Rapsoli P.F. sempre ha estat al costat del nàstic.
Rapsoli P.F. t'apropa l'altra cara del partit.
Rapsoli P.F. patrocina el futbolí de Tarragona Ràdio.
Bé, l'altra cara del partit, el partit i la conseqüència del partit
i de les anteriors victòries consecutives
només té una cara, una fesomia, una expressió d'alegria, felicitat, el somriure.
Ja està, ja s'ha acabat el futbolí.
Vinga, doncs va, ja podem parlar.
Vinga, va, marxem.
No, va, que avui escoltarem gols, escoltarem una victòria del nàstic.
De tant en tant va bé. Ara fa dies que no perdem.
Vull dir, fa dies que tenim gols i coses així boniques.
No perdràs tu, el nàstic.
No, tu et perds.
Tu et perds mai?
Sí que et perds, però poca cosa més.
Anem a escoltar els gols. Va, comencem.
Comencem al revés. Comencem pel tercer.
Perquè sí.
El que marcava Adrián González, que va fer un partidàs.
Espera, espera.
Ai, m'espero.
Pino Zamora no era l'àrbitre?
Sí.
El meu amic?
El teu amic.
I què tal es va portar? És que jo no ho vaig sentir.
Ara després t'ho explico.
Ja ho veuràs.
En un minutet t'ho explicaré.
Mira el tercer gol.
Mira, mira, mira.
La passada molt bona per Adrián.
D'Arpó no és bona.
És bona per Adrián.
Adrián Saba davant Juan José.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Amb això sentenciàvem, baixàvem la barraqueta i dèiem
va, ens quedem a segona una temporada més.
Que si està a la mar de bé i com puja el Ceuta
ni t'explico el bé que si estarà a segona divisió.
El segon gol del nàstic.
i aquest el feia Alejandro Campano.
A la contra i ahí va Adrián González.
Se fa una autopassada molt bona darrere d'ell.
Corre també el jugador.
El que ganarà a 74 pot encarar Adrián.
La deixarà per Pabtiob.
Aquest per Campano.
El chute Campano.
Gol!
Quin crit.
Ala, així està avui que no pot ni parlar.
Pobret.
I ja fa un programa aquesta nina.
Però està content.
Està feliç.
Està feliç, Jordi.
I aquest matí...
Ell, sapient que l'any que ve pot anar a Ceuta
és el tio més feliç del món.
Ell arriba, ja sabem que Jordi Blanc
que arriba així amb el seu posat de Gentleman
a la redacció.
Sí.
I avui arribava seriós com és el que...
Amb aquella americana negra que em porta.
Amb aquella americana negra.
Però amb un mig somriure com dient...
Ei, malgrat tot...
I ara t'explico per què hem començat al revés dels gols
i per què sona Gardel.
No, ho entendreus de...
No, no, no.
Tots està lligat, eh?
Ho entendreus de seguida.
Lliga.
Tu barreges.
Jordi Blanc, un gol del nàstic i Gardel.
Què et surt?
A veure.
Això, mira, mira, és que no...
Va ser l'oportunitat d'or del nàstic.
Estem al 6 de la primera meitat
amb empat a 0 al nou estadi
en aquest partit que juguen
al llançament de Bra...
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Que bueno que viniste, pibe
como lo sacaste
para meterlo en la escuadra
el gol del pibe
no m'ho crec, no és Jordi Blanc
No és Jordi Blanc?
és Jordi Blanc. Em cabrà un mite.
No és Jordi Blanc. És ell, és ell.
Jo que el tenia com a mama...
Arrima de tango. Sí, sí.
Marc Abram i se'ns argentinitza.
Mira, de veritat,
em veig incapaç de continuar fent el futbol i
m'he quedat molt sorpresa. Nosaltres ens veiem incapaços
de seguir aquesta temporada. Un home amb molts registres,
Jordi Blanc, que ho estem descobrint ara.
Com a imitador guanya. Tu no l'has viscut a imitar mai.
A lo millor li dic si vol venir demà a fer el concurs de l'AE, oi?
Guanyaria, també. Jo crec que
trucaria encara més gent perquè té més amics.
jo vaig mirar un dia a la seva agenda i tenia més
amics. L'eufòria que tenim.
