I a Torrefort, a Bona Vista, al 977-55-1373.
El matí de Tarragona Ràdio.
Rapsol IPF sempre ha estat al costat del nàstic.
Rapsol IPF t'apropa l'altra cara del partit.
Rapsol IPF patrocina el futbolí de Tarragona Ràdio.
Temps per al futbolí d'aquest dilluns.
Un futbolí arriscat.
Elder, una miqueta arriscat, no?
Però ens va el risc, ens va el risc.
Però mirin que bé, avui tinc l'Elder a l'estudi,
que és una persona respectuosa,
és una persona educada, amable,
que mai et dirà una cosa desagradable.
Gràcies, Elder, per acompanyar-me avui al matí de Tarragona Ràdio.
I lluny d'aquí, lluny d'aquí, no sé on deu estar,
perquè això de l'AVE com que va tan de pressa...
Quim Pons, no sé on deu estar...
Estava a l'AVE.
Aquest lavabo de l'AVE?
Quim, bon dia.
Quim, però què fas al lavabo?
Home, un té les seves necessitats...
No, no, no, per favor, no, no continuïs per aquest camí.
No calia ser tan detallós.
No continuïs.
A veure, tu no pots estar assegut i fent-te el xulo
que treballes a la ràdio i que guai,
i que ara truco i participo en un programa.
T'has de tancar al lavabo?
No, però si t'explico el problema,
acaba de començar la pel·lícula,
que segurament el millor que ja l'AVE.
I quina és?
Quina fan?
A Díaz, espera, t'ho dic, eh?
Com he muntat?
Diàries de la Calle, traduït literalment en anglès.
Freedom Writers.
La traducció és literal, eh?
Però molt violenta, no crec que et convini,
perquè amb el caràcter que tens només et falta això.
Home, gràcies, Iolanda.
Jo em pensava que era molt violenta
perquè així no dorm-me les nits.
Em pensava que era una pel·lícula que ja he dit
que és una de les coses més destacables que té l'AVE,
a part que va molt ràpid.
I les culleretes, sí, les culleretes, Quim.
I les culleretes.
Em sabia greu emprenyar Jordi Blanc
a estar al costat allà escoltant la pel·lícula
i dic, calla, em vaig a la capa.
No s'ha adormit el Jordi encara?
Encara no dorm?
No, és un d'aquests personatges.
O sigui, Jordi Blanc,
si li preguntes la cartellera de l'AVE, se la sap.
T'ho promets?
O sigui, ahir van passar sencer Rocky Balboa.
Què dius?
És una pel·lícula que només pot veure Jordi Blanc
i el personatge que tens al teu costat.
Efectivament.
Ningú més en el món.
Elder, tu també, no?
La van a veure un servidor sol al cine.
Perquè vegis.
Clar, és que clar, amb personatges així,
com ha d'anar bé aquesta redacció?
De totes maneres, Quim, a veure,
tu ja saps que, si m'equivoco, ho reconec.
Ara entenc moltes coses.
Treballes amb persones amb certes dificultats.
Clar, i violentes.
Que s'han de resituar, que han de madurar.
Com es nota que avui hi ha poca cosa, eh?
No, no, no.
Amb aquesta llarga introducció que estem fent.
Ahir va entrar un empat de Salamanca.
Ja ho sé, ja.
Ja ho sé, ja.
És bo, no?
Us vaig escoltar i va haver algun moment...
Home, com sempre.
Molt bé, molt bé.
Quim, tu saps que de fa un temps...
Ah, eren tu?
La que escoltava la ràdio ahir, sí, era jo.
No sé si hi havia algú més, però jo...
I algun familiar tenia a prop que també seguia el partit.
Ostres, està bé això, no?
Gràcies, gràcies, banda.
Després, quan...
Ja passarem alguna cosa per escoltar-nos.
Home, el souvenir, però ja en parlarem.
A veure, comencem amb el gol, no?
Sí, home...
És el mínim, ja que només en van marcar un, doncs...
No, no val la pena avui perquè...
Ja sé que això és massa...
Potser té massa a veure amb el futbol, eh?
Però David Garcia només ha fet dos gols
en tota la seva carrera futbolística amb el Nàstic.
I ja ha portat uns quants anys.
Un va ser contra el Llevant, un golaç de falta.
I el que va fer ahir...
