Dos minuts, un quart de dotze del migdia, ja fa una estoneta que ens acompanya
i això està molt bé perquè hem tingut ocasió de conversar uns minuts amb la Núria i la Sònia.
Núria, Sònia, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingudes. Porteu una samarreta molt xula de disseny, s'ha de dir, molt de noia,
que és el que s'ha de fer, negre, de fons negre, amb unes lletres blanques enormes
que diu jo ja no dormo, tacletes. Aquesta és la consigna?
Jo crec que això és una de les frases que ens identifica una mica quan ets mare.
Al principi, els sis primers mesos sobretot, jo crec que un 99% de les mares no dormim.
N'hi ha d'altres que, com el meu, ara té tres anys i encara hi ha nits que no dormo.
I és una mica com un crit de guerra de dir, vale, jo ja no dormo però estic contenta,
perquè no dormo perquè tinc un fill i això és bonic.
Això us ho identifica com a grup.
Exacte. Com a mínim teníeu això en comú, però teníeu altres coses també.
Bé, la idea de l'associació, primer no ens volíem fer associació,
però degut a que vàrem començar a buscar un local on poder-nos reunir,
doncs ens vam haver de constituir com a associació.
La idea va sorgir, com deies abans, passejant per la Rambla,
les tardes d'hivern sobretot, a les sis del vespre, que ja es fa fosc,
i que no saps ben bé què fer amb el teu fill de 0 a 3 anys.
Hi ha un buit a Tarragona, creiem que falten activitats lúdiques
i llavors la idea va sortir d'això, de trobar-nos,
de compartir un espai que ni direm tacletes familiars,
que ens trobarem els dimecres a la tarda al centre cívic de la part alta,
a partir de les cinc i mitja de la tarda,
i és un lloc on poder compartir experiències.
És un espai obert, obert a tothom,
on podem parlar de les fites que vols fer com a pare,
de la criança del teu fill,
i una mica passar-nos-ho bé, divertir-nos,
i que tenir un fill no vol dir que se t'acabi la vida social,
tenir un fill et modifica els horaris,
però pots seguir fent moltes coses amb els fills.
Pots sumar altres experiències, altres emocions,
que abans segurament no senties.
Comentaves que ja teniu un lloc on reunir-vos,
això és molt important, el centre cívic de la part alta,
per tant, fins ara éreu una mica homeless, no?,
en aquest sentit, és a dir, us trobàveu al carrer,
feia vida al carrer, no?, o a casa d'alguna.
A casa d'algú, als bars de la plaça de la Font,
també han sigut testimoni de les nostres trobades,
vull dir, hem anat una mica polulant segons...
I us coneixíeu prèviament, entre vosaltres,
entre les tacletes, perquè així és com es diu l'associació.
Sí, algunes de nosaltres, sí, ja érem amigues
i sortíem de festa, i érem companyes de colla d'abans de...
Festa que s'ha acabat, d'abans de...
En part, en part.
Festa d'una altra manera, ara, no és que s'ha acabat d'una altra manera.
Altres ens coneixíem de vista d'aquí de Tarragona,
d'estar ballant el cau, per exemple, no?,
i, bueno, a partir d'aquí, el que passa és que sí que s'ha enfortit
aquest vincle que teníem prèviament, ara, amb això de tenir fills, no?,
perquè de tot el que comparties abans s'hi ha afegit una cosa nova
que amb moltes altres amigues ara no pots compartir,
perquè si no en tenen, en canvi amb nosaltres,
doncs hem afegit una cosa més, no?
Clar, algú pot pensar, home, està molt bé com a iniciativa,
perquè pel que heu explicat, pel que ha dit la Sònia,
té un punt reivindicatiu en el sentit positiu de la paraula,
és a dir, escolta, aquí hi ha col·lectius que se'ls presta molta atenció,
però a vegades es té aquesta part oblidada.
Algú pot dir, home, els fills sempre s'han criat a casa,
però és que la vida ha canviat molt, la vida de les dones,
dels homes i de les famílies, i el model familiar,
per tant, aquí sembla que hi ha una cosa que va més enllà
de seure en un bar i dir si el teu nen et menja això
o el teu nen li ha sortit la dent, que és el primer que podria pensar.
I no va per aquí, la història.
No, no, no. Volem una mica també reivindicar sobretot això,
el fet que volem... els nostres fills són part de la nostra vida,
ja s'han incorporat, i per tant, en les coses que fèiem habitualment,
l'únic que fem és afegir un membre més de la família.
