Ara són dos quarts de dotze del migdia, cinc minuts.
Ja fa uns quants dies que hi ha pessebres,
que hi ha escenaris absolutament nadalencs en marxa
que els han pogut visitar a la ciutat de Tarragona,
però, de fet, aquest divendres s'inauguren altres escenaris.
Són iniciatives, són manifestacions
que, independentment de les creences,
independentment del gust per la tradició,
hi ha una expressió artística que no ens podem perdre.
Parlarem d'algunes d'aquestes mostres,
altres s'han d'inaugurar encara,
a mesura que vagi passant el mes de desembre.
I ho farem amb Eugeni Bosch,
que és el president de l'Associació Pessebrista de Tarragona.
Molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut. Saludem Joan Serramià,
és comissari de l'exposició Dos Segles de Figures del Pessebre,
que des de la passada setmana es pot veure a la Diputació de Tarragona.
Joan Serramià, bon dia.
Hola, bon dia.
Comissari de l'exposició, escultor i també integrant de l'associació.
Exacte.
Si no, va xerrada.
I aquesta tarda s'inaugura un dels pessebres també tradicionals
a la ciutat de Tarragona.
Estem parlant del Pessebre dels Chiquets de Tarragona,
una de les vuit mostres simultànies
que estaran aquest Nadal a la ciutat de Tarragona.
Ens acompanyen dues de les seves passebristes,
la Lola i la Carmina.
Bon dia a totes dues.
Bon dia.
Benvingudes.
Immediatament parlarem,
però i que em deixeu que surti a l'exterior,
perquè s'acaba de fer l'acte de col·locació de la primera pedra
d'un projecte molt important a la ciutat de Tarragona
que ens situa al barri de la Granja.
Estem parlant d'una residència per a persones grans
amb centre de dia
i la consellera aquest matí s'ha passat per la ciutat de Tarragona
i s'acaba de produir aquest acte.
És una residència, recordem,
impulsada per la Fundació de la Xarxa Social i Sanitària
de Sant Pau i Santa Tecla.
Fins allà s'ha desplaçat Joa Maria Bertran i Laura Casas.
Bon dia, Laura.
Hola, Jolanda.
Bon dia.
Continua, de fet, aquest acte simbòlic
de col·locació de la primera pedra
de la futura residència i centre de dia
per gent gran de la Fundació Santa Tecla
aquí al barri de la Granja.
Es tracta d'un equipament que tindrà cinc plantes,
una d'aquestes serà soterrada
i s'habilitarà un aparcament i una zona de vestidors.
La residència comptarà amb 180 places residencials
i 40 de centre de dia
i ocuparà un total de 10.500 metres quadrats.
El cost de les obres serà de 18 milions d'euros
que assumiran la seva majoria
la Xarxa Social i Sanitària Santa Tecla.
El Departament d'Acció Social i Ciutadania
subvencionarà el projecte amb prop de 5 milions d'euros.
Per fer una mica de resum del que serà aquest equipament
podem explicar que a la planta baixa
hi haurà el centre de dia i l'àrea de rehabilitació
que estarà totalment equipada.
També en aquesta planta baixa
hi haurà el que seran els serveis comuns
com ara perruqueria, podologia i l'àrea d'administració.
Ja a partir d'aquí, la resta de plantes
seran ocupades per les habitacions.
Hi haurà 60 de dobles i 60 d'individuals
a raó d'unes 45 places per planta.
L'equipament es troba al costat del camp de futbol de la granja
en un solar de 3.800 metres quadrats
que ha estat cedit per l'Ajuntament de Tarragona.
Com dèiem, Jolanda continua aquest acte protocolari
de col·locació de la primera pedra d'aquesta futura residència.
Ha intervingut ja el director de la Xarxa Social i Sanitària Santa Tecla,
Joan Maria Atzarà, i també l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros.
Ara mateix també ha acabat al Parlament
de la consellera d'Acció Social i Ciutadania
de la Generalitat, Carme Capdevila.
Jolanda, això és tot el que de moment us podem explicar des d'aquí.
Doncs moltes gràcies, Laura Casas,
amb el suport tècnic de Joan Maria Bertran.
A dos quarts, de dues, a l'informatiu Tarragona d'actualitat
ampliarem aquesta notícia, que de fet era un projecte
molt necessari i transcendent per la ciutat de Tarragona.
