Magí Seritjol, molt bon dia, o bona tarda ja a aquesta hora, què es diu?
Bon dia, segur que sí.
Bon dia, encara.
Magí Seritjol, tècnic del Museu d'Història,
gran amant de la cultura italiana,
i aquests dies acompanyant Occidental del matí de Tarragona Ràdio
i una mica donant pistes, per què no dir-ho,
a aquells oients, dos, que puguin viatjar com un obsequi,
com un regal de l'àrea de relacions ciutadanes
de l'Ajuntament de Tarragona i Tarragona Ràdio
el proper 7 d'abril, un creuer per la Mediterrània.
i un dels punts on s'aturarà serà a Tunísia.
I si t'atures a Tunísia, òbviament,
si ets un amant de les pedres, en el millor sentit de la paraula,
has d'anar cap a Cartago, no?
Sí, a veure, el que passa és que Cartago actualment
és com un bar residencial de Tunísia.
Ja estan totes les ambaixades i grans cases, és magnífic.
Està el Palau Presidencial i ull, ull a baixeu,
perquè és una anècdota, és a dir,
quan la zona de Cartago entre el que eren els antics ports de Cartago,
com es poden veure, perquè són com unes bases
que al mig hi ha un xalet, és com Cala Romana,
és a dir, és una zona similar a la Cala Romana.
I en un dels extrems on hi ha precisament
una de les coses a veure a Cartago,
que són les termes Antonines,
que estan bastant ben conservades,
i això tot hi ha una vista meravellosa
de tot el que és el golf de Tunís,
per tant, te fas una idea de per què
es va crear la ciutat allà,
doncs al costat està el Palau Presidencial
del president de Tunís, no?
I hi ha unes noix de seguretat,
jo que trobo absolutament exigerades, no?
No et deixen fer fotos amb direcció al Palau,
hi ha un policia que estàs mirant les ruines
i te surt un policia de sota les pedres
que t'està cridant per dir-ne no sé què,
vull dir,
a veure si van allí una miqueta de precaució
amb aquest tema,
perquè estan molt sensibles amb això.
La història de Cartago
és una història, doncs,
com totes les de les civilitzacions, no?
Molt carregada, de moltes cultures
que han anat a parar allà.
En principi, que diu que va ser fundada pels fenicis?
Sí.
Que hi ha la part llegendària, mitològica, però...
No, Cartago és una ciutat púnica,
és una ciutat fenissa,
fundada per exiliats,
migrants de Tir,
sobretot de la família de Tir,
de l'actual Líban,
que se van establir aquí,
al que després serà...
Cartago vol dir ciutat nova,
Carjadas vol dir ciutat nova,
i Cartagena vol dir nova, ciutat nova.
Per si no t'havies enterat.
És una repetició, no?
És un bucler, eh?
Llavors, ciutat nova,
perquè per ells érem una ciutat
a l'estil de la costa Fenícia,
doncs, van crear un nou empori.
El que passa és que aquest empori
va tenir més èxit que l'original
i al final va acabar convertint-se
en un dels grans emporis mercantils
i polítics de tot el Mediterrani occidental.
Evidentment, va xocar amb Roma
i aquí es va acabar la història de Cartago.
Clar, i és que el propi territori,
el que és aquesta part del Magrib,
de la costa Mediterrània,
és un territori realment privilegiat,
esplèndid,
en quant a paisatge,
en claus...
És molt bonic, molt bonic.
I Tunísia, el país,
la veritat és que és molt bonic,
val la pena anar-hi perquè és impressionant.
Dir-vos que a nivell de les Amants de les Pedres,
per exemple,
hi ha més de 12 ciutats romanes
enmig del país allí perduts.
Sí, perquè no necessàriament hem de parlar de...
Parlem de Cartago perquè és un punt de destinació del preu.
Cartago ha quedat poc, eh?
Del món púnic ha quedat molt poc,
ha quedat algunes restes,
però han quedat poca cosa.
A més, segons qui t'ho ensenya,
et porta una mena de masmorra
que no sé si és romà o què és
i dius exactament això què és, no?
Pot ser una miqueta decebedor,
la Cartago púnica, no?
Mentre que la Tunísia romana
és absolutament impressionant, no?
El Museu del Bardo
té unes col·leccions de mosaics extraordinàries,
la millor del món, segurament, no?
Una de les col·leccions més bones
de mosaics romà de tot el món.
És impressionant, eh?
Vull dir, els mosaics són...
Arriba un moment que ja...
De deu per deu,
és un mosaic enorme.
Et passa com a Florència
amb tot allò que dèiem del renaixement, no?
Sí, el Museu del Bardo
és un pla de mosaics.
