Senyor Carol, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
Res, res, vosaltres.
Quan parlem de capa, diuen,
oh, hi ha una exposició de capa, que bé,
però se n'han fet unes quantes, afortunadament.
Però, clar, aquesta té aquesta particularitat,
aquesta lligada amb el territori.
Jo he estat mirant perquè ha passat per altres ciutats
i, si no vaig a roda,
en alguns casos hi ha la fotografia original de capa
i, al costat, el mateix paisatge,
el mateix espai en l'actualitat,
o anys després, no?
Aquest va ser l'origen de la meva recerca fa uns anys, no?
Jo vaig veure a Nova York
unes fotografies del Robert Capa
que m'eren molt familiar,
no les imatges de persones que hi havia,
sinó els escenaris que hi havia a darrere, no?
Jo conec molt del territori del Penedès i del Tarragonès
i veia aquelles muntanyes i aquelles imatges,
i deia això, m'és molt familiar, no?
Aquí vaig començar a fer la recerca
i vaig arribar a l'International Center of Photography
de Nova York, que és on tenen els fons del CAPA,
i, efectivament, vam localitzar tot un reportatge
que ell va fer, com deieu vosaltres,
el 15 de gener del 39,
i jo vaig començar a fer la labor de localització.
És a dir, aquella fotografia que el CAPA va fer
el dia que les tropes franquistes van entrar a Tarragona,
70 anys després,
què hi havia en aquell lloc, no?
I pel que fa a Tarragona, doncs, és molt interessant,
perquè hi ha indrets de la Rambla Nova,
hi ha indrets del carrer Ramon i Cajal,
hi ha indrets del carrer Cristòforo Colom,
i mobles que hi eren fa 70 anys i que encara hi són.
I tot això té molta gràcia perquè t'apropa a la història
i t'apropa a la geografia de cada territori, no?
Per tant, quantes fotografies composen aquesta exposició?
Què veurem l'any que ve?
El reportatge que va fer el Rubber Cup aquell dia
eren 101 fotografies,
de les quals ell només va positivar-ne 30.
Les altres 70 van quedar amb uns rodets que es van perdre
i que són els que s'acaben de trobar ara a Mèxic.
Però, per tant, el que tenim són les 31 fotografies
que ell va positivar per enviar a diverses publicacions,
que al llarg dels anys s'han anat concentrant
en l'International Center of Photography, l'ICP,
i aquestes són les que són el gruix de les fotografies de l'exposició.
Les 30 del dia 15,
les corresponents localitzacions geogràfiques sobre el territori
i una sèrie de fotografies complementàries de capa de la Guerra Civil.
Quan has mentat el tema de la troballa a Mèxic,
està parlant del famós maletí mexicà de capa?
Sí.
Aquest que probablement veurem també el 2010, així o no?
No, perquè això està en un procés de positivat molt laboriós,
perquè aquests rodets s'han conservat tancats 70 anys
i a la que s'intenta obrir-los es fragmenten
i estan en un procés de positivat que durarà temps, diguem-ne.
No, però se salvarà.
Se salvarà perquè em consta que ho estan fent
uns professionals molt qualificats.
El que veurem serà les 30 fotos,
moltes d'elles també són inèdites,
no s'han vist mai per aquí,
i, com et deia,
això va documentat no només amb les localitzacions,
sinó el Robert Cap, a part de fer fotografies,
feia una crònica
i enviava les imatges amb les cròniques.
Doncs tenim la crònica del dia 15
que documenta a ell cada una de les fotografies que va fer
explicant qui són la gent que hi surten
i què li diuen, i d'on venen, i on van, i per què marxen.
Clar, senyor Corel, Robert Cap,
segons tot el seu treball de recerca,
que és extraordinari,
havia quedat a Tarragona amb altres periodistes.
Sí.
Amb altres corresponsals, no?
Sí, ells residien en l'època
a l'Hotel Majestic de Barcelona.
