Vicenç Canyón, bon dia.
Bon dia.
Com estàs? Ui, cada dia pitjor, eh?
Tanta festa, tanta festa.
La veu ja no em dóna, ja la tinc ja...
Però què et fa encantar, a tu també?
Bueno, em cantem tots, hi ha karaoke, hi ha festa,
hi ha una festa per tot arreu, vull dir,
pensa que es torna quasi ganes de dia.
Escolta, Vicenç, dius que ha passat Portugal, no?
Sí, Portugal, Suècia, Ucrània,
Ucrània la posada en escena d'Ucrània és,
això sí que és una passada.
Xula.
Uf, ja el veuràs, l'has de veure,
perquè allò...
No, jo és que demà ho veuré
i m'estic apuntant a veure en quin moment
hi ha de parar atenció.
Ucrània, pensa que és una noia d'aquestes
que dius tu, una dona d'aquestes de...
La que surt amb pell d'osso, que dic jo.
Aquesta, amb quatre tia rons allà darrere,
però la posada en escena és molt xula.
Pot guanyar Ucrània, eh?
Sí, vols dir?
Sí, sí, pot guanyar un altre cop.
I li passaria a sobre de Rússia,
que el que va...
És un divo...
Vas dir que era el Bisbal rus.
Exacte, vol guanyar.
Però hi ha moltes cançons.
En Turquia, un directe boníssim.
Hi ha de tot.
Uns que van de pirates,
però bé, que tampoc són friquis.
Però fan una cançó tipus Maricel o...?
No, tu vas dir que semblaven
a los nanitos que cantaven.
Ah, aquella que dèiem que era una cançó cervesera.
Aquella que semblava amb la gerra de cervesa.
Era aquella?
Aquesta i una...
Els croates que són uns llaios
que truquen...
Ai, que truquen...
Que canten al carrer
i que estan allà.
A veure, a veure,
uns llaios que canten al carrer
i estan allà?
Els reis del carrer es diuen.
Ah, ah, i que canten així, balades o...?
És una barreja molt rara.
És una cançó, per mi, molt antiga.
Però el que passa és que hi ha un senyor
autogenari per allà per l'escenari
cantant amb la...
No ho sé.
Et veig una mica desanimat, Vicenç.
No, de veritat que hi ha cançons molt xules.
De veritat que, sobretot,
la posar en escena,
a mi la d'Ucrània m'ha semblat,
ostres, que molt, molt espectacular.
Més que Noruega?
Que ens agradava tant aquella cançó?
Sí, sí, però Noruega el que ha fet,
que és l'última que cantarà,
és que ha fet una cançó molt senzilla
i només es basa tot en la cançó,
res de ballarits, ni espectacles,
ni coets, ni focs,
perquè hi ha de tot.
Per tant, ara es valora molt l'espectacle.
És a dir, abans, al Festival d'Eurovisió,
quan tu i jo érem molt petitets,
era que sortia allà,
absolutament nul escenari,
cantaven i sortien.
Home, pensa que la sueca,
la xarlota aquesta,
per ell li sembla que porta làssers i tot això.
Oh, quant de tecnologia!
Una cosa i, a més, una cara molt rara.
Té una cara molt rara,
es viu que s'ha operat i no sé si...
A veure, això és un espectacle.
Això ha de prendre com això,
com un espectacle televisiu,
ja passar una estona,
i divertir-se, sentir cançons molt variades,
criticar també una miqueta,
que si el vestuari que porta aquesta,
que si el pentinat d'aquella,
que si canten bé,
que si canten moltament,
i ja està.
Això és el Festival d'Eurovisió,
tampoc és...
No, no, és que no té més,
és un divertiment, res més.
Exacte, vull dir que no...
S'ha de ser fan,
però no fanàtic.
Vicenç,
t'atreveixes a fer un pronòstic?
Pronòstic?
Jo penso que...
Els tres primers llocs, per exemple.
Com?
Els tres primers llocs?
Els tres primers,
jo penso que pot ser Ucrània,
Ucrània,
aquí m'estan apuntant,
Rússia,
que m'encantaria que quedés el segon un altre cop,
perquè és un divo de Copón,
i penso que...
Ostres,
Noruega...
No ho sé,
és que és difícil,
és molt difícil,
perquè tant de bo que de Portugal,
la tercera.
Vinga, doncs Portugal, ala, vinga.
Tant de bo.
No crec, eh?
Que és l'any que vés a Lisboa,
si guanya Portugal,
fixa't aquí al costat.
Home,
però en guany Portugal
hem enviat a la rosa portuguesa,
m'entens?
Ah, rosa d'Espanya,
rosa portuguesa.
Exacte,
pobreta,
no és molt guapa,
però...
I no l'hem ficat,
crec,
el vestit que porta
no és el més apropiat,
però està molt bé.
I actual número 13.
Rosa de Portugal,
eh?
Té nom de reina,
de reina antiga,
eh?
Rosa de Portugal.
Sí,
aquí m'apunten ara mateix
que Islàndia també,
Suecia,
Suecia,
la xarlota aquesta,
Pirelli,
aquesta...
Veuràs la cara
que té molt rara.
Aquesta és la...
És igual.
Sí, sí,
tu mira a veure
si li veu els fruits.
Me hi presta'ns apunts,
Vicenç,
que és que no em donaré
la base el dissabte.
Mirarem,
jutgarem
i criticarem, eh?
Molt bé,
Xata.
Una abraçada,
Vicenç,
gràcies.
Gràcies a tots.
Adéu-siau,
bon dia.
Adéu.
Visca Tarragona.
Visca Tarragona,
que l'any que ve
anirem a Eurovisió també.
Portarem el Vicenç
i les 45 RPM.
Para.
Bona nit.