.
Encallats a les carreteres.
70 quilòmetres, 3 hores.
L'única alegria dins de la putada
és que hem passat el peatge gratuïtament,
que és un mal molt menor.
És vergonyós.
Encallats al tren.
Un trajecte que es fa una hora, una hora i deu,
és el doble. El doble s'hi va bé.
Sí, més allà abans, per poder arribar abans de la feina.
Força encallats en les grans infraestructures del territori.
Que l'estació seguís estant enmig del teixit urbà
i que, a més a més, permetés que el traçat actual
s'alliberés per tenir grans espais públics.
I amb l'únic consol de l'èxit de l'AVE.
Creemos que es un éxito rotundo,
un éxito comercial absoluto,
que no tiene precedentes probablemente en la historia del ferrocarril.
Aquestes, a grans trets, el resum de l'evolució
de les grans infraestructures al territori.
Si el titular és poc esperançador,
el desenvolupament encara ho és menys.
Les habituals retencions de la Nacional 340 i l'autopista a P7
entre Tarragona i Torredambarra
es van multiplicar com cada any durant el mes de juliol.
El dia 5 d'agost, però, la situació sobrepassa tots els límits.
111 quilòmetres en 5 hores.
Portem ja unes 4 o 5 hores viatjant.
Cada dos segons t'havies de parar i anaves on són a 10 o 20 per hora.
Tres hores de Martorell aquí a Tarragona.
El peatge de Martorell l'hemos pagado y el del Vendrell no.
Y algo así estaba a tope.
Les hauríem d'aixecar sempre.
O se les hauríem d'emportar a Madrid.
Demuncar de 15 soles i mitja.
Han venut les berres aquí al Vendrell.
Mai hi havia visió de les berres obertes.
Ja he de quedar fins a Vinerós.
Estic allà a la família, tu, i ja he trucat a la dona,
i dic, escolta, esperem per les 4 o les 5 o no sé a què no arribarem.
Coincidint amb l'inici de les vacances d'agost,
l'autopista Peceta es col·lapsa
i les cues arriben als 70 quilòmetres
entre Sant Sadurní de Noia i Tarragona.
La situació, gairebé dramàtica,
obliga a César a aixecar només en alguns moments
les barreres dels peatges de Tarragona i el Vendrell.
Ràpidament, des de la concessionària i des del govern català,
s'afanyen a explicar que aquesta mesura
només es produirà en situacions excepcionals.
En qualsevol cas, es torna a posar de manifest
la falta de voluntat d'acabar amb el dèficit d'infraestructures del territori.
Així ho denuncien, entre d'altres, Jordi Just,
des de la Confederació Empresarial de la província de Tarragona
i el president de la Cambra de Comerç de Tarragona, Albert Avelló.
És un problema de govern i és un problema entre el concessionari.
Nosaltres n'hi volem entrar. Nosaltres el que no volem són cues.
No volem cues ni de 70 quilòmetres ni molt menys.
Estem en contra que es digui que a més se poden aixecar els 70 quilòmetres.
Nosaltres volem solucions pel nostre territori.
Llavors, que ho hagi de pagar, que es barallin entre ells.
Si ells se van a juntar un dia per allargar,
com van a allargar el pla de la concessió,
potser es reuneixin ara per veure com ho tenen que arreglar.
que es prepari un protocol d'actuació entre l'autopista i el servei català de trànsit
amb la manera que a partir d'un cert nivell d'incomoditat, diguem,
doncs a partir d'aquell moment, doncs que s'alliberin els peatges.
No seria complexa.
Donaria una mostra de sensibilitat per part de la companyia
i, doncs, a més no, potser ajudaria que els ciutadans
tinguessin una mica més de paciència i que aguantessin
fins al primer semestre del 2009,
que és quan està prevista la desaparició dels peatges troncals.
Tots plegats coincideixen en assenyalar
que la solució serà, precisament,
la inauguració del tercer carril de l'autopista.
Les obres han d'estar acabades a finals d'aquest 2008
i l'any següent s'eliminaran els peatges troncals.
El director general de CESA, Lluís Serra,
explica que els treballs es fan intentant afectar
al mínim possible la circulació de vehicles.
