Passen pràcticament 11 minuts de les 10 del matí.
Aquí estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Els sindicats de l'ensenyament han convocat una jornada de vaga
en el sector de cara al proper dijous 14 de febrer
en protesta per alguns aspectes que figuren en la proposta del govern
en el projecte de Llei Catalana d'Educació.
Aquesta convocatòria de vaga és avui el nostre punt de partida
en la conversa, en l'entrevista que mantindrem durant els propers minuts
amb el director dels serveis territorials d'educació aquí al camp de Tarragona,
el senyor Vicenç Villena.
Senyor Villena, bon dia.
Molt bon dia, Ricard.
Com veu el govern aquesta convocatòria de vaga,
que ja de fet es va anunciar fa setmanes, fins i tot abans de Nadal,
abans que s'acabés l'any, i que ara ja és una convocatòria oficial
per part dels sindicats de l'ensenyament del nostre país?
Doncs d'entrada el govern i aquest director de serveis territorials,
i ja ho he manifestat en anteriors ocasions,
veiem la vaga com incomprensible socialment,
i així ho manifesten molts sectors usuaris de l'educació en aquest país.
A la vegada creiem també que és desproporcionada,
perquè arrenca d'un judici d'intencions,
que a més absolutament no respon a la realitat de l'acció de govern,
i en tercer lloc inoportuna,
perquè estem davant d'unes eleccions generals,
i quan fas una actuació equivocada en un escenari com aquest,
doncs crec que és un doble error.
Creu el govern i creu el director territorial
que justament per la proximitat de les eleccions del nou de març
hi ha un component electoralista en aquesta convocatòria?
Tant com més que electoralista diríem que és un component de pressió.
S'ha triat aquesta dada, evidentment, l'han triat els sindicats,
ells haurien de donar l'explicació de per què trien aquesta,
i no després, per exemple, de les eleccions.
I a més tenint en compte que les portes del diàleg estan obertes,
i que aquests mateixos sindicats se convoquen a la vaga,
i que d'alguna manera conviden el professorat a no mirar-se el document,
perquè, clar, quan el demonitzen d'aquesta manera,
doncs vol dir que vés a saber què vol dir, no?
Però a la vegada estan participant, amb tota normalitat,
debatent el document i fent aportacions
en el sí del màxim òrgan de representació i de participació
que tenim en el sistema educatiu, que és el Consell Escolar de Catalunya.
La pregunta és, si s'està participant en aquest nivell,
per què no fer el mateix, per què no traslladar el mateix als centres?
I per què en lloc d'aquesta participació i aquestes aportacions i debats,
el que fem és convocar una vaga?
Vull dir, costa entendre.
Quines són les principals línies que preveu el projecte de llei,
de la llei d'educació de Catalunya,
i qui són els propers passos que haurà de fer la llei?
Qui hagi tingut, i és una cosa que convido,
és una actuació que convido, qui hagi tingut la paciència,
perquè és un document una mica llarg,
perquè parlar d'educació no és parlar de coses simples,
sinó que tenen complexitat.
Haurà vist que hi ha una aposta molt important,
que neix de la gran confiança que té el Departament d'Educació
amb els professionals de l'educació,
amb els mestres i amb el professorat.
Per què? Perquè el que sí que és cert,
i això és una qüestió que està àmpliament debatuda
i consensuada en la societat,
l'escola és importantíssima en la seva aportació a la socialització,
i a la formació i a l'educació dels alumnes,
però cada vegada més no és l'única gent.
Si analitzem les iniciatives del Departament en els darrers anys,
els plans educatius d'entorn, per exemple,
o avançant la corresponsabilitat en molts municipis,
han estat experiències molt profitoses.
Aquestes iniciatives, de confiar en els centres,
pensem per exemple als plans d'autonomia de centres de secundària i de primària,
que els hi ha permès disposar de recursos
per tirar endavant projectes que responen a necessitats
que ells coneixen i que tenen en els seus centres,
fins i tot no només disposar de recursos econòmics,
sinó també fins i tot ampliar alguna dotació de recursos humans.
Què ha demostrat?
Doncs ha demostrat que quan els centres guanyen en autonomia,
guanyen en capacitat de decisió,
són capaços de trobar solucions a dir entre els seus problemes.
I el que és més important, són capaços de vincular-se a projectes.
més que llogar-se a projectes, vincular-se.
És un grau, jo crec, més important i és el que acaba donant
i acaba per final el que és un projecte educatiu de centre.