A nosaltres ens ha faltat lliga. No sé si tenim amics
o no, vaja, jo dic que no. La resta de la gent no ho sé.
És impossible que tinguis.
Ens ha faltat lliga, perquè jo crec que
amb una mica més de lliga... Pugem a primera.
Tema 15 punts a les 100.
Allí anem, eh? Sí, sí.
15 punts. 15 punts que són
5 victòries, una miqueta més
i que tremoli la real societat.
No, però ara que tenim bones relacions
en la Federació Espanyola de Futbol, vols dir que l'èmic Villar
no posaria 4 o 5 jornades més?
Home, i si no que renunciïm, mira,
l'Esporting, el Castelló, l'Eix, les Palmes
i el Sevilla Atlètic, també ho podria ser.
Jo estic a punt de celebrar la Senja.
A primera? Sí, perquè jo crec que això sí que ho podríem celebrar.
Home, i així tenim una feina feta, ja.
Ja dius, ja per l'any que ve no cal.
Si no és, doncs és igual, que no es quiten lo bailao.
Que Villar fiqui 5 o 6 jornades més, com deia Jordi Blanc,
o que renunciïm molts equips, com deia la Tere.
Però jo crec que ens mereixem pujar.
Portem nou partits sense perdre, això?
Però, Quim, s'ha de tenir memòria històrica, eh?
Però dic per què?
Mira, jo aquest matí estava d'acord amb Pinilla.
Molt bé, ja hem salvat la categoria.
Ara reflexionem-hi, nois.
Allò del mirall, eh, que hem dit, no?
Què ens ha passat els primers mesos de la temporada?
Saps qui no té memòria històrica, segons Tere Ortega?
L'entrenador al Granada 74, Marcos Alonso.
Per què?
És un exjugador de futbol, d'acord?
Exjugador del Barça, la facció espanyola, etcètera, etcètera.
I té un jugador que es diu Luque, que ha llançat penals, d'acord?
I últimament els havia fallat.
Ara contra l'Anastica el va ficar,
perquè ja sabem que això sempre ens acostuma a passar a nosaltres.
Però Tere Ortega diu,
home, Luque no xuta els penals perquè, Marc...
Escolta-ho, i atenció, l'humor ha sigut d'Àngel García, també.
Aquesta setmana Marcos Alonso ha dit que si hi ha un penal
i Luque el vol xutar, que és el primer xutador de penal.
Però qui parla, Marcos Alonso,
el que va fallar el penal del Barça davant de l'Este Agua, no?
Aquella quica és de...
Este Agua no beberé.
És nou, aquest acudir.
No s'ha dit mai.
És nou, sí.
Espera, la recta o la tribuna.
Però a vosaltres no se'n recordàveu.
Es giren fins i tot des de la graderia per riure,
el que acaba de dir l'Àngela.
Quasi què passa amb ell?
Este Agua no beberé ni este curando es mi padre, no?
Per riure, partiràs-li alguna cosa directa.
Escolta, escolta, hi veuràs, mira.
Però per què has posat el xiqui d'Iquatre?
Perquè ara ja ens n'anem podem...
Anava a dir una parla més malsonant, no.
Però en fotre'ns-en a la cara d'això, no?
Però tu vas dir que només la posaríem
quan l'estic anés malament, ja està, ja està.
He pensat com celebrar una permanència, d'acord?
He pensat amb el xiqui-xiqui, podem celebrar la permanència,
que ha triomfat tant, que ha anat amb Eurovisió,
que se l'ha fet aquesta versió de segona.
Bé, ho podríem celebrar així,
però la Federació de Penyes ens ha donat una idea molt millor
que per celebrar la permanència.
La Federació de Penyes ha proposat celebrar-ho,
jo crec, al rotllo Teletubbies.
Si no escolta Ricardo Pacheco, president de la Federació de Penyes,
com proposa celebrar la permanència del nàstic?
Cuando acabe el partido el día de Salamanca aquí
todos nos abrazamos, cantamos y bailamos,
creo que es bastante celebración.
Una abraçada!
Ai!
Que hem salvat la categoria, va!
Però ens hem de bastar...
Que bonic, t'ho he imaginat!