I a més, era el dia que tornava.
Portava des del 8 d'abril de l'any passat, del 2007,
que David Garcia no ha jugat un partit amb el Nàstic.
I mira tu, però, en debuta i patapam, fot el gol de l'empat.
El llançament el farà ràpidament el Nàstic.
Buscant l'afronta a Alejandro, per ell va la pilota.
El llançament de Jandro canviant la pilota, el segon pal...
El xoc!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol...
Goal, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol del Nàstic.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol...
Al nou de la segona, el gol de David García.
La sortida al corne de Campano, la deixa la frontal per Jandro.
La penja el segon pal, venia del darrere.
Lliure de marcatge David García, la tocada amb la cama
per empantar la pilota al fons de la xarxa de la porteria d'Aviel Ribas.
Arriba l'empat el nàstic.
Al nou de la segona, el gol del David García
que avui tornava a vestir la samarreta del nàstic.
Gol del nàstic, se la manca un, n'estic un, empata David García.
Molt bé, el gol i el Jordi, sí senyor.
Molt bé, no?
Molt bé, m'ha agradat moltíssim.
Ara, ahir jo vaig tenir un cert moment de violència
mentre escoltava la retransmissió de Tarragona Ràdio.
Després diu que els violents som nosaltres.
Sí, no, no, em vaig sentir molt violent.
Quim, a veure...
He escoltat les seves influències.
A veure, Quim, Quim...
M'influen malament, em fa donar-me aquí a Valboa,
que jo no vull veure la retransmissió de Valboa,
i clar, arribes ja violent.
Que jo et conec i sé que ets un alma de canti,
que ja ho sé, però...
A vegades ens hem de moderar el caràcter.
Ja, però és que...
Bueno, és igual.
Escolta, escolta.
Escolta.
Mico ha estat el millor jugador per banda del nàstic aquesta temporada.
Escolta'm una cosa.
Me la pesi, eh?
Escolta'm una cosa.
A veure, escolta'm una cosa.
És l'únic que arribava a línia a fons.
Escolta'm una cosa, xato.
Si el campano no està al 100%, no té a jugar.
M'ha agradat això de xato, eh?
No, jo no dic que no estic al 100%.
No, no, m'ho estàs dient tu.
I un jugador...
I un jugador que surt d'una lesió,
jo avui no l'he posat de sortida.
Ja, Àngel, però si el mister l'ha vist entrenat
durant tota la setmana i ha vist que estava per jugar,
suposo que no es fotrà pedres contra ell.
Bueno, jo no dic res, tu.
Ja ho he dit tot.
Jo tampoc.
Ja ho he dit tot.
És que xato.
Dir xato així és com un lletge.
Que tu ja tens una edat perquè et diguin xato, no?
Però què vol dir una edat?
Ui, ui.
Ai, i diu que no és violent.
Si el Quim no m'ha sentit 18.
A veure, Quim, explica't que tens ocasió.
No hem estat violents.
Hem estat bé i, a més, hem de dir...
Sí, però els oients...
Perdona.
Perdona, els oients es van violentar com jo,
el que passa que jo no podia enviar res
i us van enviar alguns altres correus, no?
Sí.
Ah.
Sí, sí.
Però era de bon rotllo.
Vull dir...
Però no és violent.
Ara ho he escoltat.
I en el moment em va semblar molt violent.
Però ara ho he escoltat
i, home, no em sembla tan violent tampoc.
I no té més, no té més.
A tu què et va ofendre?
El xato o una mica que et portés la contrària?
Home, em va ofendre que...
Que tingui la mania que té a Campano i a Mico.
És que no ho entenc.
Vull dir, perquè és mania persecutòria directament,
juguin que juguin.
Vull dir, jo crec que a Mico i a Campano guanyen la Champions
amb qui sigui
i Àngel Garcia continuarà a fotre la pulla fins a dintre.
Però, bueno, és igual.
Sí, van arribar amb ells.
I van arribar amb ells criticant que ens braguéssim l'Àngel i jo.
Però, bueno, és un hobby gairebé nacional, eh?
Forma part de l'espectacle.
Forma part de la seva relació.
Clar.
Ahí, ahí. Escolta, escolta.
Que avui hem vist la cinquena tarja groca.
El Jaime Ramon-Gener reclama un altre pique.