Sito obligada, eh?
Vull dir, realment,
és molt bonic.
Són uns mosaics preciosos,
són unes peces increïbles, no?
És una de les coses a veure a Tunís, no?
Tunís és capital,
perquè després, t'ho dic,
el país és increïblement ric
en coses per veure,
molt variat,
el sud, ja tocant el desert,
té unes ciutats al mig del desert
amb oasses que són molt boniques.
Tosers, Sousa...
Tosers, dous,
tota una sèrie de llocs preciosos,
la costa és magnífica,
tot i que tota la zona de Hamamet...
Molt turístic, és el Salou de Tunís.
És el Salou de faci dels anys 70, eh?
És a dir, per fer-nos una idea,
estan començant aquest tipus de turisme
i trobes l'oferta turística
que treballes al Salou fa 30 anys, no?
Passa que jo crec que això
anirà evolucionant, també, no?
Però és molt bonic,
vull dir, realment és molt variat,
molt bonic,
el país és molt tranquil,
és dels països més...
La gent és molt agradable,
molt amistosa.
Sí, molt amistosa.
No t'atabalen massa,
és a dir, no hi ha allò que gent...
És molt occidental.
És el...
Pot ser el país ara més obert a l'exterior,
és nota,
i després d'una altra cosa,
és un país que...
Jo l'ascensió que vaig tenir,
és que la gent se'n vol sortir
i tinen endavant,
és a dir, molts universitaris,
la gent creu en el seu país,
vull dir...
I ara que parlàvem de dones,
les dones tenen un paper molt actiu
a la societat de Tunisia,
les veus pel carrer a l'occidental...
Sí, la majoria de la universitat
ja són dones,
de qual cosa que espero
que el país se'n surti
perquè val la pena,
és gent molt maca, no?
I a nivell de visitar,
et dic,
és enorme el que pots veure,
i a Tunís Capital
jo conselleria una perda
és la Medina,
és a dir,
s'ha de perdre
pels carrers de la Medina,
perda,
absolutament perda.
Sí, hi ha moments
que penses que no te'n surts
però te'n surts al final.
la gent és superagradable,
avui no tingueu cap mena
de recància
perquè la gent
és superagradable.
I dins de la Medina
que es desvien una miqueta
i dins de la pròpia Medina
trobaran les botigues
on compra la gent
de Tunís,
que se surt
d'aquells reclams turístics.
És una passada,
no,
ja saps que la Medina
el principal...
Si vas pujant,
si tires cap a la mà dreta
ja et trobes en les botigues.
Sí, el diàleg principal
diguéssim que està més turístic
però la que t'esvies 20 metres
ja t'estàs perdut, no?
Restaurants, botigues,
tot el que té.
Això és una altra cosa
que volia aconsellar.
És a dir,
per on menjar?
Doncs escolteu,
perdeu-vos per qualsevol cafè
de la Medina
i els cafès allà
t'ofereixen de seguida
te,
els cafès i aquestes coses
però també pots menjar.
On són plats d'allà
que menyen la gent d'allà
que solen ser molt bons
i molt bé de preu
ja ho diem.
En alguns llocs
més occidentals
s'estan posant una miqueta
més d'orillos amb això.
Però en aquests espais
diguem-ne tan tradicionals
que poden estar a la Medina
a vegades és difícil, eh?
És una miqueta més difícil.
Coca-Cola,
però cervesa ja...
Ho compensa el menjar
i ho compensa el d'això, no?
A veure,
però jo crec que val la pena.
És a dir,
perdes per la Medina
és patrimoni mundial,
no ho oblidem,
és a dir,
és molt bonic
i té molt l'encant
i vaja,
altament reconeix.
Per tant,
si dius callar
que a Cartago no,
passo el dia...
No, a Cartago sí,
el que passa és que
no hi ha tant a veure.
Doncs a dir,
doncs a dir,
doncs a dir,
quasi me'n vaig al Museu del Bardó
i faig una passejadeta
per la Medina,
completo el dia
i és el millor.
Sí, perfecte.
I després hi ha una entrevista
que daltament recomanable
és al costat de Cartago
hi ha un altre barri residencial
que és un poblet
que és Sidibusseït
que és una meravella,
és molt bonic,
ple de turistes
però és molt bonic.
I sempre acabes fent-te la fotografia
on se la va fer
Claudia Cardenale
que era Tunesina,
a mena era de Tunes
que el Claudia Cardenale
no era italiana.
Doncs a Sidibusseït
prendre-te un té
amb pinyons
és obligat.
Jo crec que és molt d'això
però és molt bonic
i val la pena.
Passejar per tota la costa,
les casetes blanques i blaves...
És molt bonic.
