Preparado, que garantiza seguridad y confianza.
Dental Class, en Prat de la Riba 22.
Teléfono 977-232-473.
Dental Class, añadimos salud a tu sonrisa.
Vagis on vagis, ens ens ha parlat d'oferta 2x1.
Oferta 2x1.
Però vols conèixer una autèntica oferta 2x1?
Telepizza et regala la segona pizza, gran o mitjana,
que vagis a comprar els seus establiments de l'Avinguda Marquès Montoliu a Tarragona
o al carrer Montblanc a Torreforta.
Pagues només una pizza i t'emportes dues.
Oferta vàlida tots els dies de la setmana.
Tens gana?
Truca-te-le, Pizza.
A Tarragona, el 977-22-1919.
I a Torreforta, Bona Vista, el 977-55-1373.
El matí de Tarragona Ràdio.
Rapsol IPF sempre ha estat al costat del nàstic.
Rapsol IPF t'apropa l'altra cara del partit.
Rapsol IPF patrocina el futbolí de Tarragona Ràdio.
Doncs efectivament és el temps del futbolí.
Si aquests dies, avui concretament al matí,
hem vist que hi ha molts tarragonins i tarragonines
que no toquen el terra, que van l'habitant,
no és que s'hagin apuntat al budisme,
sinó que estan realment flotant
després de la situació que s'ha generat
a partir del partit d'ahir del nàstic.
Per culpa d'això, segurament.
Al cop de cap ja hi va, en aquesta jugada,
el Pap Diop cal abaix el terra,
la controla bé per la banda dreta,
la passada per Campano farà la centrada enrere.
Al cop de cap, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
De Moisés, gol del nàstic, gol de Moisés.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol de Moisés, sempre hi és.
Ell sempre té el cap allà a punt.
Moisés ens va donar una victòria que ha significat sortir del Pou,
deixar tres punts de distància ja al descens
i enfocar la vida d'una altra manera, d'un color rosa ja diferent
i que, vaja, que ho veus tot una mica molt més a prop
després d'aquest gol de Moisés i d'aquests tres punts sumats
davant del Sevilla Atlético.
No, però, sense patiment, com van a les escriptures, eh?
Perquè mira com vam acabar el partit ahir davant del Sevilla Atlético.
gairebé no patíem, atenció.
Àngel García, dient-li l'àrbit que piti d'una vegada.
I al final.
I tot el públic ha aixecat el nou estadi,
xiularà el final del partit, xiularà Mando Forza Solare,
encara no, compta amb la jugada del Sevilla.
Me n'ha passada, va passar igual.
Sí, sí, sí.
Jo crec que així no acabem la temporada, ja et dic.
Jo no tinc prou pastilles per acabar la temporada.
Em queda un putet petit, un culet a sota
i ja el metge diu que no m'en dona més.
No te'n dona més perquè ja has superat el límit.
Però bé, ahir com a mínim hi havia eufòries,
després de la part i ja ho faré.
Que els jugadors estaven contents.
Si no, mira lo complicat que és fer una entrevista
quan es guanya un partit a Can Nàstic.
Primer comencem per Rubén Pérez.
Que ara mismo podemos enfrentarnos a cualquier equipo y...
Rubén Pérez para perquè esclar,
ens hem anat movent, hem anat girant
perquè no podia parlar, ha parat ara Rubén Pérez
que somriu i intentem continuar parlant amb Rubén Pérez.
Pues que vamos a cualquier campo a sacar los tres puntos.
Parem perquè ha de riure Rubén Pérez.
No, no, Chiqui Chiqui, no, no toca, no toca,
no toca, que no estem a...
Ah, bé, bé, bé, no, Chiqui Chiqui, no, encara que rigui.
Més d'entrevistes, eh?
També vam intentar parlar, dic, amb en Toni Pinilla, escolta.
Però jo crec que...
Que bueno que seria bo, fora vol deixar enrere una mica aquesta victòria
i està molt bé.
