This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Tal com havíem anunciat, ja ens acompanya la responsable de les àrees de medi ambient i sostenibilitat
de l'Ajuntament de Tarragona, la tinent d'alcalde Carme Crespo.
Senyora Crespo, bon dia.
Hola, bon dia.
Primer que de tot, com han anat les vacances?
Fantàstic. Desconexió, camp, he estat al camp, piscina, sol i fred per les nits,
que això és d'agrair amb les temperatures que tenim.
Tenim les temperatures elevadíssimes, costa realment...
Aquestes dues últimes nits ha costat força dormir.
Doncs sí, ja era aquí i la veritat és que s'ha notat el canvi.
Però bé, ja som aquí, carregades les piles i a tornar-hi.
Li plantegem, senyora Crespo, diferents qüestions d'actualitat,
diferents qüestions que tenim sobre la taula aquests dies,
projectes de futur també de la seva àrea.
Per exemple, volíem parlar-li d'un seguit de fumigacions,
un seguit d'actuacions que crec que han dut a terme des de l'àrea de medi ambient
a la zona del riu Francolí per una presència excessiva de mosquits.
Hi ha hagut realment una plaga de mosquits?
Quines actuacions han dut a terme?
Realment ha estat així, però per altra banda era esperat i estàvem preparats
perquè per sort va ploure, va ploure molt.
I com més plou, més problemes tenim de mosquits.
En ciutats on hi ha el riu que baixa com habitualment no baixa
o allà on s'entollen hi ha tolls d'aigua,
doncs es produeixen aquestes plagues.
Bé, no sol ha sigut nostre, també de totes les ciutats costaneres,
de fet, totes les ciutats d'aquí al voltant van fer una reunió
els tècnics corresponents i tots han tingut els mateixos problemes,
inclús més que nosaltres.
Nosaltres el que fem, l'estem fent i hem fet,
doncs és tot el que és la llera del francolí,
totes les parts de la ciutat on hi ha tolls d'aigua,
s'ha fet un tractament amb un larbicida,
un larbicida que es diu bacillus trungensis,
és a dir, que és ecològic,
que precisament el que fa és això,
és un bacillus que es menja les larves d'aquests mosquits
i que té molt bons resultats,
de tal manera que, al ser un larbicida i no un pesticida,
doncs no trobem les restes a les aigües
i no hi ha cap mena de perill pels humans ni pels animals.
I bé, doncs això és el que toca gairebé cada any,
uns anys més que uns altres,
però aquest any, com ha plogut molt, ens ha tocat més,
però és una de les responsabilitats més que tenim des de la Conselleria.
Els temes de salut són importants,
és un tema de salut de les persones
i, doncs, estem...
Jo crec que ja està molt millor
i que continuarem més fa, periòdicament i continuadament.
És a dir, no és que es faci ara un tractament,
no, no, es continuarà fent durant tot l'estiu
i després durant l'any també se'n fan.
El que passa és que ara m'he accentuat perquè ha plogut.
És a dir, no es pot preveure.
Així com hi ha d'altres plagues
que es poden preveure,
fer uns tractaments amb temps adequats,
aquí, doncs, sempre és depenent de la climatologia.
Si plou més, doncs, n'hi ha més.
És així.
És el que va bé per una cosa,
doncs, per tot no va bé,
però, vaja, tot té solució, afortunadament.
En aquest sentit, podríem dir, doncs,
que es van fer els deures,
es va prevenir en el seu moment
i ara, en principi, no hem de patir problemes.
Estàvem preparats,
estàvem preparats de la Unitat Tècnica de Salut.
La veritat és que tenen molta experiència
i estàvem preparats
perquè ja sabíem que al ploure,
doncs, tindríem aquests problemes.
Hem tingut algun altre problema
a causa de la pluja,
que ha sigut precisament la malaltia
que pateixen els nostres xipresos.
Sembla contradictori,
però, degut a l'excés d'aigua
que han acumulat a les seves arrels,
i això m'ho han dit els tècnics,
perquè jo no sóc experta, precisament,
en aquests temes,
però sí que m'han dit
que, degut, precisament,
a la quantitat d'aigua tan gran
que s'ha fet als seus,
als seves arrels,
doncs, ha patit això, també.