Tunís és un país molt bonic
i parlaves d'altres enclaus importants
en quant a història romana.
Jo destacaria diversos.
Una és Duga,
Esbetla
i Bula Rege.
Són tres ciutats romanes,
una és més al sud
i l'altra és més al nord,
meravelloses,
vull dir, normalment...
A més, jo per exemple
en Duga vam estar sols,
tu i mi ningú
i la gent no ho visita.
És que no és ben gaire, no?
No és ben gaire,
abans has de contractar-ho, no?
Però a veure,
si es té temps i d'això
val la pena
perquè és una meravella.
Si trobar-te una història romana sencera...
No és Pompeya?
No és Pompeya,
però d'unidò,
tot el Capitòli
amb els paviments originals...
No, no,
és una meravella
amb temples,
amb columnes conservades...
És una passada.
I amb un paisatge,
per exemple en Duga
que està més al nord,
amb un paisatge molt mediterrani,
oliveres...
És a dir,
estàs al mig del camp
amb una història romana antiga.
Una meravella,
realment impressiona.
Això que està al centre del país...
Duga està més al nord,
Esbella està més al costat de Caerouan,
que és una altra ciutat
que recomano
perquè és preciós.
També turística, però...
Sí, però preciós.
Tota la madrida de Caerouan
és patrimoni mundial
i és una meravella.
I Esbella està més a prop de Caerouan,
Duga més al nord
i Bula Rèquia
està quasi tocant Argelia,
o sigui que està quasi tocant el desert,
que és una passada
perquè Bula Rèquia
fa un sol,
una calor impressionant
i les ciutats,
les cases de Bula Rèquia
tenien,
la ciutat romana tenien,
a dalt vivien a l'hivern
i a sota,
els soterrenis vivien a l'estiu.
Llavors hi ha dues ciutats,
ja les cases a dalt,
a grans de terra,
a l'hivern
i a l'estiu vivien a sota.
Dos ambients.
Dos ambients,
però totalment diferents.
I a dalt fa una calor impressionant,
baixes a baix
i fa una fresqueta.
És a dir,
la gent quan ve la calor
vivia amb cambres a baix.
he de dir
que entres en qualsevol
d'aquelles cases
que hi ha molt ben conservats
i te trobes mosaics intactes,
sencers,
sense ningú.
És a dir,
descobreixes mosaics romans
de cases romanes
sol,
sense ningú.
És un autèntic plaer.
Val la pena fer quilòmetres.
Estigui allà en condicions.
Està molt en condicions
perquè està molt allunyada
de totes les rutes
i per tant
és difícil accedir-hi.
Perquè amb aquest espoli
que hi ha hagut anteriorment
de molts països
cap a aquestes riqueses,
si no s'ha fet
és que ja no ho faran.
No, a veure,
per exemple,
en Bolarregia
hi ha el poble,
és a dir,
la ciutat romana
i al costat mateix
hi ha el poble antic
que molts d'aquests
viuen d'això
i per tant
ho cuiden molt.
I és molt tranquil
i de vegades
que val molt la pena
perquè és trobar-te
una ciutat
al mig del desert
brutal.
Al menjar,
molta verdura,
molta colombra,
molta meló,
molta cíndia.
Molta cosa fresca
que entra molt bé.
La cíndia
és constantment
t'estan oferint.
És molt bona,
altament recomanable
i el cordé,
evidentment,
que és un cuscús.
També és molt bo,
a mi no m'acaba
de fer-ho d'això,
però les fan molt bé.
El bric,
allò de la pasta aquella...
Aquella pastada,
sí.
És molt...
I després,
l'altra cosa
que evidentment,
com que soc de serrallo,
és el peix.
És a dir,
si esteu a Tunísia,
per exemple,
aneu-vos a la Goleta,
que és el barri marítim,
és una antiga fortificació.
I ara em tries el peix,
te'l pesen
i te'l cuinant.
I t'l menges,
el fan...
A veure,
són bastant dolents,
però en llocs
difícilment els donen.
Per tant,
ni un inconvenient,
però val la pena
perquè te pots posar
una plàtera
de llangustins frescos,
fets al moment...
I ve de freu.
I molt ve de freu,
amb un llum barret a la planxa,
amb un llum d'oli d'oliva molt bo.
Fantàstic.
Apostem pel peix, doncs.
Sí, jo crec que sí.
Si anem a Tunísia,
apostem pel peix.
I que per a dolços,
tot el que és la cultura...
Però dolç,
exigment dolç pel meu gust.
Molt dolç.
Molt dolç.
Absolutament dolç.
Molta mel,
molt dolç.
I a sobre el té,
que ja el tens servit
amb el sucre incorporat,
vull dir que Déu-n'hi-do, eh?