Por intentar que...
Que bueno que el que parlàvem...
És que un moment, no, no, es que ho he d'explicar.
A Xavier Salvador, president de l'estat del Nàstic,
li acaba d'intentar baixar els pantalons a en Toni Pinilla.
Només dic això i...
Només això, eh?
És a dir, quan perden no parlen perquè no estan per parlar
i quan guanyen...
I quan guanyen no els deixen parlar.
Això mateix.
Un fot a riure a més altres...
Ara, deixa'm dir una frase lapida.
Digues, lapida.
El futbol no té cor.
No.
Fa quatre dies els posàvem a baixar d'un burro
i avui resulta que són estupendos, magnífics, no?
No, no, no, pots començar.
Pots continuar a posar-los a baixar d'un burro.
No hi ha problema.
El que sí que està en plan estupendo i magnífic
és el nostre pitonisso particular, Àngel García,
que les encerta totes, que les clava,
que té una bola que quan la mira veu el futur d'una manera...
Jo crec que més que neta.
Allò, saps? Sense boires, sense neus.
A vegades que a la tele hi ha neus...
No, no, ell ho veu net, clar, perfecte.
Si no mira aquesta bonica pel·lícula
d'ahir a la tarda.
Estàvem pendents d'un partit
on hi van haver-hi fins a deu gols al final.
Però el partit començava així.
Ull, Àngel García i el pitonisso.
Tens compte que el que vaig dir,
que el Málaga perderia contra nosaltres
perquè dos partits seguís,
és impossible guanyar a casa
i avui està guanyant l'Hércules.
L'Hércules.
D'acord, eh?
Tens compte...
Sí, sí.
O sigui, afirmant allò rotund, eh?
Avui està guanyant l'Hércules, pim-pam.
El que passa, Àngel,
que les pel·lícules acostumen a durar una mica més que allò.
Ha empatat l'Hércules.
Dèiem, sí.
4-4?
3-3, perdona, eh?
És que abans li havia afegit un gol al Màlaga
que no era, que no existia.
Màlaga 3, Hércules 3,
ha marcat John Belèf.
Per tant, Àngel tremola
perquè les estadístiques...
És cabrocet, eh?
Sempre estàs...
Bueno, trenquem una estadística amb un empat.
Oh, però s'arrisca, s'arrisca, s'arrisca.
Sí, s'arrisca amb un empat.
Clar, però dius...
Home, un empat encara el podríem solucionar, Àngel,
però és que al Màlaga
massa bé no li van acabar anant les coses, eh?
I jo tinc la teoria que el Màlaga acabarà pujant...
Bueno, escolta, ja ho veuràs.
I gol de l'Hércules,
que gira el marcador.
Màlaga 3,
Hércules 4.
Gol de Farinols, de Penal.
Es trenca l'estadística, eh, Àngel?
Senyor.
I el Màlaga no pujarà, eh?
No, no.
Però quants partits li remunten al Màlaga?
Si tu fas de vident i la cagues,
perquè la va cagar directament,
perquè per dit no continuïs fent de vident.
Però els vidents professionals la caguen sempre
i continuen allà aguantant el tipus.
Bueno, això és el que vas tu.
I el que vaig jo...
A través del 97.5 de la freqüència modulada.
No, és que jo l'acostum a anar a clavar força, Iolanda.
Jo ja et veig que vas massa als pitonissos, les pitonisses.
Per cert, és que no vam fer massa de pitonissos,
o el que sí que va ser de pitonissos
és un que avui tenim aquí al costat
i que tu has vist per Nel?
No.
A qui li va tocar?
Jo tampoc he vist pernil.
Ah, mira-te'n.
Ha patit a sucalla per casa, no?
Un a zero.
No, no, el pots repetir, sisplau?
Va, home, Lluís.
Torna-ho a posar, Lluís.
Home, és que clar,
és que ara vol treure la prova gràfica
que li va tocar pernil de plàstic.