Ha patit una plaga,
una mica com els mosquits,
a causa d'haver més aigua,
doncs, hi ha més mosquits.
Doncs, ha passat semblant
amb els xipresos,
ja s'està tractant,
ja es va,
des del moment en què ho van detectar
des de la Conselleria de Medi Ambient,
i de veritat que ho van detectar
al primer moment,
doncs, ja es van posar en marxa,
van acordar amb la Generalitat,
perquè s'ha de fer uns tractaments
des de l'aire, també,
i ja estan amb això,
i esperem que recuperem els arbres
tan aviat com sigui possible.
però també vull explicar
què és a causa
de la gran quantitat de pluja
que ha caigut aquest any.
És a dir, en principi,
aquests xipresos es poden recuperar,
no farà falta transplantar-los
ni cap actuació d'aquest tipus.
Esperem que sí.
Els tècnics diuen que sí.
Com tenim les platges de Tarragona,
senyora Crespo?
Perquè aquests dies,
òbviament,
les tenim plenes,
de gom a gom,
això és obvi,
aquests dies que fa tanta calor,
aquest any no tenim tauró.
Va ser un parell de setmanes més tard,
pels vols de Sant Magí,
si ho recordo de ben salut.
Ho recordo bé,
ho recordo bé.
Instal·lada a la platja del Miracle
durant gairebé una setmana.
A principis de juliol
coneixíem que les 11 platges
de la ciutat
tenien una qualitat d'aigua excel·lent,
segons un estudi
de l'Agència Catalana de l'Aigua.
I continua,
perquè els estudis
ens estan arribant
als butlletins analítics
contínuament
i la veritat és que tenim
unes aigües excel·lents.
Evidentment,
les platges,
en quant a platges,
doncs,
es podria millorar,
sempre es pot millorar.
De fet,
planifiquem una millora,
però més visual i estètica
de les platges
de cara al futur,
fer una planificació
per canviar
els sistemes sanitaris
i els xiringuitos,
parlem,
però el que és la qualitat,
o sigui,
el que representa
la salut de les persones
és
estar fantàsticament bé.
Vull dir que
amb això
no crec que puguem millorar molt.
Es pot millorar
en altres qüestions,
però aquesta,
precisament,
és una de les millors
de tota Catalunya,
les nostres 11 platges
que tenim.
Parlava ara
d'aquest aspecte,
aquest projecte de futur,
ets referíem
als xiringuitos,
als bars,
a les casetes
de la Creu Roja?
Sí, a tot,
inclús a la caseta
de la Creu Roja,
als bars,
als serveis,
o sigui,
als lavabos,
que ara els que hi ha,
doncs,
n'hi ha algun...
Els nous que hem posat
aquest any
no ens presenten
tants problemes,
ens presenten més problemes
als que ja feia
a temps que hi eren,
perquè tenen un dispositiu
automàtic
molt complicat,
no tothom ho sap
utilitzar bé
i llavors s'espatllen
contínuament,
és a dir,
ho van un dia
arreglar-ho
i el dia següent
torna a estar espallat,
llavors,
tot això hem de veure
què fem
de cara al futur,
això vol dir diners,
també no cal que ens enganyem,
vull dir,
fer qualsevol cosa
val diners,
però creiem
que és necessari
que la imatge
que hem de donar
als nostres platges
és una imatge diferent,
n'hi ha que les tenim bé,
precisament les de bandera blava
són les que estan bé
d'imatge,
perquè la bandera blava
no té a veure
amb la qualitat de l'aigua,
sinó amb tota una sèrie
de paràmetres diferents,
però necessitem això,
unificar una mica,
fer doncs
que totes les platges
puguin tenir,
si no bandera blava,
però almenys
un aspecte diferent.
Es vol buscar,
per tant,
una uniformitat
en l'aspecte...