Era un projecte fa temps i fa un any,
jo recordo que amb integrants de l'associació Passebrista,
es parlava d'aquest Nadal 2008
que havia de ser molt especial per al món del pessebre
perquè a Tarragona, d'alguna manera,
esdevindria al Centre d'Atenció del món Passebrista de Catalunya.
No, Eugeni?
Doncs sí, enguany.
Fa 80 anys que es va fundar l'Associació Passebrista de Tarragona
i per tal de commemorar aquesta bata tan important,
han preparat un seguit d'exposicions
que jo crec que no s'havien fet mai a Tarragona
amb els 80 anys d'història de l'associació
i són unes exposicions que en total n'hi ha vuit
i per tant hem dit que Tarragona potser enguany
serà la capital europea amb el pessebre.
Aquestes exposicions tenim una situada al carrer Girona,
la nostra, la de l'associació,
en tenim una casa que està a Llarnau,
en tenim una casa Canals,
en tenim una operatori i la capsa del circ,
tenim també el pessebre dels castellers
que s'ha integrat dintre d'aquestes exposicions,
tenim a casa Canals
i en tenim un al tinglava número 4 del moll de costa.
Em sembla que no m'en deixo cap.
Home, és que són moltes, eh?
S'haurà de fer com un mapa, un itinerari,
d'anar a visitar, no?
El que ens visiti té un dematí sencer
o una tarda sencera
per tal de poder-les veure totes detingutament.
Parlem de més de 300 figures de pessebre,
parlem de més de 100 pessebres
i a més a més hem conjugat
que a la vegada que es visitin aquestes exposicions
es puguin també, pels que no ho coneixen,
sobretot gent de fora,
puguin visitar les cases singulars
i els llocs patrimoni de la humanitat de Tarragona,
que són molt bonics,
és a dir, que quan visitin l'exposició de la casa Castellernau
podran visitar també la casa, no?
o quan visitin la capsa de la del circ
o casa Canals.
Per tant, fem cultura, fem patrimoni
i a més a més fem pessebrisme.
Són pessebres diferents els uns als altres
perquè no hi ha pessebre igual,
fins i tot del mateix pessebrista d'un any a l'altre, no?
Sí, nosaltres una de les coses que fem a l'associació
és que cada any els pessebres que hem construït per enguany
l'any que ve els renovem tots.
L'únic que anem mantenint
i també anem canviant són les figures.
Però els pessebres que oferim cada any són diferents.
És normal que es mantinguin les figures.
Estem parlant d'autèntiques obres d'art
i la mostra la tenim amb l'exposició de la Diputació
que es va inaugurar la passada setmana.
Joan Serranià va llegir en algun lloc
que aquesta exposició,
aquells que anem a veure'l ens robarà el cor, no?
Això mateix, sí.
És la meva intenció
perquè això del pessebre avui en dia
és un tema que ens interessa
a nivell, de forma important, a una minoria.
Llavors el que hem d'intentar aconseguir
és que es divulgui més el pessebre
i llavors aquesta exposició el que volia jo
és fer com una introducció al pessebrisme
per a les persones que no tenen un especial interès.
Veient aquesta exposició poden veure figures
des de les primeres que són del Ramon Amadeu
que tenen 200 anys d'antiguetat
fins a les últimes que són actuals d'escultors actuals com jo, per exemple.
I a part també poden veure
les 5 o 6 centres pessebrístics més importants de la Mediterrània.
Nàpols, Sicília, Mallorca, Múrcia, Olot, Provença.
Llavors tot això, cada lloc té el seu caràcter de pessebre
i és molt bonic veure tota la varietat.
Totes les visions de la mateixa tradició
des de punts de vistes culturals diferents.
I com has aconseguit reunir totes aquestes peces?
Perquè són peces que deuen procedir
de diferents col·leccions privades, m'imagino, no?
Sí, això com que ja fa un any i mig
que en vam començar a parlar-ne
doncs hi ha hagut temps per organitzar-ho.
Llavors, per sort, a tots els col·leccionistes
que els hi ha demanat que deixessin peces
no han tingut cap inconvenient en deixar-les.
No s'han fet pregar.