La gesta d'anar no ho està bé!
T'ho he imaginat!
Ai, que bonic!
La gesta del nou estadi.
No, no, però era de Teletubbies, disfressats...
Era això, no?
Sí.
Tots disfressats de Teletubbies abraçant-nos.
Que bonic, que bonic!
Quina germana, preciós!
Seria tan bonic!
Tu t'hi imagines?
I ara...
Ah, sí, sí, perquè són els pica piedra.
Sí, sí, perquè són els pica piedra.
Perquè hem descobert
que Joan Maria Bertran, a més a més de ser un gutxo,
un personatge d'aquests que es menjaria fins i tot
als micròfons d'aquesta emissora...
de la nostra tortuga ninja.
La nostra tortuga ninja.
A part de menjar-se tot el que troba per davant,
de ser com una gatxant...
T'hauràs de la d'ara, les gatxants?
Però és molt desagradable, perquè dius això, el Joan Maria.
Ja li deia amb tortuga ninja, en tenia prou.
Ara li diràs rupestre, directament.
Com l'art del Ramon Vinyas.
Exacte.
L'art del Ramon Vinyas, doncs ara parlaves d'això.
Joan Maria Bertran, jo diria que és més bàsic,
més elemental.
No hi és, però potser t'està escoltant a la unitat mòbil.
Joan Maria, bon dia, què tal?
Una persona que a la neurona li va poc i de tant en tant...
Però què t'ha fet? Però l'estàs posant a baixar d'un rol.
Escolta'm, s'ha de comunicar d'alguna manera amb la gent.
De parlar encara no en sap.
N'ha d'aprendre, a poc a poc n'ha d'aprendre.
Jo no puc consentir que parlis així d'un company.
No, escolta com es comunica Joan Maria Bertran
quan se li demana un resultat per la porra.
Un 1 a 0.
Un 1 a 0.
El Joan Andreu?
3 a 1.
3 a 1. Joan Maria?
3 a 0, eh?
Clar, anem amb tam-tams encara.
Clar, és que...
No, perquè a Joan Maria ho fan clau.
Oh, no m'ató pell i ca.
Clar, tenint un tècnic així al nou estadi,
no m'estranya que al cap d'una estona
passés això a la retransmissió d'aquesta santa casa
i Tira Ortega, pobra d'ella, innocent,
encara es pensés que era qüestió dels auriculars.
Moixés no la xiu la pinó fa morà, no dona...
És que això ja sembla personal, eh?
No ho sé, estem entrant bé, no?
Suposo, sí.
Sí, sí, ara sí.
Són perfectes.
Crec que teníem algun petit problema tècnic.
Sí, s'havia perdut, però pensava que era anar als meus auriculars.
S'ha perdut.
És el roset, és el pesteja.
Té molt de gust, eh?
Sí, sí, sí, que li gràcies.
Pobre Tere, pensant-se que no s'ho...
És que me l'imagino fotent-li cops a la ràdio,
tocant-se els auriculars, pensant...
Alquim, li encanta criticar a tothom,
però com que és perfecte, ja l'hi trobarem ja.
Espera't, espera't.
Què dius?
Bé, ha passat un cop durant la retransmissió.
No, no, no, no, no.
Molt bé, Àngel, moltes gràcies per acompanyar-nos una setmana més,
que ens retrobem diumenge que ve
en el partit que hem de fer.
Què passa aquí?
No, no.
És que no entenc res.
Què passa?
Tenim algun petit problema, tenim algun petit problema,
no sé si arribem als estudis de...
Molt bé, molt bé.
Sí, sí, arribem o no?
Arribem perfecte, Jordi.
Doncs sap que n'està tot bé.
Hi haurà quin partit han de jugar,
potser entre ells.
No, és que saps què passa,
que sentia una retransmissió d'un partit de bàsquet.
Amb Joan Maria Bertran, el rei dels tam-tams,
a la taula tècnica,
pot passar absolutament de tot
mentre estàs fent un partit.
Per cert, que una cosa sí que va encertar,
i va fer prèvia ja a que Pino comencés a xiular.
Fixa't que dèiem abans de començar el partit,
o quin apunt tècnic donava Joan Maria Bertran.