Per tant, el que busca la llei no és dir com s'han de resoldre
els problemes de l'educació a Catalunya,
sinó té un objectiu, jo crec, molt més ambiciós.
és dotar d'una estructura prou flexible perquè cada centre,
cada zona escolar, cada comunitat educativa tingui capacitat
d'elaborar les seves respostes, garantint uns mínims de qualitat
per a tothom, evident, per això està el Departament d'Educació
i per això creiem en el sistema públic d'educació,
que és el que hem demostrat en aquests darrers anys d'actuació.
En qualsevol cas, després podríem comentar els arguments
que estan damunt de la taula per part dels sindicats
per convocar aquesta vaga, que són fàcilment desmuntables.
Ells diuen, per exemple, que s'afavoreix la gestió privada dels centres.
Sí, és un dels arguments, diríem, en què s'està fent més èmfasi.
D'alguna manera que no s'està afavorint l'ensenyament públic,
que és la paraula i el lema central dels sindicats de l'ensenyament.
Aquest govern, jo ho recordaré perquè la perspectiva no és necessària.
Aquest govern va arribar al govern, entre d'altres propostes programàtiques,
amb una afirmació que reivindicava l'educació com a prioritat fonamental.
L'actuació d'aquest govern en aquests anys, a més a més, ho demostra, ho demostra clarament.
I em donaré tres o quatre dades que faran evident als oients
i faran evident al professorat que ens pugui escoltar
que el discurs que estan fent o aquest judici d'intencions
que fan els sindicats sobre el document, sobre els intents de privatització,
no tenen raó de ser perquè la realitat va precisament en sentit contrari.
Aquest govern ha incrementat els pressupostos d'educació com mai.
Hem passat d'un increment pràcticament del 40% en termes equipsitius reals,
descomptant el creixement de la població
i descomptant també la inflexió en aquests darrers set anys.
Aquest govern ha estat capaç, juntament amb els centres educatius,
que se'ls ha de reconèixer la tasca feta,
ha estat capaç d'entomar el repte que ha representat l'increment
de 150.000 alumnes nous en set anys
i dels quals, a més a més, dos terceres parts són alumnes novinguts
amb la dificultat educativa que representen.
Això s'ha fet des del sistema públic, bàsicament.
I aquest govern és molt conscient que la resposta ha de continuar venint
del sistema públic i, a la vegada, hem d'avançar en la col·laboració
i en la contribució també de tot el sistema educatiu,
tot aquell que es suporta en fons públics.
Però és que, a més a més, no té cap sentit parlar de privatització
quan, a més a més de gastar més que mai en educació i en educació pública,
estem en un pla que ja el 2007 van entrar més de 6.000 nous professors,
mestres i professors en el sistema educatiu,
però és que en guany val al voltant de 5.000 més.
Quin sentit tindria incrementar les dotacions de professorat
quan, suposadament, tinguéssim intencions de privatitzar?
Això és alimentar un conflicte, no tenir cap ni peus.
No sabem, jo creiem que s'ha fet un judici d'intencions
que s'està utilitzant una estratègia molt perillosa
perquè és mobilitzar la gent en base a la por
i en base a la por irracional, perquè no hi ha elements objectius.
Sí que és cert, i no defugirem el debat,
que en el document es parla que es podria, fins i tot,
obrir la possibilitat, en casos molt concrets, a la gestió diferida.
Però, a veure, aquesta pot ser una eina, i els oients ho entendran,
i els que coneguin la història única de l'educació ho entendran també,
pot ser una eina per encabir dintre del sistema públic
oferta que en aquest moment està en titularitat privada.
Per què no? Ja ho hem fet en algunes ocasions,
centres privats que han passat a la xarxa pública.
per què no podem arribar a fórmules en què hi hagi centres privats
que vulguin entrar a la xarxa pública,
per tant, entrar de ple en el funcionament i la corresponsabilitat,
per potser mantenir alguns acords de gestió diferida.
No es tracta de fer centres nous privats,
sinó que alguns que siguin privats puguin entrar a la xarxa pública.
Per què no?
Vull dir, no es tracta de tancar portes,
sinó d'enxamplar encara més l'oferta de centres
que estan plenament integrats en un servei públic d'educació.
Ara la convocatòria de vaga ja està feta
i, per tant, es durà a terme el dijous 14.
Situem-nos en l'endemà, en fi, vagi com vagi la convocatòria,
d'això ja ho veurem i ja ho analitzarem.
