un impacte real
sobre la vida de la gent,
que no és una cosa
que no tindrà cap efecte,
sinó que serà
un aspecte tangible.
Potser petit
hi ha un percentatge
de la població,
però sí que això
sí que ho hem d'explicar
per provar,
no sé,
d'informar més la gent.
Crec que una part de...
I quan dic gent
em refereixo a la població,
no els nostres estudiants,
que aquells ja els tenim,
aquells ja els tenim,
sinó explicar una mica
a la societat
que el que fem
serveix per alguna cosa,
perquè el que deies,
no?
Si no t'expliques,
doncs és com si no ho fas,
no?
Pots fer una cosa
i si això té un impacte,
ho expliques.
I llavors informar la gent
la gent està més informada
per prendre decisions.
Després,
quan pregunten decisions
d'això s'ha de fer
energia eòlica,
no s'ha de fer
energia eòlica,
energia nuclear,
doncs la gent tindrà
una informació més
que haurà rebut
per diferents canals
i prendrà una posició
social,
una posició de
estic a favor
en compte d'això
perquè he llegit
o sentit
aquest tipus de coses.
I crec que és important
també informar la gent,
no?
Una mica que ha dit
que la gent l'òdia
és que quan has dit
que la gent odia
la química,
en part és per manca
de divulgació
i a primer curs
el que hauríeu d'ensenyar
és que hi ha
la química verda
i la química verda
justament és per
fer cada vegada
els productes
menys contaminants,
menys agressius
i més d'acord
amb els principis
de la naturalesa.
Estic totalment d'acord,
és a dir,
moltíssima gent
pensa que la química
és dolenta,
la química només és bona
entre persones,
quan dius
i la química entre persones,
és l'únic aspecte
que és bo.
Però clar,
si tu li dius...
O quan es pren un medicament
que ho cura
i allò també és química.
I és igual que sigui
molta química allò,
si en va bé...
Llavors és farmàcia,
llavors és bo
perquè és de farmàcia.
Però clar,
química també hi ha,
química bona
i ningú vol renunciar
als avantatges
que ens donen
a fabricar
uns productes
que tenen
molts avantatges,
ningú vol renunciar
a aquest aspecte positiu
i els químics potser
no hem estat capaços
d'explicar
l'aspecte positiu
que durant la societat
tots els productes
que es fabrican ara
que abans eren impensables
on això es fa
gràcies a que es poden fabricar
i això és una qüestió pedagògica
que els químics
no hem estat capaços de fer
però que els farmacèutics sí,
els metges sí,
que són processions
amb un fort,
no sé,
reconeixement social
malgrat que la química
no ho hem aconseguit.
I això,
a veure,
justament en el curs
que feia
els de Dau
van venir a explicar
el que estaven fent
per millorar processos
i per fer substàncies noves
que per tant
entrin dintre aquestes línies
de sostenibilitat.