Si abans, moltes de nosaltres diem, ostres, jo enyoro molt anar ballà,
no? Anar ballà és una cosa que ara costa més,
perquè has de trobar cangurs, els avis, etcètera.
Doncs escolta'm, la festa d'avui és una mica una reivindicació
en aquest sentit, és que podem anar a ballar,
i tant que podem ballar, i els nostres fills a casa ballen,
i no cal que ballem els pallassos de la tele,
podem ballar els pallassos de la tele i podem ballar els Beatles,
i tots ens ho passarem igual de bé, no?
I és una mica aquest esperit de dir,
fugim una mica de les activitats, allò de col·loquem el nostre fill,
perquè així nosaltres tenim un espai per estar tranquil·les,
per estar contentes realment quan jo m'ho passo bé.
No, podem fer això i necessitem aquests espais,
però amb el nostre fill ens ho podem passar molt bé també,
i volem passar-nos-ho bé.
Per tant, no estan a fer compartiments a la vostra vida,
sinó a la vostra vida compartir-la amb el fill,
però amb la resta de la gent que us envolta també, no?
Exacte, exacte.
No és fàcil.
No és fàcil, no és fàcil.
Per això s'entén que sorgeixi un col·lectiu de dones
com ara vosaltres que tireu endavant aquesta iniciativa.
Tacletes, per tant sou dones només a l'entitat?
Ens diem tacletes perquè el grup promotor són mares,
i llavors vam dir, bueno, tacletes.
Per part del nostre pares, n'hi ha un poquets, segurament.
La idea no és aquesta, la idea és que siguin famílies,
nucris familiars plurals, com avui en dia hi ha,
doncs hi ha famílies heterosexuals, hi ha famílies monoparentals...
Volen haver-hi dos mares, dos pares, i la mare, només un pare.
Això és obert a tothom, vull dir, no, no, és...
Volem fugir de la idea que tenen alguns de família, no?
Vull dir, creiem que hi ha tot tipus de família
i que mentre tu donis amor al teu fill,
doncs, bueno, crec que això és el que compta.
Sònia, tu vas tenir premi doble, no?
Quan vas parir? Sí.
En tens dos de cop.
Jo sóc mare de bessones, sí.
Bessonetes, Déu-n'hi-doi, què tal?
Bé, a veure...
No et deixen dormir, tampoc?
Últimament no massa, estem ara a l'edat de les pors
i ens despertem per la nit, i bé,
patim una mica d'insomni, però es porta com es pot.
Tu tens un nen o una nena?
Jo un nen.
Un nen de tres anys.
Tres anys, també, sí.
I què tal?
Bé, bé.
Ara estem també...
Ara m'adorm més, jo és que he patit son fins ara, fa poc.
Ara comencem a dormir tota la nit.
Vas recuperant, no?, mica en mica.
Exacte.
Bueno.
Sí, em vaig recuperant mica en mica.
Ara estem en la fase allò que el nen pega
o que el nen se'n rebia, però bé.
I jo m'imagino...
És que és inevitable, vull dir,
ni que vulguis continuar mantenint el teu estatus
com una persona individual, etcètera,
tot t'adreça cap a la criatura,
i si pega, segurament en un moment determinat
li preguntaràs a la Sònia d'una altra companyia,
escolta, les teves peguen?
Doncs sí, i què fas quan peguen, no?
Vull dir que en aquest territori també entreu una mica,
compartir l'experiència per dir a veure si entre totes busquem solucions.
perquè els manuals al final no serveixen,
no serveixen, no serveixen, no serveixen per a veure si a nosaltres.
Sí o no?
No, el que compta és l'experiència.
Quantes revistes i llibres us vau comprar
mentre estàveu embarassades,
com totes les mares i pares del món?
Totes.
Quantes heu fer servir?
Home, algun consell sí que serveix.
Jo sempre dic que els consells s'han d'escoltar
i els que t'agradin posar-los en pràctica, no?
Vull dir, és una cosa que dic sempre a amigues
que estan embarassades,
que a vegades hi ha aquesta tendència de mares i sogres
a donar-te masses consells
que potser ja estan desfassats, no?
I llavors tu has de ser una mica pràctic,
jo penso que has de ser a l'hora d'intuïtiu
i amb això és suficient per...
Totes les dones que esteu a l'associació de les tacletes
teniu canalla de 0 a 3 anys?
Sí, això ens uneix.
N'hi ha que en tenim de més grans, sí.
N'hi ha que en tenen de 0 a 3 anys i més de 3 anys.
Perquè el natural és que creixin, les criatures.
Gràcies a Déu.