Ens agrada molt el dolç.
Les compres,
les espècies,
no es poden oblidar?
Moltes espècies, eh?
De loges a mi,
que desprèn el propi país,
només arribar-hi.
I moltes coses.
Vull dir,
trobes, per exemple,
artesania molt ben treballada encara.
Hi ha,
el que dèiem,
els petits,
els socos principals,
tant a Busseït com a Tunísia,
tens l'avinguda principal,
que està, entre cometes,
una miqueta turistitzada,
però el que et perds una miqueta
trobes coses molt boniques
i molt bé de preu
i autèntiques.
Vull dir,
que val la pena perdre's.
I allò d'anar a regatejar,
doncs forma part del folclore
i ens criem fixa,
li he tret això
per quatre dinars
i realment el venedor
s'està rient
perquè forma part de l'espectacle
i tu estaves
i tu estaves
desitjant
a fer el joc
i formar part.
I com que ningú t'obliga,
doncs allà hi estàs.
Clar, i ho fas
i després el que tu deies,
hi ha zones de la Medina
que hi ha meravellat.
És una manera,
igual que a tots els pobles àrabs,
és una manera
d'intercanviar relació.
És a dir,
no és comprar,
és relacionar-te
parlant
i acabes dient
potser m'han clavat una mica més
però t'has begut un te,
has parlat,
és una cosa molt agradable
si no tens pressa,
no s'ha donat pressa.
Doncs mira,
fem això,
fem la Medina,
dinem a la Goleta,
després anem al Museu del Bardo.
Clar,
el dinar era,
havíem fet allò,
un te a mig matí,
havíem fet aquests llagostins
o aquest llobarro,
un altre te
i podem acabar
amb el destil·lat
aquest de Figa al Busca,
que és
per aquells que necessiten
una miqueta de toc alcohòlic,
allò de fer el carrer i jillera.
Ull que acabava
costa més de trobar.
Sí.
Sí,
és allò que dius que
amb aquest tema
s'estan posant una miqueta
així d'orillos,
no sé per què,
però baix,
perquè a Hamamet
jo em recordo
que abans podies anar
i menjaves
i podies veure vi,
i ara cada vegada
s'està més difícil.
No,
i al propi centre de Tunis
en qualsevol restaurant
a vegades també és difícil
prendre qualsevol cosa
que no sigui un refresc
i prendre guiudes
en l'alcohol.
Els tests i les infusions
són molt bones.
Però, en fi,
com era aquella dita antiga?
Allí d'on de fueres
és lo que dius?
Doncs aquesta ha de ser
segurament una premissa
pel viatger sempre,
ja sigui a Tunis,
a Roma,
a Pompeya,
on vagis,
no?
El respecte més absolut
per aquell país
que t'acull.
Allò que va, sí.
I aquest t'acull
molt rebre.
És més interessant
perquè prens coses noves,
no?
Doncs ja ho veuen,
Cartagon hem parlat ben poquet
perquè ens hem deixat
emportar i entusiasmar
per la resta de Tunísia
que realment és un país deliciós,
la seva gent és encantadora
i molt acollidora.
Penso que hem fet
Pompeya,
Florència,
Roma,
Tunis,
ens queda Malta.
Sí?
Ens vam deixar a Nàpols també, eh?
Ens vam deixar a Nàpols també.
Que Nàpols dona
per tota una sana.
Clar,
perquè és que vam fer
un mateix pac,
Nàpols i Pompeya,
no ens dona el temps
per a tot.
Nàpols se mereix
capítol avant.
El que passa
que encara està com està,
pobra ciutat,
pobra ciutat napolitana,
tan bruta,
però és que ara ja no poden
ni caminar per a res.
Hi haurà oportunitat
de parlar de Nàpols,
ara ens queda Malta
i nosaltres desitjant
que enviïm molts missatges
i que algú de vostès
pugui gaudir
d'aquest magnífic creuet.
Un acompanyant d'excepció,
Magí Seritjol,
tècnic del Museu d'Història,
que li agraïm molt
perquè a més deu estar
ultimant detalls
del Tarraco Viva
de seu aniversari
i el fem venir
cada dimarts aquí a la ràdio,
però bé,
és un plaer.
Ens podem aprofitar
de la teva experiència
a aquest Tarraco Viva,
potent, potent, no?
Espero que sí,
demà fem la roda de premsa.
És demà la roda de premsa ja?
Per això estem treballant.
I per això no direm res avui
i ens reservarem.
Anirem a la roda de premsa
com tothom
i en parlarem també
des d'aquí,
des del matí de Tarragona Radio.
Magí, moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Adéu.