quan deies el tema
de la química
que la química
doncs sembla que tira enrere
jo crec que encara
hi ha generacions
que tenen en la memòria
el tema de la formulació
i de la tabla periòdica
perquè de fet
hem assistit a episodis
i a convocatòries
realment interessants
ara també
així a l'atzar
la de Tot és química
l'exposició que es va fer
a la nostra estimada
Xartrés
per exemple
que la canalla
doncs es quedava esturada
quan veia que el xiclet
venia del petroli
i deien
però com és possible
jo menjo petroli cada dia
en fi
hi ha llibres
per exemple
de divulgació
que expliquen
que qualsevol recepta
de cuina
és un procés químic
per tant
això de la química
quan parlem de química
mirem l'escaïline de Tarragona
ha provocat un drama
això entre cuiners
això
no, no
doctor Oliveres
quan parlem química
l'escaïline de Tarragona
les fàbriques
contaminació
en fi
a veure
anem a situar
cada cosa al seu lloc
que vam parlar
també amb el doctor Miralles
la gran polèmica
que hi ha
amb la vacuna
del papiloma humà
haver de fer un curs
dedicat justament a la sexualitat
dels adolescents
les famílies
estan preocupades
en general
perquè hi ha un sector
dels metges
que diuen
que s'ha de vacunar
altre sector que no
aquí en la divulgació científica
ens trobem un exemple
claríssim
de com la societat
podem percebre
o no
aquella informació
perquè quan hi ha polèmica
entre la comunitat científica
la societat també
es desorienta una mica
és a dir
afegim una dificultat més
a la divulgació científica
sí
de totes maneres
això
a veure
i posat aquest exemple
n'hi ha més
no no
efectivament
i això
està provocant
moltes preguntes
amb el dia a dia
aquest assumpte
d'entrada
s'ha de dir
que nosaltres
estem vivint
en un país
en el qual
tant la incidència
com la mortalitat
pel càncer de colloteri
és baixa
per tant
juguem
amb aquest avantatge
d'entrada
a diferència
del que passa
per exemple
en alguns països
del tercer món
no
ara
esclar
això és d'aquelles coses
que és preferible
que cada persona
ho consulti
el cas concret
amb el seu ginecòleg
perquè l'assessorarà
perquè hi ha
totes les excepcions
i les singularitats
que es vulgui
i tots els interrogants oberts
al respecte
n'hi ha molts
ara
no s'ha d'oblidar
també
que les cases comercials
que han investigat
la vacuna
i que hi han abocat
molts diners
han de vendre
i de vegades
els missatges publicitaris
són tremendos
esclar
si algú diu
escolti
com s'ha dit
amb aquesta vacuna
desapareixerà
el càncer de colloteri
això
científicament
és una barbaritat
que no s'aguanta
per al lloc
perquè
esclar
es va vacunar
contra dos o quatre
tipus de virus
si bé és cert
que dos d'ells
estan implicats
en la majoria
de casos de càncer
de colloteri
esclar
això són un cofactor més
que es troba
amb la immensa majoria
de casos de càncer
però clar
sortir a explicar això
és molt diferent
si això s'està parlant
en un àmbit científic
universitari
en el qual
d'entrada es dirà
escolti
alto les seques
d'una sèrie de coses
i s'amplearà el rigor
amb les paraules
i un altre assunto
és quan se surt al carrer
a parlar d'aquest assunto
en definitiva
a veure
que la gent parli
d'això és bo
que s'enteri
d'aquí aquesta vacuna
és un bon assunto
ara també
no s'ha d'oblidar
que
bueno
no tot és interès científic
que el fet
que aquestes vacunes
hagin acabat apareguent
comporta
molts i molts diners
abocats a la investigació
que naturalment
les indústries
que s'han dedicat
a aquest assunto
d'alguna manera
han de recuperar
aquesta inversió
que els permeti
continuar vivint
i això de vegades
doncs dona lloc
a aquests missatges
diferents
avui per exemple
aquest matí
he arribat a l'hospital
serien dos o tres quarts
de vuit
abans de
començar la jornada
i en un moment
a internet
m'he mirat una cosa
a propòsit
per exemple
d'aquest tema
de les balances fiscals
bueno
trobar
veure
el que hem donat
hi ha algun diari
que ni en parla
algun altre
que parla
d'expoli
l'altre
que ja era hora
l'altre
que no sé què
és a dir
el mateix fet
és vist
de maneres
molt diferents
és a dir
hi ha qui ha considerat
això ha de haver
una gran difusió
i qui de lo contrari
considera
que això
no mereix
cap interès
o sigui que
bueno
amb aquest exemple
jo crec que ha posat
un tema
que és molt interessant
de com la divulgació
de determinats
temes científics
que interessen
a la societat
creen ideologia
i creen un posicionament
polític
de la pròpia societat
si parlem de temes
mediambientals
i sostenibilitat
ja és una cosa
extraordinària
la indústria
la implantació
de determinades
fàbriques
el tancament
d'unes altres
com gestionem
el medi ambient
això crea ideologia
i no ho podem negar
el tema dels laboratoris
farmacèutics
de dir
escolta
estem parlant
de grans multinacionals
és molt més complexa
de parlo d'això
o parlo d'allò altre
no?