No, no, Lluís, torna-ho a posar.
Vinga, va, recupera-lo i el tornes a posar.
Lluís Comas, un a zero.
Pam.
És a dir, Lluís Comas, el nostre tècnic,
guanya el pernil, no ho diu...
L'ha compartit amb Juanjo, amb el conductor autobusos.
No, ningú més.
Ningú més.
Molt bé, a Rieritos Somos.
Després vindrà aquí quan portem els souvenirs,
la xocolateta i el no sé què.
Pensa que la setmana que ve anem a Andalusia.
Ai, que em portaràs, que em portaràs.
I a bon menjar, que em portaràs.
I a Andalusia, no ho sé, alguna cosa de l'AVE, com sempre.
La malmalada boníssima.
Està bona, no, aquella malmalada?
Doncs alguna cosa de l'AVE.
Per ser una porra que, si normalment no l'encertem,
tot i que aquesta setmana hem tingut sort
i hi ha hagut dos encerts, el de Juanjo i el de Lluís Comas,
per telèfon la gent l'acostuma a clavar més.
Vaja, l'acostuma a clavar quan s'hi fiquen,
perquè de vegades passa això.
Nova trucada, bona tarda.
Hola?
Hola?
Doncs no és possible aquesta comunicació.
Queden cinc minuts per arribar al punt de la seta de la tarda.
No va ser possible aquesta comunicació,
però en vam tenir una de millor encara.
Jo crec que ahir li van rendir un homenatge
merescut a Terra Ortega
per les moltes batalles que ha de lliurar
en el joc de la porra.
I si no, escolta.
Bona tarda.
Que guai.
Aplaudiments.
Només aplaudiments.
Home, que guai.
Si algú et truqués pel concurs
i de cop i volta et truqués uns aplaudiments i marxés,
guai no és.
No, no, des del punt de vista formal del programa
és un desastre,
però des del punt de vista de l'autoestima,
que algú et truqui de manera desinteressada,
que no vol res, només aplaudir-te,
des del punt de vista personal és maco.
Sí, jo crec que està bé, no?
A qui no li busca la lectura positiva
és perquè no vols, clar.
Ens hem de mirar des d'aquest punt de vista.
A mi m'ha servit per inspirar-me
i per inventar una nova secció.
Són aquestes accions que creem i descreem.
Aplaudiments de plàstic.
A veure.
Tu jugaves a casa...
No, tu no havies nascut amb el...
No havia nascut.
Hòstia, s'hi havia nascut.
Sí, ja havies nascut.
Aviam, és un concurs avui, simplement.
He escollit un tall de veu, d'acord?
Però un tall de veu no és un tall de veu,
és un tall simplement de la retransmissió,
no és veu.
És aplaudiments.
M'hauries d'aconseguir dir
qui s'emporta més aplaudiments,
si Pop Diop o Antoni Pinilla.
Però jo tinc una orella una mica sorda,
no sé si ho sabré captar.
Lluís, escolta, vols participar tu?
És que la Iolanda últimament
és que està així com a...
Va, el Lluís diu que sí, no?
Aviam, Pinilla fa el jugador més estimat
jo crec que de l'afició del Nas,
d'acord?
O sigui, és l'ídol.
I quan surt,
se'n sorra el nou estadi.
Però hi va haver un jugador
que li va fer ombra, jo crec.
Això era l'aplaudímetro, no?
Sí, però jo crec que li van aplaudir més a Diop.
Jo crec, eh?
A veure, explica'm una altra vegada el concurs.
Aviam, i ara et posaré un tall, d'acord?
D'aplaudiments.
Si ara Lluís traurà la música de l'1, 2, 3
i ens ficarem aquest tallet
perquè ens podem concentrar tots.
Vinga.
I m'has de dir,
a qui creus que aplaudeixen més?
A Diop quan se'n va o a Pinilla?
Tu només en diràs aplaudiments,
i la veu de Jordi Blanc de tant en tant.