Per tant, clar, jo no sé si quan arribes a una edat
has de donar de baixa de l'associació.
De fet, l'associació jo crec que neix amb l'esperit que creix,
vull dir, és una de les coses que diem,
no creix a mesura que creixen els nostres fills,
perquè els seus interessos i els nostres van evolucionant, no?
Llavors, per això ho obrim i per això no tanquem tot el...
anirem programant segons veiem com ens anem sentint, no?
Perquè, vull dir, quan vam començar a parlar-ne teníem uns objectius
perquè els nostres nens no caminaven, potser era l'època que començaven a passar
del pit a les papilles i no sabies ben bé.
Ara ja en tenim uns altres, no?
Vull dir, ara et planteges coses de l'educació, que tant comencen,
doncs, bueno, què, educació en un col·le privat, en un col·le públic,
en una escola d'educació lliure, per exemple, no?
Vull dir, se't plantegen mil coses a mesura que els nens creixen.
Està obrint un espai de debat social, ciutadà, interessantíssim
i que a vegades queda relegat només en l'àmbit del privat, del domèstic, no?
Sí, exacte.
Són neguits d'aquells que té tothom,
que els mitjans de comunicació en general no en parlen perquè no és important,
segons quins criteris no tens amb qui compartir.
Per tal, és un espai.
Les teves filles i el teu fill enguany comencen en col·le.
Sí, i van junts, a més, a la mateixa escola.
Per tant, aquest any canvia la vostra vida completament.
Sí, sí.
Horaris nous, amistats noves,
perquè tant un com l'altre venen de les llars d'infants,
però no hem coincidit amb ningú.
Llavors, bueno, en el meu cas més fàcil perquè són dos,
llavors, tot i que van a classes separades,
doncs es tenen l'una a l'altra a l'hora del pati.
En el cas de quan són fills únics,
doncs l'adaptació la porten una mica pitjor, no?
Primer dia de col·le, què tal?
No ni que el nen, dic tu.
Sí, jo fatal.
Jo soc una mare bleda, vull dir, no em fa vergonya dir-ho.
Tinc només un fill, és fill únic.
És a dir, vas abandonar l'escola amb els punts apretats,
llagrimetes, llagrimetes, sí.
I avui que ha sigut el segon dia ha sigut pitjor,
i avui ni ulleres de sol,
perquè en aquest dia no he tingut ni la treva
de posar-me les ulleres de sol i dissimular.
I també t'han dit allò de no pateixis,
que quan marxes ja se li passa, no?
Exacte, sí, sí.
El viejo truco.
Sí.
És fantàstic, les teves nines, bé, no?
Elles molt bé.
Ja venen de llarg d'infants i ja estan molt adaptades,
són molt autònomes.
Molt bé, molt bé.
Perfecte.
No només la intenció és reunir-vos,
sinó també convidar gent que sigui experta,
que pugui compartir amb vosaltres coneixement,
és una entitat absolutament oberta a tothom,
i ja quan passin festes a l'octubre teniu una primera xerrada.
Sí.
A l'octubre sí, vindrà l'Enrique Blai,
és un psicòleg de Barcelona,
i ens farà...
La idea nostra és primer fer unes xerrades
i després aprofundir sobre el tema a la gent que li interessi.
Les xerrades són totalment gratuïtes.
En el cas de l'Enrique és a l'1 d'octubre
i ho faríem tot en el centre cívic també,
i llavors, doncs, allí pot venir qui vulgui.
Us volem dir que tenim una web en construcció
i a la mateixa web surt una adreça electrònica.
La gent que estigui interessada a venir a les xerrades,
doncs ens pot enviar un correu electrònic,
i per poder-nos posar en contacte avui a la tarda,
a la festa que farem a la plaça dels Sedassos,
també donarem informació,
i prendrem dades i e-mails i mòbils
de tothom que sigui interessat.
Però la idea és fer primer la xerrada,
llavors ens fa de criança i educació infantil,
i és una mica conèixer quines són les necessitats efectives dels infants.
I llavors volem aconseguir nens feliços, nens alegres,
i llavors, doncs, és una mica...
el taller aniria per aquí també, no?
Llavors el taller seria el dia 18 d'octubre,
llavors és tot el dia,
i, bueno, ja corre a càrrec de l'Enrique, no?
Nosaltres fem de mitjans ceres.
I després també, a partir del novembre,
l'altre acte que tenim és una...
primer també seria la xerrada de reflexologia podal
amb l'Antònia Alvareda,
que és infermera d'aquí de Tarragona,
i després faríem el taller de la reflexologia
durant cinc setmanes a partir del dia 11 de novembre.