sí
el primer important
ell ha indicat
una cosa
ha estat indicant
de com un mateix tema
és tractat
de maneres
molt diferents
d'un diari
o un altre
a veure
en el món científic
la divulgació
és molt important
de fet
avui dia
els diaris
estan divulgant notícies
i hi ha diaris
que d'una forma
molt seriosa
o emissores
tenen persones
especialitzades
o en programes de televisió
que fan aquest tritament
i tens una pàgina de ciència
i aquella pàgina de ciència
la llegeixes
o es llegeix
perquè saps
que qui treballa
en aquella pàgina de ciència
són gent
són professionals
són coneixedors
són científics
i per tant
no et diran una animalada
et comentaran un tema
per tant
aquest comentari
pot ser positiu
però
el que anava
a la divulgació
és molt important
i també és important
la informació
de les coses
en el món del medi ambient
el que no es pot fer
és amagar les coses
i és molt millor
dir
mira
hi ha aquesta planta
i hi ha aquest risc
aquest, aquest, aquest
i farem tot el possible
per superar aquest risc
però sabeu
que aquest risc
hi podria ser
que no dir
no
això no és res
vull dir
això
és aigua de roses
vull dir
tot funciona perfectament
res de res
vull dir
el primer cas
tu estàs
dient
vull dir
una veritat
en l'altre
vull dir
el que estàs
és enganyant el públic
doncs jo penso
que en el camp científic
això és molt important
és com
en medicina
vull dir
es presenta també
i aquí hi ha
hi ha el doctor
el doctor que cura
perquè jo soc doctor
i no culo
doncs
el fet
per exemple
en medicina
de també
la divulgació
doncs el malalt
li dius
o no li dius
segons què
i aquí hi ha versions diferents
però jo crec que
en la majoria de casos
és molt més correcta
tenir una bona informació
està la gent informada
que no està desinformats
digue'ns
jo trobo
jo no ha de dir
que sí
que informar
és correcte
però que hem de pensar
que la gent
veu de més d'una font
és a dir
la gent
no només té una font
d'informació
sinó que en rep moltes
i al final
qui decidirà
serà cada persona
llavors nosaltres
hem d'informar
aquesta persona
s'informarà
de diferents fonts
diaris
televisió
ràdio
amics
coneguts
la tieta
i al final
amb tot això
prendrà la seva decisió
i agafarà la seva decisió
com un ciutadà soberà
que
diu
la seva ideologia
i decideix
el que
vull
s'ho creurà
s'ho creurà
s'ho creurà
o no s'ha creurà
les decisions
no s'ha creurà
i no s'ha creurà
i no s'ha creurà
i no s'ha creurà
que cada cop
cada cop
és més positiu
saber a quina font
vas a veure
perquè també hi ha fonts
més contaminades
que d'altres
exactament
les fonts
són
gairebé totes contaminades
és a dir
tots els mitjans
quan un comença a rascar
sempre hi ha darrere
alguna gran corporació
que té
algun interès
d'allà on sigui
llavors
les fonts
cap font
és pura
però si tens unes quantes
i enodreixes
d'unes quantes
potser
entreus l'entrellat
un dels problemes és
la gent que només
mira
veu d'una d'aquestes fonts
si només tens una font
d'informació
doncs
és difícil contrastar
entre diferents opinions
que la crítica és bona
és a dir
la discrepància és bona
jo trobo que la discrepància
és bona
jo trobo que la discrepància
és bona
sí però reprenent
el fil que deia
el doctor Oliveres
la gent el que no vol
és que l'enganyin
fonamentalment
si el risc zero
no existeix
això és una màxima
que tots sabem
si no malament
aniríem
i ara
d'un temps cap aquí
s'ha anat treballant
i molt
en el que és el nostre entorn
que és un exemple
característic
de com s'ha fet
un desenvolupament
insostenible
anys enrere
en el que ha estat
tota la implantació
de la indústria química
per exemple