També ha portat l'analista arbitral,
el Sergi Albert,
que està avui aquí a Tarragona,
i el Joan Maria Bertran,
que és una mica malpensat,
ha dit que això és perquè tindrà molta feina
i es veu millor in situ
que mitjançant la televisió,
referint-se lògicament a l'arbitratge de Pino Zamorano.
El que passa és que estan fent comentaris també
per aquest partit de Barcelona.
Això ho va encertar.
El César el que és del César,
això ho va encertar perquè Pino Zamorano...
Però ja sabem que Pino Zamorano té una història
i té un nom en aquesta ciutat i en aquest equip.
Avui havia d'una acudida en un dels fòrus del Nàstic de Tarragona
que deia quin era el colmo d'un aficionat del Nàstic
quan es mori.
Diu que el fotin a l'ataút de Pino Zamorano.
Bé, era molt greu.
M'és igual, anem a resumir en un minut
el que va ser Pino Zamorano
aquest passat dissabte al nou estadi.
Aquest és el nostre amic Pino Zamorano.
És molt dolent, home, que vol.
Ni un xome ni res, és dolentíssim aquest home.
Falta?
Això ho diu.
Però si Pino Zamorano estava pràcticament al bar del tenis.
Sí.
I aquesta jugada passava al mig del camp.
Ha aixecat un rítmico.
Però és el ritme que va Pino, eh?
Aquest és l'habitual.
Ara veurà targeta David Medina.
Però per què?
Ah, va, va, va, va, s'ha passat, home.
T'ho dic per indicacions de Mario Givanel, eh?
Sí, sí, sí.
Mario Givanel li ha dit ensenya targeta
i ell ensenya targeta
perquè Pino Zamorano havia xiulat,
havia estat al costat de Medina,
s'havia allunyat Medina
i quan Mario Givanel li ha estat menjant l'orella
a Pino Zamorano,
que credibilitat zero.
El combot està d'en Moreno, que tardis,
si fot un mes que no para de ploure.
Perquè fa rayos human, eh?
Falta, falta.
Però d'aquí quan i com?
I per què?
Es confirma la teoria de Joan Maria Bertran.
Havia de venir aquí l'analista de TV3
per analitzar a Pino Zamorano en viu i en directe, eh?
Aquest, àrbitro que malo eres,
no és altre que Pino Zamorano.
Pregoner de les festes de Santa Tecla no serà, eh?
Jo el portaria.
Jo també.
Jo el portaria.
L'espectacle el tens assegurat.
Pot ser que expulsi fins i tot l'alcalde,
però vaja, l'espectacle el tens assegurat
Pitaria, eh?
Pitaria des del balcó de l'Ajuntament, eh?
Vienes fent.
Que avui tenim un altre tarannà.
Està de passada.
Ja veus, eh?
Tan dur que es fa aquí al futbolí els dilluns.
Ja veig que la Yolanda ha passat a millor vida.
Souvenir, quins souvenir?
Aquest és el meu regal.
Yolanda, mira, m'ha costat 3 euros, eh?
Mira, mira.
El home del millor de dòlars.
Eres cabrocete, siempre estás ahí.
Que no te gusta, eh?
Que no te gusta.
Yolanda, que no, que bon rotllet, eh?
Que m'agrades més quan estàs tonto.
De frío muy debilitado se desplazarà hacia el área mediterránea.
O també pot ser ding-dong, no?
Això és tot el que tens per avui.
No ho sembla, però així sona el futbolí de Tarragona Ràdio.
Per cert, avui la veu estallar darrere, s'ho podria explicar.
No, Quim, un repte.
Un repte.
L'últim futbolí és el futbolí que posem.
Em determini perquè Ricard Laoz, el director d'aquesta casa...
Ens expliqui per què no ho sembla, eh?
Entri en directe al futbolí i expliqui el sentit d'aquesta frase de la promo.
Tota la temporada intentem saber-ho i no ens respon.
No.
Ho hem dit directament, ho hem dit per antena,
i encara no ens ha donat una resposta.
Senyor Ricard Laoz, doni la cara.
Expliqui.
Queden dos futbolíns, eh?
Queden dos.
El de Tornar a Tenerife, o sigui, el teu últim souvenir,
i després el de Casa contra el Salamanca, que ja serà de festa loca.