Home, parlàveu de festa, xerrades informatives,
però probablement hi ha molts moments,
sobretot als primers temps de la maternitat,
que realment es ve com un gran drama
sobre la vida de les dones,
vull dir, aquella imatge bucòlica bonica
d'anunci de prenatal amb perdó,
diguem-ne que es trenca,
i sents una solitud extraordinària,
perquè dius, no puc expressar a segons qui com em sento
perquè potser quedo com una mala mare.
El fet que us pugueu trobar dones que compartiu
no només la part bucòlica, divertida i feliç que la té,
sinó aquella altra part,
home, això és una gran cosa, eh?
Això és importantíssim, això és importantíssim,
trobar-te gent amb la qual puguis dir
que, ostres, avui he tingut un atac de crisi total.
Qui pogués tornar a la vida anterior, no?
Doncs està molt bé, no?
I està molt bé poder-li donar la truita,
poder-ho dir, poder dir, doncs vinga,
intentem recuperar aquests espais,
intentem fer-ho, no?
I aquest és l'esperit.
Home, jo crec que us hem de donar l'arona bona,
i sobretot les mares joves,
o que tenen la primera criatura,
que us...
Diem mares, també,
ja ho ha dit abans la sònia,
que poden entrar els pares,
però clar, en principi, a veure,
hi ha una realitat que és la que és,
que majoritàriament són les dones
que assumeixen la criança
dels primers anys dels fills.
Com heu previst la presentació d'avui?
Hora, lloc, a qui pot anar?
A veure, la presentació és aquesta tarda,
a les 6, a la plaça dels Serassos,
i és una festa on jo crec que hi pot cabre tothom,
inclús gent que no tingui fills,
o que digui...
La maternitat, a mi encara em queden anys...
O àvies.
O àvies, o tiets, o padrins.
Perquè si algú s'ocupa de la criança de les criatures avui dia,
molts són les àvies, també.
És una festa oberta a tothom,
és una barreja entre una festa d'adults
i una festa infantil.
Han portat uns DJs,
són els DJs...
Que modernes que són.
És a dir, Joan Petit Quanballa i tot això ja ho fan.
Oh, potser sonarà, Joan Petit Quanballa.
Ah, molt bé.
Jo crec que hi haurà una barreja de tot, no?
Ells s'han posat d'acord amb el...
A més, hem de dir que tota la gent
que participa aquesta tarda a la festa
ho fa altruístament,
i que són els DJs, per exemple,
hi ha dos que són pares de l'associació.
I, bueno, hi haurà, doncs això,
hi haurà aquests DJs,
els pandes i els lluïsos,
després hi haurà, doncs, malabars,
farem...
Deixarem que els nens, doncs, guixin al terra.
A permís de l'Ajuntament ho farem.
Sí, sí.
Se l'han donat.
I, bueno, tindrem una...
una taula on donarem la informació,
hem fet unes targetes
i explicarem, doncs, una miqueta
què fem,
què volem fer
i una mica també volem copsar
la gent quines inquietuds té, no?
Vull dir, de cara a fer activitats,
doncs, a veure què és el que vol la gent
i una mica és això.
Home, doncs aquest ha estat un...
Serà un primer contacte
amb el que és la ciutat de Tarragona.
Jo m'imagino que n'hi haurà molts més
i sí, a nosaltres ens encantaria
que ens tinguéssim al corrent
i anar fent, i anar parlant
i anar construint, doncs,
aquesta criança individualment a les cases
però també una miqueta com a petits ciutadans, no?
Que és molt important també
com es van relacionant la canalla
amb el seu entorn.
Núria, Sònia, ha estat un plaer, de veritat.
Moltes gràcies.
Gràcies per venir
i a les vostres companyes
que també formen part, naturalment,
d'aquesta entitat.
I, en fi, una nova entitat
a la ciutat de Tarragona, Tacletes.
No és un grup del seguici popular, eh?
és alguna cosa
que té, diguem-ne, continuïtat
al llarg de tot l'any, eh?
Això està claríssim
però està molt bé presentar-ho
en el mar de les festes, no?
Així, amb una festa és fantàstic.
La idea és seguir, si tot va bé,
l'any que ve, tornar a fer una altra festa
ja no serà de presentació
però, bueno, tenim molts projectes oberts
i...
Serà de consolidació, això segur, ja ho veureu, eh?
Pinta molt bé.
Esperem que se'n parli.
Moltíssimes gràcies, de veritat, enhorabona.
Molt bon dia.
Molt bé, bon dia.
Molt bé.