aquí a Tarragona
i això no descobrim res
sempre s'ha dit
anys enrere
insisteixo
que es tapava tot
que no es deia res
que no s'informava
que des de les pròpies
empreses
vull dir
no hi havia uns portaveus
que donessin informació
a la població
quan hi havia
algun tipus d'incident
en aquest sentit jo diria
que comparativament
hem millorat molt
en els últims anys
i el que
la societat probablement
és molt més adulta
del que a vegades
es pensen
aquells que ens manen
i el que volen
és que els diguin
la veritat
segurament
deu anar per aquí
jo penso que sí
jo penso que el que es volen
i això hem canviat
sí
jo crec que hi ha hagut
hi ha uns canvis importants
i que cada vegada més
poder
hi ha gent que ha llegit
el BEC
un que ha escrit molt
sobre la teoria
del risc
jo penso
que també han après
molts
del món
de l'empresa
de la gestió política
que era molt important
informar
informar
de pros i contres
però donar
d'una informació
no callar
i menys enganyar
jo penso que ja des de fa temps
això s'està portant a terme
i crec que és positiu
divulgació científica
per exemple
no només es fa
als mitjans de comunicació
sinó la política
de determinades companyies
de fer jornades
de portes obertes
a la ciutadania
això és divulgació científica
segurament
és més important
i respecte
vull dir
aquest món
de l'entorn de Tarragona
jo el que penso
és que mentre
les companyies
siguin importants
i inverteixin
el risc sempre és petit
el que fa pànic
és quan una companyia
queda
anticuada
i no hi ha inversió
les noves tecnologies
fan que
els riscos
es disminueixin
fins a un nivell
molt baix
el problema és
la falta d'inversió
si en algun moment
empreses deixen d'invertir
llavors les coses
queden obsoletes
i les coses obsoletes
i velles
no es tenen
un risc més elevat
com qualsevol cosa
que és vella
innovació
justament
fa més inversions
si no hi ha inversions
la sostenibilitat
realment
no
no serà una realitat
la sostenibilitat
és molt àmplia
el concepte de sostenibilitat
és molt
tot és sostenible
avui en dia
segons parles amb algú
no no ha de ser sostenible
i transversal
perquè és com un xiclet
la sostenibilitat
és com un xiclet
que s'estilla
s'allarga
per altra banda
és un paradigma
tampoc és una ciència
el que tothom vol
és aguantar-se
quan una persona
es fa gran
diuen
almenys encara m'aguanto
doncs això
el principi de sostenibilitat
és innat a la persona
la gent es vol
es vol aguantar
no vol empitjorar
no vol empitjorar
llavors la situació
el món és
però hi ha suficients problemes
perquè des de tots els punts de vista
no només
des d'aspectes purament
de medi ambient
també aspectes
de drets humans
de quarta generació
de multiculturalitat
etcètera
la gent
el que vol
el que desitja
és aguantar-se
en aquesta societat plural
jo hi estic d'acord
i malauradament
si no hi ha
no hi ha inversió
desenvolupament científic
no n'hi ha massa
no?
la investigació de la cerca
en general
aleshores
nosaltres
per exemple
en el món sanitari
es dona
el fet
que
quan en una època
comença
crisi econòmica
general
normalment
la investigació
en temes sanitaris
fa un avenç considerable
és a dir
el fet
que hi hagi
no sé
estem dintre
d'una crisi
no sé
si s'anava a dir
crisi
o desacceleració
o com redimonis
em sembla
que hi hagi
un problema semàntic
darrere d'això
però bueno
cada dia veus
que les xifres
d'atur
i el no sé què
jo no sóc un expert
en el tema
però vamos
penso que l'economia
no va bé
o si no
podria anar millor
no?
però quan això passa
i això
malauradament dura
uns quants anys
sembla
que en sanitat
això es desenvolupa
la recerca
no?
