Passen tres minuts de dos quarts d'onze del matí.
Aquesta cançó dels gossos, anomenat Corre,
ens serveix per introduir un altre tema,
una altra qüestió d'interès i d'actualitat
que volem abordar avui a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Com és habitual que destí un grup de nens i de nenes
procedents dels camps de refugiats del Sàhara
es troben aquí a les comarques tarragonines,
passant una temporada de vacances amb famílies d'aquí.
De fet, és un fet que passa aquí a Tarragona
i, en general, a tot Catalunya.
Són moltes les famílies catalanes que cada estiu
acullen durant pràcticament dos mesos
aquests nens i nenes saharauis.
Aquest matí ens acompanya aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio
Rosa López, que és una de les dones tarragonines
que participen a la campanya i que, de fet,
és la presidenta aquí a Tarragonada,
Hamada, l'associació que du a terme
aquesta campanya de recepció de nens i nenes del Sahara.
Rosa López, bon dia.
Molt bon dia.
I ve molt ben acompanyada,
perquè ve amb dos nens procedents del Sahara,
la Bede. Bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanya la Ratja, la nena Ratja.
Nena, buenos dies.
Buenos dies.
I també tenim l'Elian,
que és fill de la Rosa López
i que, per tant, conviu amb aquests nens saharauis.
Elian, també bon dia.
Bon dia.
Rosa López, explica'ns una mica en general,
després parlarem del cas concret,
perquè aquesta nena, la Ratja,
i el nen, la Bede,
estan convivint amb ella,
amb tota la seva família durant aquest estiu,
però explica'ns una mica en general
quants nens i nenes saharians
aproximadament ja aquest estiu per aquí,
per a les nostres comarques.
Doncs mira, en la província de Tarragona
ens hem apropat els 100 nens,
ens hem quedat en 98,
i al que correspon al Camp de Tarragona
en tenim 57,
17 més que l'any passat.
O sigui que ha sigut un èxit fulgurant,
meravellós.
A més a més,
el que t'ha pogut dir
és que fa una setmana que han arribat
i que estan tenint una adaptació,
ens han arribat molts nens i nenes petitets,
molt petitets,
i estan tenint una adaptació fenomenal.
Així com altres anys,
teníem algun que plorava.
Aquest any la veritat és que
està anant tot meravellosament
i espero que així acabi,
que així continuïm.
Quan parlem de nens i nenes molt petits,
de quines edats estan parlant?
Estem parlant de nens de 7 anys,
però que clar,
aparentment quan els veus
sembla que tinguin 4 o 5 anys
perquè són molt petitets.
El seu desenvolupament
sempre no és el més correcte,
no és com el dels nostres nens,
degut sobretot a la malnutrició,
i són nens que estan per de sota
de les estatures i dels pesos.
Llavors quan els veus
realment encara que tinguis 7 anys
diries que tenen 4 o 5 anys.
Déu-n'hi-do.
Deies que pràcticament
són un centenar de nens,
repartits entre quantes famílies
aproximadament?
A veure,
el centenar de nens
està repartit en tota la província
de Tarragona,
incluent Terres de l'Ebre
i Baix Penedès.
En les nostres tenim 57 nens
que estan repartits
entre 54 famílies.
És a dir,
pràcticament,
en tots els casos,
és un nen per família,
menys en algun altre cas,
com el de la Rosa López.
Com funciona
tot aquest procés previ?
És a dir,
suposo que això no és una qüestió
d'un dia per l'altre,
que s'aconsegueix
que un centenar de nens
vinguin aquí
a les comarques terres.
Com funciona tota la logística,
l'organització d'aquestes vacances
d'estiu per als nens saharians?
Bé, d'entrada,
per part de l'associació,
hi ha un treball de difusió
que no para en tot l'any.
Encara que els nens
només vinguin aquests dos mesos,
el treball de xerrades,
d'anar,
de fer conèixer la causa saharaui,
s'està desenvolupant
al llarg de tot l'any,
sobretot a través de les ampas
i a través dels esplais
on realment són els jocs
on trobem famílies,
que és el que ens interessa,
trobar famílies
que després puguin ser possibles
famílies acollidores
dels nens saharauis.