Més que potser
no tan uniformitat,
sí dins de la mateixa platja,
però sí potser
doncs
que paisatgísticament
estigui...
tot el que hi hagi a la platja
tingui unes condicions
coherents,
perquè ara hi ha
uns panells informatius
de fusta
que estan molt bé,
però després
podem tenir un xeringuit
al costat de color blau,
no?
I amb tot de caixes
per fora...
És a dir,
una mica haurem
de treballar amb aquest...
De cara a l'any vinent
començar,
perquè això
no es fa amb un any,
perquè val diners,
però sí que haurem
d'anar fent
doncs això,
una programació
plurianual
perquè tot estigui
tal com desitgem que sigui.
Un projecte a mig termini,
per tant.
Sí, sí, sí.
Referent també
als canvis
que experimenta
la ciutat
durant l'estiu,
pel que fa
a la neteja
dels carrers,
l'arribada de l'estiu,
la major afluència
de turistes,
la concentració
de molta gent
en determinades zones
de la ciutat,
com per exemple
la part alta,
els obliga a modificar
en certa manera
els sistemes
de neteja
respecte a altres èpoques
de l'any?
Cal reforçar
aquells llocs
que sabem
que hi ha més gent,
allà van especialment,
la gran afluència
de gent
a l'estiu
és a llevant,
a la part alta
evidentment
perquè hi ha les festes,
però a la part alta
hi ha gent
tot l'any.
Llavors a la part alta
ja crec que
sempre dic jo
que es podria millorar,
però especialment
si la gent
còpera
és una miqueta més,
però que els serveis
de neteja
a la part alta
s'han incrementat
moltíssim,
moltíssim,
i jo crec
que hi ha d'altres zones
que ara a l'estiu
ho noten més
que és llevant.
Percentualment
és la que més
augmenta en població.
i aquí és on fem
i hem d'esmerçar
més esforços
a l'estiu.
Aquesta setmana
senyora Crespo
s'assignava
o coneixíem
un conveni
de col·laboració
entre l'Ajuntament
i l'Associació Aurora
per un conveni
per restaurar
el Bosch de Ribera
de la desembocadura
del riu Gallà.
En què consisteix
exactament
aquest acord
de col·laboració?
A veure,
la plana
de Tamarit
s'ha protegit,
vull recordar,
el pla d'ordenació urbana
que nosaltres
ja al final
aprovarem,
perquè és una part
verda
de la nostra ciutat
que cal preservar
i a més cal recuperar.
Llavors,
ja vam fer
amb els de
la societat
de la Sínia,
l'ONG,
vam fer
els camins del silenci,
que és una part,
sembla que són uns 500 metres,
fins a la desembocadura,
que allò ja estava
per invidents
i que està arreglat.
Però llavors
hi ha
un quilòmetre
amunt
d'aquesta part
d'aquí
fins a part
a dalt del riu
que és un camí
pel qual
no s'hi pot passar
pràcticament,
perquè hi ha
tot de canyes,
hi ha tot de brossa.
Llavors,
el que hem fet
amb l'associació Aurora,
ells han demanat
a l'Agència Catalana
de l'Aigua
un ajut
per fer
tot aquest treball
i després
l'Ajuntament
el que farà
és,
durant 2009,
pagar-los el manteniment
d'aquests treballs
perquè és
tant o més important
no solament
fer el treball
sinó després
mantenir-ho
i dir que cal
mantenir-ho
perquè allí
el que es farà
és reforestar,
replantar
les espècies autòctones
d'aquesta zona
del riu,
dels boscos de Ribera
precisament,
els olmos,
el tamariu
que per exemple
sembla ser que dona
el nom
a la plana
i en canvi
n'hi ha poquíssims
de fet
ara fa poc
n'hi van fer
una plantada
però
en cal més
i això és el que farà
el centre Aurora
que tenen
un grup
d'unes 20 persones
que es dediquen
a la jardineria
ells faran
i ho estan fent
de fet
desbrossen
treuen les canyes
desfant
el residu
el tornen a posar
és a dir
que és totalment
reciclable
i ells
després replantaran
tot això
i durant el 2009
hauran de mantenir-ho
i això és el conveni
que fer l'Ajuntament
amb ells
perquè el mantinguin
aquesta reforestació
que farem
d'un quilòmetre
més o menys.