Quina serà la postura del govern
i també del director territorial aquí al Camp de Tarragona
en relació a la llei i a les converses
o amb el diàleg que pugui haver-hi amb els sindicats,
això, a partir del 15 de febrer?
Doncs, sens dubte, el govern continuarà fent
el que és la seva responsabilitat en educació
i es gestiona el sistema i procurar el millor servei públic d'educació
a tota la ciutadania.
I, en aquest sentit, considerem que no,
i vull remarcar que no hi ha arguments,
per deixar sense classe a un sol alumne un sol dia
i que no pugui exercir el seu dret a l'educació.
A partir d'aquest dia, què farà el govern?
Doncs el govern, a veure, ho decidiran els responsables de govern.
Jo, en aquest nivell, el que puc aportar i puc reflexionar
és què crec que continuarem fent.
Sens dubte, continuarem amb el Consell Escolar de Catalunya
fent el dictamen sobre el document de bases de la llei
amb la intenció que l'acabem
i que, una vegada acabat, el Departament d'Educació
presenti ja un articulat que s'haurà enriquit
d'aquest procés previ de debat de les bases,
quan tinguem l'articulat, aquest articulat,
ja ho va anunciar el conseller en la presentació,
tornarà a anar el Consell Escolar de Catalunya,
totes les entitats, tots els indicats,
tots els representants i usuaris, pares, universitats,
participaran de nou en una segona fase
en què debatrem l'articulat, article per article,
per tant, participació màxima.
Quan acabi aquest procés, tindrem un nou dictamen,
la conselleria recollirà els resultats
i ja definirà un articulat definitiu.
Aquest articulat definitiu ha d'anar a govern
i el govern torna a obrir una ronda de consultes
i després el govern ho portarà al Parlament
i el Parlament torna una altra vegada...
Jo no tinc, i aquí sí que vull fer una afirmació contundent,
jo no tinc absolutament cap argument
per malfiar que en un procés com aquest
es vulneri qualsevol dret
o fem un pas enrere en el servei públic d'educació.
Tenim un Parlament prou plural,
prou compromès en educació,
tots els partits que estan al govern
i els que estan a l'oposició
també se'ls ha de reconèixer aquest compromís per a l'educació,
per tant, jo tinc absoluta tranquil·litat
que aquest procés serà enriquidor
i em dóna tota la tranquil·litat.
Serà un procés del que podrem anar parlant
a més en les properes setmanes i mesos
perquè això, la llei tindrà diferents fases de debat
i de dictaments al govern
i al propi Parlament de Catalunya.
En fi, mentrestant, el sistema públic d'educació,
vostè ho deia fa un moment,
un dels grans reptes que té
és assumir aquesta arribada constant de nous alumnes
procedents de la nova immigració,
del que anomenem com a fenomen de la nova immigració.
Ja se sap, des de fa setmana s'ha sortit la proposta
de fer aquesta prova pilot a partir del curs vinent
a dues ciutats de Catalunya.
Un és Reus, l'altre és Vic,
de tenir una mena de centres temporals
per acollir els immigrants
abans que entrin de ple
en el sistema públic d'educació,
en el sistema educatiu del nostre país.
Però, mentrestant, des del govern,
quin balanç fan de les aules d'acollida
que també s'ha donat a entendre
en els últims temps
com si fos un fenomen
que quedés apartat
a partir de la nova proposta?
Pel que fa aquí a Tarragona
i a les nostres comarques
estan funcionant aquestes aules d'acollida?
Comparteixo plenament la definició
que vam dir
i que vam compartir
en la reunió feta a Reus
amb la comunitat educativa.
Les aules d'acollida
són la joia del corona
en quant al desplegament de recursos
que ha posat el departament
per l'atenció
i per la integració
i la cohesió social dels novinguts,
que comença evidentment
per la institució escolar.
No hem d'oblidar
que en aquest moment
i des de fa uns anys
el sistema educatiu
han tomat un repte
que no és un repte menor
que és el de la cohesió social
treballar per la cohesió social
i probablement
no hi ha un altre àmbit
en la societat
que hagin tomat
aquest repte
amb la contundència
amb l'èmfasi
i amb la il·lusió
que ho ha fet el sistema educatiu
i això la societat
també ho ha de reconèixer.
i el departament
és el primer
que defensarà
que aquesta ha estat
una gran aportació
i s'està fent
una gran tasca.
Algú ha fet argumentació
intentant
embarrejar temes.