Això és una cosa que també s'ha de valorar molt.
I llavors han vingut figures,
la majoria del camp de Tarragona,
col·leccionistes de Tarragona, de la ciutat.
Després hi ha una gran col·lecció de figures
amb un blanc d'un senyor
que està preparant el Museu del Pessebre.
L'Ismael Porta, es diu,
també ha deixat peces molt bones.
I també n'han vingut de Mallorca.
Però, més o menys,
també n'en tenien de vindre alguns de Barcelona,
també molt poca cosa.
Però és que en total hi ha 500 peces.
Són moltíssimes peces de Pessebre.
Com les heu disposat?
Perquè, clar, fer una exposició de figures
no és fer un Pessebre.
Exacte.
Per tant, jo m'imagino que heu estat molt curosos.
Sí, la idea era aquesta.
Partir des de les més antigues
cap a les més modernes.
I llavors fent una selecció d'escultors principals
que per sort vaig aconseguir peces de tot.
Més o menys la idea inicial de fer l'exposició.
Aquesta s'ha aconseguit fer bastant.
He aconseguit tot el que volia, més o menys.
Aquest ordre cronològic.
que torna amb els principals escultors.
I, escolta, Joan, això ens fa veure
com ha evolucionat la idea de concebre una figura de Pessebre
perquè parlaves que, com tu,
hi ha escultors que actualment també fan figures del Pessebre.
No és la mateixa visió de fa 200 anys.
Per tant, podem veure aquesta evolució.
Com us plantegeu als artistes actuals
reproduir el que és una figura del Pessebre?
A veure, dels actuals,
n'hi ha que segueixen l'evolució del Pessebrisme
tal com s'ha donat.
I després, al meu cas i a algun altre,
que tirem enrere i s'anem cap als 200 anys enrere.
L'evolució del Pessebre a Catalunya
va començar amb el Ramon Amadeu.
Bé, abans del Ramon Amadeu ja havia n'agut altres,
el Damià Campeny,
que fèiem figures inspirades
amb la indumentària de la gent de l'època.
Però llavors, a partir de mitjans del segle XIX,
es va posar de moda l'orientalisme.
Amb tot el tema del Delacroix, dels pintors aquests,
i del Mariano Fortuny,
es va posar de moda fer figures exòtiques,
disfressar les figures amb robes com si fossin...
Les mil llunanits, no?
Sí, exacte.
Amb molta fantasia,
perquè antropològicament no és correcte res.
I això em cansa una mica a mi, personalment.
Jo he tornat, vull tornar més a l'origen del pessebre,
de reproduir un món, el món del lloc,
la cultura del lloc, on es fa el pessebre.
Esclar que ara jo, si hagués de fer figures
que fossin tal com són ara la gent,
doncs faria gent vestida amb roba contemporània.
També no és el cas.
O sigui, em miro més o menys la indumentària
del segle XVIII i principis del XIX.
Remarca la tradició, fonamentalment,
perquè és el que manté viu, l'esperit del pessebre.
I allunyant-te molt del tema
de voler donar lliçons d'història.
Això també...
Aquest és el meu gust.
Ara, els altres escultors, com el Daniel,
que és un crac, és el número 1,
doncs aquest va amb el tema orientalista,
buscant indumentàries antigues orientals
i, bueno, és la seva manera de fer.
Això és magnífic perquè sí que ens dona
aquesta visió absolutament plural
i la mirada diferent del pessebre
que en una dutzena vienal,
com és aquesta que tenim a Tarragona.
Realment ens sorprendrem
de quantes maneres diferents
es pot concebre, no?,
la tradició del pessebre,
perquè hi ha moltes maneres de concebre-ho.
Sí, el que passa és que parlem
sempre d'un pessebre clàssic i tradicional,
el que passa és que aquest avienal
ens permetrà veure com fan un pessebre a Mallorca
o com fan un pessebre a Olot
o com el fan a Múrcia.
No hauria de ser un pessebre,
però veurem diferències
en la manera de representar estils,
materials,
però, en definitiva, són pessebres.
serà bonic perquè veurem la mà
de diferents artistes i diferents racions
com expressen aquella escena, no?
Però, en definitiva,
jo diria que l'avienal el que ens permet
és aquesta pluralitat d'estils, no?
I per això és bonic.