Quim Pons Àngel Garcia, d'aquí al Preixincaig de 4-10
i pregunta si a Mingo és d'Ostalric o de Murano o Bohèmia
per allò que es trenca més que el vidre.
En principi d'Ostalric, que sapiguem.
La pilota l'està movent el Salamanca,
ho està fent a la dreta de la porteria, Roberto Jiménez.
Dir-li al Jaume que el trobem a faltar per aquests camps de les Espanyes,
que últimament no ens acompanya, ja.
Ai.
El Jaume també estava escoltant la retransmissió.
Sí, però saps el que em preocupa més?
Que em vaig imaginar la imatge meva i d'Àngel Garcia
en un rinc de Preixincaig.
De totes maneres, Quim mai...
I em va preocupar imaginar-me aquesta imatge.
Vull dir, no sé per què ho vaig fer.
Bueno, és igual.
Mai superaràs la vegada que vas dedicar un gol a Hugo Chaves.
Per tant, no et preocupis que la teva reputació
ja està molt malmesa. Cap problema.
Bueno, mira, el país d'Hugo Chaves
és el següent protagonista.
Mico, eh?
Ahir vam rebre un mail,
jo crec que era broma, però jo, com que soc així,
no ho sent, vaig pensar, sinó que era veritat,
que ens el va enviar l'ex-entrenador del Nàstic.
Ah, sí?
Sí, sí, jo crec que també estava escoltant Javi López al partit
perquè mira quin mail vam rebre.
Con mico i diez micos más,
ascenderíamos firma Javi López,
un missatge a sempre a nàstic arroba tarragonaradio.cat.
Però és veritat que era de Javi López o no és veritat?
A veure, tenim el dubte,
li podem atorgar la presumpció d'innocència, no?
Javi López encara ronda aquests dies per...
Mira, algú volia entrar al lavabo de l'AVE
i el que hem hagut de sortir
intentarem recuperar la comunicació.
Clar, és que no hem pensat en això,
que probablement algú volia utilitzar,
el lavabo ja ha hagut de sortir
i tornar a entrar aquí, més aquí.
Sí, sí, sóc aquí, sóc aquí.
No, dic que algú no vulgui entrar i...
El què? El que digues?
Que algú vulgui entrar al lavabo de l'AVE
i tu estiguis allà ocupant un lloc que no et pertoca,
perquè això no és un estudi de ràdio, no?
No vol entrar ningú,
però ho tinc gairebé com un estudi.
Hem muntat un xeringuito aquí al lavabo realment interessant.
A veure, era Javi López o no era Javi López?
El mail era de Javi López o no?
Home, jo no soc de l'Estaci,
ni cap cosa d'aquestes així,
ni per poder-ho esprinar, segur.
En fi, sigui com sigui.
Jo diria que no, però no ho sé.
No hi ha res que no pugui arreglar una pizza, no?
Sí, sí.
I, bueno, a Àngel García
dintre de la seva funció del pizzero de les retransmissions,
ja va fer directament d'horador de la pizza, jo diria.
Jo me l'imaginava ahir, Iolanda,
pujar pel, saps allà del Hyde Park?
Sí.
Que fan allò del corner, que puja a la caixeta.
En una banqueta, no?
Sí.
Doncs jo me l'imaginava així,
perquè, clar, la seva estatura tampoc donava per més,
potser dues banquetes...
Oi el que li ha dit!
Oi el que li ha dit!
Pujar de sobre les dues banquetes
i allà orant davant de tothom
el telèfon de telepizza
i de què volia la pizza.
Si no, escolta, escolta, Javura,
Demico, tu dius Demico,
però Demico, a veure, què aporta?
No, no, jo em dic que ha estat el millor
quan ha jugat a la banda dreta,
tot i les crítiques.
Això ho dius tu.
Ho dic jo, no, no, ho dic jo, eh?
Àngel, Àngel, demana-li una pizza al Quim,
que no dinem la seva, va.
Vinga, va, Quim, demana una pizza,
truquem al 221919,
i de què la vols, a veure?
Formatge, home.
Doncs vinga, una de formatge pel Quim.
Tens gana?
Truca-tele pizza.
A Tarragona, al 977-221919,
i a Torreforta, a Bona Vista,
al 977-551373.
Àngel, al final et faran la mua telepizza, eh?
El telèfon, què vull...