la gent que ens movem
una mica al fil
de lo que dèiem abans
la gent que ens movem
jo per exemple
treballo exclusivament
amb el sector públic
aleshores
jo penso
que amb això
s'ha d'entendre
una mica
de vegades
alguns missatges
dels polítics
que els volem carregar
de vegades
masses culpes
no?
a veure
si hi ha uns calerons
determinats
bueno
doncs l'obligació
és que aquests calerons
arribin a la major part
de població possible
no?
això de vegades
pot explicar
que nosaltres
per exemple
des del punt de vista
sanitari
en aquest cas
fem determinades
recomanacions
que diguin
bueno
això està
estrictament
demostrat
exemple
fer una mamografia
cada dos anys
té certes
desvantages
es pot fer
cada any
sí
esclar que es pot
fer cada any
naturalment que sí
però això
ningú ha demostrat
que rebaixi
la mortalitat
per càncer de mare
per tant
nosaltres
com que tenim
aquests diners
aquests diners
que arriben per això
doncs els emplearem
de la manera
que arribi
a més població
possible
si en un moment
determinat
ens augmenta
la subvenció
doncs parlarem
de fer-les cada any
o d'introduir
noves tecnologies
etcètera
perquè si no
l'únic que aconseguim
és generar unes angoixes
a la població
que després
no li podem donar resposta
començar ara
a parlar
mire i per no
fer-hi cap susceptibilitat
de ningú
posaré un exemple
d'un altre país
jo he fet
tasques
de cooperació
amb un país
del tercer món
concretament
a Nicaragua
a Nicaragua
les condicions
socioeconòmiques
són pèssimes
aleshores
hi ha una cosa
que n'hi diuen
les Maguiles
on contracten
amb una sèrie de gent
per treballar
gairebé a destagua
clar d'entrada
tu arribes a dir
això no sé
no sé què
tal i qual
però esclar
és que
arriba un moment
que et planteis
i quina és
l'alternativa
de tot això
quina és
l'alternativa
d'això
passar fam
quedar-se
amb el poble
benvingut sigui
que és preferible
treballar
o
estar posant
en un lloc
que dius
escolta
l'aigua
no sé com està
però
tenim una fàbrica
que dóna vida
amb una sèrie de gent
i bueno
no vull
perquè si no
em sortiria
un exemple
molt proper
aquest és un exemple
que podríem dir
que és el que va passar
aquí a Tarragona
fa 50 anys
quan el polígon
va començar
totes les ciutats
del litoral mediterrani
que és on s'havia d'instal·lar
el polígon petroquímic
diguem-ne d'Espanya
totes es rifaven
al polígon
és a dir
la ciutat que li va tocar
a Tarragona
en aquell moment
tota Tarragona
estava exultant
perquè era una font
de riques
una font de feina
una font dinamitzadora
de l'economia
de la regió
i en aquell moment
va ser un avantatge important
després ara
ja han canviat
ja han decidit
una forma
i clar
desinvertir aquests calés
i portar-los a un altre lloc
és impossible
bàsicament
però en aquell moment
la perspectiva
és una perspectiva
més aviat
de la situació
que ara comentaves
el que devia estar
més exultant
era l'arcalde del Mau
que hi van
que hi van sucar fort
a veure
però
independentment
ara
d'aquest tema
ja que ha tractat
a Nicaragua
efectivament
vull dir
molts països
un dels temes
lligats a la sostenibilitat greu
i que es parla molt poc
és tot el tema demogràfic
el tema demogràfic
és un dels temes
que el G7
el G8
el G10
i l'11
no hi han de parlar
i tots hem d'estar
molt agraïts
molt agraïts
i donar moltes gràcies
que els xinos
continuïn amb la política