Bé, després, en el mes de març,
és quan comença realment
la campanya de recollida
de famílies interessades
en acollir els nens saharauis
i és quan tenim
una sèrie d'entrevistes,
perquè s'entrevista a tothom,
es va a casa seva,
després tenim una entrevista particular,
fem reunions de famílies,
de totes les famílies,
famílies repetidores
i famílies noves,
també perquè hi hagi
aquesta complicitat entre elles,
que també les famílies
que ja repeteixen
al llarg de diversos anys
puguin explicar
la seva experiència
a les famílies noves,
perquè no sempre surti
de la meva veu,
que hi hagi,
diguem-ne,
més opinions
i que puguin fer-se
una imatge més correcta
del que significa
acollir un nen,
una nena saharaui
durant l'estiu.
I, bueno,
definitivament després,
a finals de març,
ja és quan complimentem
tota la documentació,
perquè s'han dessinat
una sèrie de documents,
sobretot en el sentit
que són nens menors
i, evidentment,
tenen uns drets
com a menors
que s'han de complimentar
i de complir
absolutament,
i després assegurar
que cap de les famílies
podrà procedir
a fer l'adopció
d'aquest nen
que no és possible,
però que siguin conscients
que això és impossible.
Tot aquest és el procés previ,
volia dir,
a l'arribada dels nens
que van arribar,
com dèiem,
ara fa una setmana.
S'estaran pràcticament
dos mesos, no?
Dos mesos sencers.
Ells marxaran
a principis de setembre.
Quina és la vida
d'aquests nens,
bàsicament,
la resta de l'any?
Perquè les persones
que ens estiguin escoltant
siguin conscients
de la seva situació personal.
A veure,
ells,
a nivell emocional,
estan absolutament
complets, no?
Perquè, de fet,
és de l'única cosa
que poden viure,
de les emocions,
del carinyo
que els dona la seva família.
Són nens escolaritzats,
des dels 3 anys
fins als 16.
Com nosaltres,
els 3 anys
no és obligatori,
però tenen les seves
llars d'infants
per poder-los portar.
L'educació obligatòria
comença als 6 anys
fins als 16 anys,
igual que nosaltres.
Per tant,
la seva vida
al llarg del curs
és com els nostres nens
un curs escolar
que van a escola
matí i tarda
i després,
a veure,
el patiment
està en tota
la qüestió
més material,
no?
En tot el que fa
referència
a l'alimentació,
perquè ells
sobreviuen
de l'ajut humanitari.
Bàsicament,
és d'això
del que sobreviuen.
Sí que poden
tenir cabres
i camells,
però, clar,
no tenen mitjans
tampoc
per poder cuidar-los,
tenen molt poquets.
Això, sobretot,
ho tenen
si han tingut
alguna família
espanyola,
perquè això
es fa a tot Espanya,
d'acollida,
que els ajudem
quan venen,
sempre els donem
alguna coseta.
després,
al llarg de l'any
es fan dos viatges
on podem anar
a les famílies
a visitar-los
i, bueno,
sempre que anem
o portem
un sobre
d'altres famílies
que ens el donen
perquè els portem
o, bueno,
els hi portem
nosaltres mateixos,
no?
Llavors,
la seva vida,
a veure,
a diferència dels nostres
és que el que no tenen
són totes aquestes activitats
estescolars
que poden tenir
els nostres,
de poder fer esport
de la manera
que fan els nostres
d'una forma tan fàcil,
això no ho tenen.
de poder anar
en un centre
d'activitats
a fer,
doncs,
que et diré jo,
manualitats
o altres coses
que són més
activitat estescolar
o de tipus lúdic,
això sí que no ho tenen.
Quan surten de l'escola
tornen a la seva jaima
i, normalment,
doncs,
estan sempre allà al desert
jugant a futbol,
que és el que poden jugar
amb pilotes
que es fan ells
si no en tenen
i a jocs,
sobretot,
de carrer,
no?