A veure, crec que ja hem trobat animador a la retransmissió.
L'altre dia vaig anar i m'he tingut que pagar, per això, eh?
Que gran, eh?
És que és...
Àngel García no està pur.
I això que es va inventar una pizza, era Besubí?
Sí, sí.
Besubí.
Besubí, Besubí.
Sí, Besubí, que jo crec que a telepizza ja la van fer.
Ja la fan, no?
Sí, ja s'enganya i diu que no,
però això crec que la deuen fer ja.
I, escolta, Tere també ens va donar algun moment agraït ahir, no?
És que la primera part d'ahir va ser molt dolenta.
Vull dir, ara torno a parlar de futbol,
encara que no ho sembli, eh?
Va ser horrorosa.
La segona va ser molt bona
i la primera, com que ens avoríem una mica,
amb alguna cosa ens havíem d'entretenir.
Què passava?
Que ahir el marcador de Salamanca estava realment alt.
O sigui, el ding-ding-ding,
saps que fan els marcadors quan anunciem un gol?
Estava altíssim.
Però altíssim vol dir altíssim.
i el micro, clar, el recullia molt bé.
La Ter Ortega normalment donava els resultats aquí a la ràdio.
Ella donava els resultats, el marcador estava alt
i hi havia com un delay,
com una barreja estranya entre que ella donava,
el marcador sortia, etcètera, etcètera.
Vem acabar inventant un joc.
Que si la Tere era més ràpida o no que el marcador.
Resultat, Violanda?
No sé.
Jo crec que això d'algun tipus de cop
que s'han portat de Vic Garcia,
alguns jocs de Salamanca.
A mi s'haig jove, potser.
Ha marcat el Valladolid,
no sé si ho anuncien a l'Elmàntic,
ha marcat Joseba Llorente, Valladolid 1,
Espanyol 0, el minut 1 de joc.
Encara li queda un canvi pendent al Nasti
perquè recordin que a les acabades de la primera part,
Gorka de Carlos havia entrat al lloc del lesionat Mingú.
Heu recuperat el marcador, no?
Sí, també, eh?
El gol del Betis.
El gol d'Edu pel Betis, Betis 1,
Recreativo 0 en aquest derbi andalús.
Gol de la Real Sociedat el segon dia,
Tecerio, Córdoba 0, Real Sociedat 2.
I aquest el dic abans,
el de l'Espanyol, Valladolid 2, Espanyol 1.
I que poden remuntar a aquest resultat.
És molt gran, eh?
Ai, quina tarda de no futbol que hi va bé ahir.
Vam jugar una estona i va estar...
És a dir, aquest joc a mi em va agradar.
És aquest joc que m'agrada.
Sí, veig que molt de futbol no van fer,
com avui tampoc no han fet molt de futbol al futbolí,
però bé, alguna coseta han pogut recuperar, no, Quim?
Sí, home, cosetes, cosetes o alguna cosa.
No, Quim, Quim, Quim, Quim...
Quim, el souvenir.
Ja, ja m'imaginava.
Què m'has portat aquest cop?
Va, va, va, que estic nerviosa.
Què m'has portat?
A veure, t'ensenyaré quan estic aquí.
És que ara no puc dir què t'he portat.
Ai, em t'he portat papers, això sí.
Papers de Salamanca.
Home, això sí, és el que es porta a Salamanca,
que és el tradicional.
Però quina mena de papers, tíquets del restaurant o...?
Papers de Salamanca.
Bé, bé, d'acord, d'acord.
És el...
A veure, quan tu et diuen Salamanca, aquest del cap.
Jo penso en papers.
Papers.
Doncs jo t'he portat papers de Salamanca,
però a part t'he portat una cosa robada,
directament.
Robada?
Sí, sí, sí.
I què fas amb el pressupost de 3 euros que et vaig donar?
És que ahir a la nit vam sortir una mica.
Vas comprar xutxes, ja, ja.
Escolta, robada, m'has comprat una cosa,
m'has buscat una cosa robada.
Eh, però t'agradarà.
D'anar a una pista, els ullens hi ha un llavà.
És per anar per casa.
Una bata?
M'has robat una bata?
No, no, no.
Unes sabatilles?
No, no, no.
Per què n'hi ha menys caminat?
M'has robat unes sabatilles, Quim.
Però són xulíssimes, eh?
Ets un cutre.