d'un fill únic
hi ha altres països
i això és important
mira
en un any
vull dir
en un any
el món ha augmentat
uns 80 i escaig milions
de persones
i això és un estat
nou
és com si formessis
de cop i volta
un estat
i això la gent
no ho té en compte
i estan parlant
de problemàtiques
hi ha molts temes
i també de deteriorament
ambiental
que va lligat a aquest tema
i la sostenibilitat
sens dubte
ha d'anar lligada
amb una planificació global
d'aquest tema demogràfic
i en coses
les migracions
perquè si no
vull dir
serem nosaltres mateixos
que farem malbé
a les reserves
per aquest creixement
incontenible humà
hi ha un desequilibri
demogràfic
ara per ara
saps què passa
que fer canalla
fins i tot
dona gust
i vull dir
i és gratis
i és gratis
i llavors
hi ha gent
no hi ha prou consciència
del que representa
tot això
i naturalment
és un tema
que condiciona
quantitat de temes
lligats al tema
de la sostenibilitat
el tema sostenibilitat
també podem utilitzar
una altra paraula
que està molt gastada
que és globalització
aquí
parlem de sostenibilitat
de tenir cura
amb el medi ambient
però hi ha
moltes indústries
que se'n van
cap a altres països
que des del punt de vista legislatiu
no tenen compte
i al final
tot queda a casa
perquè tot es mou per l'aire
vull dir que
mentre tingui casa meva neta
la casa del veixi està bruta
escolta
quan m'arribi l'olor
ja faré alguna cosa
però mentrestant no
el tema és aquest
que hi ha un sou món
i hem de mirar
de mimar i conservar
perquè si no
és que ens fem malbé
nosaltres mateixos
exactament
hi ha impactes
que tenen
un impacte local
però hi ha impactes
que són globals
és a dir
un impacte
que estigui
a una fàbrica
a la República Xina
aquí arribarà
a més tens
però l'impacte és global
perquè hi ha un sol món
sí
de tota manera
jo amb això
estic absolutament d'acord
que ens ha de preocupar
el medi ambient
i de més
ara
jo recordo
fa uns anys
vaig llegir un article
d'en Baltasar Porcel
que parlava
de la contaminació
i venia a dir
escolta
no ho dramatitzem
perquè cada època
ha tingut la seva
des de les èpoques
aquelles de l'aigua
que passava la gent
pel carrer
li tiraven una palangana
a l'esquena
perquè anava al mig del carrer
fins a l'època
ell es referia
per exemple
a la Barcelona
de començaments
del segle passat
on hi havia
un problema tremendo
amb el tètanos
i els cavalls
i tot el que deixaven
per terra
les ferides
i tot plegat
aleshores vull dir
jo penso
que la sostenibilitat
això
que ha dit
el doctor Oliver
és molt bé
hi ha hagut
una explosió demogràfica
brutal
en els últims
50-75 anys
però tot i això
jo penso
que tenim capacitat
per buscar solucions
el que passa
és que tots
ens hem de conscienciar
que això és així
que estem fent malbé
probablement
una sèrie de coses
o que
home
de no fer-les malbé tant
però
bueno
veiem-ho en positiu
una mica
tot això
no?
Sí, s'ha de mirar en positiu
però en positiu
implica que també
ens hem de reducar
la nostra societat
s'ha de reducar
per exemple
ara als Estats Units
ara hi ha un tema
que és
que la sostenibilitat
és interessant
amb uix
ha donat permís
dels que es puguin fer
exploracions
d'hidrocarburs
a les zones costaneres
encara no es pot fer
perquè requereix
també
requeriria
una aprovació
de la cambra
del Senat
etcètera
però bé
això de
per què?