Dels jocs que fèiem aquí
quan érem molt petitets
o fa molts anys.
Ara ja no veiem pel carrer.
Viuen tots
o gairebé tots
en jaimes
enmig del desert,
en camps de refugiats?
Sí,
si viuen en camps de refugiats,
aquests camps de refugiats
estan compostos
per jaimes de tela
o jaimes...
La jaima és el nom
que rebe la casa
o jaimes d'adop,
d'adop que es fan ells mateixos,
que no és cuit,
que també és un problema
perquè quan de tant en tant
plou,
allà dilúvia,
no?
Llavors,
es destrossa absolutament tot.
La jaima més bona
és la de tela
però,
darrerament,
tenen moltes dificultats
també per adquirir alguna.
Aquí què faran
aquests dos mesos?
Primer,
també els hi faran
una revisió mèdica?
Sí, ja.
O ja els hi han fet
potser els primers dies?
Pràcticament a tots
perquè això és una recomanació
que fem,
que el primer de tot
és que es faci
la revisió mèdica
per descartar
que puguin estar
malalts
o tenir alguna malaltia
que necessiti
un tractament
de llarg termini
i que, bueno,
poden tenir temps
per fer-lo,
no?
i, per tant,
pràcticament tots
ja han passat
pel metge.
Jo, avui mateix,
acabem d'arribar
a fer-li l'analítica
i, bé,
un cop superat
aquest petit trauma
que han de passar
tots ells,
doncs,
disfrutar
de tot el que tenim aquí,
a la platja,
a la muntanya
i, bé,
de tot allò
que la família
vulgui donar-los,
no?
Perquè ells disfruten
amb qualsevol cosa,
eh?
I si tenen platja,
tenen muntanya
o tenen espai,
ja són feliços.
Llavors,
si tenen una pilota
per jugar,
una bicicleta,
són molt feliços.
Necessiten espai,
això sí.
Cada nen o cada nena
està amb la seva família,
però es fa alguna
activitat conjunta
de tots els nens saharians
al llarg de l'estiu?
Sí.
Es fan algunes trobades
conjuntes?
Sí, moltes.
Mira,
ahir mateix ja vam tenir
la primera trobada a Reus,
on vam,
doncs,
jo penso que ens vam
arreplegar,
doncs,
uns 30 nens saharauis
amb les respectives famílies.
El diumenge
tenim una festa a Cambrils,
on també poden venir
tots els que vulguin.
El diumenge que ve
hi ha la festa grossa,
diguem-ne,
que és la festa
que es fa a Barcelona,
on s'arrepleguen
tots els nens i nenes saharauis
que han vingut a Catalunya
amb les seves famílies,
i per tant,
és una festa,
de veritat,
molt emotiva,
perquè hi ha molts nens,
moltes nenes,
disfruten molt d'aquesta festa,
i les famílies també disfruten molt,
i és molt vistosa,
perquè, clar,
el número 1
és molt ampli.
Després tindrem
una altra festa aquí a Tarragona,
en diversos,
a Torre d'en Barra
també hi haurà festa.
Cada població que té nens saharauis,
normalment els hi fan
alguna mena,
a banda de la recepció oficial,
diguem-ne,
els hi fan
alguna mena de festeta,
perquè també els nens
del poble
puguin contactar
amb els saharauis,
i hi hagi
aquesta integració
diversa,
i que sigui recíproca
entre els nostres nens,
els nens autòctons,
i ells mateixos.
Anem al cas particular
de la Rosa López,
del seu estiu familiar
ben acompanyada,
perquè,
com dèiem,
aquest estiu
ella acull dos nens,
un nen i una nena,
que a més a més
ens podràs explicar
en casos
completament diferents,
perquè un ja té experiència
i molta,
i l'altre,
la nena,
s'estrena, no?
Bé,
és el segon any
que ve aquí a Catalunya,
però que està
amb la meva família,
amb mi,
és el primer any,
sí.
A la BD no,
a la BD ja porta
quatre anys
amb nosaltres
i aquest és el seu últim any,
l'any que ve
ja no pot venir,
perquè...