Parlava-vos-hi ara
d'aquests camins
a la zona
de la Sínia
de Tamarit
aquesta zona fronterera
que va gairebé
entre Tarragona
i Altafulla
precisament
en altres ocasions
que ens acompanyat
ja havia parlat
d'un projecte
de l'Ajuntament
de Tarragona
d'establir
un seguit d'itineraris
amb el medi ambient
com a principal
protagonista
crec que de fet
d'aquí pocs dies
ja es concretarà
però no sé si
ens pot avançar
algun detall més
en referent a aquest projecte.
Ara de moment
o sigui
s'han de fer molts més
n'hem preparat 8
dins de l'agenda 21
que recordo
que fa molt poc
que vam aprovar
llavors aquests itineraris
són 4 periurbans
i 4 urbans
és a dir
que no estan tots
els itineraris
fora
de la ciutat
però 4 sí
que ho són
llavors els presentarem
ja la setmana vinent
perquè els estan acabant
d'imprimir
de fet
es podran comprar
per dos euros
perquè és tot un bloc
una guia
una petita guia
a l'oficina de turisme
i llavors
aquests itineraris
són per això
perquè els ciutadans
gaudim
de la natura
que tenim
en aquesta ciutat
que en tenim
i molta
i això també vol dir
que s'hauran de mantenir
i s'hauran de tenir
en condicions
perquè aquest
per exemple
aquest camí
és el camí
de Tamarit
és el camí
que molts caminants
fan
de la ruta
dels castells
i passen per allà
i aquest tros
tenien molta dificultat
per poder passar
precisament
les canyes
que són
forànies
que havien sortit
perquè no són
espècies autòctones
i llavors
doncs bé
així ho volem fer
per tot
el terme
municipal de Tarragona
que tenim
molts espais
verds
moltíssims
i que cal cuidar
de ben segur
que tindrem
l'oportunitat
de parlar
més ampliament
d'aquests itineraris
però en qualsevol cas
això potser constata
que hi ha moltes zones
de la ciutat
o potser constatarà
que hi ha moltes zones
de la ciutat
que hi ha molts tarragonins
que no coneixem
probablement
probablement
perquè jo mateixa
un dels itineraris
doncs l'he de fer
perquè no l'he fet mai
i doncs
és probable
que sí
doncs tant de bo
de fet
això ho han fet
pels tarragonins
és a dir
encara que es vengui
a l'oficina de turisme
per si algun turista
ho vol comprar
nosaltres
després penjarà
la pàgina web
i o sigui
estarà a l'abast
de tots els ciutadans
de Tarragona
que és el que ens interessa
en primer lloc
després també
els turistes
però la responsabilitat
de la regidoria
de Medi Ambient
és precisament
doncs
donar aquesta oportunitat
als ciutadans
i ciutadans de Tarragona
d'aquí uns dies
doncs coneixerem
més detalls
d'aquests itineraris
però que com vostè comentava
s'emmarquen
en certa manera
dins del procés
de l'agenda 21
aquest procés
que ja hem comentat
en diverses ocasions
com es troba
en aquests moments
en quin punt
ens trobem
d'aquest procés
de redacció
de l'agenda 21
bé
el juny
ja es va aprovar
el pla d'acció local
de l'agenda 21
i vam dir
que semblava
que s'hagués fet
molta feina
en 7 o 8 mesos
però és que realment
la feina ve ara
perquè ara és quan
hem de fer
tots els plans derivats
i s'han d'executar
hem de fer
la periodicitat
i s'ha d'executar
de fet
doncs
hi ha el pressupost 2009
algun
o sigui
la implantació
d'algun d'aquests plans
ja ha de venir donada
per pressupostos
perquè està claríssim
que tenir
els plans
sense pressupost
doncs no
o sigui
no es pot fer