perquè l'americà
que ha gastat petroli
vull dir
a base de bé
i que per tant
la seva mobilitat enorme
i les distàncies
no tenen fi
ara al petroli
se li ha pujat
poc comparat
al que s'ha pujat
a nosaltres
i protesten
i per tant
una forma de callar
la protesta
és dir
bueno
doncs ara
explotarem aquests jaciments
però bé
si continuen així
si no eduquen
a consumir menys
o a trobar substitutius
i a investigar
amb la recerca
de substitutius
dintre 10-20 anys
es tornarà a estar
amb la mateixa situació
però molt pitjor
per tant
jo mirant-m'ho
d'una forma molt positiva
em dir
bueno
però hem d'entrar
en una reeducació global
vull dir
i hi ha un model
que aquest model
no funciona
o pot funcionar
amb reparos
vull dir
en aquests moments
és una situació
que el món
necessita
passar pel quiròfan
segurament
vull dir
li han de donar plasma
vull dir
o necessitem
el diàlisi
vull dir
i és una cosa
però
i la gent
que hi vivim
ens hem de conscienciar
i la gent
s'ha de conscienciar
per exemple
de tot el tema
dels residus
i en el tema
dels residus
cal fer quantitat
de coses
i és important
i el reciclatge
també dona
llocs de treball
també són llocs
de treball
que genera
però
vull dir
estem entrant
cap a un altre model
i llavors
també és una missió
i de la universitat nostra
també informar
divulgar
o anar conscienciant
perquè l'entrada
en aquest nou vestit
no sigui incòmoda
jo crec
que ens falta
que el que necessitem
potser és una mica
el que es diu
de ver les orejas
al lobo
o sigui
jo crec
que estem començant
a veure
que hi ha
problemes greus
i que quan un té
un atac de cor
diguem-ne
reacciona
si no és mort
reacciona
nosaltres
potser estem
tenint problemes
i el que hem de fer
és reaccionar
reaccionar
que suposarà
canvis
en les nostres pautes
i crec que és bo
i a mesura
que estem veient
problemes
estem reaccionant
i el que hem de dir
és que les tecnologies
que tenim
i que no utilitzem
aquestes
són les que hem d'utilitzar
el cas que deies
per exemple
als Estats Units d'Amèrica
els cotxes que es venen
són cotxes
que tenen un consum
de benzina
que aquí a Europa
mai es vendria
un cotxe d'aquest estil
perquè pel consum
ningú es cumpria aquest cotxe
són solucions tecnològiques
que ja directament
han decidit
no aplicar
i que a Europa
fa 20 anys
que es fan servir
a Japó fa 30
i que aquí sí que podem incidir
clarament
perquè ja tenim les solucions
el problema és
quan ja hi ha l'esvolució
i no es vol
fer servir aquesta solució
que ja tenim
d'acord?
crec que és un problema important
el títol
d'aquesta conversa
que ja està
Déu-n'hi-do
està arribant al final
6 minuts
en separant de
100 minuts
perdó
de la una del migdia
seducció científica
sense entrar
en el terreny personal
no ho voldríem pas
per què els sedueix
a vostès la ciència?
perquè clar
lògicament
amb la trajectòria
que tenen
i la feina
que es dediquen
a banda d'altres motivacions
hi ha una certa seducció
per part de la ciència
en ella mateixa
no?
doctor Oliveras?
jo com que soc
del món de la ciència social
jo per xafarderia
ah sí?
sí
hi ha una xafarderia científica
vull dir
per tant
vull dir
és aquesta
se'n diu curiositat
bé
anar al pla acadèmic
bé
però una persona curiosa
no deixa de ser
xafardera
de xafarderia
per tant vull dir
ara
vull dir amb unes metodologies
però realment
és el que et porta
a saber més coses
a intentar buscar causes
efectes
a lligar
a intentar donar explicacions globals
i li ha donat molt la ciència
a nivell personal
o li està donant molt encara?
home
jo com que vaig arribar
a la conclusió
que aquest món
no el podria canviar
almenys ja ho puc explicar
i llavors vull dir
una de les coses
que m'agrada
és poder-ho explicar
i entendre'ho
jo mateix
entendre'ho
és molt difícil
entendre'ho globalment
però moltes coses
entens processos
i el que tracto
és llavors
els meus alumnes
doncs
poder-los explicar
aquests processos
doctor Miralles
per la part
de la pràctica mèdica
està claríssim
o podem intuir
que el va portar
però a vostè
què li sedueix
de la docència
en aquest cas?