Hem posat una cura especial
en que el desenvolupament de l'obra
causi el menor destorn possible
en el manteniment sempre i durant tota la construcció
dels dos carrils que actualment tenim.
Això farà que almenys sigui més lleugera
la molèstia que una obra sempre inevitablement causa.
Els embussos s'han reproduït aquesta primavera
en d'altres punts dels accessos a la ciutat.
Així, les obres de construcció de la rotonda del Catllala Nacional 340
han provocat cues constants a les hores punta.
El que sí que ha fet disminuir les cues
està en la connexió del pont de Santa Tecla
amb l'autovia T11.
D'aquesta manera,
els veïns dels barris de Ponent i de Reus
ja tenen accés directe a la zona de Joan XXIII.
les obres, però,
arriben amb més d'un any d'incomprensible retard,
tal com recorda l'aleshores regidor d'urbanisme
de l'Ajuntament de Tarragona Jordi Cendra.
a nosaltres ens han queixat del que s'ha trigat a fer aquest enllaç.
quan era un enllaç que, com s'ha pogut veure en un mes,
l'han tingut aclarit.
Això ajudarà a treure vehicles d'altres llocs
i ajudarà que la gent que ve dels barris de Ponent
no hagin d'anar al 23 durant un tomb per l'Aroski
perdent molt de temps que, segons aquests casos,
podria ser molt i molt perillós.
Aquest 2007 també s'han confirmat l'inici
de les obres de dues infraestructures
molt importants per al territori.
Així s'han adjudicat els primers trams
de la futura autovia Tarragona-Montblanc.
Més incidència tindran per a la ciutat
els treballs de millora de la Nacional 240
i sobretot la remodelació de la T11.
Aquestes obres comportaran a la pràctica
la transformació de l'autovia de Reus en una via urbana.
Els més beneficiat, segons el subdelegat del govern,
Joan Maria Balló, seran els veïns dels barris de Ponent.
Al voltant de les Gavarres hi haurà diferents alçades
de galerietes, per dir-ho d'alguna manera,
perquè és on concorrerà la T11, la circunvalació,
la carretera que va a les Gavarres,
i, per tant, des d'aquest punt de vista,
el que es busca és que hi hagi una mobilitat important
en aquest trànsit.
I després, en el segon tram, que és un tram pròpiament urbà,
el que es busca és que els barris que estan a la dreta
i a l'esquerra d'aquesta carretera,
i, per tant, es puguin moure i, per tant, hi hagi permeabilitat.
La xifra de mig milió d'usuaris, sobrepassant les previsions més optimistes,
és la prova més palpable de l'èxit del tren d'alta velocitat
en el primer aniversari de l'arribada a Tarragona.
L'augment de la velocitat dels convois fins a 300 km per hora
ha permès unir l'estació del Camp a Madrid en poc més de dues hores i mitja.
De fet, una de les poques assignatures pendents que li queda a l'AVE
és millorar les connexions amb l'estació aïllada,
mal senyalitzada i sense enllaços per tren.
Així ho lamenta el director del Gabinet d'Estudis de la CEPTA, Juan Gallardo.
Està bé que tinguem una estació d'altres prestacions,
però aquesta estació no està ben comunicada
amb els principals nuclis demogràfics
i amb els nuclis productius del territori.
La xarxa diària és de baixa capacitat,
no està ben resolta i no hi ha tampoc
mode d'accedir mitjançant xarxa ferroviària.
El sector turístic, per la seva banda,
assegura que no ha notat en accés l'impacte de l'AVE
perquè el perfil de l'usuari s'allunya força
del client familiar que acostuma a fer estar a la Costa Daurada.
El portaveu de l'associació hotelera Salou Cambrils-La Pineda,
Joan Anton Pedró, lamenta també la manca de promoció
que s'ha fet en les zones d'origen.
El tipus de client que ha de fer servir l'AVE
no és el tipus de client normal,
vull dir, l'habitual que estem acostumats a tenir aquí.
Per tant, ara ens hem de dirigir a un altre tipus de client,
un tipus de client que vingui només un cap de setmana,
que vingui només un o dos dies
i que busqui alguna cosa més que sol i platja.