ni pressupost sense plans
ni plans sense pressupost
ara ja tenim els plans
els pressupostos del 2009
ja començarem a veure
algunes de les actuacions
de fet
ja havíem començat
també s'ha de dir
perquè tenim ara ja
el pla de residus
que també l'hem de presentar
en breu
i això ja és
un pla derivat
de l'agenda 21
per tant
a partir d'aquí
doncs
és l'execució
d'aquests plans
durant tota una sèrie d'anys
les ciutats
que fa 10 anys
que la tenen
doncs
han trigat 10 anys
a posar-los
doncs
la nostra fita
hauria de ser
10 o menys
perquè anem una mica
endarrerits
respecte d'altres ciutats
no sé si també
és a recollir
l'agenda 21
una qüestió
recorrent
una de les principals
preocupacions
dels ciutadans
que nosaltres
per exemple
rebem
quan fem la línia directa
amb l'alcalde
aquest contacte
que tenim ensolment
amb els ciutadans
la qüestió dels contenidors soterrats
aquest desplegament
que vam tenir
que estem tenint
de fet
en diferents zones
de la ciutat
un desplegament
però que
segons el calendari
que s'ha previst
encara s'ha de continuar
per diferents zones
de la ciutat
a veure
el dels contenidors soterrats
centra precisament
en aquest pla de residus
que acabem de fer
ara
els nous
el nou ajut
que vam obtenir
de la Unió Europea
el que farem
és fer
barris
reomplir
i posar
alguns barris
de Tarragona
tots al mateix sistema
de contenidors soterrats
que seran
Sant Pere i Sant Pau
Sant Salvador
i alguns altres
que ens quedaran
perquè eren
em sembla
si no recordo malament
100 illes
aproximadament
de contenidors
bé
aquesta és una part
d'aquest pla de residus
i que ja està
dins de la gent de 21
però una altra part
molt important
és l'educació ambiental
i l'educació
vol dir
que haurem de fer
que també ho començarem
ara al setembre
campanyes
campanyes
per explicar
a la gent
com s'ha de fer
com s'ha de reciclar
com s'ha d'utilitzar
que sobretot
no ho deixin fora
els contenidors
que hi ha un contenidor
molt a prop d'un altre
no cal que el deixin
si el troben ple
perquè pot ser
que momentàniament
alguna vegada
estigui ple
però és que
hi ha vegades
que algú ho deixa fora
i sense estar ple
la resta de persones
que van
ja ho deixen fora
perquè es pensen
que estan plens
totes aquestes coses
una feina
una tasca
que entra dins
del pla de residus
de la gent de 21
que l'hem de posar en marxa
també
els vol fer incisió
incis especialment
en aquesta tasca
de pedagogia
especialment
i l'haurem de fer
al carrer
que és el lloc
on la gent
està
és a dir
perquè
el paper
a casa
els mitjans
també
sempre ajuda
són suports
però
el que haurem de fer
és
i a més ho hem vist
que la gent al carrer
els informadors
el dels platges
l'èxit que tenen
és a dir
sempre és més exitós
la informació
a peu de carrer
i això és el que haurem
de fer
campanyes d'aquest estil
deixem acabar l'entrevista
plantejant-li
una qüestió
de la qual
en teníem
la primera notícia
a mitjans
el mes de juliol
és aquest seguiment
exhaustiu permanent
de la qualitat ambiental
de l'aire
de la ciutat
es va signar
també un conveni
entre l'Ajuntament
l'Observatori
de la Salut
i Medi Ambient
que depèn
de la Generalitat
aquest control
aquest seguiment
com es durà a terme?
Doncs bé
hi ha una comissió
o sigui
nosaltres
des de fa un any
la meva
era la meva obsessió
no?