T'en ocupes tu de dir-li, vale?
Sí, sí.
I ara aquesta música, que era la de viatjar,
l'he reconvertit en una música per parlar
de com anem a augmentar la plantilla d'esports de Tarraona Ràdio
amb gent que va trucant i va enviant mails en aquesta santa casa.
La gent, per exemple, que vol participar.
Juanjo, que és el nou redactor d'aquesta casa, ja directament, perquè...
Tenim un nou redactor?
Dos, nou, dos.
Juanjo i Matxambrat.
Mira, ara t'ho explico.
Mira, Juanjo, ja va participar a Donosti, eh?
D'acord?
Ell ja va donar un resultat per la porra.
A Donosti.
A Donosti passava això.
Era partit amb la realcetat, escolta.
Una petició del Juanjo, que va aturar ahí expressament l'autocar
per dir-me que volia votar un 0-1 a favor del Nasti.
0-1 pel Juanjo.
Línia 8, avui, o no?
No ho sabem.
Avui no ho sé, ahir sí, línia 8.
Bueno, Juanjo, si estàs treballant, envia'ns ràpidament.
Podem saber quina línia fas.
D'acord, Juanjo, eh?
Això a Donosti.
A partir d'aquí net envien resultats cada setmana.
N'ha encertat un, crec, suposo que ho estàs escoltant.
Crec Juanjo que era un, eh?
El que vas encertar.
I l'altre dia no ho va encertar.
Però és que hi ha trobat una altra via més directa, ara per dir els resultats.
Escolteu com donem el resultat a la porra.
Per cert, que m'he trobat a Juanjo, que ho coneixeu tots,
i m'ha dit que digui que a ell li apuntin un 2-0.
Un 2-0 pel Juanjo?
O sigui, directament es troba a l'Àngel García...
A veure, la ràdio ja sabem que s'ha de dotar de so.
Però el que no podem és anar fent les coses a cos.
Joan Maria Bertran de fons, Àngel García donava el resultat perquè s'havia trobat a Juanjo...
Bé, això és igual.
Perdona, idea.
Enguany, a la nit de Cap d'Any es fa en directe des de Tarragona Ràdio,
Joan Maria Bertran amb una olla i una cullera de fusta durant les campanades.
Anar marcando el ritme.
Juanjo seria el primer fitxatge que hem fet darrerament,
i l'altre és Matxambrat, que Tere Ortega ja l'anomena així.
Hi ha un mail de Matxambrat, que s'ha convertit ja en el sisè redactor de les retransmissions de Tarragona Ràdio,
que convida a fer la Ola a partir del tercer gol del Nàstic.
Diu que ja tocava un partit de festival que permet fallar coses infallables.
Critica els comentaris de Sergi Albert pel Canal 33,
i diu que si penses, Jordi, que realment TV3 donarà prioritat al partit del Barça de Bérez.
Matxambrat, ja és tot un clàssic als seus mails,
el sisè redactor de la redactoria esportiva el deia la Tere Ortega,
però no es va quedar aquí, Matxambrat no estava content amb el primer mail,
i envia el segon, amb la seva amistat cap a Mico i cap a tot el que de molt.
Més mails, no ens el vam de patir,
ara amb el 3 a 1 ja poden sortir el gran mestre Pignilla per seranar el joc,
fer el seu partit 200,
i l'entrenyable Filiprim per donar-nos una altra lliçó magistral de futbol.
Mira, s'estic feliç que fins i tot voldria veure el Mico.
Sabeu qui el signa?
Matxambrat.
No fallem, no fallem.
Per cert, Matxambrat és el creador de la penya Filiprim,
que li dedica amb el Mohamed Rabiu al Hassan,
el jugador del nàstic que diu que està tan prim que per això...
Tenim un humor entre esteua i això, jo crec que...
Trobo que sí que el nivell cada cop va pujant, per cert, Quim,
jo el tema dels cops, de comunicar-se així, no l'entenc.
És la neurona, Joan Maria, que va voltant pel cap i va posar-li els cops.
Sí, s'hi sap parlar, jo t'ho asseguro, sí que en sap.
No.
O hi ha pitús de ràdio, coses, però cops...