de la docència
bueno
en base
a aquesta xafarderia
que es deia abans
o curiositat
la transmissió
la transmissió
del coneixement
la transmissió
del coneixement
el poder
a més
és una cosa
que
puc dir
amb satisfacció
que mai
he dit res
jo tinc dues filles
mai els he dit res
a propòsit
del que volíem fer
però les dues
han tocat
el tema vocacional
i es dediquen
a la docència
una música
que és músic
la meva filla gran
i l'altra
és a dir
que l'educació
especial
però vull dir
aquesta divulgació
del coneixement
i ho haig de dir-ho
i la recerca aplicada
no em desperta
cap interès
la recerca
per la recerca
en el meu cas concret
però esclar
nosaltres
no s'oblidi
que en termes generals
som gent
ens veiem obligats
i el que no ho és
doncs hi ha de tornar-hi
a ser molt pragmàtics
Laureano abans
amb el seu sentit
de l'humor
que intuïm
que el caracteritza
deia
jo sóc especialista
en fer-ho tot malament
jo no m'ho crec
segurament
però li deus seduir
molt la ciència
també ens ha portat
un treball
que va rebre un premi
o un tipus com química
això és una prova més
de la tasca
que feu de divulgació
a veure
és que
dins de la feina
de professor
hi ha moltes coses
a mi el que m'agrada més
és potser la capacitat
de predir coses
és a dir
les coses comporten
jo que soc de química
les plantes químiques
els equips químics
es comporten d'una forma
clar
jo sóc capaç
de predir
com funcionarà
en unes situacions
és a dir
funciona
ara està funcionant
d'una forma
jo sóc capaç
de predir
com funcionarà
en unes altres condicions
que ningú ha provat
i a mi això
del predir
que és el que passarà
potser és el que més m'agrada
ser capaç
de predir
després tinc una vessant
més de divulgació
en plan
gamberra
que li dic jo
que m'agrada
que m'agrada
perquè és intrínsecament
motivant
que dic jo
és a dir
és intrínsecament
motivant
fer xerrades
a estudiants
de joves
a estudiants
de secundària
a la gent gran
a fires
i com els enganxes
i com els enganxes
quin amo utilitzes
la primera intervenció
i un professor
veuràs tu
el que faig
és
si vas a pesca
de tenir un bon anzuelo
si tens un bon anzuelo
potser piquen
però amb un anzuelo
dolent no piquen
llavors l'anzuelo
que faig
és
un tema
que sigui
molt relaxat
molt amé
molt de la vida
quotidiana
que ho vegin
com una cosa
molt propera
llavors
amb aquest anzuelo
piquen
i una vegada
que piquen
i que ja els
tens enganxat
llavors pots començar
a tirar del fil
perquè si comencem
parlant
química
ciència
rigorosa
i dura
sortiran
és a dir
no arribaran
ni a entrar
sortiran directament
llavors el que fem
és
posar un bon am
esperar que piquin
llavors una vegada
que han picat
llavors els hi expliquem
amb una intensitat
creixent
qüestions més científiques
seria un altre tema
pensar si tot
ens ho heu de posar
tan fàcil
per allò
de la cosa
d'esforçar-se una miqueta
que també ho hauríem de fer
però probablement
seria motiu
d'una altra xerrada
segurament
l'esforç també hi és
per això
no no dic els receptors
no dic tant els emissors
també
tant per uns com pels altres
hi ha d'haver esforç
moltíssimes gràcies
senyors
Laureano Jiménez
Ramon Maria Miralles
Josep Oliveras
totes les xafarderies
que ens expliquessin
fossin com les que han deixat
vostès avui
en aquesta taula
recordem que
Laureano Jiménez
és professor del Departament
d'Enginyeria Química
de la URB
Ramon Maria Miralles
cap del Servei
de Ginecologia i Obstetricia
de l'Hospital Joan XXIII
i professor de la URB
i el doctor Josep Oliveras
que és professor de la URB
i director de la càtedra
d'AU URB
de Desenvolupament Sostenible
moltíssimes gràcies
i bon estiu
si és que comencen vacances
encara no
encara no hem començat
bé, doncs ja arribaran
tard o d'hora
moltíssimes gràcies
bon dia
gràcies a vosaltres
gràcies