Ja hi ha veterans fent pessebres
com els xiquets de Tarragona.
El pessebre dels xiquets
s'inaugura aquesta tarda
amb alguna novetat, enguany?
A veure, sempre hi ha novetats,
però aquestes novetats
s'han d'anar descobrint.
Enguany hem fet al darrere un desert
perquè, tal com ha dit el Joan,
nosaltres, el nostre pessebre
és completament popular.
Popular del tot popular.
A nosaltres ens agrada el pessebre popular.
Ni diuràmes ni d'això.
No és que no ens agradin,
que jo els dono un valor impressionant.
Quan veig un diuràme m'encanta.
Però a nosaltres ens agrada el pessebre popular.
Amb les figures posades,
que hi ha vegades que la perspectiva
no és tan perfecta,
però ens encanta igual.
Amb aquells xais
que potser n'hi ha 200 o 200 i pico
perquè volem fer una tresomància.
O enguany hi ha sis oficis en aquest pessebre.
Sis oficis.
Hi ha el Ferrer, hi ha el Peneder,
hi ha el Boté,
oficis que quasi que estan perduts.
Hi ha el pastor,
que porta tots aquests xais,
que passen per tot arreu.
I hi ha els que poden la vinya.
Doncs tres figuretes que tenim,
que les ha fet el delegado,
que una poden la vinya
i les altres dos porten els rims.
Doncs bé, això és nou d'enguany.
Però el pessebre popular,
doncs, per nosaltres és una il·lusió,
és fer-lo,
és una representació de,
ni de religiositat,
ni de, no,
és el nostre trennar.
No hi ha papes noels,
no hi ha tonteries.
Tenim el caganer.
A mi particularment el caganer no m'agrada,
però és una tradició,
a mi particularment no m'agrada,
jo no el posaria.
Però és una tradició
i la gent pregunta
on està el caganer.
I el nostre caganer s'ha de buscar
perquè sempre està amagat
i està bastant amagat.
Tu no vols que es posi,
es posa però l'amagues.
L'amagues tu?
No, no, no.
És que, a veure...
L'amagues tu directament?
No, no, no.
El caganer ha d'estar amagat.
La tradició és que estigui ben amagat.
És que aquí està la cosa, no?
A veure, la tradició, a veure,
el caganer ha d'estar amagat
per una raó.
A veure, és una feina
que és una feina molt particular
i ningú la fa davant del públic.
A mi, quan una persona em diu
on està el caganer,
jo li dic, escolta, a veure...
Està amagat o no?
Doncs el caganer està amagat.
Oh, és que no el trobo.
Bueno, dona el tomet
i llavors, si no el trobes,
ja te l'ensenyarem.
Però sempre el troben, eh?
Vull dir, normalment el troben.
Però jo, particularment,
jo no el posaria.
Però és una tradició
perquè en aquella època
m'imagino que la gent
no tenia lavabos,
no tenia res i anava al camp.
Vull dir, això està claríssim.
El caganer és una figura,
del camp i ja està.
Heu incorporat un aqueducte,
tinc entès, també, no?
Sí, hem incorporat un aqueducte
perquè hi havia un tros de muntanya
d'aquí cap allà
i llavors vam fer un aqueducte.
No és el pont del diable,
vull dir, no és la d'allòs,
però és un aqueducte romà.
Vull dir, doncs sí, és un aqueducte.
I queda molt bé.
Queda bé.
Home, i amb aquestes mans que teniu
que reproduïu tots aquests
muntatges electrònics de motors
per l'aigua, per tots els oficis.
Això és extraordinari, eh?
Sí, això és un especialista,
és el Carlos Olalla,
que ell té la seva d'allòs
i allí sota fa virgueries.
O sigui, ell vol que es bellugui,
que si la nòria té de funcionar,
que si el ferrer té de picar,
que si el ferrer...
No la figura.
Mirar el pessebre vostre per sota
deu ser també tot un espectacle.
Allò és la central nuclear.
Allò ho pensava,
digués que posar-te sota del pessebre,
allò ha de ser increïble.
Allò és la central nuclear,
doncs allò és a mortera.
No, per favor.
Central nuclear però sense fallos.
No us falla, no us falla.
No és que falla.