Tu l'has vist parlar mai?
No l'he sentit.
Jo no, no ho sé.
Bé, bé, bé.
Va ser de cops.
Per cert, aquesta nit, abans de marxar i tot això,
tenim convidat d'excepció, eh?
Xavier Salvador estarà al Sembranàstic analitzant,
agafant aquest mirall que dèiem que hem d'agafar tots
per mirar-nos l'autocrítica que s'ha de fer en aquesta temporada.
Comença l'epoca d'allò de retrospecció.
Introspecció, millor dit, eh?
Sí, però sense serm massa introvertits, eh, tampoc?
Ja, ja, ja.
Traient-ho fort, eh?
Extrovertim-nos tots plegats i intentant explicar
què ha passat aquesta temporada.
Per què tot ha anat com ha anat?
Per què l'equip ara està com està quan poder?
Ara no és quan hi hauria de ser, sinó abans hi hauria de ser.
I es comença a dir, si tota la temporada haguéssim estat
com a les últimes jornades, seríem a primera.
A través del 96.6 de la freqüència modulada.
Gràcies, Quim, jo també t'estimo.
És la sintonia per la qual podrem escoltar Xavier Salvador.
96.7 o, si no, 3B dobles,
Terragona Radio.cat, també.
Jo a vegades també la dic bé.
Sí, no?
A vegades.
Pocs cops.
Pocs cops.
Per cert, no vull marxar per això sense...
Em vaig a ficar d'en peus directament.
M'has comprat alguna cosa, ni que sigui de Tarragona.
No, que va, que va, que em poso d'en peus.
Jo també m'he de posar d'en peus.
Fica't, sisplau.
Podem tornar-ho a escoltar, per favor?
Dispara, dispara, va, dispara, dispara.
Sisplau.
No, no, dispara.
Escolta, escolta.
De la gent que veu buscar creu mòsia.
Estem al 6 de la primera meitat amb empat a 0,
el nou estadi en aquest part que juguen al llançament de Bra...
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Que bueno que viniste, pibe, como lo sacaste para meterlo en la escuadra.
El gol del pibe.
Jo crec que és el millor gol cantat per Jordi Blanc en anys en aquesta santa casa.
Ara el convidaré un matecito.
Un matecito.
Ara el convidaré un matecito després del programa.
Una tila necessita.
Hem d'acabar ja.
Dos minuts, anant dos quarts de dues.
L'esquima, ens queden dos futbolins només?
Sí.
I només un souvenir?
Un, sí.
Tenerife.
Clar, perquè el proper te'n vas a Tenerife però em portaràs souvenir igualment
ni que no tinguem futbolí quan juguen.
Jugarem diumenge a les 6.
Per tant, no arribes dilluns per fer el futbolí des d'aquí.
No, que arribem supertàvem dilluns.
Però el souvenir me'l portes igual, ni que me l'hagis de donar a l'últim programa, d'acord?
A l'últim programa.
A banda de Xavier Salvador, alguna cosa més a destacar, que no és poc?
Seccions habituals del programa.
Regalets, tenim coses, no?
Ja està.
El que quedi, les restes de temporada les anirem traient.
No, i recordar que fem programa especial el dia 11 de juny, si no recordo malament.
Allà sí que hi haurà regals, hi haurà tota la valoració, donarem el premi al millor jugador del Nàstic
i ara, si no falla res tampoc, entre dos missatges rebuts sortejarem la samarreta
i tota la gent que vingui la samarreta del millor jugador del Nàstic signada per aquest jugador.
Molt bé, doncs gràcies, Quim.
Fins al proper futbolí.
Demà, si vols, hi pots venir a fer el concurs de l'Escola Oficial d'Idiomes.
No, no, demà toca dormir.
Un minut, tornen els serveis informatius, l'actualitat renovada a través de l'informatiu Tarragona Actualitat.
Nosaltres, si els ha agradat, doncs hi serem a partir de les 7 en punt.
Fins a les hores, gràcies i acabin de passar un bon dilluns.
Adéu-siau.
Adéu.
Fins a les hores, gràcies i acabin de passar un bon dilluns.
Fins a les hores, gràcies i acabin de passar un bon dilluns.