Per una qüestió d'edat?
Sí,
sempre hi ha...
Una limitació.
Ja ho vaig comentar,
l'altra vegada,
hi ha una limitació,
comencen els set anys
i acaben els dotze anys.
A vegades,
aquests dotze anys,
doncs no es compleixen
perquè hi ha algun nen
més gran que escola,
que això és inevitable,
perquè en total
venen deu mil nens a Espanya,
i llavors,
a vegades,
és molt difícil
de portar un control
tan extrem
allà a l'aeroport
de Tinduf,
no?
Però,
en el cas teòric
i posat en pràctica,
l'Avede
aquest any
farà 13 anys
i, per tant,
ja serà el seu últim any
d'estar amb nosaltres
durant l'estiu.
La Ratja no,
la Ratja encara
li queden uns quants senyets
perquè és la segona vegada
que ve a Catalunya
i llavors,
bé,
tindrem amb nosaltres
uns tres anys més.
Molt bé,
doncs anem a parlar amb ells
a veure si ens volen dir alguna cosa.
L'Avede,
bon dia.
Bon dia.
Com estàs?
Bé.
Què tal?
Per aquí,
per Tarragona?
Bé.
Què has fet aquests dies?
Jugar
y jugar
y bañar
en la playa
y disfrutar.
Què és el que més te gusta?
A mi?
Sí.
Me gusta bañar en la playa.
A la playa.
Bañarte.
Sí.
O jugar en la playa.
Sí.
A què juegas en la playa?
No juegas.
No juegas?
¿Eh?
Todavía no.
Todavía no.
Has venido muchos veranos aquí,
¿no?
Sí.
¿Te gusta mucho venir aquí
las vacaciones de verano?
Sí,
me gusta mucho venir aquí.
¿Y en tu país
qué haces el resto del año?
Pues juego
y después en la escuela
y todo.
¿Qué tal en la escuela?
Bien.
¿Qué es lo que más te gusta
de estudiar?
Sáhara.
¿El Sáhara?
¿La lengua?
Sí.
¿La lengua?
La lengua.
¿Y apruebas todo o no?
Apruebas todo
la lengua
y español.
Dime qué haces un día
aquí en Tarragona normal.
¿Qué haces con Rosa
y con Raja
y con Elian?
Pues a ver...
¿Por la mañana te levantas...
Con Pedro.
¿Eh?
Con Pedro.
¿Y Pedro?
¿Quién?
¿Pedro es otro niño?
No, Alma.
Al mío mamá.
Ah.
Claro.
Sois una familia
de cinco personas.
Sí.
Pedro Rosa
y vosotros tres.
Por la mañana
me despierto
y me lavo la cara
y los pies
y las manos
y la nariz
y la boca
y las orejas
y la cabeza
y me rezo.
Y después
me desayuno
y después
me rochele
y después
a veces
después
después
no,
a veces
nos vamos
a
a Cambrils
si hay uno
si hay pinchar
o...
A Cambrils.
Sí.
Y a veces
y baneamos
y bici.
¿Sí?
¿Sabes ir en bici?
¿Te gusta ir a la bici?
Sí.
Mucho.
¿Y qué desayunas?
¿Qué te gusta desayunar?
Miscuí.
¿Eh?
Va, dilo.
Miscuí.
¿Y comer?
¿Qué te gusta?
Para comer y para cenar
¿qué es lo que más te gusta
de lo que te hace
Rosa?
Carne
y pizza.
Pizza.
La pizza te gusta.
Sí.
¿Y carne?
Sí.
¿Y verdura, no?
No.
No.
Sí que comes.
Sí, pero comes, ¿no?
De vez en cuando.
Sí.
¿Y espaguetis
o arroz
te gustan estas cosas?
Sí.
Bueno, ¿qué tal con Racha?
¿Bien?
¿Te lo pasas bien con ella?
Sí.
¿Sí?
Se ríe.
Racha, buenos días.
Buenos días.
Tú eres la segunda vez, ¿no?
Que vienes aquí.
Sí.
¿Y qué?