El dia 15, el dia 14 a la nit,
se n'enteren, els informen que l'endemà,
sens dubte, les tropes franquistes
ocuparan la ciutat,
i una colla de corresponsals,
entre els quals dinaven els famosos
Herbert Matthews,
l'Henry Butler,
l'Odo Odo Gallagher
i el propi Capa,
agafen un cotxe
i per la Nacional 340
a través Sant Lurdal,
a través Sant Diva Franca,
el Vendrell, Torre d'Embarra,
Altafulla,
i arriben fins al cor de la ciutat,
just a la plaça,
a la font del centenari,
em sembla que en dieu,
allà a la Rambla Nova,
on hi ha el banc d'Espanya.
Arriben allà
i veuen
l'avinguda Ramón i Cajal,
que en aquella època no hi havia arbres,
i ara sí que n'hi ha,
que va parar
al pont del Francolí.
Els nacionals
estaven
entrant
pel font del Francolí
i el Capa
es situa
a la Cruïlla
entre
la Rambla Nova,
el carrer Cristòforo Colom
i l'avinguda Ramón i Cajal,
i aquí comença
el seu reportatge.
I les primeres fotos
que hi ha
d'aquesta 101
són fotos fetes
en aquest espai tan gran,
ara hi ha la font,
però abans no hi era,
i la primera foto
és uns camions
de refugiats civils
davant
del banc d'Espanya,
que està
a l'altra banda
de la Rambla Nova,
enfrontat
amb el carrer
l'avinguda Ramón i Cajal
i amb el carrer
Cristòforo Colom,
com veus,
conec perfectament
la ciutat.
Sí, home,
ens està fent
un itinerari magnífic,
eh?
No,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
La toponímia també ha canviat
de tot el paisatge urbà i no urbà
perquè també hi ha altres fotografies
d'altres indrets.
Sí,
hi ha unes fotografies
de la sortida
ja més a prop de la torre
dels Escipions
i allà la carretera
ha canviat 50 vegades
atreçat
i però, bueno,
hem localitzat el fet
i després
quan hi arriba
l'Andrell
i passa per l'Arbós
tot això està molt ben identificat.
Quan arriba de Vilafranca
ells van treballar
des de les 10 volt de matí
aproximadament
fins a les 12 de la tarda
i, de fet,
les cròniques històriques
de l'època
que,
i a més a més
aquí ho tenim molt ben documentat,
aquí teniu historiadors
molt qualificats
com un Jordi Piqué
que ho té molt ben explicat,
a quarts de dues
és quan entren
les tropes franquistes.
Per tant,
ells marxen per la carretera
perseguits per l'aviació
que els bombardeja,
veuen les víctimes civils
mortes
a la Nacional 340,
fan la feina
i quan són les 12 de la tarda
això també ho heu descobert ara
perquè això no està descrit
enlloc,
es fa la següent reflexió.
Nosaltres som uns professionals
que estem fent la nostra feina,
hem acabat la feina,
estem en una zona
turística,
Sitges està a prop,
anem a dinar a Sitges.
I, efectivament,
estirant del fil,
doncs he descobert
que quan van arribar a Vilafranca
de tornada,
se'n van anar a dinar a Sitges.
Jo m'estic quedant
perquè, clar,
l'estic escoltant
i em ve a la memòria
amb tots els referents
aquelles imatges
quan parlava dels nacionals
que pugen des del pont
del Francolí.
Sí.
A veure,
i a més,
sense ser mitòmana,
que no ho soc pas,
a mi pensar que
una figura
com capa,
doncs hagués passat un dia
a Tarragona
fotografiant i mortalitzant
amb la càmera
tot aquell moment
i que després
s'anessin a dinar a Sitges,
doncs que era el normal,
és una feina, no?,
al cap i a la fi.
Clar, a mi la veritat
és que em crea
un punt d'emoció
que vol que li digui.
Bueno, això ha sigut
la gran sensibilitat
que ha tingut
al Palau de Congressos,
no?,
i ells van tenir molt clar...
Una gran pensada,
realment, eh?