Oi, Anna, però són molt xules.
Vull dir, aviam,
es per anar per casa allà el diumenge
quan et lleves amb les pantufles,
pam-pam, amb els pijamets, no?
Les sabatilles de l'hotel l'has robat?
Sí.
Quim, per favor, no facis això de robar les pijamets dels hotels.
Quina cagada.
Jo he vist que sortien dos senyors darrere meu,
però no crec que aneixin per mi.
Bé, alguna cosa més, deixem-ho aquí,
ja parlarem quan tornis.
On ets ara més o menys, ho saps?
A meitat de camí, potser?
Amb una via, tu, tirant mitges avall.
I mira, no sé, la velocitat,
perquè no es veu,
perquè és que anem amb un ave d'aquests antics
que no...
No n'hi ha d'aves antics, Quim.
Què? Sí que hi ha d'aves antics.
No n'hi ha d'aves antics.
Els aves són els aves.
No, però hi ha d'aves antics i hi ha d'aves més moderns,
que estigui en velocitat,
que les pantalles de la terra són més planes,
i aquest és el model antic,
on no et fica la velocitat ni...
Mira, ara sí que fica la velocitat al fondo.
293 per hora.
Però jo dic si arribareu a temps
pel sempre nàstic aquest vespre,
que anem amb l'ave.
No, arribem a temps, arribem a temps
pel sempre nàstic aquest vespre.
Perquè aquesta nit hi ha el president del nàstic, esclar.
Amb Xavier Salvador,
per a tothom que li vulgui fer preguntes,
si tu li vols preguntar alguna cosa a Iolanda,
tu li preguntes al Xavier Salvador el que vulguis
i ets correspon.
No sé què li preguntaria jo,
no sé què li preguntaria, fixa-t'hi.
Doncs en temps, fins aproximadament
dos quarts de deu,
que és quan acabem l'entrevista.
Però si se m'acuta abans,
puc enviar un mail o alguna cosa?
Sí, agafes, agafes,
fots davant l'ordinador i escrius
sempre nàstic arroba a terraonaradio.cat
i envies la pregunta que li vulguis fer a Xavier Salvador.
Sempre nàstic arroba a terraonaradio.cat
i si no, a partir de les 8, un quart de 9,
pots agafar el telèfon
i trucar al 977 24-4667,
24-4667
i també podràs fer la pregunta que vulguis a Xavier Salvador.
I avui no sortejàvem alguna cosa, també?
Avui sortegem?
Una samarreta.
Una samarreta, que ho expliqui l'Èlder,
que no estàs al dia.
No, però això, Èlder,
que això no ho havíem d'explicar,
que no ens la quedàvem.
Com, com, com?
Que no ens la quedàvem, la samarreta?
No, no, no.
La disputàveu tu i l'Àngel, però...
No, no, que no disputin més ell i l'Àngel,
sisplau, sisplau, no més baralles.
Avui regalarem una...
Pau al món, pau al món.
Regalarem una samarreta
del primer equip del gimnestí de Tarragona,
molt bé, però no la regalarem,
s'ho han currat els que ho poden guanyar,
que han estat votant el millor jugador,
etcètera, etcètera, que quedi claríssim.
Quim, vés cap al seient,
perquè el Jordi Blanc ja deu estar
amb les pistoles, allò de la ley de la calla,
perquè saps que interioritza molt les pel·lis,
que les viu, que no...
Jo estic, bueno, ara trec el cap, saps?
I el veig que està fent com saltets el seient.
És igual, quin clar.
A mi em fa una vergonya que aneu pel món.
De veritat, no digueu que sou de Tarragona Ràdio.
Feu aquest favor, eh?
No, bueno...
D'acord, Quim? Vinga, dinar de gust.
M'ha preguntat per...
Vinga, adéu, adéu.
Què t'hi he preguntat?
Adéu, que vagi bé, va, adéu, adéu.
Ja està bé, ja està bé.
Elder Moya, gràcies.
De res, i la propera.
Tarragona Actualitat, més informació.
Aquest vespre al Semprenàstic recordem el president
i el sorteig de la samarreta del primer equip
en aquesta nova edició del Semprenàstic
que enceta la setmana de l'empat.
Em penso que ens queden moltes jornades per patir, no?
Una segona volta sencera.
Buf, que llarg que es farà això.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.