En cap moment
s'ha plantejat
que aquests espais
de benvinguda
com
els hem batejat
darrerament
crec que és
un nom
ben trobat
aquests espais
de benvinguda
en cap moment
volen substituir res.
El que està funcionant
està funcionant bé
i el que volen
és aportar
un element
que encara
millori
la integració
d'aquests alumnes.
millori en quin sentit?
Per un costat
el que volem
en aquests espais
de benvinguda
és que els alumnes
o aquests joves
quan arriben a Catalunya
abans
d'assignar-los
a un centre
tinguem
tinguem
el temps
necessari
per fer
una diagnosi
de la seva situació
perquè els professionals
que estan treballant
en les aules
d'acollida
i tots els professionals
de l'educació
que coneixen la realitat
perquè els tenen
a les aules ordinàries
saben
que aquests alumnes
poden venir
amb hàndicats
de diferent índole
poden venir
amb hàndicats
per exemple
que no hagin estat
escolaritzats mai
aquest és un tema
que cal identificar
abans d'assignar l'alumne
no el podem assignar
a un centre
sense saber
aquests elements
poden tenir
un problema
intel·lectual
que estigui
amagat darrere
dels seus dèficits
d'escolarització
això també
s'ha de diagnosticar
hi ha un altre element
també molt important
aquests alumnes
no venen sols
l'acollida
o conèixer aquests alumnes
no és només l'alumne
és també la família
que hi ha al darrere
cal també un temps
cal també acollir la família
cal vincular la família
en la nostra realitat educativa
cal que coneixen
com funcionen
les escoles a Catalunya
i això s'ha de fer
i no ho podem carregar
això a més a més
també als centres educatius
caldrà fer-ho
amb una infraestructura
afegida al sistema educatiu
però hi ha un altre tema
molt important
i és que
clar
aquests alumnes
no venen
com la resta de la població
ordinariamente
i fan la prescripció
i tots s'organitzen per venir
quan comença el curs
no, no
venen tot l'any
si venen tot l'any
això provoca un degoteig
en els centres d'alumnes
no vinguts
amb tota aquesta casuística
aquestes dificultats
que als centres
els hi fa
els centres educatius
els hi fa la feina
molt complexa
i molt difícil
perquè no sabem mai
quan arribarà un alumne nou
i quines dificultats tindran
això ho hem d'estalviar
aquest desgast
que representa pels centres
ho hem d'estalviar
en quin mecanisme?
doncs
en aquests espais de benvinguda
que seran uns espais
amb un temps acotat
que permetran
fer una diagnosi
d'aquests alumnes
i permetran
decidir
amb tranquil·litat
perquè els alumnes
ja estan atesos
ja estan atesos
dins del sistema
permetrà decidir
on s'escolaritzen
definitivament
aquests alumnes
i per tant
no va
en detriment
de les aules d'acollida
en absolut
sinó que és un element
que en aquest moment
el sistema no el té
i permet resoldre
unes dificultats que tenim
com són
el decoteix dels alumnes
la millora del diagnòstic
de la seva situació educativa
i social
pensem que
la cohesió social
no és només un tema educatiu
i això
els companys
que estan
als centres educatius
sabem perfectament
que cada vegada més
ens acostem
a ser proveïdors
d'educació
i de serveis socials
o d'atenció social
per tant
caldrà
noves estructures
que donin resposta
la segona qüestió
és
com quedarà prefigurat
i això ho deia
amb molta precisió
l'alcalde de Reus
i ho recollia
el conseller
en la visita
del divendres
i en la reunió
que van fer
amb la comunitat educativa
el que recollia
era que
evidentment
el model de Reus
serà el model de Reus
perquè és el model
de les escoles de Reus
és el model
que respon
a les dificultats
que tenen
les escoles de Reus
amb mil alumnes
no vinguts
al llarg de l'any
i no perquè siguin mil alumnes
sinó que
és que 500 d'aquests
no consoliden
la seva
estància
a Reus
per tant
és una mobilitat
contínua
calen respostes
i calen respostes
són vestits a mida
d'aquí la importància
que paral·lelament
i això s'hagi pogut
encabir
en un
en un projecte
més ambiciós
de col·laboració
amb Reus
també hi ha d'altres municipis
que és el tema
de la corresponsabilitat
amb el municipi
i això vol dir que els municipis
són els coneixedors
i els gestors
de la seva pròpia ciutadania
i dels serveis