I això, lògicament, encara no s'ha fet campanya, jo crec,
cap a aquest altre tipus de turista potencial.
de l'àmbit de l'àmbit de l'AVE
Aquestes queixes només matitzen la bona marxa de la línia.
Des de la mateixa Renfa no han dubtat en qualificar d'èxit
sense precedents la comercialització de la línia ferroviària
d'alta velocitat entre Tarragona i Madrid.
Creiem que és un èxit rotundo, un èxit comercial absoluto,
que no té precedents probablement en la història del ferrocarril.
Estamos viendo que la respuesta es muy favorable,
la respuesta de los ciudadanos que están con un acceso,
que tienen un acceso directo a nuestra oferta,
y creemos que también es un precedente
para lo que puede ocurrir cuando lleguemos a Barcelona.
Des de la mateixa Renfa no han dubtat tampoc
en qualificar d'èxit sense precedents
la comercialització de la línia ferroviària
d'alta velocitat entre Tarragona i Madrid.
Aquest èxit, però, també s'ha cobrat les primeres víctimes.
La més notable és l'enllaç aeri entre Reus i Madrid,
que havia patit com la majoria de clients preferien el tren.
Així ho creia també l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez.
Suposo que aquí té alguna cosa a veure
amb el fet de la competència que el tren d'alta velocitat
fa al vol de Reus, no?
Sembla que no, però al final d'any van sumant
molts milers de passengers amb un vol de Reus,
i això es deuen notar.
El precedent de l'èxit de l'ÀVET Tarragona a Madrid
ha servit també per convèncer l'executiu espanyol
de la importància d'impulsar un corredor ferroviari mediterrani
d'alta velocitat.
Segons la ministra de Foment, Magdalena Álvarez,
aquesta infraestructura és de màxima importància.
El Gobierno ha contemplado, contempla
y está trabajando precisamente conscientes
de la importancia económica
y del impacto positivo del corredor mediterráneo
en todo lo que es la vertebración territorial de España.
Hemos planificado y estamos ejecutando
todas las actuaciones precisas para conseguir
que este corredor ferroviario en todo su recorrido
sea de alta velocidad y de tráfico mixto
y así lo hemos recogido en el PEI.
El problema está en que estamos esperando un tren que se forma
San Vicente Calders y nosotros que vamos hacia Tortosa
padecemos el retraso de una hora diario
que esto afecta el trabajo.
Los que estamos trabajando diariamente en empresas
que no estamos con contratos fijos, tenemos el problema
en que llegaremos tarde, en que perderemos el trabajo.
que no sabemos lo que durará eso.
Entonces, cara a la Fenya, pues no sé
com farem les combinaciones
para poder acudir a la Fenya
y después llegar a casa más o menos bien
porque se perderán cuatro o cinco horas diarias.
Tot el dia patint per si arribaràs, si no arribaràs, si tornaràs.
Si jo tinc l'horari, ara li deia súper reduït,
però mira, de què em serveix tenir un horari reduït
si teòricament arribo a les tres d'aquí a Tarragona
i ahir eren quarts de cinc, que justet, justet.
Durant tot aquest 2007, les obres de l'arribada de l'AVE
a l'estació de Sants han comportat retards i problemes
en la circulació de trens entre Tarragona i Barcelona.
El desori arriba al seu màxim punt a finals del mes d'octubre,
amb els cèlebres esborancs a Bellvitge
que obliguen a tallar la circulació ferroviària
per la línia de la costa.
Els ciutadans han de fer una autèntica gincama
per poder anar a treballar.
Des de les 7 en punt estem fent el trajecte primer de nada
i ara de tornada en tren fins a Barcelona.
El nostre company Josep Sunyer ha comprovat el trajecte de nada
entre l'estació de Tarragona i l'estació de Sants.
Un trajecte que ha fet per la línia de l'interior
i que ha tingut una durada d'una hora i 45 minuts.
Ara s'han anat cap a la plaça d'Espanya a Barcelona
i allà ha agafat un autocar
per fer el trajecte per la línia de la costa
i això implica fer primer un tram en autocar fins a Gabà
i després agafar un tren que el portarà primer
de Gabà a Sant Vicenç de Caldés
i després a Sant Vicenç de Caldés fins a Tarragona.