Hi ha hagut vegades
que se'ns afosa els ploms,
hi ha hagut vegades que...
A més, hi ha molta aigua,
es belluga molta quantitat d'aigua,
llavors l'aigua hi ha vegades
que es barreja,
jo què sé, jo què sé.
Jo no hi entenc de res,
a mi em fa molta por l'electricitat,
jo només mirant-me ho m'arrampo,
vull dir que jo...
Però sí, sí,
em fa moltíssima por.
Però doncs sí,
s'ha de reconèixer
que hi ha molta feina
a fer tot això.
Fareu un sorteig
entre els visitants
que comprin al calendari
un preu molt simbòlic, no?
A veure, nosaltres
sempre ho fem per una raó, eh?
No fem paga entrada,
l'entrada és gratuïta.
La gent diu,
ah, al sortir
els hi oferim al calendari.
Per què?
Perquè és una manera
d'ensenyar,
de que ens ajudin
a que això
cada any sigui efectiu,
perquè tot allò
que va a sota
val molts diners
i si...
Mira,
l'altre dia
se'ns va espatllar
la resistència
de la d'allò,
surt fum
per una xumanea,
es va empatar els plous,
a buscar una resistència nova,
doncs tot això
val molts diners.
Només el que hi ha a sota
hi ha una fortuna.
Doncs clar,
si no fem alguna cosa,
perquè la gent col·labora,
vull dir,
hi ha gent que sí,
hi ha gent que no,
però la gent és sensible,
vull dir,
mira,
estem contents.
Avui és un altre
dels clàssics pessebres
a visitar la ciutat de Tarragona.
Hi ha un aspecte
molt interessant
que comentava abans
l'Eugènia
és aquesta possibilitat
de veure
com conceben
els pessebres
a altres cultures
per la vau d'Itàlia,
parlàveu de les illes,
hi ha moltes diferències
entre Catalunya
i, per exemple,
els pessebres italians.
Nàpols,
parlàveu sud d'Itàlia,
sobretot,
molt mediterrani,
tot,
diferències, similituds.
Ja ho anirem a veure,
però ja està bé
que ens avanceu una mica.
Sí,
hi ha diferències
perquè ara
el pessebre,
el diorama,
que és el que nosaltres fem,
s'acostuma a representar
o bé
el terreny
suposat bíblic
en què es van donar
els aconteixements,
però molta gent ha optat
per representar
paisatges propis.
Per tant,
podem veure un pessebre
que pot representar
el Pirineu,
però potser el de Mallorca
representa una platja
o el d'Itàlia,
el napolità,
representa un temple.
Per tant,
sí que hi ha diferències
remarcables
amb estils
i amb paisatge.
Jo crec que això enriqueix
i potser és una oportunitat
única per a la gent
que no viatja
o que quan viatgen
d'aquesta afició
ara els hem portat
a casa
aquesta diversitat
que la podran veure
si gaudeixen
d'aquestes exposicions
que jo volia aprofitar
per dir al públic
en general
que són totes gratis,
és a dir,
no s'ha de pas a res
i que a més a més
tindran per veure-les,
doncs mireu,
des d'aquest cap de setmana
fins al dia 31 de gener.
és a dir,
no hi haurà excusa
si volen
perquè per manca
de temps,
és a dir,
enguany,
així com normalment
els pessebres,
la tradició humana
que s'obrin el dia 13 de desembre
a Santa Llúcia
i es tanquin per la Candelera,
que si no recordo malament
és el 2 de febrer.
2 de febrer, sí.
Doncs enguany
ens avalentem una miqueta.
Normalment la gent
després de rei
ja no pensa en els pessebres,
ja pensa en les rebaixes
o en les altres coses,
però nosaltres
mantindrem
des d'aquest cap de setmana
llarg que ve
les exposicions obertes
i, insisteixo,
totes gratuïtes.
El vostre de l'associació també?
Enguany el fem gratuït
perquè entenem
que amb una celebració
i amb un aniversari
també farem un esforç.
De totes maneres
sempre ha estat simbòlic
el que cobreu.
Sí, sí.
Perquè de cada any
d'anar a veure el vostre pessebre
sabem que és un pessebre extraordinari.
Sí, però també hem detectat
malauradament
que molta gent
quan ha vist
que s'havia de pagar
un euro per persona
i que els nens
50 anys no pagaven
molta gent
es tira enrere.