que dona la ciutadania
i per tant
han de ser agents implicats
i aquest és el repte
aquest és l'objectiu
quantes aules d'acollida
hi ha aquí a Tarragona
i són les suficients
en tenim de suficients
o serien
necessàries més
a veure
el tema
de les aules d'acollida
no és una qüestió
tan quantitativa
com qualitativa
el que és evident
és que és un
és un recurs
que funciona
és un recurs
que en aquest moment
el tenim
assignat
a centres
que tenen
una arribada
d'alumnes
importants
no vinguts
i que a més
no fem distinció
perquè la realitat
és aquesta
no fem distinció
entre centres
de titularitat pública
i privada
és cert
que n'hi ha més
a la pública
també és cert
que l'oferta pública
és més potent
en el nostre territori
i a més a més
no només és més potent
sinó que en els darrers anys
cada vegada ho és més
ja donarem dades
ho he dit
imprevist fer
una comunicació
de premsa
amb aquestes dades
de com incrementar
l'oferta pública
en els darrers anys
però ja dic
que és un tema qualitatiu
segur que hi ha centres
que caldrà incrementar
els recursos
perquè l'aula d'acollida
és un recurs
perquè són els que estan
concentrant
alumnes no vinguts
perquè
d'això tampoc
no n'hem de fer drama
hem de veure
que quan hi ha alumnes
que demanen
alumnes no vinguts
famílies d'alumnes no vinguts
que demanen
un centre en concret
això ho hem de fer
a la lectura
com un element positiu
una altra qüestió
és quan omplim centres
amb alumnes
que no hi caben
en d'altres
llavors van allà
rebotant
ni tan sols
el centre
que han demanat
però com a mínim
posem en valor
aquells centres
que són les famílies
les que trien el centre
si es produeix
una concentració
donem la resposta
amb els recursos adients
perquè clar
també han de ser
clars
la segregació
es produeix
és un fenomen social
la creem entre tots
amb com dissenyem
l'urbanisme
amb com prenem decisions
també d'escolarització
no és només els no vinguts
sinó també els d'aquí
també quan decidim
l'escolarització
probablement estem contribuint
cal ampliar
aquesta confiança
i torno a dir
hi ha centres
que els tenim identificats
perquè això fem
un seguiment
molt estricte
i els propis centres
també fan les demandes
i en la mesura
que tinguem recursos suficients
anem ampliant
aquestes dotacions
d'aules d'acollida
per exemple
la Reus es va dir clarament
que posar aquest servei
no representarà en absolut
perdre les d'acollida
sinó tot el contrari
podria ser que per avançar
en la corresponsabilitat
ampliéssim les dotacions
d'aules d'acollida
perquè tots els centres
tinguin el recurs
per encabir aquests alumnes
perquè en alguna ocasió
no es pugui considerar
com una excusa
per dir
no tinc el recurs
llavors jo no he d'acollir alumnes
Girem pàgina
ja ràpidament
en la part final
de l'entrevista
parlem d'equipaments
a la ciutat de Tarragona
s'han de fer obres
en alguns centres
hi ha previsió
de nous centres
tenint en compte
que la ciutat
parlant de Tarragona
en concret
creixen en diferents zones
suposo que d'això
n'han parlat
o en pensen parlar
amb l'Ajuntament
quines són les previsions
pel que fa al mapa educatiu
de Tarragona-Ciutat?
Bé, el primer que voldria dir
que des del Departament d'Educació
del clima de diàleg
i de col·laboració
que tenim en aquest moment
amb l'Ajuntament de Tarragona
els companys de la professió
saben que això
no ha estat sempre així
fins i tot
encara en alguns aspectes
ho estem patint
l'equip de govern actual
doncs
hi ha una sintonia plena
amb el Departament d'Educació
i així ho hem de dir
però la feina no és fàcil
la feina no és fàcil
perquè
en educació
el creixement urbanístic
i la planificació educativa
no va anar a temps
s'ha de fer
d'una manera
molt més
amb molta planificació prèvia
en aquest moment
tenim unes necessitats
d'escolarització
importants
a la ciutat de Tarragona
no
és conegut
per tothom
que tenim per exemple
quatre centres
de primària
en instal·lacions provisionals
i per què estan
en instal·lacions provisionals?
doncs estan en instal·lacions provisionals
perquè
està costant molt
trobar espais
on fer les construccions
definitives
i per què costa trobar espais?