La tornada 3 hores, l'anada 1 hora i 45 minuts.
Si sumem tot plegat, doncs això el poseia.
És a dir, pràcticament 5 hores per fer l'anada i tornada a Barcelona.
El retards a la feina, l'insomni i els nervis durant 41 dies.
Un període massa llarg per a alguns per suportar el desgavell ferroviari.
Això provoca que molts usuaris es canviïn a l'autocar de línia
o al cotxe particular durant unes setmanes.
Íbamos a coger el tren.
Lo que ocurre es que con todos los problemas que había,
hemos decidido coger el autobús.
Ahir vaig venir de Barcelona a Tarragona
i vaig 34 hores i avui he decidit tornar en bus
perquè hi ha amb l'AVE i tot això.
El tren està de la manera que està,
per això no hi anem en tren.
Venim aquí amb el cotxe, eh?
Més còmode.
Bueno, més còmode, ja veurem què passarà,
perquè potser hi ha més trànsit per la carretera, ja veurem.
Sí, normalment anem en tren,
però avui hem decidit anar amb cotxe.
donant el que hi ha, el que passa és que, a veure,
de Barcelona cap aquí, doncs tampoc no hi ha massa oferta d'horaris,
d'autobusos.
El dissabte, 1 de desembre, restableix la normalitat.
La sorpresa desagradable és el greuge comparatiu
que pateixen els horaris de regionals respecte als de Rodalies.
Després d'aguantar igualment el Calvari,
els Rodalies són compensats amb bitllets gratuïts,
mentre que a la mitja distància toca continuar pagant
sense cap compensació.
A mitja distància hem patit molt més que Rodalies.
Van gratis sense bitllets als trens de Rodalies,
i a mitja distància hem de tornar a pagar abonament.
Els trens segurament ja no passaran en un futur
pel litoral de la ciutat de Tarragona.
Així ho preveu l'avantprojecte del Pla Territorial del Camp,
l'instrument que ha de planificar les grans infraestructures
de la demarcació per als propers 20 anys.
El document proposa que el soterrament de la via del tren
es faci pel nord de la ciutat i no pas per la costa.
El secretari de Planificació Territorial de la Generalitat,
Oriol Neló, creu que aquest disseny
permetrà donar servei a un nombre de població més elevat.
Com que és de preveure que aquesta construcció,
en aquest àmbit d'aquí, pugui requerir un cert temps,
es preveu un desenvolupament en dues fases.
Un primer, que és aquest que ha de permetre
l'alliberament de la façana marítima
i la irrigació dels barris al nord de la ciutat,
que després vindria cap avall a través dels terrenys de la Camsa
a recuperar el traçat actual.
La proposta ha suscitat un grau força elevat de consens
i només falta concretar en quin punt del centre de la ciutat
s'ubicarà l'estació de trens.
L'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros,
ha donat el seu vistiplau al nou traçat.
Té la virtut que és un projecte que territorialment és realitzable,
tècnicament sembla que també és bastant realitzable
i que compleix aquella condició que nosaltres posàvem,
que era que l'estació seguís estant enmig del teixit urbà
i que, a més a més, permetés que el traçat actual
s'alliberés per tenir grans espais públics i zones grandes.
A la primavera s'ha d'aprovar inicialment aquest pla territorial
que també preveu, en un futur,
fer arribar el tren als barris de Ponent.
El trasllat de la via del tren
permetrà dur a terme la remodelació de la façana marítima.
Aquest és l'únic compromís
que s'ha arribat enguany amb el Ministeri de Foment
en relació a aquesta qüestió,
que continua, doncs, encallada.
El que sí es podran desencallar seran, el 2009,
els embussos de trànsit al pas a nivell de la plaça dels Carros.
Durant equip 2008 es construirà un accés soterrat
que permetrà trencar, en part, la barrera que suposen les vies del tren.
de la planta del Tadis de Tarragona.
És un dia trist,
perquè aquesta empresa ha sigut emblemàtica aquí a Tarragona.
Quan vaig entrar aquí, la gent gran que treballava
et deia, nen, això és per tota la vida,
i, lamentablement, no ha sigut així.