¿Cómo estás?
Bien.
¿Te gusta venir aquí?
Sí.
A ver, ¿qué es lo que más te gusta?
¿El qué?
¿Qué es lo que más te gusta hacer aquí?
Pues jugar
y hablar con la familia
y a ver la tele
y bañar en la playa.
¿Qué te gusta?
¿Qué programas te gustan de la tele?
Los dibujos.
Los dibujos.
¿Y te gusta ir a la playa?
Sí.
¿Te bañas cada día
cuando puedes,
cuando vas a la playa?
Sí.
Y explícame,
¿tú qué haces el resto del año?
¿Qué?
¿Qué haces el resto del año
en tu país?
Pues jugamos
y estudiamos en la escuela
y eso.
¿A ti qué es lo que más te gusta
de la escuela?
Árabe.
Árabe también.
¿Y apruebas?
¿Qué?
Si apruebas.
Si lo haces bien.
¿Lo haces bien?
Sí.
¿Y qué más haces?
¿Qué más te gusta?
¿De qué?
¿De estudiar?
Mi lengua.
Bueno,
¿y con la BD
te lo pasas bien?
Sí.
¿No os peleáis?
La BD.
¿No te peleas?
No.
¿No?
Solo a veces
a veces
jugamos.
Sí.
¿Jugar sí?
Sí.
¿Pero pelearos no?
No, pelearos.
¿No?
De momento.
Raja,
¿tú tampoco te peleas con él?
No.
¿No?
¿A qué jugáis?
¿Jugáis los dos a lo mismo
o ella juega una cosa
y tú juegas a otra?
Sí.
Sí.
Uno dice que sí
y otro dice que no.
I entremig dels dos nens
del Sahara
hi ha com si fos
el seu germà
aquest estiu
que és l'Elian.
Elian,
què tal?
La BD i Ratja.
Bé.
A veure,
a què jugueu?
A trenes,
a la platja,
amb l'assa,
amb les pales.
Sí.
Fem castells,
una mica de tot.
Castells de sorra.
Sí.
A tu què és el que més t'agrada
de les vacances d'estiu?
Jugar
amb persones
i que ens divertim
tots.
Aneu amb bici?
Sí.
I tu la resta de l'any
què estudies?
Quin curs estàs fent?
Tercer.
I què?
Què és el que més t'agrada
de l'escola?
Naturals.
Naturals.
I aproves bé, sí?
Ho aproves tot?
Una...
regulint, regulant.
Regulint, regulant.
No va gaire bé l'escola?
No ho sé.
T'agrada o no estudiar?
Una mica.
Una mica.
Bueno,
doncs aquest és l'Alian,
com deia,
en fill de la Rosa,
que està compartint l'estiu
amb la Ratja
i amb l'Avede.
En fi,
no sé si formen
un trio
perillós,
Rosa.
No, no, no,
no,
són criatures
i ja està.
Com qualsevol altre,
evidentment.
T'ho han dit molt clarament,
doncs sí,
a vegades s'enganxen
i altres no,
però bueno,
normal,
és una cosa de criatures.
Però no,
s'entenen força bé
els tres, eh?
no...
Ah, bueno,
l'Aliana,
la ve del coneix
ja de fa molt de temps,
la Ratja ha sigut
la primera vegada,
però bé,
no hem tingut cap problema
fins ara.
Espero que no el tinguem,
no.
Molt bé.
Doncs aquesta és l'experiència
personal de la Rosa López.
Com ella,
hi ha altres 50
i escats famílies,
no?
54.
Aproximadament,
que d'unidor
que estan vivint un estiu,
potser per algun serà diferent.
La primera vegada,
suposo que deu ser...
Home, sí,
perquè la primera vegada
tot és nou,
no?
i la gent està inquieta
en el sentit de,
bueno,
a veure què passarà,
no?
Però, en general,
l'experiència sempre és
molt, molt positiva
i, bueno,
de fet,
per això van sortint cada vegada
més famílies,
no?