doncs costa trobar espais
perquè
això s'ha hagut de planificar
doncs
fa cinc o sis anys
si això no es fa
doncs
ara
doncs ens trobem
amb aquesta dificultat
afortunadament
la ciutat continua creixent
i com que continua creixent
amb els nous espais
de creixement
l'administració
municipal actual
doncs ja està fet
amb previsions
d'espais
però clar
tenim aquí
un salt
un decalatge
un decalatge
que l'haurem de patir
doncs
tots
sabent
quin és l'origen
i sabent que
totes les administracions
estan treballant
el més immediat
doncs
per exemple
que podria servir
del tema que estàvem parlant
podria servir
com a exemple
és
l'ubicació del Tarragona 1
que tenim ara
al Pau del Clos
i que va
a la zona darrere
del Joan XXIII
aquell és un solar
que s'està acabant
l'urbanització
i gràcies
a que allà
hi ha una zona
que s'està urbanitzant
disposarem d'un solar
n'hi ha d'altres
que estem treballant
però que en qualsevol cas
a mesura que es vagin
concretant
les ubicacions
definitives
ja tindrem
ocasió
de parlar
però també voldria dir
que
l'endarreriment
no només
té
la seva raó
de ser
amb alguna manca
de planificació
i de reserva
de sol
en l'Ajuntament
d'Arragona
en legislatures
anteriors
sinó que també
en algunes actuacions
per exemple
de reforma
les arrosseguentes
del pla
quin canal
que es va fer
de 2000-2005
de
construcions escolars
i faig referència
per exemple
a les remodelacions
del Martí Franquesi
i del Vidal i Barraquer
aquestes
haurien d'haver estat
fedes ja
fa anys
el no haver-les fet
quan tocava
doncs representa
que ara són uns recursos
clar
s'ha de fer
i per això
les hem d'entumat
i per això
les farem
i per això
fins i tot
com que fa tants anys
que les portem arrossegant
doncs les expectatives
de tothom
potser que en algun moment
han generat
algun malentès
però les farem
perquè són de justícia
però aquests recursos
si haguessin estat fetes
ja
ara els podríem dedicar
a les escoles
que tenim en provisional
a més això
no vull posar excuses
però ens hem de situar
en el context
i jo no dubto
que en els propers anys
doncs a Tarragona
veurem un canvi
molt important
en equipaments educatius
i vaja
jo treballo per això
i la corporació municipal
també ho treballa
deixem acabar
aquesta entrevista
parlant d'un clàssic
de la xar 3
com tenim
el projecte
perquè comencin
les obres
de l'escola oficial
d'idiomes
a l'antiga fàbrica
de licors
doncs jo crec que l'has batejat
amb la paraula
de dir en Ricard
un clàssic
un clàssic
un clàssic ja per l'antiguitat
no perquè fruïm dels clàssics
és un tema
que ja ens agradaria
a tots
tenir-lo acabat
fa no gaire
doncs fèiem la celebració
dels molts anys
que treballa ja
l'escola oficial d'idiomes
però
hi havia també
una celebració oculta
que clar
no la vam evidenciar
perquè no era agradable
i eren 15 anys
en instal·lacions provisionals
sense tenir una seva definitiva
bé
és una altra
de les qüestions
que aquest govern
doncs
i amb la col·laboració
del meu processador
el Zacarias Nard
doncs
van dir això
de tirar endavant
se van fer les gestions
i en aquest moment
estem en condicions
de
començar
obres
probablement
abans que acabi
l'any
el projecte està fet
està fet
dibuixat
està fet
el projecte ja acabat
i
jo crec que
se n'ha parlat molt
i jo donar dades
i sabem
la complexitat
del tema d'obres
perquè darrerament
doncs
és pràcticament
el 70%
de la feina
que hem fet
però
bé
vam comentar
que el 2010
els alumnes
ja han de poder començar
a ocupar espais
de la definitiva
i ara sí
hi ha definitiva
Escola Oficial de Idiomes
de Tarragona
això voldrà dir
probablement començar
obres
ja
aquest mateix any
avui ho deixem aquí
però en fi
emplacem al director
dels serveis territorials
d'educació
a Tarragona
per parlar
d'aquí unes setmanes
un cop passa
també aquesta convocatòria
de vaga
que han fet els sindicats
per parlar
d'altres aspectes
dels plans educatius
d'entorn
de coses més concretes
segurament
pel que fa
a nous equipaments
o obres de reforma
que n'hi ha
i que s'han de fer
en altres centres educatius
o en instituts
com ara comentàvem
hi ha moltes coses
que ens queden ara
per més endavant
així que senyor Villena
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
i fins ben aviat
doncs gràcies Ricard
i molt bon dia a tothom
gràcies i bon dia