Xavier Murató lamenta així, el 23 de març,
el tancament definitiu de la planta del Tadis de Tarragona,
l'antiga tabacalera,
l'empresa on havia treballat els últims anys.
D'aquesta manera es posava fi a l'activitat
a més de 70 anys
d'un dels principals motors econòmics de la ciutat.
Es tancaven també unes llarguíssimes negociacions de 3 anys
sobre el futur dels treballadors.
El delegat sindical de Comissions Obreres, Jordi Aluja,
assegura estar satisfet amb el resultat de les converses.
Una mica trist.
I també alhora ha alliberat, no?
Perquè som 3 anys, quasi, d'anunci i de tancament, i això pesa.
Sí, sempre se te queda aquella sensació
de poder haver fet més coses,
poder aconseguir més millors pels treballadors,
però això sempre és la sensació que et queda, sempre.
Però sí que és veritat que estem satisfets de tot plegat.
L'edifici ja és de propietat municipal
i espera acollir, entre d'altres,
el Museu Arqueològic de Tarragona.
Senyores i senyors,
última trucada per embarcar el vol de Ryanair
amb destinació Palma de Mallorca, Sevilla,
Granada, Milà, París o Estocolm.
Aquestes són algunes de les destinacions a les quals es podrà volar
en poc temps des de l'aeroport de Reus.
I tot això gràcies a l'acord assolit entre diferents administracions
i l'empresa Ryanair
perquè aquesta companyia de baix cost
instal·li una base operativa al Camp de Tarragona.
El conseller d'Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat,
Josep Oguet, espera que aquesta inversió
sigui aprofitada pels sectors turístics i industrials.
Per tant, això és positiu,
crec que des d'un punt de vista de tot tipus, econòmic,
per multinacionals implantades aquí,
amb seus a Alemanya, amb seus a Gran Bretanya, etcètera, etcètera,
com pel turisme.
El turisme a Tarragona està a la costa d'Obrada
molt ben posicionada, però en canvi, òbviament, doncs,
falten línies, faltaven línies.
El conseller Oguet també és el responsable polític
del Parc Científic i Tecnològic
que la Universitat Rovira i Virgili
ha de construir a la zona de Sassalades.
De moment s'està definint el projecte
que ha de servir per captar empreses de tecnologia puntera
en l'àmbit de la química i de les energies renovables.
El primer dels seus elements serà
un centre tecnològic de la química
que estarà especialitzat en química sostenible.
Oguet n'ha destacat els beneficis directes per la societat.
Recerca universitària, recerca tecnològica,
valorització en el mercat,
creació de nuclis de decisió,
ja siguin empreses del país o multinacionals
assentades al nostre país,
que gràcies a aquest valor afegit s'arrelen a casa nostra
i finalment retorna a la societat
amb capacitat de creació d'ocupació riquesa
d'alta qualitat humana.
Una altra manera de conèixer els beneficis de la química
serà visitant el museu d'aquesta matèria
que s'instal·larà a la ciutat.
Enguany s'ha anunciat la construcció d'aquest equipament,
el primer d'aquestes característiques a tot l'estat,
a la zona del moll de costa.
El disseny de l'espai l'ha dut a terme un equip de la Universitat de Barcelona.
Un dels seus responsables remarca l'existència d'uns tubs
que serviran per donar a conèixer la gran indústria tarragonina,
la seva relació amb el port i les aplicacions dels productes químics a la vida quotidiana.
Todos estos tres ámbits se unen entre sí
por un elemento conceptual que les he avançado,
que son esos tubos conductores que arrancan desde la planta superior
con las materias primas, atraviesan la planta primera
en donde hay las grandes transformaciones
y llegan hasta lo cotidiano como si fuesen arterias y capilares
que llegan a todas partes.
Todos estos tres grandes escenarios
es evidente que van acompañados de numerosos elementos interactivos.
Mentrestant, el polígon químic de Tarragona continua creixent.
Aquest 2007 ha entrat en funcionament una planta pilot de poliolafines de rapsol
i s'ha anunciat la posada en marxa per aquest 2008
d'una planta de producció de biodiesel per part de Basf.
El port de Tarragona ha continuat ampliant les seves instal·lacions
per aquest 2007 i ha fixat els seus horitzons per als propers anys.