Esclar,
i l'Ajuntament
també ha intervingut
a la seva part
i el Jordi Piqué
també ha influït
i, en fi,
ells sabien molt bé
que això era
una novetat,
una primícia,
una troballa,
diguem-ne, no?,
poder saber
que el famós
i mític Robert Capa
va estar
pels carrers
de Tarragona
i no només això,
sinó que
poder-se situar
en el metre quadrat
exacte
on es va posar,
perquè això és el que jo he fet,
no?,
i he fet la foto actual
des del mateix metre quadrat
que el Capa
estava el 1939,
no?,
això té molta gràcia
i això és el que l'exposició
agradarà
als ciutadans
perquè hi veuran
el paisatge urbà
tan familiar,
no?
Vostè és historiador
i investigador
i durant molt de temps
diguem-ne
que Capa
ha estat el seu company
de viatge,
ha trepitjat
el mateix terra,
ha passat
pels mateixos
pensaments,
Capa
que és
de la seva vida?
Carles?
Bé,
és una de les recerques,
jo n'he fet
vàries
i aquesta
l'he fet
en aquests últims anys
perquè jo
de molt jovenet
a l'exili francès
m'impressionava molt
la famosa fotografia
del milicià
que mor
a Cerro Moriano
i l'havia vista
penjada
en tots els locals
del partit comunista
francès,
era un emblema
de la guerra
d'Espanya,
per mi era
un mite,
i quan he tingut
ocasió
de viatjar
pel món
he anat
als llocs
on feien exposicions
i vaig tenir
la fortuna
de poder parlar
i conèixer
i col·laborar
amb el conservador
de les fotografies
del Robert Capa
que va morir
ara fa un any,
ara farà
un any
i una setmana,
que era
el prestigiós
conservador
de l'ICP
Richard Whelan,
i amb el Whelan
vam establir
un acord
que és que
el pacte
va ser el següent,
això ho vaig negociar
amb el meu fill,
tu ens deixes
totes les fotos
del Capa
del 15 de gener
i nosaltres
te les documentarem
una per una,
bé,
hi ha algunes
ja les tenia al cap,
diguem-ne,
i sí,
va entendre perfectament
la proposta
i aquí va arrencar
fa dos anys,
tot i que
ell va morir
fa un any
i ja fa dos
ja ho negociàvem,
aquest tema.
Esclar,
el que deies tu
abans de patejar-me
els carrers de la ciutat
de Tarragona,
esclar,
ja veureu,
hi ha balcons,
hi ha balcons
modernistes,
fotografiats pel Capa
amb la gent
que avança
pel carrer,
els refugiats civils
que marxen,
que veus un balcó
en l'intresol,
però esclar,
aquest balcó
ja no hi és,
perquè a l'intresol
hi ha una botiga
que ocupa la planta baixa
l'intresol
i s'ha encarregat
el balcó,
però en canvi
hi és el del segon pis
i el del primer pis,
que són del mateix disseny
i del mateix,
per tant,
és allà,
és a dir...
Per tant,
es pot localitzar geogràficament
el lloc,
no?
Queda alguna resta encara.
Has mentat
la fotografia
que és una de les icones
del segle XX
de Federico Borrell,
el milicià
Republica Mort,
i la polèmica aquesta
arrel
de la pel·lícula
de la sombra
de l'Iceberg,
que diuen
que no,
que allò estava preparat.
Vostè que ha passat
tant de temps
amb capa
investigant,
no sé si preguntar-li
per la seva opinió
o...
Sí, va,
i tant,
i tant,
és que trobo que
té interès,
no?,
saber,
és de la pel·lícula
del Raül Riemenbauer.
La conec,
la conec.
La coneix,
la vista i tot.
Sí,
no és l'única
ni és la primera.
Hi ha una sèrie
de documentals
al mercat,
a França,
als Estats Units
i aquí,
i aquest que dius tu
és l'últim,
en què es posa en qüestió
que el personatge aquell
no fos
una escena figurada,
diguem-ne,
no?
I en aquest documental
que tu dius
hi ha diagnòstics
de gent molt experta,
inclús hi ha
metges forenses
que analitzen la imatge
i que miren
què passa amb el rigor mortis
i què passa amb la mà
i on està
l'entrada de la bala
i per què la mà dreta
no està igual que l'escola.