Però res més, d'acord?
D'acord?
No ho he entès, però és igual.
Va, vinga, Lluís, dispara, va.
Se'n va a Diop, a en Plan Torero,
entre l'Antoni Pinilla.
Pinilla!
Jo he sentit més quan marxava a Diop.
Sí, oi?
Sí, a més ho deia el jo.
És el primer cop que crec que aplaudeixen més un jodo que Pinilla.
Perquè Pinilla es va ensorrar al camp, eh?
Però crec que per a Diop es va ensorrar al camp.
Ho veus tornar a escoltar?
A veure, ja sé, és una...
No ho t'hem d'escoltar perquè Lluís va de boli, però...
El tema paperera, Lluís, escolta, quin pam, eh?
Ell ho tira i ho treu, i s'acaba,
i cap problema, home, i torna-ho a tirar.
Diop, oi?
Sí, sí, jo diria que sí.
Avui de convidat al Sembranàstic, per cert.
A quina hora el teniu?
Sobre les 9, més o menys.
El programa comença a les 8, jo ho sabeu,
però a les 9, Pap Diop estarà en directe a l'estudio de Terralona Ràdio,
i jo li posaré el tall a veure què pensa ell,
a qui van aplaudir més,
perquè jo crec que és el primer jugador en molts anys
que guanya en Toni Pinilla en aplaudiments al nou estadi.
Doncs la veritat és que sí.
Dret al nou estadi, vull dir, estava, bueno, espectacular.
Haurien de veure la cara del Quim, està emocionat.
Sí, sí, és que...
I costa d'emocionar aquest home, eh, que és tan fred i tant.
Sí, bueno, fred.
Que avui tenim un altre taranà.
Està de passada.
Ja veus, eh, tan dur que es fa aquí al futbolí els dilluns.
Ja veig que la Yolanda ha passat a millor vida.
Souvenir, què?
Aquest és el meu regal.
Yolanda, mira, m'ha costat 3 euros, eh, mira, mira.
El home del millor de dòlars.
Eres cabrocete, sempre estàs ahí.
Que no te gusta, eh, que no te gusta.
Yolanda, que no, que bon rotllet, eh.
Que m'agrades més quan estàs tonto.
De frío muy debilitado se desplazará...
Cling-long.
Hacia l'àrea mediterránea.
O també pots fer ding-dong, no?
Això és tot el que tens per avui.
No ho sembla, però així sona el futbolí de Tarragona Ràdio.
Continuem esperant.
No ho sembla?
No, no, continuem esperant.
Escolta, potser hauríem de convocar el director d'aquesta casa formalment a un futbolí
per preguntar-li per què diu que no ho sembla.
Ho té complicat amb aquests horaris.
Bé, però ho intentarem, o ho gravem.
Ah, de fet ho podríem gravar.
Sí, sí.
Sí, vaja.
Mira, ara són la música de...
són la música de viatjar.
O no?
Jo penso que és música de viatjar.
A veure si són la música de viatjar.
Perquè m'he muntat jo, no?
Estàs amb el cotxe.
Deixa'm-ho escoltar, home.
Passager, home, dient Passager, sí, sí, sí, sí.
Bueno, és igual.
Oh, que bonica és aquesta cançó, Quim.
T'agrada?
M'agrada.
A veure si ves.
El grup es diu Vuit Burger i és de Tolosa de Nyangador.
Tu ets tan francòfon que sempre em sorprèn.
Anem a escoltar mails que van arribar ahir a la redacció de Tarragona Ràdio.
El primer és un suposat mail que arriba és de Caracas.
Dic suposat.
Se suposa és de Caracas però no ha contestat.
Li vam reenviar el mail, li vam dir que ens expliqués alguna cosa i no ens ha dit res.
Suposem que és de Caracas, escolta.
A veure què us sembla, eh?
Des de Caracas, Osvaldo Merchant.