Perquè, diguem-ne,
que el boca a boca va funcionant
i la gent veu que,
a veure,
aquests nens són iguals
que els nostres
i que s'ho poden passar
molt bé amb nosaltres
i, clar,
a veure,
sí que és evident
que si tu fiques un fill,
oi,
un nen a la teva família,
doncs et condicionarà
en quant als ritmes
de cada dia,
no?
Sobretot si no en tens cap,
però que és una experiència
molt, molt, molt positiva.
Això la primera vegada
per les famílies
i la primera vegada
per ells,
que suposo que la Rosa
n'ha tingut algun nen
que per primera vegada
ha vingut al nostre país.
Jo no he tingut encara,
no m'ha tocat mai
un nen de primera vegada.
De primera vegada.
Però, bueno,
diguem-ne que segueixo
els altres,
que sí que és la primera vegada.
I que els sorprèn més
aquí de la nostra societat,
del nostre entorn,
d'un país occidental,
d'un país plenament desenvolupat
comparat amb el seu.
Home,
hi ha coses
que nosaltres ni veiem
perquè ja són tan habituals
per nosaltres
que no els hi fem cas.
I, en canvi,
ells,
hi ha coses com
que et podria dir
l'aigua,
aquest malbaratament
que fem de l'aigua,
ells no ho acaben d'entendre,
tot i que després
quan ja aprenen
a enxufar la dutxa,
bueno,
se'n va l'aigua
a ratx,
però hi ha moltes coses
que són evidents
per nosaltres
i que per ells
no ho són.
No et pensis
que les grans coses
els impressionen,
els impressionen
potser més
les petitetes,
l'obrir un cotxe
amb una clau magnètica,
al principi
és com si fessis màgia,
els interruptors
de la llum,
això els que venen
per primera vegada,
perquè els lavabos,
ja em va passar un cas
perquè val la pena
de comentar-ho,
el primer,
va venir una nena
molt petiteta,
de les que te deia
que potser jo crec
que aquesta nena
ha de tenir sis anys
com a molt.
I quan vam arribar
tenia pipi
i la vaig portar
al lavabo de l'escola
i clar,
quan va entrar al lavabo
no sabia on havia
de fer pipi
perquè ells
el fan acotxats,
i jo la vaig ensenyar
la tassa del vàter
i es va tancar la porta
i quan vaig entrar
perquè no sortia,
la vaig veure acotxadeta
fent el pipi
al terra.
Totes aquestes coses
que per nosaltres
són tan evidents
que per ells
és una novetat.
Però són més
això
que no pas
veure les grans coses.
Detalls de la vida quotidiana.
Home, que diré,
porta aventura,
sí,
impressiona molt,
però com a qualsevol dels nostres
que no han anat mai també,
però els detalls
de la vida quotidiana
potser són el que sí
que els pot impressionar
en sentit positiu a més.
La Bede i la Ratja
aniran a Por Aventura
aquest estiu?
Home, per suposat.
Tenís ganes d'anir a Por Aventura?
Sí, molt.
Moltes.
La Bede, Ratja,
que us ho passeis muy bien
este verano aquí,
a jugar mucho.
Moltes gràcies.
Gràcies por venir a la ràdio.
Sí.
Vale?
Gràcies.
Que us ho passeis muy bien.
També gràcies a l'Elián,
que t'ho passis molt bé.
Gràcies.
Que vagis a Por Aventura
i que disfrutis molt, eh?
Aprofitant amb els papes.
I, en fi,
a la Rosa López,
com a una de les dones
que acull
amb la seva família
doncs aquests nens saharianes
i com a presidenta
de l'associació Hamada
aquí a Terraona.
Gràcies també per haver vingut
en directe aquest matí a la ràdio
per explicar-nos
aquesta experiència tan interessant
de tenir a casa seva
aquests nens saharians.
Que vagi molt bé,
que vagi molt bé a l'estiu.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adeu.
Adeu, bon dia.
Falten 5 minuts
per arribar al punt horari
de les 11 del matí.
A punt de tancar
la quarta hora del programa
donem pas a l'agenda cultural.
de les 11 del matí a l'agenda cultural.