A mi això em sap greu.
Aquest euro el cobrem
com tu molt bé dius simbòlicament
perquè la nostra associació
que no té uns ingressos
importants ni molt menys
doncs aquest euro
ens ajuda
a pagar el lloguer
pel local
ens ajuda a comprar
un material
ens ajuda a comprar
una figura que es trenca
per tant
és un diner
per la pura subsistència
d'aquest tipus d'associacions.
Però perdona Eugeni
es tira enrere
perquè no saben
què hi ha dins.
Bé.
Jo estic segura
que si sabessin
el que els espera
no els hi faria res
perquè és extraordinari.
Bé, però potser la gent
si surt en una família
de 4 o 5 persones
després 4 o 5 euros
després estima més
fer un cafè a la Rambla
que és molt raonable
prendre una Coca-Cola
no ho sé.
A mi em sap greu.
Jo una de les
dues decepcions
que he tingut
des que em vaig fer
a garrer de l'associació
és
i on és culpa nostra
és la poca afluència
que hem tingut
al carrer Girona
perquè jo diria
que mai
mai hem superat
els 6.000 visitants
decepció a nivell personal
i després l'altra fita
important que tenim
que és que potser
no hem sabut
captivar la gent jove
gent molt jove
que són els que han de
continuar aquesta tradició
nosaltres els que fem
pessebres avui
tots estem en una mitjana
de 50 anys
i ens fa falta
un potencial
de gent jove
al darrere
que pugui continuar
aquesta tradició
aquesta afició
i que permeti
que aquesta associació
i aquestes manifestacions
en un temps entranyable
com és el Naval
es puguin seguir fent
per tant
decepció
per la resposta
potser dels tarragonis
a visitar-los
a veure si en guany
que és de franc
potser vindrà més gent
l'euro no és per fer-nos rics
és per cobrir
les despeses mínimes
que en tenim
i moltes
perquè realment
i esmarceu
no només hores
i esforços
sinó que tots aquests materials
i tota aquesta feina
avui tot val diners
exacte
tot val diners
i deia el Joan
que no hi ha molta afició
també ho manifestava l'Eugeni
de gent que s'hi dediqui
home
com a persones i artistes
que feu pessebres
potser no
com a públic
malgrat aquesta qüestió
que plantejaves
quan arriben les festes de Nadal
tothom vol anar a veure el pessebre
tothom porta'ls la canalla
fins i tot
gent adolescent
gent jove
van a veure els pessebres
ens agrada anar a veure els pessebres
això sí que és cert
i el que hauríem de ser conscients
és que com no continuï la tradició
com persones com ara
tots vosaltres
ens quedarem
sense anar a veure pessebres
d'aquí un temps
no?
Sí, això és un fenomen
estrany
perquè realment
el pessebrisme
arriba molt a la gent
veus que hi ha
el que dius tu
quan arriba el Nadal
doncs molta gent
té ganes de veure pessebres
però en canvi a l'hora de posar-s'hi
a col·laborar
amb les associacions
pessevistes
per promocionar-los
això ja costa més
però hi ha un fondo cultural
que el pessebre
ha entrat molt en dintre
algo quasi genètic
no sé
perquè diuen que és precristià
i això fa molts mil·lenis
que va pel món
encara que sembli estrany
si em permés
jo penso que
hem nascut
amb la cultura
vull dir
jo em sembla
que hi ha pocs tarragonins
que a casa seva
de petits
no haguessin fet
un pessebre
amb un racó
del menjador
és el que tu dius
ni que siguin
les figures principals
en un racó
un diumenge al dematí
es n'anava amb la família
a fer un cistell de molsa
no, és que això
és el pessebre autèntic
aquest pessebre
que es fa en mitjoc
que hi ha l'excusa
de sortir a la muntanya
sí que hi ha
sí que hi ha una cultura
de fer pessebres
modestos o no
l'important és fer pessebres
una tradició més
és com els galets
el dia de l'Anaval
la sopa de galets
vull dir
hi ha unes tradicions
que jo no les barrejaria
amb cap tema
és que ningú qüestiona
que per Nadal
fem pessebres
i a més a més
el pessebre és nostre
avui dia que es qüestiona tot
jo no sento
que ningú qüestioni
les escoles sí
les escoles sí
parlo a aquest nivell
més social
i més d'entitats
és veritat
el que dit l'Eugeni
el pessebre és nostre
i estem invadits
ens estan invadint
unes altres cultures
que ho trobo perfecte
que sapiguem qui són
però no que les adoptem
perquè per exemple
jo el Papa Noel
ho trobo perfecte
sí senyor
el Papa Noel existeix
està en un altre
a Sant Nicolau
que és molt nostre
també és Sant Nicolau
però nosaltres tenim el tio
i la nostra canalla
caga en el tio
i s'ha de cagar el tio
a les cases
i això que ha dit ell
de fer el pessebre al final
ell
amb la molsa i tot això
nosaltres
el nostre pessebre popular
dels xiquets
en guany hi ha suro i tot
hem posat a darrere
el suro
perquè hem dit
eh no hi ha suro
la molsa
tot és natural
suro per què?