Diu que està escoltant gràcies a les bondades d'internet.
Sigo jornada jornada el Nàstic.
Ojalá el Nàstic pueda ganar tres puntos para asegurar la temporada.
El Denle Amico, nuestra palabra de aliento y apoyo hasta final de temporada.
Te la he imprés, te, Osvaldo Merchant.
A mi el nom no em sona de Tarragoni Fora Vila, que diuen els nostrats.
No, pot ser que sigui un ciutadà de Caracas.
És curiós, no?, que un ciutadà de Caracas segueixi jornada jornada el Nàstic i en català.
El segon sí que és...
Perdona, aquí el mail està en castellà però, clar, ell ho segueix en català.
Més mails internacionals, ahir estàvem sembrats, no només des de Caracas,
sinó que n'arriba un des de Houston, però ull l'indret on arriba el mail, eh?
O sigui, jo crec que és la imatge més fric que m'he pogut imaginar en molt temps.
Perquè, clar, jo em veia aquest tio...
Bé, escolta i ara ho expliquem.
Com, estic disfrutant amb la victòria del Nàstic a Marc i aviat el segon que estic a l'aeroport de Houston
escoltant-vos i em deixarà l'avió Camí de Mèxic.
Una abraçada al Ferran.
No es preocupi que guanyaran, Tere.
Sempre, Nàstic, arroba, tarragonaradiu.cat.
Com ens agraden aquests missatges?
Clar, Àngel García diu...
Molt bé, Lluís.
Diu, no es preocupi que guanyaran.
O sigui, aviam, el que més li preocupa a Àngel García és que guanyem el partit...
Perquè aquest senyor no perdia l'avió Camí de Mèxic.
L'és igual que aquest tio estigui.
Jo m'imaginava l'imatge, clar, ell no pot estar amb una ràdio, amb un hipot, escoltant la ràdio.
No, no, està amb l'ordinador.
Està amb el portàtil, allà enxufat a internet, escoltant, suposo que amb auriculars,
perquè no devia fotre-ho allí.
Clar, clar, clar.
I és que me l'imagino a la cua d'embarcament amb el portàtil, sota el braç, amb els auriculars ficats,
i dient que s'acabi, que s'acabi...
Ei, i el tema seguretat a l'aeroport.
A Houston, a més, imagina.
Poca broma, eh?
Vaja, que jo és que em vaig imaginar...
No, és molt meritori, eh?
Em va tancar l'imatge i vaig dir...
I Àngel García, el primer que li passa pel cap, vaig dir...
No, no, tranquil, que guanyarem.
Tu tira cap a l'avió, t'apaga el portàtil, tranquil, que guanyarem.
No m'estranya coneixent Àngel García i coneixent el seu fair play, que tingui respostes com aquesta.
Escolta el fair play d'Àngel García.
Ell ha de fer la ratlla, mire, nen, si toca la ratlla, mores.
Per tant, no entris i no m'emprenyis.
Hòstia, això ho pinteu d'una manera que és tròfica totalment.
Això és així.
Això penseu que és així.
Home, són xavalets de 20 anyets.
No, no, no, ni 20 anys ni 33, és igual.
Aquí, el que trepitgi la ratlla, cau, com el Cavallo Santiago, tu.
Es rezar mucho, es rezar mucho, es rezar mucho.
Tocaria parlar de la Lliga Vaticana, estic una mica desagut amb això.
Sí, s'ha acabat.
Estem molt disgustats perquè estem intentant contactar amb el capellà de Falset.
Sí, amb el Joan de Falset.
Joan de Falset.
He deixat un missatge al fotològic i tot.
Clar, ell ja ha participat a la Lliga Vaticana.
Sempre ens posaven la pista.
Quim li ha enviat uns quants correus i no ens respon.
Li he deixat un missatge al fotològic perquè no tinc el seu mail.
Si l'aconseguís, ja l'aconseguim per la mail.
Jo espero que es posi en contacte.