Hi ha tot una...
Bé,
això no és nou.
Jo el que puc dir
és que
Willen,
que era el diògraf de capa
i el conservador
de les seves imatges,
en la seva última obra
va defensar
la seva teoria
d'aquell personatge
era Federico Borrell García.
Jo dic més,
jo dic que
és perfectament compatible,
és perfectament compatible
que en algun moment
hi hagués hagut
una fotografia
muntada
i que a continuació
hi hagués
hi hagués hagut
la mort
per exposar-se
i aixecar-se
davant de l'enemic,
diguem-ne,
no?
En qualsevol cas,
sigui realitat
o sigui ficció,
s'ha donat
en aquesta imatge
el valor de ser
el símbol
de totes les guerres,
no?
El símbol
de la lluita
contra la llibertat,
a favor de la llibertat,
perdó,
contra la dictadura,
el símbol
de la lluita popular,
perquè qui hi ha
en imatge
és un civil
i no és un militar,
l'idealisme,
perquè al civil
se li atribueix
en principi
no una fidelitat
a una causa militar,
sinó que un voluntarisme
i a més la guerra d'Espanya
on els voluntaris
locals i internacionals
van ser tan importants,
no?
Jo a la foto
li dono
tot el valor
testimonial
i documental
i l'altre
no ho sabrem
fins que es trobin
els negatius,
és a dir,
quan es trobin
els negatius
i no han aparegut
a Mèxic,
almenys això és
el que ens hem de creure,
no podrem saber
si la seqüència
del negatiu,
el personatge
que en el fotograma
34
apareix mort,
continua viu
al 38,
per tant,
el negatiu
és l'única manera
que hi ha
d'afirmar-ho
amb contundència.
mentre no apareguin
els negatius
i van desapareixent
perquè,
perquè esclar,
ha mort el Richard Whelan,
ha mort el Cornel Capa
fa uns mesos.
I el seu germà.
els negatius
de Mèxic
no hi ha
el famós reportatge
del 5 de setembre
a Cerro Muriano.
Per tant,
jo diria
que cada vegada,
a no ser que hi hagi
una altra sorpresa
i surti un altre malatí,
serà més difícil
desentranyar
aquest misteri.
De totes maneres,
si partim
d'una hipòtesi
que fos un muntatge,
això no en deslegitima
l'obra de Capa
en la seva totalitat?
N'hi ha molts
de fotografia
de la Guerra Civil
que són muntatge.
És a dir,
és natural.
Hi ha un fotògraf
i els actors,
els soldats,
diuen
fèn-se una foto.
I posen
en castellà
i posen en català.
Adopten
una actitud
combativa
i n'hi ha molts.
La famosa fotografia
dels Centelles
que es veu
un guàrdia d'assalt
amb una cantonada
darrere d'un cavall mort
disparant
amb el fusell
també és una posse.
No és espontàni allò.
I en canvi
té tot el valor simbòlic
que representa.
Ja està bé.
la polèmica
sota aquestes coses
és positiva.
Ja està bé.
No passa res.
Tenim moltíssimes ganes
de veure l'exposició
i Carles
ja es presentarà
i s'anunciarà
i es mostrarà
com li pertoca
per tot i així
a la mesura del possible.
Esperem que quan s'inauguri
vinguem
i puguem...
Vostè ens faria de guia
en una visita a la ràdio
per explicar-la als oients?
Sí.
De fet,
els organitzadors
han previst
unes visites
guiades
que es
anunciaran
oportunament
a la publicitat
de forma que
amb entelació
els que vulguin
assistir
a una visita
guiada
que es faran
els dissabtes
jo els faré
la visita
i aleshores
per descomptat
que si sou vosaltres
us atendré
com a la resta
de públic
que vulgui venir.
Li asseguro
que no ens ho perdrem
i li agraïm molt
la gentilesa
amb tants mesos
d'antelació
donar-nos alguna pista
al voltant
d'aquesta exposició
de Robert Capa.
Carles Carol,
moltíssimes gràcies.
Molt bon dia.
Gràcies a vosaltres.
A veure.
Adéu-siau.