perquè si hi ha un desert
i tal
aquí n'hi ha d'haver molt
sé
posem suro
i hem posat suro
a les voreres
perquè és una cosa
no?
en guany
hasta el que no posàvem
als altres anys
que tot era
al redor de molsa
doncs el tros del desert
suro
una feinada
per enganxar-lo
però l'hem posat
eh?
és un anya especial
cal aprofitar-lo
no sempre tenim
l'oportunitat
de veure
i és el que diem sempre
potser marxem de vacances
a una ciutat
i em mira calla
que estan fent
un seguit
d'exposicions
i ho anem a veure
i ho tenim a casa
no cal marxar
i ara què diuen
que hi ha crisi
que ningú marxarà a aquest pont
perquè no tenen diners
per viatjar
escolteu
fem la ruta dels pessebres
és una altra manera
de veure món
com tu deies
no Eugeni?
normalment es valora més
es valora més
el de fora de casa
que el de casa
això passa sempre
no?
vull dir
amb tot
amb els museus
hi ha molta gent
que se'n va a veure
un museu a Toledó
i no ha vist el museu
de Tarragona
per exemple
a veure
som vuit pessebres
recordem-ho?
vuit
per tant
si fem comptes
perfectament
podem organitzar-nos
l'agenda
d'anar veient
un cada dia
un dematí sencer
un mig dematí
mig de tarda
o una tarda sencera
i a més a més
no es faran farragots
perquè és tot diferent
i en guany
al carrer Girona
jo ho recomano especialment
perquè hi ha una col·lecció
de figures
d'un autor
que és el Daniel José Pons
que és una mà
que té una
ha fet una producció
molt limitada
i jo diria
que la col·lecció
més important
d'aquest figura
la tenim avui
a l'associació de Tarragona
per tant
que es mirin els pessebres
però que es fixin
en els detalls
aquests pessebres
no es miren en dos minuts
hi ha molta riquesa
hi ha molta badalla
però si és la gràcia
que té un pessebre
de plantar-te allà davant
i estar-te mirant
bé
jo diria que el pessebre
és un somni
és fer realitat
potser aquell paisatge
són bucòlics
jo potser perquè és una afició
que porto des de molt petit
a la sang
aquells amors
de tota la vida
però Eugène
us heu fixat
en la gent que anem a visitar
per exemple
els diorames vostres
que entrem
pim pam pim pam
vinc anem a veure els pessebres
ens plantem davant
del primer diorama
i posem tots una
tots posem la mateixa cara
sí o no
per tant tant que parlem
i que som tan estupendos
i al final
som molt oberts
davant de manifestacions
com aquestes
i posem tots unes cares
estan fets amb molta il·lusió
estan fets amb moltes ganes
estan fets amb sacrifici
perquè això ho fem
tots a les hores
del nostre treball
i a veure
hem de dir que
primer disfrutem d'altres
fent-los
però també és una satisfacció
per nosaltres
veure aquella sala plena
igual que deu passar
els castellers
molt bé
Eugeni
vos president
de l'associació
passebrista
Joan Serranià
comissari de l'exposició
en dos segles de figures
del passebre
escultor
i la Lola
i la Carmina
que representen
aquests passebristes
dels xiquets de Tarragona
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
molt bon dia
gràcies a vosaltres
bon dia
gràcies