Però el Joan continua jugant a futbol, eh, al Vaticà.
Però al Vaticà?
Sí, bé.
Diu que avui va de Calxeto.
Amb el seu fotològic estic meravellat.
Calxeto, que és futbol, salam italià.
I diu que després de la Lliga Vaticana...
Bé, ell diu, bé, doncs, com sabeu encara,
que ens van eliminar de la Clericus Cup,
que ara es diu així, que la Lliga Vaticana, perdó,
que jugava en camp gran de 11 contra 11.
La meva aventura futbolística per terres italianes
seguia viva gràcies al Calxeto,
ja que amb el col·legio ens vam apuntar al torneo de la mixina.
És el torneu de l'amistat de Futbol Sala,
diu la Lliga de l'amistat,
que enfronta capellans i semineristes com l'altre,
però aquesta vegada en Futbol Sala tenim nova Lliga que seguir.
És a dir, que a partir de la setmana vinent
podem continuar fent un seguiment del futbol a la...
Intentarem.
Escolta, aquí em quedem dos minuts.
Ostres, que malament que anem.
Em pots tirar el tall següent, Lluís?
Perquè em saltaré aquest que ve.
Em tires el següent?
És que és una dedicatòria només.
Perquè el Numànsia va pujar
i hi ha un bon amic d'aquesta casa,
d'uns bons amics que van pujar,
un és Egoitz Hayo, l'altre John Pérez Bolo.
Ens han passat això des de Sòria.
Jo crec que és un reconeixement per tot el que va fer el John aquí
i pel que està fent ara, Sòria.
És una bona manera de tancar el futbolí.
Bueno, es una alegría muy inmensa, ¿no?
Tení la suerte de vivir otros dos ascensos
y bueno, tengo 34 años ya
y pensaba que no podía vivir esto otra vez.
y ahora que estoy muy agradecido a Sòria, a Numànsia,
a toda la afición por darme la oportunidad
de disfrutar de un momento como este.
¿Y el pequeño bolo, qué dice?
No sé.
¿Vamos a primera, no? ¿Cómo cantamos?
A ver, cántanelo.
¡Oe, a primera! ¡Oe!
Oh, que bonic, eh?
L'alegria va per barris.
El John i l'Egoitz, que han aconseguit pujar
a primera mà al Numànsia, ja tenen dos ascensos.
Un futbolí en el que no hi ha hagut baralles
ni mal rotllo, tot positiu.
La propera setmana, segons la mida
i el valor del souvenir, podrà anar...
Bé, no, no, perdó, en funció del resultat
d'Arnàstic se m'havia oblidat.
Ah, val, val, val.
Quim, gràcies.
Vinga, adeu.
Despero demà pel concurs i a vostès els esperem
a partir de les 7 del matí aquí a la sintonia
de la Ràdio de la Ciutat.
Gràcies per la seva fidelitat.
Els deixem en companyia dels serveis informatius
de Tarragona Ràdio.
Adéu-siau.
Ràdio de la Ciutat
La seua dignitat, la dignitat, que esperen tres pallassos del poder fer-me l'avançament.
Tarragona Ràdio
Tarragona Actualitat, l'informatiu del migdia a Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio
Hola, bona tarda. Obrim aquí la primera edició de Tarragona Actualitat. Aquests són els titulars de la jornada.
L'alcarta ordenarà que es torni a extraure aigua dels pous i es confirma que no s'ha utilitzat per omplir piscines.
El govern central es plantejarà aturar la prolongació del mili-tresfassament si hi ha aigua suficient als pantans.
L'Ajuntament de Tarragona no indemnitzarà el propietari del restaurant del Fortí de la Reina si finalment aquest desapareix.
El govern municipal assegura que té arguments jurídics per evitar-ho i aludeix responsabilitats.
S'aprova el tràmit administratiu previ a la presentació del projecte executiu de la nova ciutat esportiva Camp Clar.
El ple municipal...