Enguany s'ha inaugurat la perllongació del dic de protecció,
una ampliació de 830 metres que permet fer les operacions de càrrega
i descàrrega amb molta més seguretat.
El futur, però, passa per la construcció del nou moll de les Illes Balears.
serà una instal·lació de 21 hectàrees que costarà 150 milions d'euros
i que ha de permetre diversificar l'activitat de l'autoritat portuària.
Josep Anton Burgessé és el seu president.
Aquesta vegada hem cregut junt amb ports de l'Estat
que havíem d'experimentar aquesta nova fórmula
que és una concessió d'aigua.
Nosaltres donem la concessió d'aigua, per entendre'ns,
i el concessionari el que ha de fer és construir i esgotar el port
per un termini de 35 anys.
És una inversió important perquè no estarà a sota dels 130-150 milions d'euros
a Josep Fica, que és una obra importantíssima
que per ser una obra de característiques totalment privades
de financió privada és la més important que es fa durant els últims anys.
No tot són flors i violes al litoral tarragoní.
El 23 d'octubre, la col·lisió d'un vaixell
contra la monopòia de Repsol provoca una avaria
que acaba amb el vessament al mar de milers de litres de fuel.
L'ataca de cru danya la flota dels vaixells dels pescadors
i una petita quantitat del petroli arriba a la platja de la Pineda.
L'incident se soluciona en pocs dies,
però obliga a Marina Marcant a obrir un expedient informatiu
per depurar responsabilitats.
Segons el delegat del govern de la Generalitat,
en Xavier Sabater, no es poden tornar a repetir
més episodis com aquest.
Creiem que aquesta situació no es poden repetir.
No pot ser, a més a més, que s'hagin succeït una sèrie d'accidents
d'aquestes característiques en els últims 12 mesos
la tercera vegada i no pot ser que, en el moment que es produeixen,
no hi hagi una resposta més ràpida i més eficient.
Els pescadors també han tingut alguna bona notícia aquest 2007.
És el cas de la renovació del conveni de comercialització de peix blau en pesca nova
per tres anys més.
El president de la confraria de pescadors de Tarragona, Esteve Ortiz,
ha volgut oblidar polèmiques passades i ha remarcat en guany que l'acord beneficia tothom.
Hem de prorogar el contracte per tres anys més,
ja que això igual ens beneficia el sector d'encerclament,
a la cofredia i al propi pesca nova
amb aquest tema de comercialització directa del peix blau.
Això no implica que també se suministri peix d'altres peixaters
que poden vindre a comprar-ho amb una venda directa
a la sala de comercialització de Compes Tarragona
i que, per tant, això no només limita la compra de pesca nova
sinó que el que vulgui accedir amb un preu fixat també ho pot fer.
Unes altres embarcacions han començat a subvintejar enguany al port de Tarragona.
Són les allots de luxe que atracen a les instal·lacions de la Marina Tàrraco.
Aquest complex ha obert les portes aquest 2007
combinant els serveis per als vaixells de Gran Eslora
i amb la gestió de diferents oficines i d'una zona lúdica.
En total, més de 15.000 metres quadrats de locals, botigues i magatzems.
El gran bateig, però, de tot aquest complex es produirà el maig de 2008
quan la ciutat aculli una fira internacional adreçada a aquest sector.
Xavier Bisba és el conseller delegat de Marina Tàrraco.
La Marina en aquests moments ja té un aspecte bastant interessant
quan veus una vintena de vaixells grans que hi ha allà
que estan passant l'hivern aquí, alguns encara falten per arribar
i, esclar, naturalment la nostra obligació és promocionar
i després obrir, com vam fer des del juny, les portes a la ciutadania,
que ara augmentarà bastant l'oferta
perquè la gent pugui gaudir del nostre complex, de les nostres instal·lacions.
Vagin fent un forat a l'agenda del 7 al 10 de maig.
Són les dates en què, amb una mica de sort i una petita inversió econòmica,
podran adquirir un vaixell d'uns 40 metres d'eslora, aproximadament.
Si per aquest 2008 han fet el cern propòsit d'aprendre a navegar,
serà una magnífica oportunitat.
Bona nit
Bona nit
Bona nit