que l'Ajuntament
pot ser
tenia menys
incidència i control
precisament
perquè era
d'altres administracions
era amb aquest tema
i llavors
doncs
vaig voler
entrar
i dic
vaig
perquè de fet
és el primer
Ajuntament
que hi entra
dins de l'Observatori
de Salut i Medi Ambient
amb un conveni
el que farem
el que farem és
hi haurà una comissió
de dos tècnics
de l'Ajuntament
i dos tècnics
del Departament
de Salut
i Medi Ambient
perquè són els dos
de la Generalitat
i faran aquest seguiment
del conveni
que vam signar
quant a informació
continuada
i també
actuacions
a seguir
perquè no n'hi ha prou
que és molt important
estar assabentat
i informat
però també
doncs a veure
actuacions
que cal fer
perquè aquesta part
millori
perquè
també
el nostre alcalde
el GENER
signarà un pacte
d'alcaldes europeus
pel canvi climàtic
i aquest és un important punt
el de la contaminació
atmosfèrica
haurem de complir
en dos anys
quan signem el pacte
tot una sèrie de requeriments
amb d'altres ciutats
d'Europa
i bé
doncs
és un objectiu
l'objectiu és que
en dos anys
complim aquest pacte
i llavors
el fet de fer
el conveni
amb el Departament
de Salut
i el de Medi Ambient
doncs ha estat
un primer pas
per aquest
per l'accompliment
d'aquest objectiu
en què consisteix
aquest pacte
d'alcaldes europeus
que comentava
doncs
incidiran
especialment
en el canvi climàtic
és a dir
que el que haurem
de decidir tots
i posar en marxa
en dos anys
són tota una sèrie
de polítiques
destinades a
minimar el canvi climàtic
per tant
seran polítiques energètiques
seran polítiques
de contaminacions
atmosfèriques
és a dir
tot allò
que fa
que el canvi climàtic
augmenti
cada dia
i que em pitjori
doncs
el nostre objectiu
i de totes les ciutats
que signarem
aquest pacte
s'assignarà
a França
no sé si a París
probablement
doncs
serà
aquest
que Europa
com a mínim
totes les ciutats
d'Europa
en dos anys
fem polítiques
reals
per preservar
el canvi climàtic
i polítiques
d'estalvi energètic
d'eficiència energètica
especialment
seran
d'això
això vol dir
també
de control
d'automòbils
de control
de mobilitat
d'invertir
en altres formes
d'energia
un pacte
que per tant
com que són
polítiques municipals
polítiques de la ciutat
que notarem
també els efectes
i les pràctiques
que es posin en marxa
també
les notarem
als ciutadans
en el nostre dia
evidentment
és global
però actuant localment
llavors
s'ha de notar
localment
i també globalment
quines ciutats
s'afegiran
en aquest pacte?
doncs
en principi
ho estan
no estic segura
de les que
encara
sé que
quan vam estar
a Viena
que va ser
d'on va sortir
realment
hi havia
doncs París
hi havia
hi havia
d'aquí d'Espanya
hi havia
Donosti
suposo
hi havia
Còrdoba
però no hi havia
encara en aquell moment
va ser
quan vam decidir
les que hi aniríem
no?
i encara
ara a finals d'any
és quan
ens hem de trobar
i totes les ciutats
que vulguem
doncs
haurem de
de preparar
per la meva part
els serveis tècnics
meus
estan ja treballant
el tema
el que no sé
exactament
és quines ciutats
definitivament
s'apuntaran
però allà
de lo que és
de
hi havia
Itàlia
hi havia
Robigo
d'Itàlia
hi havia
potser
també
Venècia
és a dir
ara així
de memòria
no en puc dir més
però sí
sí
eren
capitals
importants
europees
evidentment
que
anava destinat
a les que són
d'un demany
com el nostre
ciutats mitjanes
petites mitjanes
és diferent
les grans
però a París
sí que està bé
per apuntar-se
encara que
primerament
l'objectiu
era
les nostres ciutats
per trobar
totes
uns objectius
comuns
al final
alguna ciutat
gran
també s'apuntarà
temps tindrem
de ben segur
de parlar
d'aquí
fins al gener
sí
perquè això
sabrem
definitivament
alguna cosa
primers de desembre
aquest pacte
de ciutats
europees
la gent de 21
són qüestions
de les quals
ben segur
n'haurem de continuar
parlant
amb la tinent
d'alcalde
de Medi Ambient
Salut i Sostenibilitat
de l'Ajuntament
de Tarragona
la senyora Carme Crespo
senyora Crespo
moltes gràcies
i fins la propera
a vosaltres
i bon estiu
a veure bon dia
respecte